Què és el lleure agrari (3)

En l'anterior post, ens havíem quedat descrivint un esquema tradicional sorgit com a solució a una crisi econòmica, la Gran Depressió, i havíem acabat explicant que ens trobàvem en una nova crisi pendent de noves solucions.

Tot plegat, venia de l'intent d'explicar l'aparent contradicció del concepte de lleure agrari, com a lleure productiu que és, contradicció si s'intentava entendre en el marc de l'esquema tradicional, on el treball generava producció, i el lleure quedava reservat al consum.

Seguim, doncs.

La crisi on ens trobem actualment vé marcada per tota una sèrie de característiques inèdites a la història del capitalisme; una d'elles és que està començant a tambalejar l'esquema tradicional, on la producció s'associa al treballa assalariat, i el consum al temps de lleure.

Però actualment, els ciutadants anem entrant en una situació cada cop menys definida. Mentre el nostre rol de treballador perilla, per un atur estructural creixent, el de consumidor es debilita, per la davallada del poder adquisitiu i les dificultats d'endeutament. La dicotomia treballador-consumidor, que tant bé havia regulat les nostres vides, es va desdibuixant...

Davant tenim temps lliure, no tothom, però sí molta gent, més que mai. Temps ni-ni, on no podem treballar perquè no hi ha prou treball, ni podem consumir, perquè no tenim prou diners per a fer-ho. Caram, quin xoc!!!

Mentre l’esquema clàssic perd consistència, es difumina, van apareixent fórmules de relació social que no encaixen amb allò establert. Es conforma, així, el lleure productiu, responent a una o diverses necessitats personals i socials: en el lleure productiu, la persona produeix, sentint-se treballadora, exercint un rol productiu, aportant productes o serveis al seu entorn, mantenint així l'autoestima, com a persona persona necessària que segueix sent. Tanmateix, donat que la seva activitat no és treball, es destina exclusivament a l'autoconsum, propi, de la família, o de l'entorn social. Aquest fet crea abundància relativa en un context de consum minvant, compensant així les carències que es poden produir d'ara en endavant en determinades capes de la societat. Vivencialment, el lleure productiu es percep efectivament com a activitat de lleure, es gaudeix, es desitja. Econòmicament, per a la butxaca personal, resulta compensatòria, és un lleure barat, rendible en alguns casos (evita despeses de compra); pel mercat, té una incidència negativa baixa, donat que el producte resultant és de poc valor afegit i és consumit en general per persones amb poca capacitat adquisitiva. Socialment, possibilita i genera intercanvi de productes i serveis, creant teixit comunitari, i mantenint la cohesió veïnal.

Seguint el fil argumental, i entrant més específicament en l'àmbit agrari, explicarem en un proper article la diferència conceptual entre el pagès i l'hortolà de lleure. En altres paraules, entre el treballador professional de la terra, que obté benefici remunerat per fer-ho, en el sentit tradicional del terme, i el que la treballa tan sols en el temps lliure, com a lleure productiu.