Berza

En aquesta foto podeu observar un camp ple de berzas, la col típica dels horts gallecs. L'indret és San Pedro da Mezquita, a la província d'Ourense. Aquesta col és apta tant per a bestiar com per al caldo o bullida amb patates. Com podeu comprovar, assoleix una alçada considerable!

Aquí al Penedès, jo sempre he escoltat que s'anomena Col de Gegant. No n'he trobat referències per Internet. Probablement sigui un terme local.

Enciam Llengua de Bou

Hem plantat una trentena d'enciams Llengua de Bou, una varietat autòctona que no es comercialitza en circuits convencionals. Vam comprar les llavors a Les Refardes, una empresa que es dedica, entre altres activitats, a seleccionar i comercialitzar llavors de varietats locals per tal de garantir la biodiversitat agrícola.

L'enciam Llengua de Bou és un enciam de fulles dentades, molt fi, tendre, i que pot assolir una bona grandària. És sensible a l'espigat, i amb les calors d'aquests dies de juliol ja volen pujar. En deixarem una desena per a fer llavors i sembrar-ne un bon camp aquesta tardor.

Càrtam

L'Ignasi, un dels primers hortolans de Bellvei, va repartir llavors de Càrtam, que vam sembrar a l'abril. Les plantetes van néixer amb força i vigorositat, i han assolit una alçada aproximada de prop d'1 metre. Aquí les teniu, ben florides.

El Càrtam, encara que sembli exòtic i merament decoratiu, és una d'aquelles plantes cultivades des de no se sap quan: la primera referència coneguda data dels antics egipcis, de la Dinastia XII, entre el 1890 i el 1790 a.C. Actualment ha quedat en desús, encara que segueix cultivant-se en algunes zones de Mèxic, Estats Units i l'Índia.

Aquesta planta té molts usos. De la flor se'n fa colorant, ja sigui per a ús alimentari (com a substitut econòmic del safrà), ja sigui per a tint de teixits. Les llavors serveixen d'aliment per a aus o bestiar en general; també se'n fa oli, per a ús alimentari i per a pintures (com a substitut de l'oli de llinaça). La tija és molt fibrosa, i s'en fa teixits.

Canvi de dieta

Hem plantat una vintena de carbasseres. A primer pla podem veure la primera carbassa, que en el moment de publicar aquest post ja supera els 10 quilos! Mare de déu, què en farem de tanta carbassa?

És curiós quan l'excedent de verdura passa a ser un problema. Per exemple, a diversos hortolans ens ha passat amb el carbassó. La carbassonera és una planta molt vigorosa i excepcionalment productiva; quan comença a donar s'inicia un període de maldecaps. Primer t'adones que l'has de collir ràpid, o en un parell de dies creix fins a la mida d'un braç i ja no saps què fer-ne. Cuines truita de carbassó, carbassó rebossat com a acompanyament, fas samfaina amb carbassó, carbassó escalivat, puré de carbassó; quan ja no pots més, congeles el puré. Després de seguir tots aquests passos, quan ja no tens lloc al congelador i comences a odiar profundament el carbassó, intentes encolomar-lo als veïns...

Més enllà de la conya, però, t'adones que realment canvies de dieta. Tens moltes verdures que has de consumir, verdures del temps, que has produït tu i saps que són sanes, i que potser no haguéssis comprat. Llavors explores nous plats, combines productes que mai t'hauries pensat, busques per internet o en llibres de receptes noves possibilitats per a cuinar les teves verdures. I acabes fent salut.