25/5/12

La consolda com a fertilitzant

La consolda, juntament amb la ortiga, és una de les plantes de l'hort amb més potencial fertilitzant. Aporta nitrògen, fòsfor i potassi. Estimula, també, la vida microbiana a l'entorn de les arrels dels cultius.

El seu ús requereix tractament previ. No n'hi ha prou amb recol·lectar-la i distribuïr-la per l'hort. S'ha de realitzar purí. Vegeu el procediment del purí, extret de Agro-cultura, explicat per Santi Soto, millor no es pot descriure:


Per preparar el purí col·locarem la planta feta bocins en un recipient de fusta, ceràmica o plàstic alimentari tipus polietilè, suficientment gran perquè no quedi del tot ple. Si la fórmula no diu el contrari, desestimarem les arrels. Podem utilitzar la planta fresca o bé seca, tenint en compte que la proporció haurà de ser diferent. En general, en planta fresca s’utilitzarà 1 quilo per 10 litres d’aigua, i en planta seca en farem servir només uns 200 grams. En Santi és del parer que si utilitzem la planta en fresc “aportem al purí la vitalitat de la planta” i en aquest sentit, és més recomanable. Situarem el bidó en un lloc ombrejat i hi abocarem la corresponent aigua freda segons la recepta. Si volem, podem afegir alguna pedra perquè la planta quedi realment submergida. La qualitat de l’aigua és important, i és preferible que sigui de font o de pluja. Com que necessitem que es produeixi una fermentació aeròbica, cal que el purí estigui airejat i, per tant, deixarem el bidó destapat els primers quatre o cinc dies i després procurarem utilitzar o bé una tapa amb forats de ventilació, o bé senzillament posarem un pal entre la tapa i el bidó perquè no quedi tancat. Caldrà que el remenem un o dos cops diàriament amb un pal de fusta per afavorir l’oxigenació. 

Al cap de quatre o cinc dies, l’olor ja ens farà notar que la fermentació ha començat. A una temperatura ambient d’uns 25ºC, la fermentació total pot allargar-se entre 10 i 14 dies aproximadament. Notarem que el procés s’ha acabat perquè l’escuma que haurem anat observant desapareixerà encara que el remenem, i també per la seva olor característica: “entre vinagre i el xucrut, entre àcid acètic i àcid làctic”, precisa en Santi. Serà el moment de filtrar i embotellar o reservar per a la seva futura utilització. Els millors dies per preparar el purí respecte el calendari biodinàmic són els dies flor i al matí. Tot i així, en Santi no descarta els dies fulles, però aclareix que aleshores “el purí quedarà més fort, però el podrem emmagatzemar menys dies”. 

El purí fermentat s’utilitzarà diluït en proporcions que varien segons la seva finalitat i la planta emprada. L’aplicarem o bé en reg sense tocar les plantes o polvoritzant sobre les fulles (a més dilució), en una hora del dia que no toqui el sol. “En general –aclareix en Santi—, la nostra experiència ens diu que si no hi ha un atac de malaltia interior, és millor fer els tractaments a la tarda. De totes formes, el canvi climàtic fa que estiguem treballant en condicions desconegudes i és necessari continuar amb l’observació atenta”. Podem fer un jaç protector amb les restes de les plantes emprades per a fer l’extracte, i així augmentar-ne l’efecte.
 

20/5/12

L'estany a l'hort

Després de diversos intents, ahir vam col·locar l'estany definitiu, un motlle de plàstic d''una capacitat de 500 litres. A diferència dels anteriors estanys de lona, aquest no es punxarà amb tanta facilitat. Vaig comptar amb l'ajuda del Vern, el Saüc, el Cam i la Mariona. Entre els tres vam poder capturar la granota que teníem a l'estany vell, i després la vam deixar anar a la seva nova casa.  

De moment no hi posarem peixos, per facilitar la cria de les granotes. Per la zona n'hi ha, i de fet, aquesta que tenim va venir tota sola, en un dia de pluja. Correm el risc, això sí, que proliferin els mosquits; si és així, haurem de posar algun peix a l'aigua. És clar, llavors serà molt més difícil aconseguir la cria d'amfibis, perquè els peixos es menjaran gran part dels cap-grossos.

L'estany té per la banda exterior un marge de pedra seca de la zona. És un pedra magnífica, en forma de lloses planes, que facilita la construcció de murs sense massa pràctica. Les lloses més grans les hem posat al damunt de tot, i així fan la funció de banc per seure. Per l'altra part de l'estany, que no es veu a la fotografia, hem deixat una pendent amb terra, per facilitar l'accés dels amfibis.


Des que vam construir el primer estany, aquest s'ha convertit en un punt d'atracció a la zona d'horts. Pels nens, però també pels grans. Tothom s'acosta a veure la granota, o les granotes, n'hi va arribar a haver tres. No sé exactament per què. A mi sempre m'han agradat, deu connectar amb algun punt interior de nosaltres mateixos. 

14/5/12

Cervesa per a llimacs


No tots els cultius són igual de sensibles als llimacs. Alguns en són inmunes, altres en resulten molt rarament afectats, en canvi n'hi ha que en són el plat preferit. Un d'aquests és la maduixa. 

Hi ha diferents sistemes per frenar els llimacs, i sovint també els cargols. Les cendres, les closques d'ou trencades, el sulfat de ferro, la cervesa... El més eficaç de tots és un producte químic que es compon de Metaldehid, un potent molusquicida. Si no se l'enduen les formigues, cosa que passa sovint, és una barrera infranquejable. Ara bé, té el seus riscos per a la salut, sobretot per nens i animals domèstics, que poden ingerir els grànuls de colors. El sulfat de ferro, també, tot i ser considerat menys perjdicial pel medi ambient, és igualment perillós per a persones i animals domèstics, ja sigui per ingestió, per inhalació, com per contacte amb zones sensibles de la pell.


El que hem fet aquest any ha estat construïr una barrera d'aigua tot al voltant del camp de maduixeres, i posar gotets de cervesa dins, per anar capturant els llimacs que havíen quedat. Els llimacs, a diferència dels cargols, s'enterren de dia, i no es poden retirar manualment. La cervesa, per sort, els agrada, i quan van a beure-la, queden atrapats.

10/5/12

Oli de Neem i l'escarabat de la patatera


Des de principis d'abril que l'escarbat de la patatera ha fet aparició per l'hort. Primer van fer cap alguns individus adults, i un parell de setmanes més tard ja teníem les primeres postes. Els ous són de color carbassa, vistosos, però sovint es troben sota les fulles, de manera que es fa difícil de veure'ls. 


El moment més perillós és quan els ous eclosionen, i les larves envaeixen les plantes. Llavors devoren les fulles, i debiliten la patatera, afectant considerablement el creixement de les patates. És en aquest moment, el de les postes i la seva eclosió, quan s'ha d'actuar amb oli de Neem. Aquest producte, completament ecològic, és molt eficaç en les fases larvaries de l'escarabat, i menys efectiu sobre adults. Per als adults, és molt útil anar-ne fent una recol·lecció manual, sempre que el camp no sigui molt gran. 

Al mercat es troben productes químics específics per a l'escarabat de la patatera, però no és necessari recorre-hi. Amb l'oli de Neem i la recol·lecció d'adults és completament suficient, a més, és pràcticament inocu pel medi ambient, i sobretot per nosaltres, els hortolans!

La foto tant bonica que deixo al post me l'ha cedit l'Octavio, un dels hortolans de Lleure Agrari. Es correspon a unes larves d'escarabat de la patatera, que en aquest cas s'estan menjant la fulla d'una albergíniera. Sí, sí, quan les patateres decauen, l'escarabat passa a l'alberginiera, on hi fa tant o més mal si no se'l controla.