Carta de l'agricultura periurbana

Els passats 8 i 9 de setembre es va realitar a la Universitat Politècnica de Catalunya un seminari agroterritorial, organitzat per la Fundació Agroterritori, el Parc Agrari del Baix Llobregat, i la Red Agroterritorial. Em van convidar a assistir-hi, com a responsable de Lleure Agrari i també com a membre de l'associació Horts Urbans.org.

Durant el seminari, es van presentar diferents estudis relacionats amb l'agricultura periurbana, on es plantejaven fórmules de col·laboració i s'exposaven tendències en el sector. L'objectiu principal del seminari, però, fou redactar una Carta de l'Agricultura Periurbana que ajudés a la preservació, el desenvolupament i la gestió dels espais agraris periurbans.

El debat a l'entorn del contingut de la Carta va durar bona part del matí del dia 9, i tota la tarda. La meva intervenció es va focalitzar en la inclusió dels horts urbans com a activitat complementària i integrada en l'àmbit de l'agricultura perirubana. Més concretament, vaig defensar una esmena que el diputat Salvador Milà havia proposat, on es plantejava la necessitat que la Carta inclogués un punt específic d'horts urbans. Això sí, assenyalant que aquests horts havíen de ser una activitat complementària -i no substitutiva- de l'explotació agrària, i regulada mitjançant una legislació específica.

L'esmena no va ser acceptada. Els representats d'Unió de Pagesos, així com els membres de les entitats organitzadores esmentades anteriorment, la van rebutjar, argumentant que els hort urbans no podien ser en cap cas una activitat agrària, i que per tant s'havia de mantenir estrictament en l'àmbit de l'urbà.

Vaig exposar que l'activitat dels horts urbans suposava una oportunitat per a la pagesia periurbana de diversificar la seva activitat, i permetia crear canals de comunicació i intercanvi amb potencials consumidors de la ciutat, afavorint així la venda directa i en general els circuits curts de comercialització. També vaig posar èmfasi en la multitud d'iniciatives que havien sorgit en l'últim any i mig, després que Lleure Agrari fos la primera experiència catalana en crear horts urbans en terres periurbanes. Aquest últim argument, tanmateix, va ser interpretat com a amenaça, i va generar la voluntat, entre els assitents, d'afegir a la Carta un punt específic sobre horts urbans, però per excloure'ls expressament de l'àmbit agrari.

Certament, l'activitat dels horts urbans en l'àmbit agrari genera riscos que no hem d'obviar. Barraquisme, massificació del camp, parcel·lació excessiva, especulació en el preu del lloguer de les finques agràries, etc. Però a la vegada és una oportunitat sense precedents, donada la transformació dels valors socials, que tendeixen cada vegada més a l'estima per allò local, per cultivar els propis productes, pel control de l'alimentació, per la interacció amb el camp i la natura, pel lleure productiu, etc. És una oportunitat de conciliació entre la ciutat i el camp que l'envolta, una sinèrgia que apropa i humanitza l'urbanisme excessiu i enriqueix un món rural enfeblit i maltractat durant dècades.

Riscos, sí, molts. Per això cal legislar, com ho ha fet el Regne Unit, França, Alemanya. Com ho està fent en aquests moments Estats Units. No podem girar l'esquena a aquesta oportunitat.

Hort Sostenible a Lleure Agrari

Aquesta setmana hem tingut la visita d'en Vicent, un jove horticultor valencià que ha decidit emprendre un projecte agrícola que inclou horts de lleure per a horticultors aficionats, l'Hort Sostenible.

Es tracta d'un projecte innovador, que busca establir canals directes de comunicació i intercanvi amb la població local, en el seu cas la ciutat de València. En els darrers deu anys, són moltes les iniciatives del sector agrari local per compensar la deslocalització de la producció agrària, i per recuperar el marge de benefici de les grans cadenes de distribució i venda d'aliments. La cistella a domicili, o bé la creació de cooperatives de consumidors i productors, són eines reeixides i actualment en expansió. Ara bé, són pocs els pagesos que han fet un pas més enllà, i han posat a disposició part de les seves terres per acollir hortolans de lleure.

Es tracta, aquesta, d'una activitat econòmica amb molt potencial però a la vegada amb cert risc. Riscos com la massificació del camp, la parcelació indiscriminada, barraquisme, etc, que s'han de mantenir a ratlla amb una bona legislació, de la qual ara manquem. En parlarem en un proper post. Tanmateix, cal assenyalar que el potencial econòmic és interessant, ja que més enllà del benefici directe en el lloguer dels horts, el pagès estableix canals de contacte directe i personalitzats amb potencials consumidors de la seva pròpia producció. L'hortolà de lleure satifarà part de les seves necessitats de verdura a partir del seu hort, però sempre serà una producció limitada i insuficient, i sobretot poc constant. I així com parlem de l'hortolà, parlem de la seva família, dels amics, dels veïns. El pagès, en oferir horts de lleure, crea xarxa de consumidors, una xarxa personalitzada on es combinen les relacions personals, l'amor per la terra i la natura, la difusió dels valors locals, l'apreci pel bon producte, i s'acaba teixint un intercanvi estable entre productor i consumidor.

A la foto, apareixem en Vicent i jo mateix, provant un artilugi molt adequat per a diferents treballs a l'hort. Si us fixeu bé, és el mateix instrument que utilitza el noi d'Hort Viu, a la foto que vaig penjar en aquest post.

Patates al setembre

Ahir vaig desenterrar aquestes patates, tres mesos després d'haver mort les patateres. Com podeu apreciar, han sortit ben maques i sanes. Vam cobrir la superfície amb herba seca, per protegir les patates del sol i la calor de l'estiu. És un bon mètode per allargar la collita. Això, sí, conservar la patata sota terra té els seus riscos. Un d'ells és el talpó, que s'alimenta d'arrels i tubercles; també és força perillós el cuc del filferro.