Més sobre Hort Viu

Veig que Hort Viu ha actualitzat el bloc. Us deixo un fragment que m'ha agradat de llegir:

"Aquest és un projecte d'auto-ocupació que pretén una associació entre els productors i els consumidors, lliure d'intermediaris, que no és tant subjecte als alts i baixos del mercat, i que aporta avantatges a ambdues parts. Per nosaltres és poder viure de la terra sense explotar-la, procurant cuidar-la i enriquir-la respectant el mediambient, alhora que ens facilita la planificació de sembres i de repartiment. Per vosaltres és menjar els fruits d'aquesta terra, que és l'opció més sana: són frescos, ecològics, locals i de temporada." Bloc.

La psicologia del moniato

Mai m'ha agradat el moniato, però estic convençut que aquesta tardor disfrutaré menjant-me els moniatos que he plantat. És el que té cultivar-se els propis productes, agafen una dimensió diferent, prenen un significat profund, poderós, que ens ajuda a superar els prejudicis i les manies arbitràries que ens han acompanyat durant molts anys. Penso que si a l'escola o a casa hagués plantat llegum, encara que fos de forma simbòlica, i m'haguéssin posat a taula el llegum recol·lectat per mi mateix, l'hagués apreciat ja des de llavors.

És una qüestió psicològica. Quan s'ha participat en el procés complet, integral, d'elaboració d'un producte, s'entén el significat del resultat final, que s'integra i s'accepta molt més fàcilment. És extensible a totes les àrees de la producció, però en l'alimentació és especialment interessant si es vol potenciar la predisposició de la canalla a menjar més vairat i més saludable. És un consell als pares i mestres.

Per la canalla i pels adults! Us deixo amb els moniatos que he plantat, i que m'ajudaran a ampliar la ment i diversificar la dieta.

L'associació Horts Urbans.org valora molt positivament el primer camp de treball que s'ha fet a Vilafranca

En el següent vídeo, en Daniel Lacruz i jo mateix fem una valoració del camp de treball internacional que hem organitzat a Vilafranca del Penedès, i que ha ajudat a desenvolupar els primers horts urbans municipals.

Conservar les patates sota terra

Enguany, la collita de patates ha estat molt bona, suficient per tenir-ne tot l'any. Ara bé, les hem de conservar adequadament, i això no és fàcil.

De moment, fins les primeres plujes de finals d'agost i setembre, les mantindrem sense collir. Hem tallat la part superior de la planta, i hem afegit herba seca per protegir-les del sol i l'escalfor. Després de collides, les deixarem reposar en caixes a l'ombra, durant un parell de setmanes. Si alguna d'aquestes patates té un tall o està malalta, es podrirà, i la retirarem abans que contamini les demés. Posteriorment, en un clot encoixinat amb palla, les tornatem a enterrar amb palla i terra. Al damunt de tot hi posarem un plàstic per evitar que la pluja els provoqui un excés d'humitat.

No és l'únic mètode natural de conservació, però ens han assegurat que és un dels més efectius. Ja us ho explicarem!