Hem plantat calçots, un saquet de 25 kg. Pel que hem comentat entre els hortolans, el seu preu se situava a l'entorn dels 90 cèntims- 1 euro el kg en els diferents punts de venda de la comarca.
Avui en dia, la denominació més estesa, quasi exclusiva, per referir-se a aquest cultiu és el de calçot. El seu nom prové del fet que se'l calça amb terra a mesura que creix, per tal de fer-lo ben blanc i tendre.
De petit (i no sóc gaire vell) al meu entorn se'n deia ceballot, i no pas calçot. Si mirem el diccionari, un ceballot és un grifoll nascut d'una ceba, igual que el calçot. És una ceba que se't grilla. Segons aquesta font, de fet, el calçot és un tipus de ceballot.
Si busquem al google, "calçot" té 1.330.000 entrades, mentres de "ceballot" en té només 7.270. Curiós. Només se m'acut una explicació: hi ha una paraula que s'ha quedat sense nínxol de significat, i s'està despenjant de l'idioma parlat. Suposo que deu ser perquè quan se'ns grilla una ceba la tirem a la brossa sense miraments.
En Juan Antonio ha adquirit aquest artilugi: es tracta d'un petit hivernacle, de 96 cm. d'alçada, per 100 i 150 cm de base. És de fàcil muntatge, com si fos una tenda de campanya canadenca. Cost: 15 euros en una parada del mercat de Santa Oliva, Baix Penedès. Marca Florabest. He estat mirant per internet, i no he aconseguit esbrinar la manera d'aconseguir-lo. Aquest dissabte farem cap al mercat.
Quina utilitat tindrà aquest petit hivernacle? D'entrada, i amb esperit experimental, en Juan hi ha plantat tomaqueres. L'objectiu és tenir tomàquets de collita pròpia per novembre i desembre. El primer avantatge que tindrà serà evitar la plaga de la Tuta, ja que les arnes no podran accedir a les plantes per dipositar-hi els ous. Un segon avantatge serà frenar la humitat i les afectacions per míldiu degut a les pluges de tardor. Finalment, ja més cap a l'hivern, frenarà la baixada de temperatura a la nit, i crearà temperatures més altres durant el dia, possibilitant la maduració dels tomàquets.
Per a què més pot servir, un hivernacle d'aquestes característiques? Bàsicament per allargar la tardor i per avançar la primavera. El fet que sigui mòbil permet desplaçar-lo d'un lloc a un altre, sense haver de traslladar els cultius.
Seguirem amb atenció els seus resultats.
Per a qui en vulgui posar un, i no sap com adquirir-lo, es pot mirar de fer un invent: agafar l'esquelet de qualsevol tenda de campanya, i adaptar-hi una funda de material transparent, com ara plàstic. No oblideu que ha d'haver-hi obertures per a respirar. Tampoc pot faltar una obertura més gran per accedir a l'interior.
Dimarts passat vam acollir un equip de reporters de La Sexta, encapçalats per la periodista Susanna Bergés. Van prendre imatges de dos dels hortolans de Lleure Agrari, de la Chiqui i del David. Van fer-los preguntes sobre les seves vides, la feina, els fills, i sobretot els van preguntar sobre els motius de llogar un hort.
Van posar-se en contacte amb nosaltres cercant persones que cultivéssin un hort. Buscaven perfils trencadors, originals, que sorprenguéssin el telespectador. Va ser fàcil de trobar-los; va ser més difícil de seleccionar, ja que són la majoria els hortolans de Lleure Agrari que no s'ajusten a l'imaginari col·lectiu d'hortolà jubilat.
Realment, l'horticultura s'està posant de moda entre totes les capes i àmbits de la societat. Per quin motiu? Jo penso que ara mateix no tenim les eines suficients per entendre-ho. Molta gent se sent atreta per l'hort i no sap exactament per què. És una atracció intuïtiva, primària, bàsica. Jo penso que darrera d'aquesta sensació tan intangible hi ha motius socials molt profunds per tornar a la terra. Vénen temps de canvis.
Apareixerem a la TV a finals d'octubre, en un programa nou que sembla que es dirà Meeting Point (punt de trobada).
