28/8/11

L'Hortiga, o com superar la dicotomia producció-consum


L'Hortiga és una iniciativa agrària interessant. En els últims anys, el món agrari català, per fer front a la deslocalització de la producció agrícola i al monopoli dels grans circuits de comercialització, ha buscat fórmules per aproximar-se al consumidor, com ara la oferta de cistelles de producte ecològic de proximitat, o bé la creació del segell Km0 i la xarxa de restaurants associats. L'objectiu ha estat crear una vinculació entre productors i consumidors que restés anonimat, i per tant, aportés compromís i fidelitat mútues.

En aquesta mateixa línia, però donant passes endavant, l'Hortiga ha aconseguit estrènyer encara més aquesta relació. I ho a partir d'una fórmula innovadora: trenca la dicotomia entre producció i consum. L'entitat disposa del propi hort i espai de distribució, i en la seva activitat integra tant la producció com el consum. I no només això, sinó que els seus membres poden exercir potencialment els dos rols, el de productor i el de consumidor. Clar, algunes persones, per les seves vides professionals, no poden dedicar massa temps a col·laborar en les tasques de l'hort; d'altres, en canvi, disposen de temps i potser van més justes de diners. A partir d'aquí, la organització interna gestiona una entesa mútua per repartir dedicació, productes i dos contractes de feina a temps parcial.

A la pàgina web de l'associació podreu llegir àmpliament i en detall la seva experiència. Una experiència que es remunta al 2009, i que se'ns presenta madurada, amb el nom definitiu d'Hortiga, la primavera d'aquest any. Qualsevol persona o col·lectiu que s'interessi per iniciar un projecte semblant, hauria de fer cap a la seva web i llegir-la de cap a peus.


Un projecte innovador, que aconsegueix crear vincle durador, compromís, significat, confiança i teixit social a l'entorn de l'activitat agrària. Però no és l'únic cas d'aquesta naturalesa. De fet, actualment, el món agrari està en ebullició, estan sorgint experiències com aquestes arreu. Moltes d'elles al voltant d'ecoxarxes locals i de la CIC, la Cooperativa Integral Catalana. Altres, com en Vicent, d' Hort Sostenible, a part de produir i distribuir cistelles ecològiques, posa a disposició horts de lleure on els hortolans cultiven una part de les verdures que ells i les seves famílies consumeixen al llarg de l'any.

Del que es tracta, d'una o altra forma, és de reduir la distància entre la producció i el consum. Però no només creant circuits curts de comercialització, amb l'objectiu de reduir intermediaris, sinó acabant directament amb la intermediació. O millor dit, acabant amb la intermediació que crea anonimat, que distancia, que homologa i estandarditza l'intercanvi. I quina millor fórmula que permetre als consumidors exercir, en la mesura que puguin o vulguin, el rol de productors.

23/8/11

Hospital psiquiàtric de Sant Boi: el primer hort terapèutic?

La revista Sàpiens ens ofereix, aquest mes d'agost, nº 106, un reportatge sobre els jardins modernistes de l'antic Hospital Psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat. El document parteix d'un estudi recent on es vincula aquest recinte, d'autor desconegut, amb l'obra d'Antoni Gaudí (si us interessa el tema, feu cap a aquest article i a aquest altre, de Daniel Barbé Farré, gèoleg, i David Agulló Galilea, arquitecte, respectivament).

Des de la seva fundació, l'any 1854, l'hospital va ser un centre innovador, en l'aspecte arquitectònic però també en la concepció assistencial moderna, deslligada de la idea de reclusió, i enfocant la malaltia mental des d'una perspectiva netament científica, lliure de connotacions religioses.

Entre les pràctiques mèdiques, es va promoure l'ergoteràpia, terme que avui coneixem més habitualment com a teràpia ocupacional. L'ergoteràpia, en aquella època, era una tècnica poc coneguda a Catalunya. Tenia per objectiu reinserir els malalts mentals a partir del treball manual. Es tractava de tot un conjunt d'activitats ocupacionals com era fer el pa, rentar la roba, cuidar els jardins i, en els extensos terrenys situats a la rodalia del centre, cultivar tot tipus d'hortalisses i alimentar diferents animals de corral.

Avui en dia, són molts els centres de salut mental que focalitzen la seva activitat terapèutica en l'activitat ocupacional. Tasques que cada vegada més inclouen el treball d'un hort. Però el concepte no és nou, com hem pogut comprovar, té més de cent anys d'història. És important assenyalar, però, que el primer hort terapèutic va aparèixer coincidint amb un moviment cultural que va prendre especial rellevància al nostre país, el Modernisme. I el Modernisme parlava de la relació dels humans amb la naturalesa, de polaritat i a la vegada implicació mútua, sempre amb un rerefons romàntic de comunió. Els humans, per al Modernisme, som una manifestació de l'energia natural, que ens aproximem a la natura i ens en distanciem, en vaivé constant, atrets per la seva bellesa i a la vegada amenaçats pel seu poder (Casalmiglia, J. M., 1986). Una relació dialèctica que l'hort urbà contemporani se segueix plantejant. L'hortolà d'avui, quan és a l'hort, quan interactua amb els diferents elements de l'hort, rebutja tota pràctica que suposi dominació completa i explotació massiva. Tampoc es resigna a la contemplació passiva, quan les plagues fan aparició, o quan es produeixen inclemències meteorològiques que afecten les plantes de cultiu. L'hortolà busca incidir en l'hort, però sense imposar unilateralment, vetllant per l'equilibri i mantenint viva la dialèctica de la relació.

No sé si és casualitat, o causalitat, doncs, que confluíssin el primer hort terapèutic amb el caràcter modernista dels jardins de l'Hospital Psiquiàtric de Sant Boi. Des del punt de vista filosòfic, sembla que mantinguin una sintonia. Ho preguntarem als autors del reportatge.

21/8/11

El boom dels horts urbans a Catalunya: quan i per què?

(aquest escrit és la resposta per mail que li vaig donar a un periodista del Periódico davant la pregunta que em va formular sobre quan va iniciar-se el boom dels horts urbans a Catalunya i per quin motiu o motius ho va fer. Malauradament, per qüestions d'espai i de prioritats periodístiques, la resposta no va quedar degudament reflectida al reportatge. La deixo aquí.)

Primer de tot, assenyalar que els horts urbans han estat una constant al llarg de la història de la Humanitat des que hi ha ciutats, bàsicament per una qüestió d'autoabastiment. Ara bé, el fenomen actual dels horts urbans té característiques úniques, que no s'han donat mai abans, té connotacions que van més enllà de la finalitat productiva. L'hort urbà es concep ara com un espai de lleure, un lleure que tot i ser productiu es percep al marge del treball. El primer hort urbà català promogut per una institució pública va ser a Barcelona, l'any 1994, a Gràcia, i es va anomenar l'Hort de l'Avi (font). El 1997 l'Ajuntament de Barcelona va decidir habilitar la Masia de Can Mestres i fer-hi nous horts, iniciant així la xarxa d'horts urbans de la ciutat comptal. En l'actualitat, només en aquesta ciutat, ja hi ha 13 espais d'horts urbans municipals i un total de 341 parcel·les. La pràctica totalitat destinades a lleure per jubilats, però també s'han reservat alguns horts per a institucions amb finalitats terapèutiques. A Catalunya la xifra ja deu superar els 40 municipis i les 2000 parcel·les, quasi totes creades en els darrers 10 anys.

Al principi, doncs, es va iniciar l'onada amb el pretex del lleure, però es van anar adoptant altres usos, entre ells el terapèutic i l'educatiu. Actualment, ja són moltíssims els centres de salut, residències, centres ocupacionals o pre-laborals, col·legis i instituts, i fins i tot algunes universitats, que tenen horts i els inclouen en els seus programes terapèutics o educatius, respectivament. Respecte del factor terapèutic, és interessant el seu efecte positiu en la persona immigrant, o que procedeix del món rural i viu ara a la ciutat. Personalment, com a psicòleg, ho he observat en diversos casos d'hortolans a Lleure Agrari. L'hort permet reviure relacions personals o vivències del lloc d'origen, associades al contacte amb la terra, podent esdevenir així un pont entre dos móns, l'actual i el que s'ha deixat enrere. Aquesta experiència pot ajudar en l'elaboració del dol migratori, i en persones grans, on el factor migratori es suma al factor edat, l'hort pot ser un potent reforçador de la identitat.

L'hort, però, no s'esgota amb les raons que hem explicat fins ara. També és un espai on reivindicar una nova manera de fer i de relacionar-se, on s'aporten propostes ètiques, i també polítiques. La persona que es posa a cultivar un hort, sobretot si es tracta del perfil d'hortolà jove, amb nivell formatiu mig-alt i que viu en zona urbana, busca un contacte amb la natura, però un contacte amable, lent, sinèrgic, busca formar part d'aquesta natura, a través de l'hort, vol ser un element més d'aquest hort, per conviure-hi en harmonia. Si ens hi fixem, l'hort urbà contemporani és sempre un hort ecològic, ja no es concep d'altra manera. I en la pràctica ecològica, hi ha associat un fort component ètic, principis que guien l'hortolà a establir una relació integrada i sostenible amb els diferents elements de l'hort. Ètica de l'hort que és traslladable a una ètica general, sobre el conjunt de la societat. Clar, això té molta relació amb la consciència social creixent que les societats humanes estem arribant a un moment crític, en camí d'esgotar els recursos naturals i sense un horitzó definit, sobretot en aquests temps de crisi econòmica. Cultivar un hort té molt a veure amb això, quan es posa sistema de goter o encoixinat per estalviar aigua, quan s'utilitzen productes ecològics o la combinació de cultius per controlar les plagues sense danyar els demés éssers vius, quan s'utilitza la fanga en comptes del llaurat motoritzat, etc. L'hort és com si fos una maqueta del que podria ser una societat sostenible, pacífica, diversa, acollidora.

I de l'hort ètic al polític només hi ha un pas, i efectivament, molts moviments socials alternatius utilitzen l'hort com a espai simbòlic on projectar els seus programes i reivindicacions polítiques. L'hort de la Plaça de Catalunya, durant l'acampada del moviment del 15M, va representar una bandera del moviment. [tinc dos posts sobre aquest hort, 1 i 2].

Diguem, com a síntesi, que l'èxit de l'hort urbà és degut a la seva capacitat de satisfer tota una sèrie de necessitats socials i donar veu a un conjunt de propostes ètiques i polítiques que cerquen de forma més o menys conscient una alternativa al sistema actual.

Llicència de Creative Commons
El boom dels horts urbans a Catalunya: quan i per què? de Albert Vidal i Raventós està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a www.lleureagrari.cat

18/8/11

Reportatge al Periódico de Catalunya

El dilluns 11 d'agost sortia aquest reportatge sobre horts urbans al Periódico de Catalunya, on vaig col·laborar com a expert en el tema.

Mauricio Bernal, el periodista que va redactar el reportatge, es va posar en contacte amb mi per realitzar-me una sèrie de preguntes sobre el fenòmen dels horts urbans a Catalunya. Vaig complementar les respostes amb informació que he anat recollint des de l'estiu de 2008, primer formant equip amb dos companys de Vilafranca, i posteriorment, a partir de 2009, pel meu compte, cercant per la xarxa, visitant personalment horts urbans en diversos indrets del país, desenvolupant la meva pròpia experiència amb Lleure Agrari, entrevistant molts hortolans, escoltant les seves opinions i vivències, analitzant-les, i finalment teixint poc a poc una xarxa de coneguts amb qui anar intercanviant informació del tema.

L'article d'El Periódico és encapçalat per un titular provocador: l'ecologisme propicia una nova generació de pagesos urbans. És en realitat ecologisme el que explica el boom dels horts urbans? No resulta fàcil respondre aquesta pregunta. Per un costat, constatem que el moviment ecologista organitzat a Catalunya no s'ha implicat de forma decisiva en la proliferació del fenomen. En canvi, sí que és cert que hi ha molt d'ecologista en el cultiu d'un hort urbà. Sobretot en el seu caràcter ètic. En un posterior post penjaré la resposta que vaig donar per mail al periodista d'El Periódico, quan em va preguntar sobre el per què de la onada d'horts urbans. Es fa una pinzellada en la qüestió ètica.

5/8/11

Horts urbans col·lectius dels Països Catalans

Us presento un treball de recopilació sobre els horts urbans col·lectius dels Països Catalans, que vaig realitzar ara farà un any i mig. No està actualitzat, però en les properes setmanes miraré de fer-ho, fins on arribi.



Mostra Horts Urbans en un mapa més gran

S'han inclòs tots aquells espais d'horta que segueixen els següents criteris:

1-Horts no professionals, en el sentit agrícola del terme. És a dir, l'activitat de cultiu no és realitzada per pagesos, ni els productes recol·lectats van al mercat, almenys de forma sistemàtica.

2-Horts col·lectius, o sigui, inclouen un conjunt d'hortolans. En anglès equivaldria a community garden. Nosaltres, però, traduïm "community" per "col·lectiu", en comptes de "comunitari", per no crear confusió amb els horts comunitaris de diferents moviments socials, on es cultiva en equip. La categoria de "col·lectiu" inclou tant els horts on el treball es du a terme en equip com individual, on cadascun dels hortolans té el seu propi espai.

En aquesta definició, queden inclosos els horts públics municipals (vermell al mapa), els horts de diferents moviments civils o entitats cívico-polítiques (en verd), entitats o institucions amb finalitats ludico-terapèutiques (groc), i els horts que han estat impulsats per iniciativa particular (blau), com és el cas de Lleure Agrari. Queden exclosos els horts escolars o pedagògics, que tot i poder-se considerar col·lectius, requeririen un mapa propi, donat el seu volum actual i el conjunt de característiques pròpies que els separen dels demés tipus d'horts. De totes maneres, alguns d'aquests horts pedagògics traspassen l'àmbit educatiu, i interactuen amb l'entorn social que els envolta, motiu pel qual hauríem d'incloure'ls.

Si feu cap al mapa, segurament en coneixereu algun que no hi és... només cal que m'envieu un mail o escriviu en aquest mateix post, i l'afegiré!

Penso que un instrument d'aquest tipus és necessari. Aquesta setmana mateix, m'ha entrevistat un periodista del Periódico de Catalunya, demanant-me informació sobre el nombre d'horts urbans que hi ha en aquests moments al país. També m'ho va preguntar fa un mes una periodista de la revista Presència, per tal de redactar un reportatge d'horts urbans, en el qual vaig acabar col·laborant. En els dos casos, els he facilitat la informació de què disposo, però m'he sentit incòmode, perquè malgrat sigui el recull més aproximat que s'ha fet fins ara dels horts urbans catalans, no és una estimació prou fidedigna. Cal treballar-ho més.

Deixaré penjat el mapa al lateral del bloc, per tal que sigui ben visible. Si algú vol el permís per poder incloure ell mateix dades d'horts urbans, que m'enviï un mail. I si algú té un bloc i vol incrustar-hi el mapa, caram, endavant!!!