(aquest escrit és la resposta per mail que li vaig donar a un periodista del Periódico davant la pregunta que em va formular sobre quan va iniciar-se el boom dels horts urbans a Catalunya i per quin motiu o motius ho va fer. Malauradament, per qüestions d'espai i de prioritats periodístiques, la resposta no va quedar degudament reflectida al reportatge. La deixo aquí.)
Primer de tot, assenyalar que els horts urbans han estat una constant al llarg de la història de la Humanitat des que hi ha ciutats, bàsicament per una qüestió d'autoabastiment. Ara bé, el fenomen actual dels horts urbans té característiques úniques, que no s'han donat mai abans, té connotacions que van més enllà de la finalitat productiva. L'hort urbà es concep ara com un espai de lleure, un lleure que tot i ser productiu es percep al marge del treball. El primer hort urbà català promogut per una institució pública va ser a Barcelona, l'any 1994, a Gràcia, i es va anomenar l'Hort de l'Avi (font). El 1997 l'Ajuntament de Barcelona va decidir habilitar la Masia de Can Mestres i fer-hi nous horts, iniciant així la xarxa d'horts urbans de la ciutat comptal. En l'actualitat, només en aquesta ciutat, ja hi ha 13 espais d'horts urbans municipals i un total de 341 parcel·les. La pràctica totalitat destinades a lleure per jubilats, però també s'han reservat alguns horts per a institucions amb finalitats terapèutiques. A Catalunya la xifra ja deu superar els 40 municipis i les 2000 parcel·les, quasi totes creades en els darrers 10 anys.
Al principi, doncs, es va iniciar l'onada amb el pretex del lleure, però es van anar adoptant altres usos, entre ells el terapèutic i l'educatiu. Actualment, ja són moltíssims els centres de salut, residències, centres ocupacionals o pre-laborals, col·legis i instituts, i fins i tot algunes universitats, que tenen horts i els inclouen en els seus programes terapèutics o educatius, respectivament. Respecte del factor terapèutic, és interessant el seu efecte positiu en la persona immigrant, o que procedeix del món rural i viu ara a la ciutat. Personalment, com a psicòleg, ho he observat en diversos casos d'hortolans a Lleure Agrari. L'hort permet reviure relacions personals o vivències del lloc d'origen, associades al contacte amb la terra, podent esdevenir així un pont entre dos móns, l'actual i el que s'ha deixat enrere. Aquesta experiència pot ajudar en l'elaboració del dol migratori, i en persones grans, on el factor migratori es suma al factor edat, l'hort pot ser un potent reforçador de la identitat.
L'hort, però, no s'esgota amb les raons que hem explicat fins ara. També és un espai on reivindicar una nova manera de fer i de relacionar-se, on s'aporten propostes ètiques, i també polítiques. La persona que es posa a cultivar un hort, sobretot si es tracta del perfil d'hortolà jove, amb nivell formatiu mig-alt i que viu en zona urbana, busca un contacte amb la natura, però un contacte amable, lent, sinèrgic, busca formar part d'aquesta natura, a través de l'hort, vol ser un element més d'aquest hort, per conviure-hi en harmonia. Si ens hi fixem, l'hort urbà contemporani és sempre un hort ecològic, ja no es concep d'altra manera. I en la pràctica ecològica, hi ha associat un fort component ètic, principis que guien l'hortolà a establir una relació integrada i sostenible amb els diferents elements de l'hort. Ètica de l'hort que és traslladable a una ètica general, sobre el conjunt de la societat. Clar, això té molta relació amb la consciència social creixent que les societats humanes estem arribant a un moment crític, en camí d'esgotar els recursos naturals i sense un horitzó definit, sobretot en aquests temps de crisi econòmica. Cultivar un hort té molt a veure amb això, quan es posa sistema de goter o encoixinat per estalviar aigua, quan s'utilitzen productes ecològics o la combinació de cultius per controlar les plagues sense danyar els demés éssers vius, quan s'utilitza la fanga en comptes del llaurat motoritzat, etc. L'hort és com si fos una maqueta del que podria ser una societat sostenible, pacífica, diversa, acollidora.
I de l'hort ètic al polític només hi ha un pas, i efectivament, molts moviments socials alternatius utilitzen l'hort com a espai simbòlic on projectar els seus programes i reivindicacions polítiques. L'hort de la Plaça de Catalunya, durant l'acampada del moviment del 15M, va representar una bandera del moviment. [tinc dos posts sobre aquest hort, 1 i 2].
Diguem, com a síntesi, que l'èxit de l'hort urbà és degut a la seva capacitat de satisfer tota una sèrie de necessitats socials i donar veu a un conjunt de propostes ètiques i polítiques que cerquen de forma més o menys conscient una alternativa al sistema actual.
Primer de tot, assenyalar que els horts urbans han estat una constant al llarg de la història de la Humanitat des que hi ha ciutats, bàsicament per una qüestió d'autoabastiment. Ara bé, el fenomen actual dels horts urbans té característiques úniques, que no s'han donat mai abans, té connotacions que van més enllà de la finalitat productiva. L'hort urbà es concep ara com un espai de lleure, un lleure que tot i ser productiu es percep al marge del treball. El primer hort urbà català promogut per una institució pública va ser a Barcelona, l'any 1994, a Gràcia, i es va anomenar l'Hort de l'Avi (font). El 1997 l'Ajuntament de Barcelona va decidir habilitar la Masia de Can Mestres i fer-hi nous horts, iniciant així la xarxa d'horts urbans de la ciutat comptal. En l'actualitat, només en aquesta ciutat, ja hi ha 13 espais d'horts urbans municipals i un total de 341 parcel·les. La pràctica totalitat destinades a lleure per jubilats, però també s'han reservat alguns horts per a institucions amb finalitats terapèutiques. A Catalunya la xifra ja deu superar els 40 municipis i les 2000 parcel·les, quasi totes creades en els darrers 10 anys.
Al principi, doncs, es va iniciar l'onada amb el pretex del lleure, però es van anar adoptant altres usos, entre ells el terapèutic i l'educatiu. Actualment, ja són moltíssims els centres de salut, residències, centres ocupacionals o pre-laborals, col·legis i instituts, i fins i tot algunes universitats, que tenen horts i els inclouen en els seus programes terapèutics o educatius, respectivament. Respecte del factor terapèutic, és interessant el seu efecte positiu en la persona immigrant, o que procedeix del món rural i viu ara a la ciutat. Personalment, com a psicòleg, ho he observat en diversos casos d'hortolans a Lleure Agrari. L'hort permet reviure relacions personals o vivències del lloc d'origen, associades al contacte amb la terra, podent esdevenir així un pont entre dos móns, l'actual i el que s'ha deixat enrere. Aquesta experiència pot ajudar en l'elaboració del dol migratori, i en persones grans, on el factor migratori es suma al factor edat, l'hort pot ser un potent reforçador de la identitat.
L'hort, però, no s'esgota amb les raons que hem explicat fins ara. També és un espai on reivindicar una nova manera de fer i de relacionar-se, on s'aporten propostes ètiques, i també polítiques. La persona que es posa a cultivar un hort, sobretot si es tracta del perfil d'hortolà jove, amb nivell formatiu mig-alt i que viu en zona urbana, busca un contacte amb la natura, però un contacte amable, lent, sinèrgic, busca formar part d'aquesta natura, a través de l'hort, vol ser un element més d'aquest hort, per conviure-hi en harmonia. Si ens hi fixem, l'hort urbà contemporani és sempre un hort ecològic, ja no es concep d'altra manera. I en la pràctica ecològica, hi ha associat un fort component ètic, principis que guien l'hortolà a establir una relació integrada i sostenible amb els diferents elements de l'hort. Ètica de l'hort que és traslladable a una ètica general, sobre el conjunt de la societat. Clar, això té molta relació amb la consciència social creixent que les societats humanes estem arribant a un moment crític, en camí d'esgotar els recursos naturals i sense un horitzó definit, sobretot en aquests temps de crisi econòmica. Cultivar un hort té molt a veure amb això, quan es posa sistema de goter o encoixinat per estalviar aigua, quan s'utilitzen productes ecològics o la combinació de cultius per controlar les plagues sense danyar els demés éssers vius, quan s'utilitza la fanga en comptes del llaurat motoritzat, etc. L'hort és com si fos una maqueta del que podria ser una societat sostenible, pacífica, diversa, acollidora.
I de l'hort ètic al polític només hi ha un pas, i efectivament, molts moviments socials alternatius utilitzen l'hort com a espai simbòlic on projectar els seus programes i reivindicacions polítiques. L'hort de la Plaça de Catalunya, durant l'acampada del moviment del 15M, va representar una bandera del moviment. [tinc dos posts sobre aquest hort, 1 i 2].
Diguem, com a síntesi, que l'èxit de l'hort urbà és degut a la seva capacitat de satisfer tota una sèrie de necessitats socials i donar veu a un conjunt de propostes ètiques i polítiques que cerquen de forma més o menys conscient una alternativa al sistema actual.
El boom dels horts urbans a Catalunya: quan i per què? de Albert Vidal i Raventós està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a www.lleureagrari.cat
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada