27/12/09
Després de la gelada
20/12/09
Tipus de cols
Les cols són de les hortalisses més agraïdes. Són resistents a les plagues, a la sequera, a les gelades (ocasionals), i proporcionen un aliment prou nutritiu, ric en vitamina A, vitamina C, Potassi, i una sèrie d'elements anticancerosos com són els carotenoides, la clorofil·la i els glucosinolats.
Lectura interessant: La col i els seus parents, aliment i medicina.
30/11/09
Horts urbans a Madrid
En diversos escrits anteriors parlàvem del retorn dels horts. Ens preguntem, tanmateix, quina forma prendrà aquesta vinguda. ¿Tornarà de la mà de grans centres com aquest, pensats per acollir un gran nombre d'usuaris, amb rutes d'accés limitades als vehicles de motor, amb personal contractat durant totes les hores d'obertura del centre, amb instal·lacions de reg de gran envergadura, i cobrant quotes de 60 euros per un hort de 100 m2? És viable un centre d'aquest tipus?
Nosaltres no ho veiem clar. L'hort torna, però pensem que ho fa de la mà d'un canvi social molt profund, fruit d'una crisi econòmica que transformarà de dalt a baix el nostre entorn. La filosofia d'aquest centre de Madrid pertany al període que ara tanquem: explotació intensiva, crèdit desmesurat, simulacre de la realitat. Només cal assenyalar que l'empresa que ho ha desenvolupat és una immobiliària.
L'hort torna, i ho fa de la mà del realisme, de l'eficiència, de la lentitud. De terra n'hi ha molta, i és l'hora que els seus propietaris, pagesos i no pagesos, l'obrin a la gent de la ciutat a uns preus justos. Cal madurar sistemes legals per fer-ho possible. Cal instaurar una nova cultura de l'arrendament, de l'intercanvi, del dret a l'accés i gaudi dels recursos. Cal que les terres properes a les ciutats deixin de ser llocs de pas, de pillatge, de degradació, i passin a ser espais per a viure-hi, plens de vida social, i generadors de xarxa ciutadana.
20/11/09
Els espinacs d'en Popeye
La figura d'en Popeye, en aquest sentit, és exemplificadora. El personatge fou creat el gener de 1929. Als trenta, en plena Gran Depressió, s'havia convertit en un dels personatges de còmic més popular i estimat. El seu caràcter rude però amb un gran cor, amb experiència laboral però sense feina, enamorat de la Olivia sense poder-li oferir una llar, i finalment, la passió per un aliment barat i molt nutritiu: les llaunes d'espinacs, el feren entranyable i necessari.
Malgrat que ara sabem que els espinacs no contenen tant ferro com es creia, en aquell moment de pobresa, i fins i tot misèria, va ser important reforçar el valor i la dignitat dels espinacs (i de la verdura en general). Per què? Per motius materials: l'alimentació basada en la verdura era molt més econòmica que la basada en la carn.
Avui en dia la situació és prou diferent, però semblant en alguns aspectes. Per a comparar ambdós moments històrics caldria, això sí, una anàlisi extensa que ara no farem. El que podem constatar provisionalment és que la verdura torna com a element cultural, i això és així perquè és més sana i abarateix els costos en sanitat, perquè segueix sent més econòmica que la carn, i perquè la seva producció genera menys contaminació i menys despesa energètica.
15/11/09
10/11/09
Seguretat a l'hort
En molts casos, és recomanable recórrer a sistemes de seguretat. No són infal.libles; tampoc són econòmics. Però sí que limiten de forma notable les intrusions, i proporcionen una mínima sensació de control.
3/11/09
Garrofes i Decreixement
Aquestes garrofes tindran dues utilitats: per una banda, destinaran al consum animal, concretament per a un ramat de cabres que actualment cuiden aquests nois. Al voltant d'un 20-25% d'una dieta equilibrada pot provenir de la garrofa. Un segon destí serà la confecció de farina de garrofa per a consum humà. En tractar-se d'una farina dolça, i molt aromàtica, és òptima per a l'elaboració de productes de reposteria.
A canvi dels 300 kg de garrofes, obtindré vi d'elaboració artesanal i farina de diversos tipus de gra ecològic per al pa casolà que fem a casa.
És el primer any que em sumo a aquest projecte, i esperem que es consolidi. Per a l'any vinent, toca desbrossar diversos garrofers per mirar d'augmentar la producció i facilitar la collita.
Per a més informació, vegeu la Xarxa Pel Decreixement. M'agradaria precisar que Lleure Agrari no s'inclou de moment a aquesta xarxa. Tanmateix, creiem que es tracta d'un projecte bàsic i necessari per a la nostra societat, i hem de posar-nos a treballar per convertir-lo en autènticament viable.
26/10/09
Hivernacle mòbil (2)
12/10/09
Patata de segona collita
La patata de segona collita només és possible en zones càlides de costa. Com més a l'interior menys producció. De totes maneres, en cap cas dóna tants resultats com la sembra a l'hivern i collita al maig-juny.
28/9/09
Calçot o ceballot?
Hem plantat calçots, un saquet de 25 kg. Pel que hem comentat entre els hortolans, el seu preu se situava a l'entorn dels 90 cèntims- 1 euro el kg en els diferents punts de venda de la comarca.
Avui en dia, la denominació més estesa, quasi exclusiva, per referir-se a aquest cultiu és el de calçot. El seu nom prové del fet que se'l calça amb terra a mesura que creix, per tal de fer-lo ben blanc i tendre.
De petit (i no sóc gaire vell) al meu entorn se'n deia ceballot, i no pas calçot. Si mirem el diccionari, un ceballot és un grifoll nascut d'una ceba, igual que el calçot. És una ceba que se't grilla. Segons aquesta font, de fet, el calçot és un tipus de ceballot.
Si busquem al google, "calçot" té 1.330.000 entrades, mentres de "ceballot" en té només 7.270. Curiós. Només se m'acut una explicació: hi ha una paraula que s'ha quedat sense nínxol de significat, i s'està despenjant de l'idioma parlat. Suposo que deu ser perquè quan se'ns grilla una ceba la tirem a la brossa sense miraments.
9/9/09
Hivernacle mòbil
En Juan Antonio ha adquirit aquest artilugi: es tracta d'un petit hivernacle, de 96 cm. d'alçada, per 100 i 150 cm de base. És de fàcil muntatge, com si fos una tenda de campanya canadenca. Cost: 15 euros en una parada del mercat de Santa Oliva, Baix Penedès. Marca Florabest. He estat mirant per internet, i no he aconseguit esbrinar la manera d'aconseguir-lo. Aquest dissabte farem cap al mercat.
Quina utilitat tindrà aquest petit hivernacle? D'entrada, i amb esperit experimental, en Juan hi ha plantat tomaqueres. L'objectiu és tenir tomàquets de collita pròpia per novembre i desembre. El primer avantatge que tindrà serà evitar la plaga de la Tuta, ja que les arnes no podran accedir a les plantes per dipositar-hi els ous. Un segon avantatge serà frenar la humitat i les afectacions per míldiu degut a les pluges de tardor. Finalment, ja més cap a l'hivern, frenarà la baixada de temperatura a la nit, i crearà temperatures més altres durant el dia, possibilitant la maduració dels tomàquets.
Per a què més pot servir, un hivernacle d'aquestes característiques? Bàsicament per allargar la tardor i per avançar la primavera. El fet que sigui mòbil permet desplaçar-lo d'un lloc a un altre, sense haver de traslladar els cultius.
Seguirem amb atenció els seus resultats.
Per a qui en vulgui posar un, i no sap com adquirir-lo, es pot mirar de fer un invent: agafar l'esquelet de qualsevol tenda de campanya, i adaptar-hi una funda de material transparent, com ara plàstic. No oblideu que ha d'haver-hi obertures per a respirar. Tampoc pot faltar una obertura més gran per accedir a l'interior.
3/9/09
La TV a Lleure Agrari
Van posar-se en contacte amb nosaltres cercant persones que cultivéssin un hort. Buscaven perfils trencadors, originals, que sorprenguéssin el telespectador. Va ser fàcil de trobar-los; va ser més difícil de seleccionar, ja que són la majoria els hortolans de Lleure Agrari que no s'ajusten a l'imaginari col·lectiu d'hortolà jubilat.
Realment, l'horticultura s'està posant de moda entre totes les capes i àmbits de la societat. Per quin motiu? Jo penso que ara mateix no tenim les eines suficients per entendre-ho. Molta gent se sent atreta per l'hort i no sap exactament per què. És una atracció intuïtiva, primària, bàsica. Jo penso que darrera d'aquesta sensació tan intangible hi ha motius socials molt profunds per tornar a la terra. Vénen temps de canvis.
Apareixerem a la TV a finals d'octubre, en un programa nou que sembla que es dirà Meeting Point (punt de trobada).
30/8/09
Perfil d'hortolà
A dia d'avui, havent parcel·lat quasi tota la finca, i estar ja al límit de la capacitat del centre, podem afirmar que no existeix un perfil clar d'hortolà. Hem aplegat persones de totes les edats, sexe, àmbits socials, procedències nacionals, nivells culturals, aficions, i fins i tot lloc de residència.
I tanmateix, i això ho voldria remarcar, la convivència és excel·lent. Pocs espais de trobada amb aquesta diversitat podríen dir el mateix.
En una ocasió, vaig reivindicar l'hort com a eina d'inclusió social i creadora de teixit comunitari. Això és així sempre que es treballi l'equilibri i l'intercanvi, ara sí, amb molt criteri i dedicació.
22/8/09
"Filla de tuta!!!"
Aquesta ha estat l'expressió espontània i desesperada de l'Àlex, un dels hortolans més joves de l'hort, quan ha comprovat la mort fulminant i sobtada del seu tomaquerar. Ja feia setmanes que teníem la tuta (Tuta absoluta) a Lleure Agrari, però l'anàvem controlant amb tractament combinat de producte ecològic (Bacillus) i convencional. Però, res, ens ha vençut d'una bufada. Ha estat espectacular. Ens hem quedat d´una setmana per l'altra sense tomaques, i el que és pitjor, sense tomaqueres!
Per consol de tots, ha estat un fenomen general a tot el Baix Penedès. Aquesta última onada de calor deu haver animat aquest insecte tropical, que s'ha sentit com a casa.
Els hortolans que vam tenir el pic de producció al juliol, la desgràcia ens ha agafat a mitges. Nosaltres, per exemple, hem collit prop de 300 kg amb 64 tomaqueres. No està gens malament. Ara bé, ens hem quedat sense aquells tomàquests frescos de setembre i fins i tot d'octubre, que tant aprecies per a l'amanida.
Em va comentar un amic, enginyer agrícola, que les plagues noves solen ser agressives tan sols els primers anys. Posteriorment, els nostres auxiliars els acaben coneixent i els van incorporant a la seva dieta, de manera que queda tot sota control. Esperem que passi aviat. No és just.
15/8/09
La productivitat de l'hort familiar
a) Autoconsum vs. comercialització. L´hort familiar no es dirigeix a la venta, sinó que es distribueix a la xarxa familiar o comunitària sense passar pel mercat. Aquesta variable té conseqüències a l´hora de valorar la producció de la terra, que juguen a favor de l´hort no professional: s´aprofita pràcticament tota la producció, ja que no s´estableixen criteris d´estètica ni grandàries mínimes per als fruit de l´hort. Per tant, per aquest factor, un hort familiar produeix més quantitat consumible que un de professional, probablement un terç més. Un segon factor és que el pagès professional ha de vendre el producte al distribuidor, i aquest al botiguer. I el botiguer al consumidor final. Una cadena nefasta tant per al productor, que rep les engrunes del valor, com per al consumidor final, que paga un preu inflat. El producte de l´hort familiar no s´hauria de valorar com a preu de venta al distribuidor, com ho faria un pagès, sinó compa preu de venta al consumidor final. En altres paraules: el producte d´un hort familiar és producte que t´estalvies de comprar.
b) Lleure vs. treball. Si l´hortolà d´un hort familiar cobrés les hores que es passa a l´hort, els números no sortirien. Aquests tipus d´horts no estan tecnificats, els processos són quasi medievals, i per tant el seu manteniment requereix un nombre d´hores excessiu per a la producció resultant. Ara bé, l´hortolà no professional busca quelcom més que producció, busca lleure, exercici saludable, aliment de qualitat, fa xarxa familiar (repartint la producció), i fa també xarxa social (amb els altres hortolans de la zona). Això és el lleure productiu. Per aquest motiu, l´hort familiar és altament eficient: es promouen tots els àmbits esmentats, essencials per a la vida humana, no només de manera gratuïta, sinó fins i tot sent productiu.
c) Verdura vs. carn. La producció de verdures d´un hort familiar, si té una superfície mínima (a partir de 100 m2) i està ben ciudat, és significativa per a una llar. Aquest fet modifica els hàbits culinaris i alimentaris de tota la família. Ho puc constatar per experiència pròpia i pel que es comenta entre els hortolans de Lleure Agrari. Sense adonar-te´n, ni voler-ho expressament, comproves que baixa la despesa en alimentació. Aquell plat de carn amb acompanyament vegetal passa a ser un plat de vegetals amb acompanyament de carn (la verdura és teva; la carn no. Això compta!). Baixa el preu de la compra, sí, i pugen els índexs de salut: aquell colesterol i aquells triglicèrids que tant costàven de mantenir a ratlla apareixen en valors completament normals. Això també s´ha comentat repetidament a l´hort.
Sintetitzant: l´hort familiar és altament productiu, i molt rendible per a les famílies que tenen la sort de tenir-ne un. Ara bé, aquesta productivitat no és directament comparable a la productivitat de les explotacions professionals, ja que la naturalesa d´aquestes dues activitats és diferent.
8/8/09
Cherry o cirerol
He volgut fer una prova. Com que veig que té la pell dura, i poca polpa, he pensat que potser es conservi com els tomacons. N'he posat uns quants en una caixa i els he deixat a l'ombra, en un espai fresc i sec. A veure com responen.
26/7/09
Berza
Aquí al Penedès, jo sempre he escoltat que s'anomena Col de Gegant. No n'he trobat referències per Internet. Probablement sigui un terme local.
12/7/09
Enciam Llengua de Bou
L'enciam Llengua de Bou és un enciam de fulles dentades, molt fi, tendre, i que pot assolir una bona grandària. És sensible a l'espigat, i amb les calors d'aquests dies de juliol ja volen pujar. En deixarem una desena per a fer llavors i sembrar-ne un bon camp aquesta tardor.
Càrtam
El Càrtam, encara que sembli exòtic i merament decoratiu, és una d'aquelles plantes cultivades des de no se sap quan: la primera referència coneguda data dels antics egipcis, de la Dinastia XII, entre el 1890 i el 1790 a.C. Actualment ha quedat en desús, encara que segueix cultivant-se en algunes zones de Mèxic, Estats Units i l'Índia.
4/7/09
Canvi de dieta
És curiós quan l'excedent de verdura passa a ser un problema. Per exemple, a diversos hortolans ens ha passat amb el carbassó. La carbassonera és una planta molt vigorosa i excepcionalment productiva; quan comença a donar s'inicia un període de maldecaps. Primer t'adones que l'has de collir ràpid, o en un parell de dies creix fins a la mida d'un braç i ja no saps què fer-ne. Cuines truita de carbassó, carbassó rebossat com a acompanyament, fas samfaina amb carbassó, carbassó escalivat, puré de carbassó; quan ja no pots més, congeles el puré. Després de seguir tots aquests passos, quan ja no tens lloc al congelador i comences a odiar profundament el carbassó, intentes encolomar-lo als veïns...
Més enllà de la conya, però, t'adones que realment canvies de dieta. Tens moltes verdures que has de consumir, verdures del temps, que has produït tu i saps que són sanes, i que potser no haguéssis comprat. Llavors explores nous plats, combines productes que mai t'hauries pensat, busques per internet o en llibres de receptes noves possibilitats per a cuinar les teves verdures. I acabes fent salut.
24/6/09
Un pou amb història
Aquest és el pou de Lleure Agrari. El va construir el meu besavi l'any 1929, amb la fortuna de topar amb dues vetes d'aigua molt generoses, a 11 i 15 metres respectivament. El meu avi el va enrajolar posteriorment i va posar-hi la primera instal·lació elèctrica per tal d'extreure aigua amb bomba de motor. Això va ser l'any 1944. Finalment, el meu pare n'ha modernitzat la instal·lació i n'ha fet el manteniment.
L'any 1988 es va fer un estudi geològic i hidrològic del pou. De llavors ençà, el nivell freàtic ha baixat prop de 4 metres. Per a alguns pous, això ha suposat la seva dessecació. Altres, més propers a la costa, s'han salat. Afortunadament per a nosaltres, no ha estat el cas. Però no podem deixar de pensar-hi: s'ha de controlar i racionalitzar l'ús de l'aigua, o tots hi sortirem perdent.
2/6/09
Fitosanitaris ecològics
Aquests dies de finals de primavera estem assessorant en tractament fitosanitari ecològic. Per una banda, repartim gratuïtament una mescla soluble de sofre i oxiclorur de coure ecològics. S'ha d'aplicar cada 15 dies com a mínim (més si plou), i està indicat per a mildiu, oïdi, aranya roja i àcars en general. Per a insectes és necessari un altre tipus de productes; en aquest cas, recomanem un tractament combinat d'Oli de Neem i Sabó de Potassa, cada deu o quinze dies. Finalment, específic per la Tuta del tomàquet (Tuta absoluta), i com a reforç de l'Oli de Neem, és força efectiu aplicar el bacillus thuringiensis cada 15 dies.
24/5/09
13/5/09
8/5/09
Cigró negre d'Alozaina
26/4/09
23/4/09
18/4/09
AMPLIEM!
És moment, doncs, d'habilitar més horts i donar cabuda a nous hortolans que desitgin cultivar-los. Encara resta un mes de plantació abans de l'estiu!
10/4/09
8/4/09
3/4/09
Patates i cebes
21/3/09
Hort és Futur
Deixo aquest vincle de la revista Expansión, on es parla del llibre en qüestió.
Roberts aporta diverses solucions, totes elles en el marc d’un canvi estructural. Cal reforçar la producció local, cal adoptar formes de producció més eficients que es basin en energies renovables, cal incrementar la qualitat dels aliments, i cal que els consumidors prenguin un major control sobre els aliments, ja sigui cuinant-los ells mateixos, ja sigui cultivant-los per a autoconsum.
Cultivar per a autoconsum. Aquí volia arribar. Preparem-nos per a un retorn ciutadà a la terra. L'hort deixarà de ser vist com un element del passat, arraconat, o obsolet, i esdevindrà un espai central de la societat.
15/3/09
5/3/09
Obrim les portes
El centre LLEURE AGRARI obre aquest cap de setmana. Disposa de 4600 m2 cultivables, en parcel·les de 100, 200 i 400 m2, per aquelles persones que vulguin cultivar hortalisses o plantes de jardí, ja sigui amb finalitat lúdica, educativa o terapèutica.
Cada parcel·la conté un punt d'aigua, d'on es pot regar amb manguera o bé instal·lar un sistema gota-gota, a iniciativa de l'usuari.
Com a complements, la instal·lació disposa de motocultor, canyes per a l'emparrat, virosta per a l'encoixinat dels cultius (mulching), i assessorament en calendari de plantacions i tècniques de cultiu. L'espai disposa, també, d'una zona de descans, amb lavabo, bancs on prendre l'ombra i reposar.
23/2/09
La comissió, en marxa
La comissió per impulsar la xarxa d'horts urbans de Vilafranca ja s'ha creat, i el proper dia 9 d'abril s'obrirà a entitats i persones a títol individual que desitgin participar-hi. Per diverses vies farem una crida a la participació.
És important que la resposta ciutadana sigui contundent, i l'assistència de públic a la comissió sigui nombrosa. En aquests moments de crisi econòmica, de retallades dràstiques de pressupost públic, de retirada progresiva de projectes, només l'insistència ciutadana garantirà la posada en marxa de la xarxa d'horts a la vila.
11/2/09
10/2/09
30/1/09
Horts municipals de Vilafranca (2)
El passat 20 de gener, em van entrevistar a la SER Penedès arran del document que vam redactar sobre el potencial d'horts urbans a Vilafranca. Aquí podeu escoltar-la:
Entrevista SER Penedès
Urcloud.com
Horts Municipals de Vilafranca
Aquest document, redactat entre el Dani Lacruz, l'Ivà Gallego, i jo mateix, va ser presentat a la premsa el passat 18 de novembre, i va acompanyar el 25 del mateix mes una moció al Ple de l'Ajuntament on es demanava la creació d'una comissió mixta que impulsés la creació d'una xarxa d'horts urbans a Vilafranca. La moció va ser aprovada amb un ampli suport. Esperem que aquest mes de febrer es creiï definitivament la comissió, i les associacions i entitats vilafranquines o persones a títol individual puguin participar-hi.