Aquesta ha estat l'expressió espontània i desesperada de l'Àlex, un dels hortolans més joves de l'hort, quan ha comprovat la mort fulminant i sobtada del seu tomaquerar. Ja feia setmanes que teníem la tuta (Tuta absoluta) a Lleure Agrari, però l'anàvem controlant amb tractament combinat de producte ecològic (Bacillus) i convencional. Però, res, ens ha vençut d'una bufada. Ha estat espectacular. Ens hem quedat d´una setmana per l'altra sense tomaques, i el que és pitjor, sense tomaqueres!
Per consol de tots, ha estat un fenomen general a tot el Baix Penedès. Aquesta última onada de calor deu haver animat aquest insecte tropical, que s'ha sentit com a casa.
Els hortolans que vam tenir el pic de producció al juliol, la desgràcia ens ha agafat a mitges. Nosaltres, per exemple, hem collit prop de 300 kg amb 64 tomaqueres. No està gens malament. Ara bé, ens hem quedat sense aquells tomàquests frescos de setembre i fins i tot d'octubre, que tant aprecies per a l'amanida.
Em va comentar un amic, enginyer agrícola, que les plagues noves solen ser agressives tan sols els primers anys. Posteriorment, els nostres auxiliars els acaben coneixent i els van incorporant a la seva dieta, de manera que queda tot sota control. Esperem que passi aviat. No és just.
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada