31/12/10

Què és el lleure agrari (1)

En els propers mesos, m'he plantejat redactar una sèrie de posts per explicar el significat del lleure agrari. No es tractarà d'escrits entre-llaçats, que conformin un sol assaig exhaustiu, sinó més aviat d'abordatges parcials i inconnexos en- tre sí, que tindran la vir- tut d'aproximar-nos al lleure agrari des de perspectives diferents.

Per iniciar la sèrie, he escollit aquesta imatge. És una foto que vaig tirar jo mateix el juliol de 2009, al poblet gallec de San Pedro Da Mezquita, de prop de 200 habitants, a la província d'Ourense. Érem d'excursió pels camps de conreu i boscos que rodegen el poble, quan ens vam creuar amb la Maria i l'Olga, dues cunyades de 75 anys d'edat, amb el seu ase. Era el tercer viatge que feien aquell dia... L'endemà, les vam tornar a veure a la festa del poble, mudades que feien goig, i disposades a gaudir de la música amb els seus familiars, amics i veïns.

Ostres, quantes qüestions que se'ns van plantejar! Per què treballar en aquestes condicions, quan no en teníen cap necessitat material? Com ho podien fer, tenint en compte l'edat avançada? És bo per la salut física i psicològica realitzar aquesta activitat? És recomanable per a totes les persones d'aquesta mateixa edat? I pels més joves?

Em sembla que no hi havia millor manera d'introduir el concepte del lleure agrari. Apa, a donar-hi voltes!

28/12/10

Experiment de Permacultura

Un dels principis de la Permacultura és interferir el mínim en l'ecosistema de l'hort, per mirar de no alterar els processos naturals que espontàniament s'hi desenvolupen i que tendeixen a l'equilibri.
A l'extrem sud del recinte, que no es llaura des de fa dos anys (vegeu aquest post), hem fet una prova basada en aquest principi de mínima intervenció. En tot aquest temps, ens hem limitat a segar les herbes per evitar que formessin excessiva llavor. Hem anat constatant que el sòl no s'ha endurit, ans el contrari, s'ha mantingut esponjós i airejat. De fet, ha anat canviant de textura, de l'argila fina que va deixar la fresa del tractor, a un sòl ple de gromulls, forats, arrels mortes, i una capa superficial d'encoixinat vegetal.
Continua sent fèrtil, aquesta terra? Ho volem esbrinar. Hem sembrat en aquests quatre socs una cinquantena de faves. En farem el seguiment a través del bloc.

Solució definitiva pels conills

Ja fa mesos que anem buscant solucions per evitar els estralls que ocasionen els conills. Vam provar de posar cordill i un líquid repel·lent, vam adquirir posterior- ment una trampa per caçar-los vius i alliberar-los després a la muntanya, però cap d'aquestes estratègies ha donat fruits. Els conills han après a mossegar els cordills, el líquid repel·lent és efectiu però no el 100%, i la trampa per capturar-los vius no n'ha aconseguit atrapar cap.

En definitiva, hem decidit col·locar a tot el perímetre del recinte dels horts una malla específica per conills, de 60 cm. d'alçada. Vegeu la foto.

Seguirem tenint plagues, però la del conill ja és història!!!

12/12/10

Càmeres de videovigilància

La pitjor plaga de l'hort no són ni els conills, ni els pugons, ni les erugues, ni tan sols la tuta. És una especie anomenada humans...

El febrer passat, per tal de reforçar el sistema d'alarma existent, basat en sensors de moviment i calor, vaig instal·lar un sistema de càmeres de videovigilància. Són càmeres d'exterior, a la vista de tothom, i amb capacitat de visió nocturna.

El divendres passat, una de les càmeres va fer la seva feina. Vam rebre la malaurada visita nocturna d'un humà que tenia la intenció d'entrar a la caseta on tinc les eines del camp. Afortunadament, tot el sistema de seguretat va funcionar, l'alarma perimetral es va disparar i va activar el protocol de visita del vigilant de seguretat. La fesomia de l'intrús va quedar registrada just abans que aquest colpegés una de les càmeres amb un martell. El vigilant va fer cap 14 minuts després, sense donar temps a la consumació del robatori.

No publicaré les imatges en aquest bloc, però sí que quedaran en mans d'altres humans la feina dels quals és perseguir aquests primers humans. Penso que pot ajudar a alguns pagesos de la zona que pateixen el mateix tipus de plaga nocturna.

6/11/10

Trampa per conills

Aquesta tardor tornem a tenir plaga de conills, amb més intensitat que l'any passat. La tècnica dels cordills té una efectivitat relativa, donat que els conills han après a ratar-los per poder passar després més còmodament. També, anem ruixant amb un líquid de gust amargant, inocu per a persones i animals, que té efecte de repel·lent. Aquesta segona mesura és més efectiva, però requereix constància i seguiment.

Com a mesura addicional, hem adquirit aquesta trampa per capturar conills vius. Es tracta d'un artilugi per a la captura de gats assilvestrats i carnívors salvatges com ara les genetes. A veure si funciona! La intenció és alliberar els conills capturats a la muntanya.

17/10/10

L'herba és adob

L'hort de la foto va ser un camp de melons. Des de llavors, juliol-agost, l'hem segat un parell de vegades amb una desbroçadora, mirant d'evitar que les herbes produíssin llavor. Tota la matèria vegetal, incloses les meloneres, s'han quedat a la terra i s'han anat descomponent. Ara ho hem llaurat, i ho deixarem descansar uns mesos més, sense tornar-ho a llaurar i segant l'herba que vagi sortint. Així, fins que decidim plantar de nou, probablement a la primavera. Ens trobarem, llavors, amb una terra millorada, estructurada, amb més matèria orgànica que l'any anterior, i nutrients fàcilment assimilables per les plantes.

I tot això sense fer cap esforç suplementari, ni cap cost afegit.


6/10/10

No anem bé

Ja s'ha publicat la Carta de l'Agricultura Periurbana. En un anterior post, vam parlar del seminari agroterritorial que va tenir lloc a la UPC els dies 8 i 9 de setembre de 2010, on es va treballar la carta en qüestió, i concretament es va definir una postura en relació als horts urbans. Doncs, bé, aquests són els paràgrafs de la Carta tal i com ha quedat definitivament redactada:


Dado que los huertos urbanos, familiares o sociales representan una demanda creciente, pero que en ningún caso se pueden considerar una actividad agrícola profesional sino una actividad lúdica, terapéutica y destinada al autoconsumo, que no debe interferir con la actividad agraria profesional ni comprometer suelo destinado a ésta.

[...]

Ordenar y establecer una normativa específica para regular los huertos familiares, urbanos o sociales, que sea propia a su naturaleza de equipamiento urbano, de modo que éstos no constituyan ningún tipo de interferencia con la actividad agraria profesional inmediata. En este sentido, dichos huertos se implantarán, a partir de iniciativas públicas o de entidades sin ánimo de lucro, en suelos cualificados como sistemas −bajo estricto control público y participación activa de los usuarios−, situados en el ámbito urbano o en espacios limítrofes a las poblaciones destinados para esta finalidad.

3/10/10

Vídeo del Penedès Workcamp

Us presentem el vídeo que ha realitzat la Fundació Mas Albornà a partir de les imatges que va enregistrar durant el camp de treball que es va dur a terme a Vilafranca l'estiu de 2010, duent a terme tasques d'adequació dels horts urbans municipals.

17/9/10

Carta de l'agricultura periurbana

Els passats 8 i 9 de setembre es va realitar a la Universitat Politècnica de Catalunya un seminari agroterritorial, organitzat per la Fundació Agroterritori, el Parc Agrari del Baix Llobregat, i la Red Agroterritorial. Em van convidar a assistir-hi, com a responsable de Lleure Agrari i també com a membre de l'associació Horts Urbans.org.

Durant el seminari, es van presentar diferents estudis relacionats amb l'agricultura periurbana, on es plantejaven fórmules de col·laboració i s'exposaven tendències en el sector. L'objectiu principal del seminari, però, fou redactar una Carta de l'Agricultura Periurbana que ajudés a la preservació, el desenvolupament i la gestió dels espais agraris periurbans.

El debat a l'entorn del contingut de la Carta va durar bona part del matí del dia 9, i tota la tarda. La meva intervenció es va focalitzar en la inclusió dels horts urbans com a activitat complementària i integrada en l'àmbit de l'agricultura perirubana. Més concretament, vaig defensar una esmena que el diputat Salvador Milà havia proposat, on es plantejava la necessitat que la Carta inclogués un punt específic d'horts urbans. Això sí, assenyalant que aquests horts havíen de ser una activitat complementària -i no substitutiva- de l'explotació agrària, i regulada mitjançant una legislació específica.

L'esmena no va ser acceptada. Els representats d'Unió de Pagesos, així com els membres de les entitats organitzadores esmentades anteriorment, la van rebutjar, argumentant que els hort urbans no podien ser en cap cas una activitat agrària, i que per tant s'havia de mantenir estrictament en l'àmbit de l'urbà.

Vaig exposar que l'activitat dels horts urbans suposava una oportunitat per a la pagesia periurbana de diversificar la seva activitat, i permetia crear canals de comunicació i intercanvi amb potencials consumidors de la ciutat, afavorint així la venda directa i en general els circuits curts de comercialització. També vaig posar èmfasi en la multitud d'iniciatives que havien sorgit en l'últim any i mig, després que Lleure Agrari fos la primera experiència catalana en crear horts urbans en terres periurbanes. Aquest últim argument, tanmateix, va ser interpretat com a amenaça, i va generar la voluntat, entre els assitents, d'afegir a la Carta un punt específic sobre horts urbans, però per excloure'ls expressament de l'àmbit agrari.

Certament, l'activitat dels horts urbans en l'àmbit agrari genera riscos que no hem d'obviar. Barraquisme, massificació del camp, parcel·lació excessiva, especulació en el preu del lloguer de les finques agràries, etc. Però a la vegada és una oportunitat sense precedents, donada la transformació dels valors socials, que tendeixen cada vegada més a l'estima per allò local, per cultivar els propis productes, pel control de l'alimentació, per la interacció amb el camp i la natura, pel lleure productiu, etc. És una oportunitat de conciliació entre la ciutat i el camp que l'envolta, una sinèrgia que apropa i humanitza l'urbanisme excessiu i enriqueix un món rural enfeblit i maltractat durant dècades.

Riscos, sí, molts. Per això cal legislar, com ho ha fet el Regne Unit, França, Alemanya. Com ho està fent en aquests moments Estats Units. No podem girar l'esquena a aquesta oportunitat.

Hort Sostenible a Lleure Agrari

Aquesta setmana hem tingut la visita d'en Vicent, un jove horticultor valencià que ha decidit emprendre un projecte agrícola que inclou horts de lleure per a horticultors aficionats, l'Hort Sostenible.

Es tracta d'un projecte innovador, que busca establir canals directes de comunicació i intercanvi amb la població local, en el seu cas la ciutat de València. En els darrers deu anys, són moltes les iniciatives del sector agrari local per compensar la deslocalització de la producció agrària, i per recuperar el marge de benefici de les grans cadenes de distribució i venda d'aliments. La cistella a domicili, o bé la creació de cooperatives de consumidors i productors, són eines reeixides i actualment en expansió. Ara bé, són pocs els pagesos que han fet un pas més enllà, i han posat a disposició part de les seves terres per acollir hortolans de lleure.

Es tracta, aquesta, d'una activitat econòmica amb molt potencial però a la vegada amb cert risc. Riscos com la massificació del camp, la parcelació indiscriminada, barraquisme, etc, que s'han de mantenir a ratlla amb una bona legislació, de la qual ara manquem. En parlarem en un proper post. Tanmateix, cal assenyalar que el potencial econòmic és interessant, ja que més enllà del benefici directe en el lloguer dels horts, el pagès estableix canals de contacte directe i personalitzats amb potencials consumidors de la seva pròpia producció. L'hortolà de lleure satifarà part de les seves necessitats de verdura a partir del seu hort, però sempre serà una producció limitada i insuficient, i sobretot poc constant. I així com parlem de l'hortolà, parlem de la seva família, dels amics, dels veïns. El pagès, en oferir horts de lleure, crea xarxa de consumidors, una xarxa personalitzada on es combinen les relacions personals, l'amor per la terra i la natura, la difusió dels valors locals, l'apreci pel bon producte, i s'acaba teixint un intercanvi estable entre productor i consumidor.

A la foto, apareixem en Vicent i jo mateix, provant un artilugi molt adequat per a diferents treballs a l'hort. Si us fixeu bé, és el mateix instrument que utilitza el noi d'Hort Viu, a la foto que vaig penjar en aquest post.

8/9/10

Patates al setembre

Ahir vaig desenterrar aquestes patates, tres mesos després d'haver mort les patateres. Com podeu apreciar, han sortit ben maques i sanes. Vam cobrir la superfície amb herba seca, per protegir les patates del sol i la calor de l'estiu. És un bon mètode per allargar la collita. Això, sí, conservar la patata sota terra té els seus riscos. Un d'ells és el talpó, que s'alimenta d'arrels i tubercles; també és força perillós el cuc del filferro.

22/8/10

Més sobre Hort Viu

Veig que Hort Viu ha actualitzat el bloc. Us deixo un fragment que m'ha agradat de llegir:

"Aquest és un projecte d'auto-ocupació que pretén una associació entre els productors i els consumidors, lliure d'intermediaris, que no és tant subjecte als alts i baixos del mercat, i que aporta avantatges a ambdues parts. Per nosaltres és poder viure de la terra sense explotar-la, procurant cuidar-la i enriquir-la respectant el mediambient, alhora que ens facilita la planificació de sembres i de repartiment. Per vosaltres és menjar els fruits d'aquesta terra, que és l'opció més sana: són frescos, ecològics, locals i de temporada." Bloc.

17/8/10

La psicologia del moniato

Mai m'ha agradat el moniato, però estic convençut que aquesta tardor disfrutaré menjant-me els moniatos que he plantat. És el que té cultivar-se els propis productes, agafen una dimensió diferent, prenen un significat profund, poderós, que ens ajuda a superar els prejudicis i les manies arbitràries que ens han acompanyat durant molts anys. Penso que si a l'escola o a casa hagués plantat llegum, encara que fos de forma simbòlica, i m'haguéssin posat a taula el llegum recol·lectat per mi mateix, l'hagués apreciat ja des de llavors.

És una qüestió psicològica. Quan s'ha participat en el procés complet, integral, d'elaboració d'un producte, s'entén el significat del resultat final, que s'integra i s'accepta molt més fàcilment. És extensible a totes les àrees de la producció, però en l'alimentació és especialment interessant si es vol potenciar la predisposició de la canalla a menjar més vairat i més saludable. És un consell als pares i mestres.

Per la canalla i pels adults! Us deixo amb els moniatos que he plantat, i que m'ajudaran a ampliar la ment i diversificar la dieta.

12/8/10

L'associació Horts Urbans.org valora molt positivament el primer camp de treball que s'ha fet a Vilafranca


En el següent vídeo, en Daniel Lacruz i jo mateix fem una valoració del camp de treball internacional que hem organitzat a Vilafranca del Penedès, i que ha ajudat a desenvolupar els primers horts urbans municipals.


2/8/10

Conservar les patates sota terra

Enguany, la collita de patates ha estat molt bona, suficient per tenir-ne tot l'any. Ara bé, les hem de conservar adequadament, i això no és fàcil.

De moment, fins les primeres plujes de finals d'agost i setembre, les mantindrem sense collir. Hem tallat la part superior de la planta, i hem afegit herba seca per protegir-les del sol i l'escalfor. Després de collides, les deixarem reposar en caixes a l'ombra, durant un parell de setmanes. Si alguna d'aquestes patates té un tall o està malalta, es podrirà, i la retirarem abans que contamini les demés. Posteriorment, en un clot encoixinat amb palla, les tornatem a enterrar amb palla i terra. Al damunt de tot hi posarem un plàstic per evitar que la pluja els provoqui un excés d'humitat.

No és l'únic mètode natural de conservació, però ens han assegurat que és un dels més efectius. Ja us ho explicarem!

28/7/10

Tabac

A l'hort tenim aquestes tres plantes de tabac. En principi, la planta de tabac és legal sempre i quan vagi destinada a l'autoconsum. El seu cultiu és molt fàcil, és una planta vigorosa que no requereix cuidats especials. Creix ràpid, imponent. És molt bonica.

Per al consum humà, o sigui per a fumar, s'ha de prendre atenció en l'assecat. És necessari seguir un procés d'assecat lent, fins i tot amb certa fermentació. Per internet es troben diversos mètodes, que cadascú faci els seus experiments. Aquí ja no us acompanyaré, ja que no sóc fumador.

Una utilitat interessant del tabac és com a insecticida ecològic per a pugó i aranya roja. En un pot es posa un litre d'aigua, 50-60 grams de tabac, i una mica de sabó blanc. Es deixa macerar un dia, i es dilueix en 3-4 litres d'aigua. I ja es pot utilitzar.

15/7/10

Tomàquets!!!


Us presento una mostra dels tomàquets dels horts de Lleure Agrari. La collita ha començat. El pic de la collita, però, no arribarà fins a finals de juliol. Serà excepcional!

3/7/10

Penedès Workcamp


Estem immersos en el desenvolupament del Penedès Workcamp, un camp de treball internacional per implementar horts urbans a Vilafranca. Ens podeu seguir des del bloc Penedès Workcamp, o bé des del Facebook.

L'experiència està sent increïble. El repte és notable, i els resultats excel·lents!

27/6/10

Tuta Reloaded


Tornem-hi. La Tuta ha revifat. De poc han servit les trampes de captura massiva que vam repartir per tot el centre. Sí que han anat capturant exemplars, però no han evitat la reviscolada de la plaga.

Per conservar els tomàquets, alguns hortolans han començat a tractar pel seu compte amb Spintor, un dels productes més recomanats contra la Tuta, i acceptat com a tractament ecològic. Altres hortolans estan aplicant Bacillus, també ecològic. La majoria d'hortolans, però, no han anat més enllà de les pautes bàsiques d'ensulfatar amb els típics productes ecològics més aviat generics com són el sofre, l'oli de Neem, el sabó de potassa, etc.

La qüestió és que la Tuta avança, i s'ha de fer un pas més enllà: cal actuar coordinadament, i aplicar un tractament específic. Amb l'ajuda de diversos hortolans, hem fet recerca. En Juan Luís va trobar per Internet un producte anomenat Insect Stop . Es publicita en diversos portals d'agricultura ecològica. Tanmateix, l'hem consultat i no està reconegut encara oficialment com a producte eficaç. Així que ens hem deixat assessorar per un enginyer agrònom especialista en aquest tema, i ens ha recomanat un tractament combinat de quatre productes, que s'han d'anar alternant per evitar resistències: Steward (Indoxacarb), Spíntor (Spinosad), Bacillus i oli de Neem (Azadiractin). Tots ells són ecològics menys el primer, que mirarem de tirar-lo el mínim possible.

26/6/10

Plantem-nos, a Terrassa



El maig va aparèixer aquest bloc, anomenat Plantem-nos! Es tracta d'un moviment pels horts urbans a Terrassa. Les entitats promotores són la Cooperativa de Consum Responsable Ateneu Candela i el grup ecologista GPENAT. L'objectiu primordial d'aquest moviment és articular una autèntica xarxa d'horts urbans a la ciutat de Terrassa.

Ja hem establert contacte i ens faran una visita a Vilafranca, per veure com estem desenvolupant el Penedès Workcamp, un camp de treball internacional per ajudar a implementar els primers horts urbans de Vilafranca.

Hi ha impuls civil per promoure l'horticultura urbana, però encara queda pendent de millorar les eines per implementar-los i gestionar-los adequadament. Serà necessari l'intercanvi d'informació i experiències locals, així com una coordinació i treball a nivell nacional per abordar aquells temes d'àmbit general.


17/6/10

Escarbat de la patata... a l'alberginiera!


Per sort només era a una planta. Els hem retirat manualment.

Curiosament, les patateres s'han mantingut sanes. Els hem fet un tractament amb oli de Neem, i ha estat eficaç.

30/5/10

Hort sostenible i Hort viu


Hort sostenible (http://hortsostenible.jimdo.com/) i hort viu, dues iniciatives agrícoles creatives. La primera, hort sostenible, posa a disposició de la gent de la ciutat parcel·les de terra per cultivar. La segona, hort viu, crea un bloc a internet amb l'objectiu d'establir un canal comunicatiu amb els consumidors.

Es tracta de dues iniciatives sorgides del món agrari, que tenen en comú la cerca d'un vincle entre el pagès i la resta de la societat. Es tracta de fer xarxa, de superar l'anonimat del mercat, d'acabar amb els intermediaris, per tal de fer front a la deslocalització de la producció agrària i recuperar la viabilitat de les explotacions locals. L'estratègia bàsica: potenciar precisament el caràcter local d'aquestes terres.

16/5/10

Frare, paràsit de les faves i dels pèsols

Aquestes setmanes han sorgit per tots els horts frares (Orobanche crenata Forssk), unes plantes molt boniques, amb unes flors precioses. Tanmateix, les hem hagut d'anar arrencant, ja que són perjudicials per a les faves i els pèsols, i per a les lleguminoses en general. No fan fotosíntesi, sinó que obtenen els nutriends directament de les plantes que parasiten. A causa d'això, les debiliten i es perd la collita.

Combatre els frares no és fàcil. El millor remei segueix sent la rotació de cultius, així com també arrencar les tiges de flors així que emergeixen del terra, per evitar que facin llavor.


Floracatalana.net, termcat.cat.



17/4/10

Peladora de faves




Curiós artilugi, aquest. El vam trobar en una ferreteria de Vilafranca. El preu volta els 50 euros. Es diu Robito vaina. El podeu comprar on-line aquí.

En teoria serveix també per pèsols i mongeta seca. Caldrà comprovar-ho. Per pelar faves va increïblement bé!

9/4/10

Faves en conserva


Finalment tindrem excedent de faves. Malgrat el fred, les glaçades i l'excés de pluja, les faveres han tirant endavant i tindrem una collita abundant.

Hem decidit fer-ne conserva en pots de vidre com el de la imatge.

Procediment: primer de tot, es seleccionen les faves més tendres i petites. Es fregeixen en oli d'oliva a foc molt lent, i poca estona (uns 10-15 minuts). S'hi afegeix una mica de sal. Tot seguit, es posen al pot de vidre, i es cobreixen fins dalt de tot amb el mateix oli amb què han estat cuinades.

Per assegurar la conserva, s'aplica la tècnica del bany maria: amb el pot ben tapat, es submergeix en aigua i es porta a ebullició, mínim 20 minuts.

22/3/10

Protocol contra la Tuta

L'any passat no ens en vam sortir, la plaga de la Tuta va arrasar les tomaqueres de tot Lleure Agrari. Així ho vam descriure. Vam aplicar un tractament combinat de Bacillus, oli de Neem i un insecticida convencional específic per oruga. Va ser útil per mantenir a ratlla la plaga fins a mitjans d'agost, quan de sobte va reviscolar i es va endur tota la plantació. Tomàquets i tomaqueres, tot mort. Degut al xoc emocional pel desastre, aquest any hem decidit preparar-nos millor. Aplicarem feromona. Les feromones són hormones sexuals específiques que atrauen la papallona mascle. En posar les hormones en una trampa, els mascles hi queden atrapats i s'impedeix la fecundació de les papallones femella. Aquest serà el protocol:

1-A partir de l'abril, es penjarà una trampa amb feromona per a detecció de la Tuta (hi ha dos tipus de trampa: per a detecció i per a captura massiva. La de detecció es posa per rastrejar la presència de la papallona; quan es detecta, es desplega un seguit de trampes d'aigua que permeten una captura realment nombrosa). La trampa de detecció té un cost d'uns 15 euros, inclosa l'estructura i els difusors de feromona. Vegeu fotografia.

2-En el moment que es provi la presència de la Tuta al recinte, es repartirà a cada hort (o cada dos horts) una trampa d'aigua. Cada trampa controla una superfície de 250-500 m2.

3-S'iniciarà immediatament un tractament combinat amb bacillus i oli de Neem, productes ecològics.

4-Quan arribi la primera onada de calor, es començarà un tractament mensual amb Spinosad, producte accpetat en agricultura ecològica.

El conill com a plaga

Aquest hivern hem tingut problemes amb el conill. Ha atacat la col i la ceba. A la foto es pot apreciar una de les cols, tota ratada. Moltes no han conservat ni l'ull.

Què fer? Hem posat en marxa dues estratègies:

1-Ruixar amb un producte repelent per al conill. N'hi ha de moltes varietats, i en general no són nocius ni per als humans ni per als conills. Es tracta de fer-los foragitar.

2-Posar, al voltant del cultiu, un cordill tensat a una altura aproximada de 5 centímetres. A la segona imatge es pot apreciar com queda.

14/3/10

Pagesos, obriu les terres!

Hem assistit, darrerament, a una onada de mobilitzacions de la pagesia catalana. La situació és certament complicada. Les transformacions del mercat els està duent a un carreró sense sortida clara. Tirin per on tirin, segueixin l’estratègia que segueixin, la seva precarietat i incertesa augmenta cada any que passa. Com competir en un món global, amb normatives desiguals, amb punts de producció cada vegada més deslocalitzats i amb circuits de distribució cada cop més concentrats? La crisi econòmica, en comptes de frenar aquestes tendències, les ha accelerades. La deslocalització de la producció i la concentració en la distribució s’estan accentuant, ja que responen millor a les exigències de productivitat i eficiència. A més, les diverses estratègies de valor afegit que promou la producció local, perden atractiu davant la necessitat d’estalvi i la precarietat de les butxaques dels consumidors.

Què pot fer el pagès per sortir d’aquest atzucac? El debat és intens i apassionant. Des d’aquest escrit, i des de la nostra modesta però pionera experiència, voldríem posar sobre la taula un nou element de debat: els horts urbans d’iniciativa privada. Començarem explicant el projecte que hem tirat endavant, anomenat Lleure Agrari.
Vam engegar Lleure Agrari fa exactament un any. Érem els primers propietaris a Catalunya que, per iniciativa pròpia, obríem una terra agrícola per fer-ne horts urbans. Donat la manca de precedents, vam haver de fer recerca en diversos àmbits, i posar-ne a prova molts d’altres: qüestions legals, infraestructura, inversió econòmica raonable, demanda efectiva, vies de comunicació, assessorament a novells, reg, seguretat davant els furts... Ha estat un any intens per anar superant cadascun d’aquests reptes. I ho hem aconseguit. Lleure Agrari s’ha consolidat, i representa de fet una fórmula viable d’explotació agrària.
Fa pocs dies vam rebre un correu d’un matrimoni barceloní. Buscaven un hort que fos a prop de la ciutat comtal. Els agradava molt la horticultura. Havien omplert el pis de taules de cultiu, però en volien més. Volien un hort de terra. Què podien fer, em preguntaven, per tenir-ne un? Lleure Agrari els queia massa lluny, 70 quilòmetres. Els vam recomanar, sense massa convenciment, que trobessin un pagès que els deixés cultivar el seu tros. Diem sense massa convenciment perquè un dels hortolans que hi ha actualment a Lleure Agrari, que és d’Hospitalet, en el seu dia va resseguir tota l’horta del Baix Llobregat, sense cap resultat que el satisfés: podia optar a la compra o lloguer de parcel•les massa grans, mancades, a més, dels complements necessaris per a un hort urbà de lleure: accés a motocultor, sistema de reg adequat, consell en els cultius, etc.
És per reflexionar-hi. No és l’únic mail que hem rebut, i no en serà l’últim. La tendència és clara: hi ha un retorn a la terra. L’hort representa per a moltes persones un espai d’interacció amb la natura, exercici saludable, relació social, teràpia ocupacional, salut psicològica, pedagogia per als petits, obtenció d’aliments frescos, etc. Les ciutats i la seva gent s’estan obrint a la terra, la prova en són els quaranta municipis catalans que en l’última dècada han habilitat horts urbans públics. La majoria d’ells, això sí, limitats als jubilats i amb llistes d’espera eternes per accedir-hi.
Si la ciutat s’obre als horts, doncs, per què els horts no s’obren a la ciutat?
Els pagesos han de donar el pas. Si els seus productes tenen competidors massa forts, que ofereixin el que aquests competidors mai podran oferir: els mitjans de producció locals, la seva terra. Han d’obrir les seves explotacions. La gent vol fer-ne ús, vol cultivar els propis aliments, i vol aprendre a fer-ho amb l’ajuda del pagès.
Parlem, aquí, d’un nou concepte d’agricultura. És una agricultura participativa. El productor agrícola passa a oferir un servei. I el consumidor passa a consumir un mitjà de producció, o el que és el mateix, a produir pel propi consum; lleure productiu, en diuen.
És una solució, n’estem del tot convençuts. Potser només ho serà per una part de la pagesia, la més propera als nuclis de població, i potser tampoc s’ajustarà a les necessitats de tots els hortolans d’aquestes poblacions. Ara bé, pot representar una sortida viable i digna per a aquests dos sectors. Cal treballar-ho, cal seguir investigant, cal elaborar una legislació que ho faciliti, cal assessorament al pagès, calen incentius econòmics, cal crear una cultura adaptada a aquesta nova realitat social. Queda molt per fer, i hi hem de treballar. ENDAVANT!

2/3/10

Calçotada amb Mas Albornà

El diumenge 28 vam organitzar conjuntament una calçotada amb la Fundació Mas Albornà. Vam començar la jornada collint els calçots de l'hort que la fundació te á Lleure Agrari. Després, vam anar a la zona d'esbarjo del Fons del Mata, al Vendrell. Va ser una trobada molt maca.

¡Tus propias imágenes en una Slideshow para MySpace, Facebook, orkut o tu página web!mostrar todos los imagenes de esta slideshow

21/2/10

Galliner a l'hort


Avui en dia és complicat tenir gallines, ja que la legislació és molt restrictiva en aquest sentit. Però això no és així a tot arreu: al Regne Unit, la llei regula la tinença particular de fins a 8 animals petits de corral.

La foto que adjunto és d´un amic que ha anat a viure a Austràlia. Desconec la legislació d´aquest país; en tot cas, com passa aquí, si l´hort és particular i queda més o menys dissimulat, es pot acabar tenint un petit galliner com aquest.

6/2/10

Més sobre els fems

En aquestes dues imatges podem comparar dos tipus de fems. Els de color més fosc són fems de cavall en un 70%, ben compostats. La imatge de la dreta es correspon a fems de cavall en un 100%, ara bé, estan molt poc descompostos, i per tant no es consideren de tanta qualitat.
El preu del primer carregament ha estat de 20 euros el m3 (1000 litres), i el del segon de 30 euros el m3. Si fa no fa, els preus dels fems giren al voltant d'aquests valors.

3/2/10

Tomacons al febrer


Avui mateix he tret aquesta imatge dels tomacons que tinc a casa. Vam collir-los el mes d'agost. Vam guardar-los en caixes de fusta, en un indret fresc i no massa humit, sempre fora de la nevera. Al voltant del 5% dels tomacons s'han espatllat; la resta, però, romanen frescos com el dia que els vam collir.

Bledes silvestres

A l'extrem sud del recinte, en un espai sense treballar, ha crescut bleda silvestre (Beta vulgaris). Té la fulla d'un verd fosc, més petita que la fulla de les varietats cultivades. Ara bé, el seu sabor és exquisit.

14/1/10

Fases de la Lluna


(fragment extret de wikilingua. Els errors ortogràfics es deuen a l'original "La consciència dels Nombres", publicat el 1964 a Buenos Aires, possiblement en situació d'exili de l'autor).


  • Fases Creixent en llum.
Des de Lluna Nova a Cambra Creixent:

Propícia per a sembrar espárragos, brécol, repollo, coliflor, enciam, perejil, espinaca, pepinos, cereals i grans en general. || Les plantes ja germinades presenten un creixement ràpid i uniforme, tant de follaje com d'arrel. || Les llavors de germinación ràpida es desenvolupen molt bé (aquestes es poden sembrar durant aquesta etapa o durant l'etapa immediata anterior) se sembren dues o tres dies abans o just durant la Lluna Nova. Les llavors de germinación lenta no es donen molt bé en aquesta etapa.

Des de Cambra Creixent a Lluna Plena:

Propícia per a sembrar fesols, guisantes, albergínia, melones, sandía, pebrots, carabassa, tomàquets, cereals, grans i llavors de flors en general així com també, tot tipus de plantes que creixen en altura i donen fruits. Durant aquest periódo hi ha poc creixement d'arrels i molt en el follaje. No se sembren estacas o esquejes (reproducció vegetativa) perquè es deshidratan a causa de la pèrdua de les seves liquidos interns, però sí és recomanable fer transplantes de plantes d'un matero a un altre, ja que es dá un creixement ràpid del tallo i es produeix abundate follaje, mes no així de l'arrel. || També—quan sigui el moment adient per a això—es comencen les Labors de Collita (sobretot durant l'estiu i la tardor) d'igual manera, és una fase propícia per a treure el fem dels corrals, així com per a voltear el compost i tallar canya/canya o sembrar arbres frutales (tres o quatre dies abans de la Lluna Plena).---

  • Fases Decreciente en llum.

Des de Lluna Plena a Cambra Menguant:
Propícia per a sembrar remolacha, pastanaga, achicoria, chirivía, patates, rabanillo, nabos, cebes, arrels i tubérculos en general. || Es fan transplantes de plantes, per amb l'objectiu d'enfortir l'arrel, ja que en aquest periódo creixen i es desenvolupen més les arrels que el tallo, així com també es dá poca producció de follaje. || Se sembren tot tipus de llavors de germinación lenta. || També durant aquest periódo és molt adient continuar les activitats de Collita segons sigui l'estació. || Es recomana fer podes (follaje) i tallar fusta preferiblement en Cambra Menguante ja que es produeix bona cicatrización.

Des de Quart Menguant a Lluna Nova:

Propícia per a llaurar la terra, l'extirpación de males herbes, remoción d'arrels (desherbado d'adventicias), remoción de turba, aireo i neteja de la terra per a la nova collita. || Una vegada ja net i preparat el terreny de sembra, és molt comú que dos o tres dies abans que ocorri la fase de Lluna Nova se sembren totes aquelles llavors de germinación ràpida com el són l'arròs, frijol, maíz, hortalisses, etc. perquè quan germini la llavor i passada aquesta, d'un estat vida latent a període de completa activitat en creixement, coincideixi això, just amb la fase lunar que precisament l'ajudarà a fomentar encara més dit desenvolupament (de Lluna Nova a Cambra Creixent) || S'efectuan la sembra d'injertos, estacas o esquejes, sobretot si està molt pròxima la Lluna Nova. || Durant aquest periódo hi ha poc desenvolupament d'arrels, tallo i follaje, és en general una etapa de poc o de cap creixement vegetal, se li considera com un període de repòs.

12/1/10

El Papa té un hort ecològic!

Vaja, que ara es veu que fins i tot el Papa de Roma té un hort. Mireu aquesta notícia de La Vanguàrdia. També sabem que la Michelle Obama té un hort als jardins de la Casa Blanca, i fins i tot es diu que l'Àngela Merkel cultiva el seu propi hort...

Carai, qui queda per sortir de l'armari???

9/1/10

Fems

L'Ángel i el Juan s'han fet portar fems. Una tractorada d'entre 3 i 4 metres cúbics. Composició: gallinassa i conill, ben fermentats. Preu: 80 euros.

Els fems són els adobs més utilitzats en agricultura ecològica, juntament amb el compost i els adobs verds. N'hi ha de diversos tipus, depenent de l'animal del qual provingui l'excrement. Pot ser de cavall (el més apreciat de tots), de vaca, d'ovella, de porc, d'aus de corral, etc. Els preus depenen sobretot del transport; els fems naturals, en sí mateixos, són molt barats.