Autogestió i responsabilitat compartida

La convivència i el bon funcionament d'un centre d'horts urbans no és senzilla, ni immediata, ni automàtica. La dinàmica d'un espai d'aquestes característiques és complexa, perquè hi conflueixen persones de diferents àmbits, amb diferents sensibilitats, i amb diferents necessitats. També, perquè es tracta d'un espai a l'aire lliure, on es requereix un manteniment constant dels espais comuns, ja sigui per les inclemències meteorològiques, ja sigui per intrusions externes de difícil control.

Per tots aquests motius, es fa imprescindible aplicar un bon sistema de gestió.

A Lleure Agrari, des dels inicis, hem optat per promoure l'autogestió i la responsabilitat compartida entre els hortolans, amb el suport d'una figura responsable, jo mateix, no sempre present a l'hort, però sí localitzable telefònicament.

Això suposa, a part del cuidat del propi hort, la cura i preocupació col·lectives per l'espai compartit, l'avís de qualsevol incidència rellevant, i la intervenció immediata si no es pot esperar, com seria una fuita d'aigua.

Suposa, igualment, la tinença de les claus del recinte, i per tant, una autonomia i llibertat àmplies en l'horari d'accés. També té una conseqüència positiva en la quota del lloguer, ja que en permet l'abaratiment de manera substancial. Les nostres quotes són un mínim d'un 50% més baixes que les de la resta d'horts urbans privats que s'han creat aquests útims dos anys a Catalunya.

Tres cultius curiosos d'hivern

Les tres imatges que apareixen en aquest post provenen de l'hort de la Natàlia, una noia argentina que, juntament amb el seu marit i els seus dos fills, cultiva un hort a Lleure Agrari. Sempre té cultius originals, els que us ensenyaré en són una mostra:

La primera fotografia correspon a una planta obtinguda a Esporus, una entitat dedicada a la conservació i comercialització de plantes autòctones catalanes, moltes de les quals es troben en perill d'extinció. En aquest cas, es tracta d'una varietat d'espinacs, concretament l'espinac bledà.

La segona imatge és un fonoll de varietat cultivada. A casa nostra no és un cultiu gaire conegut, en canvi al centre d'Europa és molt apreciat. Els bulbs es preparen bullits amb vinagreta, per acompanyar plats, o bé sencers gratinats amb beixamel i coberts de formatge.

Per últim, un bròcoli, que no s'ha de confondre amb el bròquil. Ambdues pertànyen al gènere i l'espècie de la col, però el bròcoli és més resistent al fred i en general és de cultiu més fàcil, ja que es tracta d'una planta molt rústega. Es menja crua, adobada a la vinagreta, o bé cuita. Igual que el bròquil, en seu consum sembla que protegeix del càncer.

Fruiters a l'hort familiar

Aquesta setmana hem plantat 13 arbres, amb l'objectiu de complementar la collita de fruita, fins ara limitada a maduixot, meló, síndria i algun mercoc (en dialecte local li diem així. En català normatiu és albercoc). Concretament, hem posat un cirerer primerenc, dos tarongers, un mandariner, un llimoner de quatre estacions, una perera, un albercoquer, un codonyer per a fer confitura de codony, una prunera claudia, un noguer, un avellaner, un cirerer d'arboç, una pomera de varietat golden, i finalment un llorer.

Afegit a aquests arbres, cal sumar els arbres que ja tenim: tres oliveres centenàries d'oliva arbequina, quatre ametllers relativament joves però que ja produeixen força, un albercoquer ja vell però encara en plena forma, i cinc ceps de varietat moscatell i "de taula" plantats aquest mateix hivern.
 
Excepte el llorer, on s'empren tan sols les fulles com a condiment, els demés arbres i arbusts ens proporcionaran una varietat àmplia de fruita, i repartida al llarg de l'any. Això sí, per als que hem plantat aquest any caldrà esperar ben bé tres anys a tenir una producció mínimament significativa.

Paciència, que deia el meu avi!

Horts familiars per fer front a la crisi alimentària

El cultiu d'horts familiars pot ser de gran ajuda per proporcionar seguretat alimentària. El següent video exposa el cas de Quito, exemple paradigmàtic que cal tenir present:

Sovint, des d'Europa veiem l'hort familiar descontextualitzat de la seva vessant productiva, i quan ho fem solem limitar-nos a apreciar les qualitats ecològiques o gustatives de la collita pròpia. En canvi, encara no entenem el cultiu d'un hort com un mode de seguretat alimentària, i penso que hauríem de fer-ho.

Us deixo l'enllaç d'un article de La Carta de la Bolsa: Hacia una crisis alimentaria mundial.

Conservar els melons

Aquest meló va ser encetat el dia 8 de gener, aproximadament 5 mesos després de collit, al mes d'agost. El seu sabor era lleugerament inferior al del meló acabat de collir, però prou acceptable si es compara amb la qualitat de qualsevol meló comercial.

Com conservar els melons durant tants mesos? Primer de tot, s'han de collir relativament madurs, ni massa fets ni tampoc verds. Mirant de no colpejar-los, es dipositen en posició vertical uns al costat dels altres, en un espai fresc i sec.

És important revisar-los de tant en tant, no fos cas que un d'ells es fes malvé i afectés els melons veïns. En general, pel que hem vist en aquests dos anys, es conserven prou bé fins els 4-5 mesos.

En quant a la producció, en el nostre cas hem cultivat una superfície de melons de 200 m2, i n'hem obtingut uns 400 kg. És una productivitat alta, però s'ha de tenir en compte que molts dels melons recol·lectats no seguíen els cànons de bellesa que exigeix el mercat. Ja vam comentar en un article anterior que la productivitat d'un hort familiar, si es cuida bé, és superior a l'hort professional, en part pel motiu que hem esmentat.

Què és el lleure agrari (5)

Lleure agrari és lleure productiu. Tot seguit us deixo l'article de la Viquipèdia que he elaborat jo mateix per ajudar a definir aquest terme:

El lleure productiu és un terme compost pels conceptes lleure i producció. Per definició, és una activitat productiva en el temps de lleure, és a dir, no laboral.

Com a activitat de lleure que és, el lleure productiu es vivencia com a activitat lliurement escollida, reconfortant, placentera, propícia per al creixement i el gaudi personal. Com a activitat productiva, aporta béns materials i serveis, que normalment són d'autoconsum o intercanvi en un context alternatiu al mercat.

El lleure productiu abarca potencialment un ampli ventall d'activitats. Una de les més desenvolupades és el lleure agrari, o agricultura urbana. En el lleure agrari, la persona cultiva un hort amb la finalitat de gaudir del temps de lleure, però també per obtenir hortalisses per a l'autoconsum. No pertanyen a aquesta categoria el llaurador (o pagès), que cultiva la terra com a professional, o el jardiner afeccionat, que no cerca cap finalitat productiva.

El voluntariat també forma part de l'àmbit del lleure productiu, en la mesura que la persona dedica el seu temps lliure a la creació i manteniment de serveis a la comunitat.

Què és el lleure agrari (4)

Lleure productiu en el marc del lleure agrari.

Fins aquest moment, s’ha tractat el lleure productiu quasi en abstracte. Tanmateix, la concreció més exemplificadora és en l’àmbit agrari. No tot el lleure agrari es podria considerar productiu, però per la seva naturalesa primària, bàsica, essencial, i potser perquè és el primer sector productiu en entrar en crisi, al món agrari és on més s’ha desenvolupat el lleure productiu, especialment en forma d’hort urbà.

En un hort urbà, la persona cultiva per plaer. Però cultiva també per obtenir hortalisses per a l’autoconsum. En realitat, això s’ha fet des de sempre, o més exactament des del Neolític. La novetat és la percepció psicològica i el significat social d’aquesta activitat.

Comencem, però, analitzant la diferència econòmica entre la producció per lleure, i la producció per generar negoci. En el primer cas, el producte és per a l’autoconsum, o per a l’intercanvi. Mai entra al mercat ni paga impostos per existir. No és una mercaderia. La persona que cultiva un hort per lleure no està treballant, no cotitza a la Seguretat Social per realitzar aquesta activitat, i tampoc n’obté cap benefici econòmic directe; indirectament sí, estalviant diners quan ha de comprar menjar. Com a rol social, l’hortolà de lleure és en tot cas un consumidor, que paga una certa quota per dret a l’ús d’uns recursos.

En el segon cas, quan es cultiva un hort per negoci, parlem del pagès. El pagès és sector primari. Paga impostos per cultivar, i el producte del seu hort accedeix al mercat. Resultat d’això, n’obté un benefici econòmic directe, com en qualsevol altra professió. Alguns pagesos s’han especialitzat en productes concrets, però cuiden un petit hort per a l’autoconsum. En aquest petit hort, el pagès no exerceix de pagès, és un hortolà de lleure. Heus aquí la diferència.

Dèiem que cultivar un hort per a l’autoconsum no és nou, però sí que ho és la percepció psicològica i el significat social de realitzar aquesta activitat. Al Regne Unit, per exemple, es va promoure la creació d’horts urbans (allotments) en finalitzar la Primera Guerra Mundial, com a mesura de seguretat alimentària per a àmplies capes de la població empobrides per la guerra. La xarxa d’horts urbans va veure el seu segon impuls arran de la Segona Guerra Mundial, pels mateixos motius. Aquests horts, tanmateix, no els podíem considerar horts de lleure, perquè no eren viscuts com a tals. Sí que eren productius, i també és cert que els seus productes anaven destinats a l’autoconsum, sense entrar al mercat. Però es tractava, psicològicament i socialment parlant, d’horts de supervivència, medievals. El canvi va venir amb la tercera onada d’horts urbans, a la dècada del 2000. Aquesta mateixa xarxa d’horts ha passat a ser percebuda com a àmbit de lleure, i la demanda per obtenir un allotment s’ha disparat, fins a col·lapsar les llistes d’espera a tot el país: 100.000 persones apuntades, estimava l’any passat The Guardian, i 330.000 cultivant un hort.

L’hort de lleure és un boom, però en cap cas una bombolla. És un signe de la tendència dels nous temps. La mentalitat està canviant perquè, com hem vist, l’economia evoluciona. El consumisme dóna pas a un consum cada vegada més moderat i fa que el lleure adopti fórmules alternatives. La dicotomia producció-consum, d'aquesta manera, esdevé més aviat un contínum, on el treball i el lleure s’entrecreuen, o fins i tot es confonen.

En aquest context, es va consolidant el lleure productiu, com una fórmula mixta que permet gaudir del temps lliure i a la vegada continuar sent productius, creant abundància en entorns socials castigats per la crisi.

Verdures al vapor per sopar

Ahir vam coure al vapor unes patates de segona collita, mantegoses i de sabor exquisit, col de cabdell, i cols de Brusel·les. Tot de collita pròpia.

Ja comentàvem fa un any, en un post titulat La productivitat de l'hort familiar, que el fet de cultivar un hort produia canvis alimentaris importants en l'hortolà i la seva família. Canvis que passen, bàsicament, per un augment de la verdura a la dieta, tant en quantitat com en qualitat.

Carbassa de cabell d'àngel

L'hort sempre aporta sopreses. L'any passat vàrem plantar dues carbasseres de cabell d'àngel, i només vam collir una sola carbassa, com la que veieu a la imatge. Aquest any, vàrem duplicar el numero de plantes, quatre en total, per veure si així collíem alguna cosa més... sí, sí, al final n'hem acabat collint unes quantes més: prop de 120 carbasses!!!

No sabem què ha pogut provocar aquesta desproporció. Potser la meteorologia, potser el terreny, o la posició de la lluna en el moment de la sembra.

Les carbasses de cabell d'àngel s'aguarden més d'un any, a vegades fins i tot tres o quatre anys. Esperem que sigui cert...

Què és el lleure agrari (3)

En l'anterior post, ens havíem quedat descrivint un esquema tradicional sorgit com a solució a una crisi econòmica, la Gran Depressió, i havíem acabat explicant que ens trobàvem en una nova crisi pendent de noves solucions.

Tot plegat, venia de l'intent d'explicar l'aparent contradicció del concepte de lleure agrari, com a lleure productiu que és, contradicció si s'intentava entendre en el marc de l'esquema tradicional, on el treball generava producció, i el lleure quedava reservat al consum.

Seguim, doncs.

La crisi on ens trobem actualment vé marcada per tota una sèrie de característiques inèdites a la història del capitalisme; una d'elles és que està començant a tambalejar l'esquema tradicional, on la producció s'associa al treballa assalariat, i el consum al temps de lleure.

Però actualment, els ciutadants anem entrant en una situació cada cop menys definida. Mentre el nostre rol de treballador perilla, per un atur estructural creixent, el de consumidor es debilita, per la davallada del poder adquisitiu i les dificultats d'endeutament. La dicotomia treballador-consumidor, que tant bé havia regulat les nostres vides, es va desdibuixant...

Davant tenim temps lliure, no tothom, però sí molta gent, més que mai. Temps ni-ni, on no podem treballar perquè no hi ha prou treball, ni podem consumir, perquè no tenim prou diners per a fer-ho. Caram, quin xoc!!!

Mentre l’esquema clàssic perd consistència, es difumina, van apareixent fórmules de relació social que no encaixen amb allò establert. Es conforma, així, el lleure productiu, responent a una o diverses necessitats personals i socials: en el lleure productiu, la persona produeix, sentint-se treballadora, exercint un rol productiu, aportant productes o serveis al seu entorn, mantenint així l'autoestima, com a persona persona necessària que segueix sent. Tanmateix, donat que la seva activitat no és treball, es destina exclusivament a l'autoconsum, propi, de la família, o de l'entorn social. Aquest fet crea abundància relativa en un context de consum minvant, compensant així les carències que es poden produir d'ara en endavant en determinades capes de la societat. Vivencialment, el lleure productiu es percep efectivament com a activitat de lleure, es gaudeix, es desitja. Econòmicament, per a la butxaca personal, resulta compensatòria, és un lleure barat, rendible en alguns casos (evita despeses de compra); pel mercat, té una incidència negativa baixa, donat que el producte resultant és de poc valor afegit i és consumit en general per persones amb poca capacitat adquisitiva. Socialment, possibilita i genera intercanvi de productes i serveis, creant teixit comunitari, i mantenint la cohesió veïnal.

Seguint el fil argumental, i entrant més específicament en l'àmbit agrari, explicarem en un proper article la diferència conceptual entre el pagès i l'hortolà de lleure. En altres paraules, entre el treballador professional de la terra, que obté benefici remunerat per fer-ho, en el sentit tradicional del terme, i el que la treballa tan sols en el temps lliure, com a lleure productiu.

Què és el lleure agrari (2)

El cultiu d'un hort genera producció; aquest és un fet perfectament constatable. De fet, si es cultiva un hort d'una superfície suficient, i se'l cuida bé, proveeix tota la verdura necessària per a la família. És el cas d'uns quants hortolans de Lleure Agrari, inclòs jo mateix.

Ara bé, des de la perspectiva tradicional, produir i gaudir són termes antagònics, contradictoris.

Tradicionalment, concebem el treball com a activitat on es genera producció, i el lleure com a activitat o moment de consum, o en tot cas de descans, però sempre separat de qualsevol activitat productiva. Aquest esquema, que tenim al cap tots plegats, té uns orígens molt concrets, que tot seguit resumirem.Des de finals del s.XIX, però sobretot arran del crash de 1929 i la depressió dels anys 30, es va institucionalitzar la dicotomia Producció-Consum, que per als ciutadans tenia la concreció en els rols de treballador i consumidor. Calia produir per generar riquesa, però tant necessari com això era consumir els productes produïts, per evitar que s'acumuléssin als magatzems i paral·litzéssin altra vegada l'economia.

En gran part, es va sortir de la Gran Depressió gràcies a un impuls inusitat del consum. Consumir, consumir! Més que mai es va prendre consciència que l'economia capitalista només podia funcionar bé en un marc dual on el consum creixés a mesura que ho feia la producció. I així es va fer. Els treballadors, a part de seguir sent treballadors, passaven a tenir un segon rol: consumidors. Als anys 60, la majoria de països desenvolupats ja tenien llestos els drets dels consumidors, que al costat dels drets dels treballadors, concretàven el caràcter dissociat de la personalitat esquizofrènica dels ciutadans occidentals.

Va ser a partir d'aquesta dualitat de rols que es creà el concepte modern de lleure. És d’interès la lectura del document Elogi de la ociositat, de Bertrand Russell, 1932. En aquest treball, gens innocent, realitzat en plena Gran Depressió, el pensador britànic va exposar la necessitat imperiosa d’augmentar el consum per tal de reactivar l’economia. Consum que va associar a lleure, i que havia de ser reivindicat per la classe treballadora com a dret social. Calia treballar, sí, però també calia consumir, afirmava Russell, i això implicava fer-ho en un àmbit i moment no laborals. I així es va dur a terme: la classe treballadora va reivindicar temps per al lleure, lleure que es va anar associant a consum. I tots contents, començant pels empresaris! Les esferes del treball i el lleure, a partir de llavors, es van separar definitivament, com també les esferes de la producció i el consum.

Durant les dècades següents, la productivitat va fer salts vertiginosos, disparant-se la producció de mercaderies i serveis, i convertint el consum frenètic en hiperconsum desbocat. A partir d’un determinat moment, per seguir incrementant el ritme consumista, i evitar un altre crash de l'economia, es va incentivar l’ús generalitzat del crèdit, i posteriorment es va entrar en una situació d’hipercrèdit, fins arribar al moment actual: una nova crisi de grans proporcions.

Seguirem en un proper article, on explicarem què hi pinta el lleure agrari en tot plegat.