La productivitat de l'hort familiar

Quan parlem de productivitat d´un hort familiar, hem de tenir en compte tres aspectes propis d´aquest tipus d´activitat, que la diferencien de la producció agrícola professional.

a) Autoconsum vs. comercialització. L´hort familiar no es dirigeix a la venta, sinó que es distribueix a la xarxa familiar o comunitària sense passar pel mercat. Aquesta variable té conseqüències a l´hora de valorar la producció de la terra, que juguen a favor de l´hort no professional: s´aprofita pràcticament tota la producció, ja que no s´estableixen criteris d´estètica ni grandàries mínimes per als fruit de l´hort. Per tant, per aquest factor, un hort familiar produeix més quantitat consumible que un de professional, probablement un terç més. Un segon factor és que el pagès professional ha de vendre el producte al distribuidor, i aquest al botiguer. I el botiguer al consumidor final. Una cadena nefasta tant per al productor, que rep les engrunes del valor, com per al consumidor final, que paga un preu inflat. El producte de l´hort familiar no s´hauria de valorar com a preu de venta al distribuidor, com ho faria un pagès, sinó compa preu de venta al consumidor final. En altres paraules: el producte d´un hort familiar és producte que t´estalvies de comprar.

b) Lleure vs. treball. Si l´hortolà d´un hort familiar cobrés les hores que es passa a l´hort, els números no sortirien. Aquests tipus d´horts no estan tecnificats, els processos són quasi medievals, i per tant el seu manteniment requereix un nombre d´hores excessiu per a la producció resultant. Ara bé, l´hortolà no professional busca quelcom més que producció, busca lleure, exercici saludable, aliment de qualitat, fa xarxa familiar (repartint la producció), i fa també xarxa social (amb els altres hortolans de la zona). Això és el lleure productiu. Per aquest motiu, l´hort familiar és altament eficient: es promouen tots els àmbits esmentats, essencials per a la vida humana, no només de manera gratuïta, sinó fins i tot sent productiu.

c) Verdura vs. carn. La producció de verdures d´un hort familiar, si té una superfície mínima (a partir de 100 m2) i està ben ciudat, és significativa per a una llar. Aquest fet modifica els hàbits culinaris i alimentaris de tota la família. Ho puc constatar per experiència pròpia i pel que es comenta entre els hortolans de Lleure Agrari. Sense adonar-te´n, ni voler-ho expressament, comproves que baixa la despesa en alimentació. Aquell plat de carn amb acompanyament vegetal passa a ser un plat de vegetals amb acompanyament de carn (la verdura és teva; la carn no. Això compta!). Baixa el preu de la compra, sí, i pugen els índexs de salut: aquell colesterol i aquells triglicèrids que tant costàven de mantenir a ratlla apareixen en valors completament normals. Això també s´ha comentat repetidament a l´hort.

Sintetitzant: l´hort familiar és altament productiu, i molt rendible per a les famílies que tenen la sort de tenir-ne un. Ara bé, aquesta productivitat no és directament comparable a la productivitat de les explotacions professionals, ja que la naturalesa d´aquestes dues activitats és diferent.