L'hort té els seus propis ritmes, que s'han de respectar. Ritmes marcats pels cicles naturals, i també pels vaivens de la meteorologia. I precisament aquests dies cal ser curosos: ha plogut molt, la terra està xopa, i és millor no tocar-la. O fer-ho el mínim, l'imprescindible per collir allò que demani ser collit, i prou.
I és clar, l'hort s'acaba ràpid, en dies com aquests. És entrar i sortir. És un bon moment, llavors, per explorar l'entorn i examinar què ens ofereix. I ens podem quedar sorpresos de la generositat que ens envolta.
En la següent imatge apareixen tres herbes molt comunes al nostre hort (per ordre): la borratja (Borago officinalis), la bleda silvestre (Beta vulgaris), part superior de la segona imatge, i l'espinac silvestre (Rumex pulcher), a la part inferior. Tenen molts altres noms populars, dependrà de cada zona.
Es poden cuinar de diverses maneres. Però sugereixo aquí alguns plats: amb la borratja, arrebossada amb farina i ou, fregida, i servida amb una mica de mel pel damunt. Buah, brutal! Aixi és com la vam menjar a la festa de l'aiguardent de Prat del Compte.
Les bledes silvestres tenen un sabor més intens que les varietats de cultiu, però es poden cuinar de forma semblant. Es poden fer al vapor amb un raig d'oli, o si es vol es poden servir amb una beixamel amb panses i pinyons...
Els espinacs silvestres són més complicats, pel que hem descobert. Els vam conèixer aquest diumenge, bé, ja coneixíem la planta en sí, prou vegades que l'hem hagut d'arrencar! Però no en sabíem res de les seves propietats gastronòmiques. Doncs bé, aquest diumenge vam coincidir a l'hort amb la Maria i la Pilar, que duien un manat d'aquesta herba. Al seu poble de Huelva en collien, fa molts anys, i fins i tot hi havia gent que es guanyava uns cèntims venent-la. Doncs bé, ens van suggerir que provéssim aquest tipus d'espinacs. En arribar a casa els vam fer al vapor, els vam afegir un sofregit d'all, i després en vam fer una truita. De sabor són prou intensos, en ressalta l'acidesa. No és recomanable fer-los al vapor i menjar-los sols. Un bon plat, ens van comentar, és combinar-los amb cigrons.
