Quan vam iniciar el projecte de Lleure Agrari, ens vam plantejar quin era el perfil de l'hortolà. A quina persona ens dirigíem? La opció automàtica hagués estat partir de l'imaginari col·lectiu: un home jubilat o prejubilat, de procedència andalusa, i resident a la zona. Tanmateix, no ho vèiem clar. El nostre propi exemple ja trencava aquest perfil. Ho vam deixar obert, doncs, i vam engegar una campanya publicitària sense un criteri definit.
A dia d'avui, havent parcel·lat quasi tota la finca, i estar ja al límit de la capacitat del centre, podem afirmar que no existeix un perfil clar d'hortolà. Hem aplegat persones de totes les edats, sexe, àmbits socials, procedències nacionals, nivells culturals, aficions, i fins i tot lloc de residència.
I tanmateix, i això ho voldria remarcar, la convivència és excel·lent. Pocs espais de trobada amb aquesta diversitat podríen dir el mateix.
En una ocasió, vaig reivindicar l'hort com a eina d'inclusió social i creadora de teixit comunitari. Això és així sempre que es treballi l'equilibri i l'intercanvi, ara sí, amb molt criteri i dedicació.
A dia d'avui, havent parcel·lat quasi tota la finca, i estar ja al límit de la capacitat del centre, podem afirmar que no existeix un perfil clar d'hortolà. Hem aplegat persones de totes les edats, sexe, àmbits socials, procedències nacionals, nivells culturals, aficions, i fins i tot lloc de residència.
I tanmateix, i això ho voldria remarcar, la convivència és excel·lent. Pocs espais de trobada amb aquesta diversitat podríen dir el mateix.
En una ocasió, vaig reivindicar l'hort com a eina d'inclusió social i creadora de teixit comunitari. Això és així sempre que es treballi l'equilibri i l'intercanvi, ara sí, amb molt criteri i dedicació.
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada