El cultiu d'un hort genera producció; aquest és un fet perfectament constatable. De fet, si es cultiva un hort d'una superfície suficient, i se'l cuida bé, proveeix tota la verdura necessària per a la família. És el cas d'uns quants hortolans de Lleure Agrari, inclòs jo mateix.
Ara bé, des de la perspectiva tradicional, produir i gaudir són termes antagònics, contradictoris.
Ara bé, des de la perspectiva tradicional, produir i gaudir són termes antagònics, contradictoris.
Tradicionalment, concebem el treball com a activitat on es genera producció, i el lleure com a activitat o moment de consum, o en tot cas de descans, però sempre separat de qualsevol activitat productiva. Aquest esquema, que tenim al cap tots plegats, té uns orígens molt concrets, que tot seguit resumirem.Des de finals del s.XIX, però sobretot arran del crash de 1929 i la depressió dels anys 30, es va institucionalitzar la dicotomia Producció-Consum, que per als ciutadans tenia la concreció en els rols de treballador i consumidor. Calia produir per generar riquesa, però tant necessari com això era consumir els productes produïts, per evitar que s'acumuléssin als magatzems i paral·litzéssin altra vegada l'economia.
En gran part, es va sortir de la Gran Depressió gràcies a un impuls inusitat del consum. Consumir, consumir! Més que mai es va prendre consciència que l'economia capitalista només podia funcionar bé en un marc dual on el consum creixés a mesura que ho feia la producció. I així es va fer. Els treballadors, a part de seguir sent treballadors, passaven a tenir un segon rol: consumidors. Als anys 60, la majoria de països desenvolupats ja tenien llestos els drets dels consumidors, que al costat dels drets dels treballadors, concretàven el caràcter dissociat de la personalitat esquizofrènica dels ciutadans occidentals.
Va ser a partir d'aquesta dualitat de rols que es creà el concepte modern de lleure. És d’interès la lectura del document Elogi de la ociositat, de Bertrand Russell, 1932. En aquest treball, gens innocent, realitzat en plena Gran Depressió, el pensador britànic va exposar la necessitat imperiosa d’augmentar el consum per tal de reactivar l’economia. Consum que va associar a lleure, i que havia de ser reivindicat per la classe treballadora com a dret social. Calia treballar, sí, però també calia consumir, afirmava Russell, i això implicava fer-ho en un àmbit i moment no laborals. I així es va dur a terme: la classe treballadora va reivindicar temps per al lleure, lleure que es va anar associant a consum. I tots contents, començant pels empresaris! Les esferes del treball i el lleure, a partir de llavors, es van separar definitivament, com també les esferes de la producció i el consum.
En gran part, es va sortir de la Gran Depressió gràcies a un impuls inusitat del consum. Consumir, consumir! Més que mai es va prendre consciència que l'economia capitalista només podia funcionar bé en un marc dual on el consum creixés a mesura que ho feia la producció. I així es va fer. Els treballadors, a part de seguir sent treballadors, passaven a tenir un segon rol: consumidors. Als anys 60, la majoria de països desenvolupats ja tenien llestos els drets dels consumidors, que al costat dels drets dels treballadors, concretàven el caràcter dissociat de la personalitat esquizofrènica dels ciutadans occidentals.
Va ser a partir d'aquesta dualitat de rols que es creà el concepte modern de lleure. És d’interès la lectura del document Elogi de la ociositat, de Bertrand Russell, 1932. En aquest treball, gens innocent, realitzat en plena Gran Depressió, el pensador britànic va exposar la necessitat imperiosa d’augmentar el consum per tal de reactivar l’economia. Consum que va associar a lleure, i que havia de ser reivindicat per la classe treballadora com a dret social. Calia treballar, sí, però també calia consumir, afirmava Russell, i això implicava fer-ho en un àmbit i moment no laborals. I així es va dur a terme: la classe treballadora va reivindicar temps per al lleure, lleure que es va anar associant a consum. I tots contents, començant pels empresaris! Les esferes del treball i el lleure, a partir de llavors, es van separar definitivament, com també les esferes de la producció i el consum.
Durant les dècades següents, la productivitat va fer salts vertiginosos, disparant-se la producció de mercaderies i serveis, i convertint el consum frenètic en hiperconsum desbocat. A partir d’un determinat moment, per seguir incrementant el ritme consumista, i evitar un altre crash de l'economia, es va incentivar l’ús generalitzat del crèdit, i posteriorment es va entrar en una situació d’hipercrèdit, fins arribar al moment actual: una nova crisi de grans proporcions.
Seguirem en un proper article, on explicarem què hi pinta el lleure agrari en tot plegat.
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada