Plaques solars, impressores 3D, horts urbans... revolució autoproductiva

Autoproducció, autoconsum, tan se val com li diguem. Significa que el productor i el consumidor són el mateix subjecte, personal o col·lectiu; i implica que l'escala de producció s'ha reduït dràsticament. Com en el passat, sí, quan es produïa pel propi consum. Però ara empesos per l'avenç tecnològic i la cerca de l'eficiència i la productivitat.

Feu una ullada al següent vídeo; en Marc, de Fototèrmic, el difonia pel Facebook. Assegura que acabem d'assistir a un punt d'inflexió que marca un canvi de model energètic: si fins ara resultava més econòmica l'energia produïda i distribuïda per les grans empreses energètiques, a partir de l'any 2012 l'escenari dóna un gir de 180º: l'autoproducció comença a guanyar la partida. En els darrers 4-5 anys el preu de les plaques solars ha baixat un 70%, fent rendible el que fa uns anys no ho era: produïr energia al propi balcó. Per contra, l'energia procedent de les empreses energètiques multinacionals segueix encarint-se, en fer-ho les fonts de les quals procedeixen: combustibles fòssils i nuclears.

En un altre àmbit, sense marxar però de l'autoproducció, es parla cada cop més de la impressora en 3D i la tecnologia associada. Guaiteu l'article d'Enrique Dans titulat La Siguiente Revolución, publicat a la revista econòmica Expansión. El difonia fa dos dies en Josep, també pel Facebook (podeu seguir picant al seu nutritiu bloc Indagando el Futuro). La "fabricació personal", assegura l'article, portarà conseqüències fins i tot macroeconòmiques. És la propera revolució...

També de revolució autoproductiva parlen al bloc d'emprenedors El Correo de las Indias. Ells l'anomenen Revolució Industrial P2P, que la defineixen en els següents termes: procomú, xarxes distributives, petita escala, ètica hacker, dissipació de rendes, monedes p2p, innovació, lògica de l'abundància...

Un context autoproductiu que ens porta necessàriament a parlar d'horts urbans. Però on queden? Tenen lloc en aquesta tendència? Per un costat creiem que sí, però per l'altre no.

Comencem pel no, què no comparteixen amb les experiències anteriors. Bàsicament, els horts urbans no són fills de la innovació tecnològica. Els que cultivem un hort ho sabem prou bé, la pràctica hortolana segueix sent bàsicament medieval. Potser sí que reguem amb tubs de goter de pvc, automatitzem el reg gràcies al temporitzador, emprem tècniques ecològiques optimitzades, etc. Sí, però poc més. Tecnològicament, l'hort no ha viscut cap salt qualitatiu que li permeti disparar l'eficiència i la productivitat: el rendiment d'un hort urbà no és ni mínimament comparable a la d'una explotació agrària professional. I el que és encara més important: no és una pràctica generalitzable a la població: la disponibilitat de terra i aigua és escassa en zones urbanes, i les solucions de balcó són productivament simbòliques. 

Simbòliques...! Vet aquí la qüestió.

Efectivament. Si l'hort urbà no representa ni pot representar cap revolució en el pla del real, del material, potser sí que ho pot fer, o ja ho està fent, en l'àmbit del simbòlic: cultural, ètic...

En aquest bloc s'ha insistit reiteradament en el caràcter productiu de l'hort urbà. Es tracta d'un lleure, diem, però no d'un lleure passiu, o de consum, sinó creatiu, productiu. Els hortolans, quan són a l'hort, o quan s'entretenen al balcó amb la taula de cultiu, gaudeixen produïnt. És el mateix tipus de plaer de la persona que fa ganxet o mitja, o també de la que opta pel bricolatge. Moments de lleure diferents, que s'escapen del concepte tradicional, consumista, que va reivindicar Bertrand Russell l'any 1932 a Elogi de la Ociositat, i que es va imposar a partir de llavors.

Lleure per un costat i producció per l'altra; consumidors de nit i treballadors de dia. Dues realitats separades, dissociades, que han condicionat la nostra economia i la nostra forma de viure, de pensar, el nostre sistema de valors, la nostra identitat, els objectius de vida que ens hem marcat. En canvi, quan som a l'hort en les nostres estones lliures, o quan fem ganxet per plaer, o quan ens pintem la casa al nostre gust, estem generant un canvi. Un canvi cultural. Redefim l'antic concepte de lleure, el subvertim. I de retruc, també modifiquem el concepte de producció, el mode de producció. 

Així, doncs, l'hort urbà no és directament comparable a altres experiències autoproductives basades en l'avenç tecnològic. En canvi, forma part del mateix moviment cultural: el que s'està posant en joc, en tots aquests casos, és el mode de producció: estem assajant el que vé, una nova forma de funcionar, d'existir com a persones i com a societat.