Els espinacs d'en Popeye

Les societats s'adapten als moments històrics, als reptes que s'els plantegen i a les oportunitats van apareixent. Les nostres idees, els valors, els referents culturals, sovint no són res més que fórmules culturals que la societat reforça per adaptar-se millor als canvis econòmics i materials.

La figura d'en Popeye, en aquest sentit, és exemplificadora. El personatge fou creat el gener de 1929. Als trenta, en plena Gran Depressió, s'havia convertit en un dels personatges de còmic més popular i estimat. El seu caràcter rude però amb un gran cor, amb experiència laboral però sense feina, enamorat de la Olivia sense poder-li oferir una llar, i finalment, la passió per un aliment barat i molt nutritiu: les llaunes d'espinacs, el feren entranyable i necessari.

Malgrat que ara sabem que els espinacs no contenen tant ferro com es creia, en aquell moment de pobresa, i fins i tot misèria, va ser important reforçar el valor i la dignitat dels espinacs (i de la verdura en general). Per què? Per motius materials: l'alimentació basada en la verdura era molt més econòmica que la basada en la carn.

Avui en dia la situació és prou diferent, però semblant en alguns aspectes. Per a comparar ambdós moments històrics caldria, això sí, una anàlisi extensa que ara no farem. El que podem constatar provisionalment és que la verdura torna com a element cultural, i això és així perquè és més sana i abarateix els costos en sanitat, perquè segueix sent més econòmica que la carn, i perquè la seva producció genera menys contaminació i menys despesa energètica.