De la plena ocupació a la plena activitat

En aquest bloc s'ha anat assenyalant el caràcter productiu i a la vegada no laboral de l'hort urbà, i hem fet cap a diverses implicacions que això comporta. M'agradaria, en aquesta ocasió, alimentar el debat aportant un fragment d'un llibre titulat "Ethos Mundial", 2001, de Leonard Boff (en castellà té un títol diferent, no sé per què: "Ètica planetària desde el Gran Sur"), p.14:

[...] la crisi del sistema del treball: les noves formes de producció, cada cop més automatitzades, prescindeixen del treball humà; en el seu lloc, entra la màquina intel·ligent. D'aquesta manera es destrueixen llocs de treball, fent innecessaris molts treballadors, creant així un immens exèrcit d'exclosos en totes les societats mundials.

Aquesta transformació de la pròpia naturalesa del procés tecnològic exigeix un nou patró civilitzador. Hi haurà desenvolupament sense treball. La qüestió principal ja no serà el treball -que, en el futur, podrà ser un luxe d'alguns- sinó el lleure. Com passar d'una societat de la plena ocupació a una societat de la plena activitat que garanteixi la subsistència individual? Com aconseguir que el lleure sigui creatiu [productiu], que realitzi les virtualitats humanes? Doncs alliberant el treball del règim assalariat a què ha estat sotmès, i retornant-lo a la seva naturalesa original: l'activitat creadora de l'ésser humà.

Ens podem preguntar per què caram un llibre d'ètica es planteja aquest tipus de qüestions. També podem invertir la pregunta: es pot treballar des de l'ètica la crisi del sistema del treball?

De fet, quan cultivem un hort, per petit que sigui, no estarem reproduint i fomentant els valors del lleure productiu?