Carta de l'agricultura periurbana

Els passats 8 i 9 de setembre es va realitar a la Universitat Politècnica de Catalunya un seminari agroterritorial, organitzat per la Fundació Agroterritori, el Parc Agrari del Baix Llobregat, i la Red Agroterritorial. Em van convidar a assistir-hi, com a responsable de Lleure Agrari i també com a membre de l'associació Horts Urbans.org.

Durant el seminari, es van presentar diferents estudis relacionats amb l'agricultura periurbana, on es plantejaven fórmules de col·laboració i s'exposaven tendències en el sector. L'objectiu principal del seminari, però, fou redactar una Carta de l'Agricultura Periurbana que ajudés a la preservació, el desenvolupament i la gestió dels espais agraris periurbans.

El debat a l'entorn del contingut de la Carta va durar bona part del matí del dia 9, i tota la tarda. La meva intervenció es va focalitzar en la inclusió dels horts urbans com a activitat complementària i integrada en l'àmbit de l'agricultura perirubana. Més concretament, vaig defensar una esmena que el diputat Salvador Milà havia proposat, on es plantejava la necessitat que la Carta inclogués un punt específic d'horts urbans. Això sí, assenyalant que aquests horts havíen de ser una activitat complementària -i no substitutiva- de l'explotació agrària, i regulada mitjançant una legislació específica.

L'esmena no va ser acceptada. Els representats d'Unió de Pagesos, així com els membres de les entitats organitzadores esmentades anteriorment, la van rebutjar, argumentant que els hort urbans no podien ser en cap cas una activitat agrària, i que per tant s'havia de mantenir estrictament en l'àmbit de l'urbà.

Vaig exposar que l'activitat dels horts urbans suposava una oportunitat per a la pagesia periurbana de diversificar la seva activitat, i permetia crear canals de comunicació i intercanvi amb potencials consumidors de la ciutat, afavorint així la venda directa i en general els circuits curts de comercialització. També vaig posar èmfasi en la multitud d'iniciatives que havien sorgit en l'últim any i mig, després que Lleure Agrari fos la primera experiència catalana en crear horts urbans en terres periurbanes. Aquest últim argument, tanmateix, va ser interpretat com a amenaça, i va generar la voluntat, entre els assitents, d'afegir a la Carta un punt específic sobre horts urbans, però per excloure'ls expressament de l'àmbit agrari.

Certament, l'activitat dels horts urbans en l'àmbit agrari genera riscos que no hem d'obviar. Barraquisme, massificació del camp, parcel·lació excessiva, especulació en el preu del lloguer de les finques agràries, etc. Però a la vegada és una oportunitat sense precedents, donada la transformació dels valors socials, que tendeixen cada vegada més a l'estima per allò local, per cultivar els propis productes, pel control de l'alimentació, per la interacció amb el camp i la natura, pel lleure productiu, etc. És una oportunitat de conciliació entre la ciutat i el camp que l'envolta, una sinèrgia que apropa i humanitza l'urbanisme excessiu i enriqueix un món rural enfeblit i maltractat durant dècades.

Riscos, sí, molts. Per això cal legislar, com ho ha fet el Regne Unit, França, Alemanya. Com ho està fent en aquests moments Estats Units. No podem girar l'esquena a aquesta oportunitat.

Hort Sostenible a Lleure Agrari

Aquesta setmana hem tingut la visita d'en Vicent, un jove horticultor valencià que ha decidit emprendre un projecte agrícola que inclou horts de lleure per a horticultors aficionats, l'Hort Sostenible.

Es tracta d'un projecte innovador, que busca establir canals directes de comunicació i intercanvi amb la població local, en el seu cas la ciutat de València. En els darrers deu anys, són moltes les iniciatives del sector agrari local per compensar la deslocalització de la producció agrària, i per recuperar el marge de benefici de les grans cadenes de distribució i venda d'aliments. La cistella a domicili, o bé la creació de cooperatives de consumidors i productors, són eines reeixides i actualment en expansió. Ara bé, són pocs els pagesos que han fet un pas més enllà, i han posat a disposició part de les seves terres per acollir hortolans de lleure.

Es tracta, aquesta, d'una activitat econòmica amb molt potencial però a la vegada amb cert risc. Riscos com la massificació del camp, la parcelació indiscriminada, barraquisme, etc, que s'han de mantenir a ratlla amb una bona legislació, de la qual ara manquem. En parlarem en un proper post. Tanmateix, cal assenyalar que el potencial econòmic és interessant, ja que més enllà del benefici directe en el lloguer dels horts, el pagès estableix canals de contacte directe i personalitzats amb potencials consumidors de la seva pròpia producció. L'hortolà de lleure satifarà part de les seves necessitats de verdura a partir del seu hort, però sempre serà una producció limitada i insuficient, i sobretot poc constant. I així com parlem de l'hortolà, parlem de la seva família, dels amics, dels veïns. El pagès, en oferir horts de lleure, crea xarxa de consumidors, una xarxa personalitzada on es combinen les relacions personals, l'amor per la terra i la natura, la difusió dels valors locals, l'apreci pel bon producte, i s'acaba teixint un intercanvi estable entre productor i consumidor.

A la foto, apareixem en Vicent i jo mateix, provant un artilugi molt adequat per a diferents treballs a l'hort. Si us fixeu bé, és el mateix instrument que utilitza el noi d'Hort Viu, a la foto que vaig penjar en aquest post.

Patates al setembre

Ahir vaig desenterrar aquestes patates, tres mesos després d'haver mort les patateres. Com podeu apreciar, han sortit ben maques i sanes. Vam cobrir la superfície amb herba seca, per protegir les patates del sol i la calor de l'estiu. És un bon mètode per allargar la collita. Això, sí, conservar la patata sota terra té els seus riscos. Un d'ells és el talpó, que s'alimenta d'arrels i tubercles; també és força perillós el cuc del filferro.

Més sobre Hort Viu

Veig que Hort Viu ha actualitzat el bloc. Us deixo un fragment que m'ha agradat de llegir:

"Aquest és un projecte d'auto-ocupació que pretén una associació entre els productors i els consumidors, lliure d'intermediaris, que no és tant subjecte als alts i baixos del mercat, i que aporta avantatges a ambdues parts. Per nosaltres és poder viure de la terra sense explotar-la, procurant cuidar-la i enriquir-la respectant el mediambient, alhora que ens facilita la planificació de sembres i de repartiment. Per vosaltres és menjar els fruits d'aquesta terra, que és l'opció més sana: són frescos, ecològics, locals i de temporada." Bloc.

La psicologia del moniato

Mai m'ha agradat el moniato, però estic convençut que aquesta tardor disfrutaré menjant-me els moniatos que he plantat. És el que té cultivar-se els propis productes, agafen una dimensió diferent, prenen un significat profund, poderós, que ens ajuda a superar els prejudicis i les manies arbitràries que ens han acompanyat durant molts anys. Penso que si a l'escola o a casa hagués plantat llegum, encara que fos de forma simbòlica, i m'haguéssin posat a taula el llegum recol·lectat per mi mateix, l'hagués apreciat ja des de llavors.

És una qüestió psicològica. Quan s'ha participat en el procés complet, integral, d'elaboració d'un producte, s'entén el significat del resultat final, que s'integra i s'accepta molt més fàcilment. És extensible a totes les àrees de la producció, però en l'alimentació és especialment interessant si es vol potenciar la predisposició de la canalla a menjar més vairat i més saludable. És un consell als pares i mestres.

Per la canalla i pels adults! Us deixo amb els moniatos que he plantat, i que m'ajudaran a ampliar la ment i diversificar la dieta.

L'associació Horts Urbans.org valora molt positivament el primer camp de treball que s'ha fet a Vilafranca

En el següent vídeo, en Daniel Lacruz i jo mateix fem una valoració del camp de treball internacional que hem organitzat a Vilafranca del Penedès, i que ha ajudat a desenvolupar els primers horts urbans municipals.

Conservar les patates sota terra

Enguany, la collita de patates ha estat molt bona, suficient per tenir-ne tot l'any. Ara bé, les hem de conservar adequadament, i això no és fàcil.

De moment, fins les primeres plujes de finals d'agost i setembre, les mantindrem sense collir. Hem tallat la part superior de la planta, i hem afegit herba seca per protegir-les del sol i l'escalfor. Després de collides, les deixarem reposar en caixes a l'ombra, durant un parell de setmanes. Si alguna d'aquestes patates té un tall o està malalta, es podrirà, i la retirarem abans que contamini les demés. Posteriorment, en un clot encoixinat amb palla, les tornatem a enterrar amb palla i terra. Al damunt de tot hi posarem un plàstic per evitar que la pluja els provoqui un excés d'humitat.

No és l'únic mètode natural de conservació, però ens han assegurat que és un dels més efectius. Ja us ho explicarem!

Tabac

A l'hort tenim aquestes tres plantes de tabac. En principi, la planta de tabac és legal sempre i quan vagi destinada a l'autoconsum. El seu cultiu és molt fàcil, és una planta vigorosa que no requereix cuidats especials. Creix ràpid, imponent. És molt bonica.

Per al consum humà, o sigui per a fumar, s'ha de prendre atenció en l'assecat. És necessari seguir un procés d'assecat lent, fins i tot amb certa fermentació. Per internet es troben diversos mètodes, que cadascú faci els seus experiments. Aquí ja no us acompanyaré, ja que no sóc fumador.

Una utilitat interessant del tabac és com a insecticida ecològic per a pugó i aranya roja. En un pot es posa un litre d'aigua, 50-60 grams de tabac, i una mica de sabó blanc. Es deixa macerar un dia, i es dilueix en 3-4 litres d'aigua. I ja es pot utilitzar.

Tomàquets!!!

Us presento una mostra dels tomàquets dels horts de Lleure Agrari. La collita ha començat. El pic de la collita, però, no arribarà fins a finals de juliol. Serà excepcional!

Penedès Workcamp

Estem immersos en el desenvolupament del Penedès Workcamp, un camp de treball internacional per implementar horts urbans a Vilafranca. Ens podeu seguir des del bloc Penedès Workcamp, o bé des del Facebook.

L'experiència està sent increïble. El repte és notable, i els resultats excel·lents!

Tuta Reloaded

Tornem-hi. La Tuta ha revifat. De poc han servit les trampes de captura massiva que vam repartir per tot el centre. Sí que han anat capturant exemplars, però no han evitat la reviscolada de la plaga.

Per conservar els tomàquets, alguns hortolans han començat a tractar pel seu compte amb Spintor, un dels productes més recomanats contra la Tuta, i acceptat com a tractament ecològic. Altres hortolans estan aplicant Bacillus, també ecològic. La majoria d'hortolans, però, no han anat més enllà de les pautes bàsiques d'ensulfatar amb els típics productes ecològics més aviat generics com són el sofre, l'oli de Neem, el sabó de potassa, etc.

La qüestió és que la Tuta avança, i s'ha de fer un pas més enllà: cal actuar coordinadament, i aplicar un tractament específic. Amb l'ajuda de diversos hortolans, hem fet recerca. En Juan Luís va trobar per Internet un producte anomenat Insect Stop . Es publicita en diversos portals d'agricultura ecològica. Tanmateix, l'hem consultat i no està reconegut encara oficialment com a producte eficaç. Així que ens hem deixat assessorar per un enginyer agrònom especialista en aquest tema, i ens ha recomanat un tractament combinat de quatre productes, que s'han d'anar alternant per evitar resistències: Steward (Indoxacarb), Spíntor (Spinosad), Bacillus i oli de Neem (Azadiractin). Tots ells són ecològics menys el primer, que mirarem de tirar-lo el mínim possible.

Plantem-nos, a Terrassa

El maig va aparèixer aquest bloc, anomenat Plantem-nos! Es tracta d'un moviment pels horts urbans a Terrassa. Les entitats promotores són la Cooperativa de Consum Responsable Ateneu Candela i el grup ecologista GPENAT. L'objectiu primordial d'aquest moviment és articular una autèntica xarxa d'horts urbans a la ciutat de Terrassa.

Ja hem establert contacte i ens faran una visita a Vilafranca, per veure com estem desenvolupant el Penedès Workcamp, un camp de treball internacional per ajudar a implementar els primers horts urbans de Vilafranca.

Hi ha impuls civil per promoure l'horticultura urbana, però encara queda pendent de millorar les eines per implementar-los i gestionar-los adequadament. Serà necessari l'intercanvi d'informació i experiències locals, així com una coordinació i treball a nivell nacional per abordar aquells temes d'àmbit general.

Escarbat de la patata... a l'alberginiera!

Per sort només era a una planta. Els hem retirat manualment.

Curiosament, les patateres s'han mantingut sanes. Els hem fet un tractament amb oli de Neem, i ha estat eficaç.

Hort sostenible i Hort viu

Hort sostenible (http://hortsostenible.jimdo.com/) i hort viu, dues iniciatives agrícoles creatives. La primera, hort sostenible, posa a disposició de la gent de la ciutat parcel·les de terra per cultivar. La segona, hort viu, crea un bloc a internet amb l'objectiu d'establir un canal comunicatiu amb els consumidors.

Es tracta de dues iniciatives sorgides del món agrari, que tenen en comú la cerca d'un vincle entre el pagès i la resta de la societat. Es tracta de fer xarxa, de superar l'anonimat del mercat, d'acabar amb els intermediaris, per tal de fer front a la deslocalització de la producció agrària i recuperar la viabilitat de les explotacions locals. L'estratègia bàsica: potenciar precisament el caràcter local d'aquestes terres.

Frare, paràsit de les faves i dels pèsols

Aquestes setmanes han sorgit per tots els horts frares (Orobanche crenata Forssk), unes plantes molt boniques, amb unes flors precioses. Tanmateix, les hem hagut d'anar arrencant, ja que són perjudicials per a les faves i els pèsols, i per a les lleguminoses en general. No fan fotosíntesi, sinó que obtenen els nutriends directament de les plantes que parasiten. A causa d'això, les debiliten i es perd la collita.

Combatre els frares no és fàcil. El millor remei segueix sent la rotació de cultius, així com també arrencar les tiges de flors així que emergeixen del terra, per evitar que facin llavor.

Floracatalana.net, termcat.cat.