La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca vol crear horts urbans

Guaiteu aquesta notícia, apareguda avui al portal de TV3: La PAH ocupa un bloc de pisos buits a Salt propietat d'un banc per cedir-lo a famílies desnonades. Es tracta d'un bloc de deu pisos, totalment acabats i sense utilitzar, amb electrodomèstics i tot, propietat del Banc Mare Nostrum.

La notícia afegeix que també es pretén ocupar un solar adjacent a l'edifici per crear-hi horts urbans...

No és una bona notícia. Mai és positiu que la gent es vegi obligada a ocupar de forma il·legal per poder accedir a un habitatge digne, o hagi de saltar la tanca d'un solar abandonat per donar-li vida social. No és una bona notícia, doncs, però encara seria pitjor si davant la passivitat tendenciosa de les administracions públiques, la gent no ens moguéssim ni lluitéssim pels nostres drets. 

Endavant!!!

Elogi de l'Hort Urbà: en premsa...

En un anterior post, vam parlar de l'espai de debat Ecotendències Cosmocaixa, concretament de l'esdeveniment del dia 12 de març, on es van presentar diferents projectes sobre Alimentació, Salut i Medi Ambient. En aquell post vam centrar-nos en el conjunt de l'acte, i vam llançar una reflexió sobre el caràcter simbòlic o material de les diferents propostes.

En aquest post, però, farem quatre apunts del nostre propi projecte, que vam presentar durant la sessió. En aquest enllaç podeu veure en vídeo la jornada completa. La intervenció de la Vanessa Prades, que és qui explica el projecte, apareix a partir del minut 59.

ELOGI DE L'HORT URBÀ: aquest és el nom del projecte que duem entre mans. Es tracta d'una recerca sobre les motivacions de l'hort urbà, allò que impulsa els hortolans a cultivar, difoses a través d'un llibre que aviat publicarà l'editorial Andana. Els autors som la Vanessa i jo mateix, psicòlegs de formació i professió, i a la vegada hortolans devots.

És una recerca que parteix de múltiples entrevistes a hortolans, la majoria de Lleure Agrari, però també d'altres indrets de Catalunya. Entrevistes personals, que s'acompanyen de recerca bibliogràfica, informació en blocs i fòrums, i finalment també descoberta d'experiències socials i professionals relacionades amb la horticultura.

Tot i que es mou en un pla molt psicològic, el llibre no consisteix en un treball d'horticultura terapèutica. És més aviat un llibre d'horticultura subjectiva, que intenta descriure i explicar diferents vivències personals de cultivar, no necessàriament terapèutiques. El redactat tampoc té l'espessor d'un assaig, o d'un article de recerca, és una lectura lleugera i agradable, a voltes irònica i també emotiva.

I partint d'aquest pla interior, més introspectiu, el llibre fa un salt al pla social, lligant aquestes motivacons més personals a inquietuds col·lectives i experiències comunitàries, moltes d'elles associades a l'Alternativa Social. En aquest sentit, el que proposem és una explicació plausible a l'esclat social que han sofert els horts urbans en els últims anys.  

De moment això és tot... tenim pensat participar en algun altre acte abans de la publicació. Ja anirem informant...

Ecotendències Cosmocaixa

El dimarts 12 de març vam ser a Cosmocaixa, participant en l'espai de debat Ecotendències. Hi érem per presentar un projecte de recerca sobre horts urbans, projecte desenvolupat per la Vanessa Prades i jo mateix. Però aquest post no és per parlar del projecte en concret, esperarem que editin el vídeo de la presentació, que serà en els propers dies. Aquí voldria parlar de l'acte en el seu conjunt, no tant per fer-ne un resum, sinó per llançar-ne una reflexió.

Es varen presentar deu projectes relacionats amb l'Alimentació, la Salut i el Medi Ambient, entre els quals el nostre, que va presentar la Vanessa. Eren projectes molt variats, tots ells innovadors, que podeu consultar aquí.

Havent fet les presentacions, es va dedicar mitja hora al debat. Un debat dinamitzat pel moderador de l'acte, en Josep Mª Montfort, director general de l'IRTA. El debat en sí no va resultar massa reeixit, probablement per la manca de temps i la gran amplitud dels temes a tractar. Ara bé, sí que van aflorar elements polèmics, es van assenyalar contradiccions en alguns dels projectes, i es va qüestionar el seu caràcter alternatiu. Alternatiu no tant en el sentit de ser diferents o creatius, que ho éren, sinó pel fet de representar o no projectes generalitzables, que suposessin una alternativa social.

Un dels ponents, coneixedor de la realitat nord-americana, opinava que anàvem cap a una societat dual, americanitzada, on els valors i les pràctiques alimentaries aniríen lligades a la clase social. És a dir, entenc jo, que venia a dir que molts dels projectes allí presentats es dirigien més a una classe benestant o petit-burgesa que no pas a la població general. O sigui, en qüestionava el seu caràcter d'alternativa.

És una llàstima que es va acabar el temps del debat, perquè aquest era un dels nuclis de la qüestió. La qüestió sobre l'alternativa socio-econòmica, és clar. Éren aquells projectes alternatius, socialment i econòmicament parlant? Apuntaven a un canvi real, generalitzable? I si no, què significaven?

Afontar un debat d'aquestes característiques requereria plantejar-lo partint d'una dicotomia o gradient essencial: allò material o econòmic, i allò cultural o simbòlic. Eix important, necessari a tenir en compte, de cara a ubicar més adequadament els objectius de cadascun dels diferents projectes, i alhora legitimar-los tots ells com a útils en la construcció d'aquesta alternativa que tots anhelem.

A què ens refererim, més exactament? Quan en aquest anterior post comparàvem les impressores 3D i les plaques solars fotovoltaiques amb els horts urbans, partíem d'aquesta distinció bàsica: què tenen aquestes tres experiències de simbòlic o cultural, i què ens ofereixen a nivell material o econòmic. Allà deduïem que el valor autoproductiu -simbòlic- era present en els tres casos; ara bé, en l'àmbit de l'econòmic i material, l'hort urbà no representava una alternativa autoproductiva generalitzable, capaç de proporcionar una producció agroalimentària per a la major part de la població. La seva raó de ser residia sobretot en el potencial simbòlic. Cultivant, els hortolans assajaven una alternativa socio-econòmica que materialment encara no estava preparada per generalitzar-se. La innovació i l'abaratiment de la tecnologia, aquí, marcaven un tempo que calia respectar.  

Nosaltres vam trobar a faltar aquest element en el debat d'Ecotendències. Al nostre entendre, tots aquells projectes ens parlaven de l'Alternativa, però cadascun a la seva manera. Que el menjar ecològic sigui més car que el convencional, o que dinar en un restaurant Slow Food sigui prohibitiu per a la butxaca d'un aturat, ens està revelant la dificultat que tenen aquests projectes per representar l'alternativa econòmica que necesitem. Ara bé, no significa tampoc la seva invalidació. També apunten a una nova societat, però potser ho fan des de l'àmbit cultural, a l'hora de difondre valors, assajar alternatives de consum, altres formes de producció, relacions socials solidàries, sostenibilitat ambiental... que ara per ara no sabem com materialitzar-ho a tots els estrats socials, i a totes les societats humanes d'aquest planeta.  

Impressores 3D: assajant ja l'alternativa

Guaiteu aquest article del diari ARA titulat L'home que volia imprimir armes: com les impressores 3D poden revolucionar el món. I escolteu si podeu aquesta entrevista d'avui mateix a RAC1, titulat Imprimint el futur. És un tema apassionant. Es tracta d'una tecnologia que està a punt de generalitzar-se a gran part de la població, i que suposarà inevitablement un gir radical en el mode de producció: de l'economia d'escala actual es podria passar a una economia predominantment autoproductiva. Sí, són paraules majors...

En aquest anterior post vaig parlar ja de les similituds entre l'hort urbà i les impressores 3D, o les plaques solars fotovoltaiques. Tres experiències diferents però que compartíen plegades la filosofia autoproductiva, el sentiment d'autosuficiència, el goig de l'autoconsum. Semblants en aquest aspecte essencial, doncs, però també amb un punt que les distanciava, o més exactament, separava l'hort urbà de les altres dues. I era el caràcter tecnològic. L'hort, aquí, no apareixia com a resultat de cap avenç científic ni innovació important, que aportés productivitat o eficiència respecte del cultiu professional. Sinó que més aviat era una qüestió que residia en l'àmbit del simbòlic, del cultural. Cultivàvem, així, no tant per a esdevenir realment autosuficients, sinó per actuar la idea de ser-ne. Un acte simbòlic, en definitiva.

Però no per això menys important: no hi ha revolució econòmica que no vingui acompanyada d'una revolució cultural.