Intercanvis hortolans

En un espai d'horts, on tothom és productor i consumidor, l'intercanvi és la fórmula màgica per relacionar-se i fer xarxa. Intercanvi de verdures, de planter, de llavors, i també intercanvi de coneixements: tècniques de cultiu, estratègies per lluitar contra les plagues, coneixements gastronòmics, conserva d'aliments... Cultivar en un espai d'horts urbans és una oportunitat única per obrir-se, créixer, i ampliar fronteres interiors.

Aquesta setmana ha estat, en el meu cas, molt gratificant. Dos hortolans m'han obsequiat, en el context d'un intercanvi, productes del seu hort que no coneixia. Us els ensenyo:

Romanesco: és una col del conjunt dels bròquils i les col-i-flors, que es caracteritza per un aspecte visual molt capriciós, i enigmàtic. Com podeu veure a les fotos, la flor segueix la seqüència d'una espiral, com si es tractés de la closca d'un cargol.

Aquesta configuració tant atractiva del romanesco no ha passat pas desaparcebuda. Ha estat descrita com una forma natural de geometria fractal.

El seu sabor és molt semblant al del bròquil verd, potser una mica més suau, i té més vitamina C que aquest. Però més enllà dels atributs alimentaris i gastronòmics, podem afirmar que que és dels pocs vegetals que inevitablement entren per la vista. Té quelcom d'hipnòtic, d'espiritual...

El segon obsequi van ser aquests dos pots de conserva. Es tracta de cebetes i col llombarda en vinagre de malt. No els he provats, encara, ja que he d'esperar un parell de setmanes per tal que macerin.

Aquests dos pots em van provocar un xoc mental: em vaig adonar que no havia cultivat mai cebetes, que no havia provat mai la col llombarda en vinagre, i que no sabia què carai era el vinagre de malt.

Social Farming: tendències en agricultura

L'Obra Social de Catalunya Caixa està creant una xarxa d'Agricultura Social (Social Farming) a casa nostra. Vegeu aquest article de La Vanguàrdia. Molt interessant.

I què és l'Agricultura Social? Es tracta d'empreses de base agrícola que tenen per finalitat la integració de persones en risc d'exclusió social. S'inclouen com a base agrícola aquelles activitats relacionades amb el cultiu/producció i comercialització d'aliments ecològics, la jardineria verda, la gestió ecològica de boscos, pastures, o també els vivers de tot tipus de plantes. L'exemple paradigmàtic a casa nostra és La Fageda. Però no és la única; segons l'article, ja en són 15 les empreses adherides a la Xarxa Agrosocial CX, sumant un total de 1400 llocs de treball. Algunes d'elles, com El Ventall (Baix Penedès), s'estan plantejant explorar altres nínxols de mercat, passant de la jardineria verda a l'agricultura ecològica de proximitat.

Queda lluny aquella iniciativa de l'Hort Solidari. L'any 2005, un grup de persones de l'Alt Penedès va proposar una iniciativa llavors pionera: posar en marxa una activitat agrícola ecològica de proximitat, que creés llocs de treball per a persones en risc d'exclusió social. La iniciativa no va reeixir. Set anys més tard, però, la mateixa idea està sent valorada per la Fundació Privada Santa Teresa del Vendrell (El Ventall), a la comarca veïna. Amb més infraestructura, més experiència, més finançament, i amb l'assessorament de l'Obra Social de Catalunya Caixa.

Ara bé, i els horts urbans? Els queda espai en el marc de les iniciatives d'atenció als col·lectius en risc d'exclusió? De moment, pel que fa a Catalunya, i sota el paraigües de l'Obra Social de Catalunya Caixa, no. Però penso que és qüestió de temps. Fins l'any 2009 els horts urbans eren iniciatives públiques municipals dirigides a jubilats, i ocasionalment a entitats; a partir de llavors, han estat bàsicament impulsats per particulars, de forma privada, i dirigits a tot hortolà amb capacitat de pagar quotes significatives; en un futur immediat, no és descartable que determinades fundacions privades o entitats del tercer sector es decideixin a impulsar horts urbans amb finalitats d'inclusió social.