Hivernacle mòbil (2)

Al post Hivernacle mòbil, parlàvem d'aquest artilugi tant interessant per als horts familiars. Més endavant farem una valoració de les tomaqueres que hi va plantar en Juan Antonio. Ara, però, ens agradaria indicar on es pot adquirir. En Juan Antonio l'havia trobat en una parada del mercat de Santa Oliva, parada que ha desaparegut des de llavors. Aquest cap de setmana, però, en Juan Luís, un altre dels hortalans de Lleure Agrari, ha localitzat una botiga on-line que sí que venen aquest tipus d'hivernacles: horturba.com. El seu preu és de 28,70 euros. El disseny és similar.

Patata de segona collita

A finals d'agost-principis de setembre vam plantar patata Red-pontiac (vermella de fora i blanca de dins). Degut a la bonança d'aquesta tardor, han fet força mata i ja treuen la flor. Calculem que les collirem cap a finals de novembre o principis de desembre.

La patata de segona collita només és possible en zones càlides de costa. Com més a l'interior menys producció. De totes maneres, en cap cas dóna tants resultats com la sembra a l'hivern i collita al maig-juny.

Calçot o ceballot?

Hem plantat calçots, un saquet de 25 kg. Pel que hem comentat entre els hortolans, el seu preu se situava a l'entorn dels 90 cèntims- 1 euro el kg en els diferents punts de venda de la comarca.

Avui en dia, la denominació més estesa, quasi exclusiva, per referir-se a aquest cultiu és el de calçot. El seu nom prové del fet que se'l calça amb terra a mesura que creix, per tal de fer-lo ben blanc i tendre.

De petit (i no sóc gaire vell) al meu entorn se'n deia ceballot, i no pas calçot. Si mirem el diccionari, un ceballot és un grifoll nascut d'una ceba, igual que el calçot. És una ceba que se't grilla. Segons aquesta font, de fet, el calçot és un tipus de ceballot.

Si busquem al google, "calçot" té 1.330.000 entrades, mentres de "ceballot" en té només 7.270. Curiós. Només se m'acut una explicació: hi ha una paraula que s'ha quedat sense nínxol de significat, i s'està despenjant de l'idioma parlat. Suposo que deu ser perquè quan se'ns grilla una ceba la tirem a la brossa sense miraments.

Hivernacle mòbil

En Juan Antonio ha adquirit aquest artilugi: es tracta d'un petit hivernacle, de 96 cm. d'alçada, per 100 i 150 cm de base. És de fàcil muntatge, com si fos una tenda de campanya canadenca. Cost: 15 euros en una parada del mercat de Santa Oliva, Baix Penedès. Marca Florabest. He estat mirant per internet, i no he aconseguit esbrinar la manera d'aconseguir-lo. Aquest dissabte farem cap al mercat.

Quina utilitat tindrà aquest petit hivernacle? D'entrada, i amb esperit experimental, en Juan hi ha plantat tomaqueres. L'objectiu és tenir tomàquets de collita pròpia per novembre i desembre. El primer avantatge que tindrà serà evitar la plaga de la Tuta, ja que les arnes no podran accedir a les plantes per dipositar-hi els ous. Un segon avantatge serà frenar la humitat i les afectacions per míldiu degut a les pluges de tardor. Finalment, ja més cap a l'hivern, frenarà la baixada de temperatura a la nit, i crearà temperatures més altres durant el dia, possibilitant la maduració dels tomàquets.

Per a què més pot servir, un hivernacle d'aquestes característiques? Bàsicament per allargar la tardor i per avançar la primavera. El fet que sigui mòbil permet desplaçar-lo d'un lloc a un altre, sense haver de traslladar els cultius.

Seguirem amb atenció els seus resultats.

Per a qui en vulgui posar un, i no sap com adquirir-lo, es pot mirar de fer un invent: agafar l'esquelet de qualsevol tenda de campanya, i adaptar-hi una funda de material transparent, com ara plàstic. No oblideu que ha d'haver-hi obertures per a respirar. Tampoc pot faltar una obertura més gran per accedir a l'interior.

La TV a Lleure Agrari

Dimarts passat vam acollir un equip de reporters de La Sexta, encapçalats per la periodista Susanna Bergés. Van prendre imatges de dos dels hortolans de Lleure Agrari, de la Chiqui i del David. Van fer-los preguntes sobre les seves vides, la feina, els fills, i sobretot els van preguntar sobre els motius de llogar un hort.

Van posar-se en contacte amb nosaltres cercant persones que cultivéssin un hort. Buscaven perfils trencadors, originals, que sorprenguéssin el telespectador. Va ser fàcil de trobar-los; va ser més difícil de seleccionar, ja que són la majoria els hortolans de Lleure Agrari que no s'ajusten a l'imaginari col·lectiu d'hortolà jubilat.

Realment, l'horticultura s'està posant de moda entre totes les capes i àmbits de la societat. Per quin motiu? Jo penso que ara mateix no tenim les eines suficients per entendre-ho. Molta gent se sent atreta per l'hort i no sap exactament per què. És una atracció intuïtiva, primària, bàsica. Jo penso que darrera d'aquesta sensació tan intangible hi ha motius socials molt profunds per tornar a la terra. Vénen temps de canvis.

Apareixerem a la TV a finals d'octubre, en un programa nou que sembla que es dirà Meeting Point (punt de trobada).

Perfil d'hortolà

Quan vam iniciar el projecte de Lleure Agrari, ens vam plantejar quin era el perfil de l'hortolà. A quina persona ens dirigíem? La opció automàtica hagués estat partir de l'imaginari col·lectiu: un home jubilat o prejubilat, de procedència andalusa, i resident a la zona. Tanmateix, no ho vèiem clar. El nostre propi exemple ja trencava aquest perfil. Ho vam deixar obert, doncs, i vam engegar una campanya publicitària sense un criteri definit.

A dia d'avui, havent parcel·lat quasi tota la finca, i estar ja al límit de la capacitat del centre, podem afirmar que no existeix un perfil clar d'hortolà. Hem aplegat persones de totes les edats, sexe, àmbits socials, procedències nacionals, nivells culturals, aficions, i fins i tot lloc de residència.

I tanmateix, i això ho voldria remarcar, la convivència és excel·lent. Pocs espais de trobada amb aquesta diversitat podríen dir el mateix.

En una ocasió, vaig reivindicar l'hort com a eina d'inclusió social i creadora de teixit comunitari. Això és així sempre que es treballi l'equilibri i l'intercanvi, ara sí, amb molt criteri i dedicació.

"Filla de tuta!!!"

Aquesta ha estat l'expressió espontània i desesperada de l'Àlex, un dels hortolans més joves de l'hort, quan ha comprovat la mort fulminant i sobtada del seu tomaquerar. Ja feia setmanes que teníem la tuta (Tuta absoluta) a Lleure Agrari, però l'anàvem controlant amb tractament combinat de producte ecològic (Bacillus) i convencional. Però, res, ens ha vençut d'una bufada. Ha estat espectacular. Ens hem quedat d´una setmana per l'altra sense tomaques, i el que és pitjor, sense tomaqueres!

Per consol de tots, ha estat un fenomen general a tot el Baix Penedès. Aquesta última onada de calor deu haver animat aquest insecte tropical, que s'ha sentit com a casa.

Els hortolans que vam tenir el pic de producció al juliol, la desgràcia ens ha agafat a mitges. Nosaltres, per exemple, hem collit prop de 300 kg amb 64 tomaqueres. No està gens malament. Ara bé, ens hem quedat sense aquells tomàquests frescos de setembre i fins i tot d'octubre, que tant aprecies per a l'amanida.

Em va comentar un amic, enginyer agrícola, que les plagues noves solen ser agressives tan sols els primers anys. Posteriorment, els nostres auxiliars els acaben coneixent i els van incorporant a la seva dieta, de manera que queda tot sota control. Esperem que passi aviat. No és just.

La productivitat de l'hort familiar

Quan parlem de productivitat d´un hort familiar, hem de tenir en compte tres aspectes propis d´aquest tipus d´activitat, que la diferencien de la producció agrícola professional.

a) Autoconsum vs. comercialització. L´hort familiar no es dirigeix a la venta, sinó que es distribueix a la xarxa familiar o comunitària sense passar pel mercat. Aquesta variable té conseqüències a l´hora de valorar la producció de la terra, que juguen a favor de l´hort no professional: s´aprofita pràcticament tota la producció, ja que no s´estableixen criteris d´estètica ni grandàries mínimes per als fruit de l´hort. Per tant, per aquest factor, un hort familiar produeix més quantitat consumible que un de professional, probablement un terç més. Un segon factor és que el pagès professional ha de vendre el producte al distribuidor, i aquest al botiguer. I el botiguer al consumidor final. Una cadena nefasta tant per al productor, que rep les engrunes del valor, com per al consumidor final, que paga un preu inflat. El producte de l´hort familiar no s´hauria de valorar com a preu de venta al distribuidor, com ho faria un pagès, sinó compa preu de venta al consumidor final. En altres paraules: el producte d´un hort familiar és producte que t´estalvies de comprar.

b) Lleure vs. treball. Si l´hortolà d´un hort familiar cobrés les hores que es passa a l´hort, els números no sortirien. Aquests tipus d´horts no estan tecnificats, els processos són quasi medievals, i per tant el seu manteniment requereix un nombre d´hores excessiu per a la producció resultant. Ara bé, l´hortolà no professional busca quelcom més que producció, busca lleure, exercici saludable, aliment de qualitat, fa xarxa familiar (repartint la producció), i fa també xarxa social (amb els altres hortolans de la zona). Això és el lleure productiu. Per aquest motiu, l´hort familiar és altament eficient: es promouen tots els àmbits esmentats, essencials per a la vida humana, no només de manera gratuïta, sinó fins i tot sent productiu.

c) Verdura vs. carn. La producció de verdures d´un hort familiar, si té una superfície mínima (a partir de 100 m2) i està ben ciudat, és significativa per a una llar. Aquest fet modifica els hàbits culinaris i alimentaris de tota la família. Ho puc constatar per experiència pròpia i pel que es comenta entre els hortolans de Lleure Agrari. Sense adonar-te´n, ni voler-ho expressament, comproves que baixa la despesa en alimentació. Aquell plat de carn amb acompanyament vegetal passa a ser un plat de vegetals amb acompanyament de carn (la verdura és teva; la carn no. Això compta!). Baixa el preu de la compra, sí, i pugen els índexs de salut: aquell colesterol i aquells triglicèrids que tant costàven de mantenir a ratlla apareixen en valors completament normals. Això també s´ha comentat repetidament a l´hort.

Sintetitzant: l´hort familiar és altament productiu, i molt rendible per a les famílies que tenen la sort de tenir-ne un. Ara bé, aquesta productivitat no és directament comparable a la productivitat de les explotacions professionals, ja que la naturalesa d´aquestes dues activitats és diferent.

Cherry o cirerol

Resulta que el cherry, aquest tomàquet petitó de les amanides modernes, és un dels tomàquets més antics que es coneixen. Fins i tot té un nom en català: cirerol, que també vé de cirera, com el seu equivalent anglès. Apareix en escrits catalans del s. XVIII (font).

He volgut fer una prova. Com que veig que té la pell dura, i poca polpa, he pensat que potser es conservi com els tomacons. N'he posat uns quants en una caixa i els he deixat a l'ombra, en un espai fresc i sec. A veure com responen.

Berza

En aquesta foto podeu observar un camp ple de berzas, la col típica dels horts gallecs. L'indret és San Pedro da Mezquita, a la província d'Ourense. Aquesta col és apta tant per a bestiar com per al caldo o bullida amb patates. Com podeu comprovar, assoleix una alçada considerable!

Aquí al Penedès, jo sempre he escoltat que s'anomena Col de Gegant. No n'he trobat referències per Internet. Probablement sigui un terme local.

Enciam Llengua de Bou

Hem plantat una trentena d'enciams Llengua de Bou, una varietat autòctona que no es comercialitza en circuits convencionals. Vam comprar les llavors a Les Refardes, una empresa que es dedica, entre altres activitats, a seleccionar i comercialitzar llavors de varietats locals per tal de garantir la biodiversitat agrícola.

L'enciam Llengua de Bou és un enciam de fulles dentades, molt fi, tendre, i que pot assolir una bona grandària. És sensible a l'espigat, i amb les calors d'aquests dies de juliol ja volen pujar. En deixarem una desena per a fer llavors i sembrar-ne un bon camp aquesta tardor.

Càrtam

L'Ignasi, un dels primers hortolans de Bellvei, va repartir llavors de Càrtam, que vam sembrar a l'abril. Les plantetes van néixer amb força i vigorositat, i han assolit una alçada aproximada de prop d'1 metre. Aquí les teniu, ben florides.

El Càrtam, encara que sembli exòtic i merament decoratiu, és una d'aquelles plantes cultivades des de no se sap quan: la primera referència coneguda data dels antics egipcis, de la Dinastia XII, entre el 1890 i el 1790 a.C. Actualment ha quedat en desús, encara que segueix cultivant-se en algunes zones de Mèxic, Estats Units i l'Índia.

Aquesta planta té molts usos. De la flor se'n fa colorant, ja sigui per a ús alimentari (com a substitut econòmic del safrà), ja sigui per a tint de teixits. Les llavors serveixen d'aliment per a aus o bestiar en general; també se'n fa oli, per a ús alimentari i per a pintures (com a substitut de l'oli de llinaça). La tija és molt fibrosa, i s'en fa teixits.

Canvi de dieta

Hem plantat una vintena de carbasseres. A primer pla podem veure la primera carbassa, que en el moment de publicar aquest post ja supera els 10 quilos! Mare de déu, què en farem de tanta carbassa?

És curiós quan l'excedent de verdura passa a ser un problema. Per exemple, a diversos hortolans ens ha passat amb el carbassó. La carbassonera és una planta molt vigorosa i excepcionalment productiva; quan comença a donar s'inicia un període de maldecaps. Primer t'adones que l'has de collir ràpid, o en un parell de dies creix fins a la mida d'un braç i ja no saps què fer-ne. Cuines truita de carbassó, carbassó rebossat com a acompanyament, fas samfaina amb carbassó, carbassó escalivat, puré de carbassó; quan ja no pots més, congeles el puré. Després de seguir tots aquests passos, quan ja no tens lloc al congelador i comences a odiar profundament el carbassó, intentes encolomar-lo als veïns...

Més enllà de la conya, però, t'adones que realment canvies de dieta. Tens moltes verdures que has de consumir, verdures del temps, que has produït tu i saps que són sanes, i que potser no haguéssis comprat. Llavors explores nous plats, combines productes que mai t'hauries pensat, busques per internet o en llibres de receptes noves possibilitats per a cuinar les teves verdures. I acabes fent salut.

Un pou amb història

Aquest és el pou de Lleure Agrari. El va construir el meu besavi l'any 1929, amb la fortuna de topar amb dues vetes d'aigua molt generoses, a 11 i 15 metres respectivament. El meu avi el va enrajolar posteriorment i va posar-hi la primera instal·lació elèctrica per tal d'extreure aigua amb bomba de motor. Això va ser l'any 1944. Finalment, el meu pare n'ha modernitzat la instal·lació i n'ha fet el manteniment.

L'any 1988 es va fer un estudi geològic i hidrològic del pou. De llavors ençà, el nivell freàtic ha baixat prop de 4 metres. Per a alguns pous, això ha suposat la seva dessecació. Altres, més propers a la costa, s'han salat. Afortunadament per a nosaltres, no ha estat el cas. Però no podem deixar de pensar-hi: s'ha de controlar i racionalitzar l'ús de l'aigua, o tots hi sortirem perdent.

Fitosanitaris ecològics

Aquests dies de finals de primavera estem assessorant en tractament fitosanitari ecològic. Per una banda, repartim gratuïtament una mescla soluble de sofre i oxiclorur de coure ecològics. S'ha d'aplicar cada 15 dies com a mínim (més si plou), i està indicat per a mildiu, oïdi, aranya roja i àcars en general. Per a insectes és necessari un altre tipus de productes; en aquest cas, recomanem un tractament combinat d'Oli de Neem i Sabó de Potassa, cada deu o quinze dies. Finalment, específic per la Tuta del tomàquet (Tuta absoluta), i com a reforç de l'Oli de Neem, és força efectiu aplicar el bacillus thuringiensis cada 15 dies.