Final d'etapa

S'acaba de publicar el llibre Elogi de l'hort urbà. L'havíem anunciat en dos anteriors posts (1 i 2), quan encara era en fase d'edició. Doncs bé, ja és aquí! El presentem oficialment el dia 15 de novembre a Vilafranca, ja en donarem més detalls.

Han estat tres anys de treball intens, en equip, entre la Vanessa Prades i jo mateix. Tres anys d'entrevistes i converses amb hortolans, de Lleure Agrari i d'arreu de Catalunya, i de més enllà. De recerca bibliogràfica, en biblioteques i per internet, de debats creatius davant la pissarra, de redacció inspirada... Tot un procés d'aprenentatge i innovació, d'aproximació a l'hort, als seus motius, a les raons de ser, que potser no s'hàgin reflectit en aquest bloc. O sí, però només en part. Titulava aquest post com a final d'etapa; i crec que això implica aparcar el bloc de Lleure Agrari. Se'm fa difícil desprendre'm d'una eina amb la qual m'hi sento plenament identificat, que m'ha acompanyat en els darrers quatre anys i mig, i on he escrit més de 150 posts... Una eina útil, on ordenar pensaments, oberta al món, que m'ha dut a contactar i conèixer persones i projectes molt interessants. He après i he ensenyat, també. Alguns dels centres d'horts de lloguer que actualment hi ha a Catalunya els he assessorat personalment, he donat suport als seus emprenedors, informació pràctica, han visitat el meu centre, per agafar idees i crear-ne de noves. I ha estat el bloc el que ens ha enllaçat. També m'ha dut a contactar amb periodistes, estudiants en recerca, i també hortolans, decidits a llogar un dels horts del centre. Així, doncs, el balanç és francament positiu.

Però si un s'hi fixa, si repassa el bloc, la seva trajectòria, s'adona que Lleure Agrari no ha estat mai un bloc coherent, ni estàtic. Reflecteix més aviat canvi constant. I això crec que ha desconcertat a més d'un lector o blocaire: de què va aquest bloc, en realitat? Un desconcert que no ha ajudat a la seva difusió, a establir vincles, enllaços, amb altres blocs d'horticultura o d'altres temàtiques afins. Una evolució a batzegades, i en ziga zaga, però que tanmateix, finalment, s'ha concretat en un llibre, l'Elogi de l'hort urbà. Una evolució que ha estat, també, en equip, conjuntament amb la Vanessa.

Un final d'etapa, deia. Davant en comença una de nova, un llibre, nou bloc, dos autors. Una finestra més coherent, també. El nou bloc porta el mateix nom que el llibre: ELOGI DE L'HORT URBÀ. El seu objectiu serà interpelar el lector, el del llibre o el qui ens trobi per la xarxa. Tenim molt a explicar, i també molt a escoltar, a entendre... volem debatre.

Us animem, a tots els que esteu llegint aquest post, que feu cap al nostre nou bloc. Volem saber PER QUÈ cultiveu, què us ha dut a l'hort. Hem elaborat un test que podeu fer online, que us ajudarà identificar millor què us atrau de l'hort urbà. També volem saber QUÈ en penseu d'aquestes motivacions vostres. Hi ha un munt de preguntes a fer-nos, sobre nosaltres mateixos i sobre la societat en el seu conjunt... per què de cop i volta ens hem posat a cultivar? Ens hem tornat bojos o què??