Carxofa del Prat

Enguany, hem decidit adquirir carxofa del Prat. En Santiago, un dels hortolans de Lleure Agrari, en va plantar diversos peus l'estiu passat, que han assolit uns rendiments molt superiors i de millor sabor que les carxofes de la resta dels horts, que procedeixen de planters locals.

D'aquesta manera, i aprofitant el contacte d'en Santiago amb la cooperativa agrícola del Prat, hem fet una compra conjunta. Setze hortolans s'hi han apuntat, i s'ha realitzat una comanda total de 170 peus de carxofera. Preu de cost: 35 cèntims cadascun.

Per plantar-los, cal remoure bé en terreny, colgar les arrels sota terra deixant sortir el tronc de cada peu, i regar-ho bé. La distància òptima és una carxofera cada 75 cm, i si es posen en dues rengleres, aquestes han de tenir una separació d'1 metre entre sí. El reg ha de ser setmanal.

La carxofa del Prat té cada dia més renom, bàsicament per la seva qualitat. Segons la Gastroteca, la Carxofa Prat es defineix com a "lleugerament àcida, fresca, intensa, dolça i bellutada. Gustosa i suau. Aquestes característiques contrasten amb les carxofes d’altres procedències, especialment per la suavitat del seu gust, i ser menys oxidativa, així com per la seva textura fina, i la suau astringència produïda per la tenacitat de la carxofa".

En aquesta imatge podeu veure una panoràmica del Parc Agrari del Baix Llobregat, en primer pla un camp de carxofes acabat de plantar.

Piotr Kropotkin i l'horta de Salt

Dilluns passat érem a Salt, acompanyats per l'Ivan Bustamante, el tècnic de medi ambient de la localitat, que ens va oferir molt amablement una visita a l'horta del municipi.

Entre les particularitats d'aquesta vila, en destaca la seva horta, que és absolutament immensa. S'han comptabilitzat un miler d'horts, ens va assegurar l'Ivan, la major part d'aquests cultivats per hortolans de lleure. Un miler d'horts per a una població que ara mateix té prop de 30.000 habitants. És una proporció increïble, esplèndida, que sens dubte ha d'haver marcat la història d'aquesta vila.

Durant els anys 30, el nom del revolucionari Piotr Kropotkin va quedar gravat a la pedra de la façana de la fàbrica tèxtil Coma Cros, quan fou col·lectivitzada per la revolució anarquista. Llavors passà a anomenar-se fàbrica Kropotkin de Salt i convertida durant aquell període en una fàbrica d'armes. El moviment obrer de Salt havia donat molt combat, segons s'ha recollit en determinats documents històrics, i això fou així en part gràcies a l'activitat hortolana de molts dels seus integrants, que els abastia d'aliments i els donava seguretat alimentària en els llargs períodes de vaga sindical.

Tanmateix, no es té una explicació clara del motiu que va empènyer aquells obrers a gravar el nom de Kropotkin a l'edifici tèxtil. Potser fou casualitat, un entre diversos líders revolucionaris, o, com sospita l'Ivan Bustamante, parteix de criteris molt determinats. Concretament del contingut de l'obra d'aquest autor anarquista.

De fet, Piotr Kropotkin, a l'obra "Camps, fàbriques i tallers"(1899), desenvolupa una tesi que podria haver captivat el moviment obrer de Salt. Exposa la perspectiva de l'activitat combinada, l'equilibri harmònic entre les diferents activitats productives, tant des del punt de vista col·lectiu com individual. La creixent especialització de la producció, afirma, ha d'anar seguida d'un moviment contrari que possibiliti la integració: "Que cada nació sigui el propi manufacturer i el propi agricultor, que cada individu treballi al camp i en alguna art industrial; que cadascú combini el coneixement científic amb el coneixement pràctic", i afegeix: "una societat reorganitzada [...] haurà de cercar els millors mitjans per combinar l'agricultura amb la manufactura, el treball de camp amb la indústria descentralitzada, i veure's obligada a proporcionar a tothom una educació integral, la qual, per sí mateixa, ensenyant ciència i ofici des de la infantesa, pot dotar a la societat de les dones i homes que vertaderament necessita".

Una tesi, la de Kropotkin, que sintonitzava plenament amb la realitat de molts treballadors de Salt, que combinaven la seva activitat manufacturera a les fàbriques tèxtils del municipi i el treball al seu hort familiar. Una activitat combinada que, sens dubte, revertia positivament en el seu nivell de vida, el seu estat d'ànim, i també en la capacitat de lluita obrera.

No sabem si aquest en va ser el motiu, però el raonament té cert fonament. Potser, algun dia, es trobi un document o un testimoni que ho confirmi.

Actualment, la nau ha estat recuperada per a ús cultural, sota el nom de Nau Kropotkin, com a part de la Factoria Cultural Coma Cros. Si entreu a aquest enllaç, de l'ajuntament de Salt, es fa una descripció històrica de la fàbrica. Tanmateix, curiosament, s'omet el període entre 1920 i 1969, com si entre aquestes dues dates no hagués ocorregut cap fet rellevant. En aquest altre enllaç (en anglès), en canvi, sí que es parla del període anarquista, i del moment que es va realitzar el gravat del nom a la façana de la nau.

Piotr Kropotkin i l'horta de Salt de Albert Vidal i Raventós està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a www.lleureagrari.cat

Hort i espiritualitat (1)

Aquests darrers mesos, he estat realitzant entrevistes a diverses persones que cultiven un hort en el seu temps de lleure, i també a pagesos que cultiven la terra per motius que van més enllà del purament material, que cerquen quelcom més que guanyar-se la vida. L'objectiu d'aquestes entrevistes ha estat esbrinar les diverses implicacions de cultivar la terra, ja fossin implicacions de tipus psicològic, ètic, o fins i tot espiritual.

En un anterior post, vaig parlar de l'hort generatiu, i ho vaig fer a través de tres persones que havien trobat en l'hort un mitjà per seguir desenvolupant un rol productiu, amb tot el conjunt de beneficis psicològics que això suposava.

En aquest post m'agradaria encetar una nova perspectiva de l'hort, no estrictament psicològica, sinó més específicament de la seva vessant espiritual. De moment, no s'entrarà a desenvolupar el tema, sinó que es tractarà de donar-ne una pinzellada; és un àmbit complex, i requereix aproximacions successives.

Parlarem d'espiritualitat per referir-nos a aquelles experiències d'expansió del Jo, on s'amplifica el sentit d'identitat i ens sentim formant una unitat amb l'entorn (Solomon, 2002); es tracta de vivències que podríem definir com un despreniment, una dissolució, o també una dispersió de la consciència; a la vegada, s'acompanyen d'un sentiment de pertinença i fusió amb aquest entorn natural, com si les fronteres de la nostra persona, allò que ens defineix i ens situa en el món, haguessin deixat d'existir, o fossin tant àmplies que englobessin el món extern. La identitat, així, s'estén més enllà de la persona, o sigui, la transcendeix, podent arribar a abraçar aspectes de la humanitat, de la vida, la naturalesa, o bé del cosmos, que anteriorment s'experimentaven com a aliens (Walsh i Vaughan, 1993). Espiritualitat que pot experimentar-se per múltiples camins, partint de doctrines religioses o al marge d'aquestes, en solitari o formant part d'un grup, de forma espontània o bé realitzant rituals diversos; aquí em limitaré a cercar l'espiritualitat en el cultiu d'un hort, i ho faré a través de l'entrevista a hortolans i pagesos que en major o menor intensitat relaten aquest tipus de vivència.Una de les entrevistes que he realitzat ha estat a en Joan Borrut, un agricultor de l'Alt Penedès que gestiona una finca agroecològica anomenada Cases Blanques Natura, a l'Arboçar. L'entrevista va durar una hora i mitja, i es va desenvolupar a la finca mateix, en un bosquet d'alzines que en Joan conserva orgullós, al mig dels cultius, on es manté un ambient fresc i molt agradable en un mes de juliol.

L'objectiu de la visita va ser conèixer els motius que van dur en Joan a engegar el projecte agroecològic, i que l'empenyen dia a dia a seguir endavant. Al llarg de l'entrevista, es va parlar de qüestions ètiques, econòmiques, de salut. Es va parlar també de les fonts d'energia, d'un canvi de model social, cada dia més urgent, de les relacions entre les persones, del ritme de la vida moderna... I també es va parlar d'espiritualitat: experiències, sensacions, vivències, que ocorren en contacte amb la terra, i que representen una obertura a l'espiritualitat. Us deixo un fragment de l'entrevista, on en Joan ens explica com va sorgir el cultiu en cercles concèntrics que té a la finca:

Albert: Aquí a la finca hi tens un espai que cultives en cercles concèntrics, oi? Ho tens per algun motiu en concret?

Joan: Home, a part de bonic i curiós, que ho és, hi ha alguna cosa més... de fet, va ser tot plegat una casualitat. Va ser en una feixa on la idea era fer-hi un estany per recollir les aigües pluvials, que baixen de dos turonets. L’espai circular on havia d’anar l’estany es va mantenir sense cultivar, i em limitava a fer-ne un manteniment. Quan ho treballava, seguia un recorregut en espiral, deixant una zona central de vegetació original, per tal que en un futur, quan l'estany es fes realitat, s'hi refugiessin els ocells aquàtics. La sensació que tenia cada vegada que passava el tractor era curiosa, de no haver de moure el volant ni fer cap maniobra, senzillament anar seguint la línia de l’espiral, no ho sé, donava unes sensacions com màgiques, d'harmonia interior, d'equilibri, de sentir-te part de l'entorn, de la terra... I al final vam decidir cultivar-ho, seguint de fet la tècnica del cultiu vibracional.

En aquest fragment, en Joan ens parla d'una tècnica anomenada cultiu vibracional, cada vegada més coneguda i utilitzada en agroecologia, i estretament relacionada amb la dimensió espiritual. És molt interessant la forma com va arribar a desenvolupar el cultiu en cercles concèntrics, més per inducció que no pas per deducció, després de prendre consciència i experimentar en primera persona la sensació que li produïa. Una sensació que en Joan descriu com a inequívocament espiritual. En posteriors posts, em detindré a aprofundir en aquest tipus d'experiències, i quines formes prenen en relació al cultiu de la terra.

La imatge que apareix a la dreta és extreta del Google Earth, i pertany a la visió aèria del cultiu vibracional de Cases Blanques.

Referències bibliogràfiques:
Solomon, R. C. (2002). Espiritualidad para escépticos. Meditaciones sobre el amor a la vida. Barcelona: Paidós.

Walsh, R., Vaughan, F. (1993). Trascender el ego. Barcelona: Kairós.

Hort i espiritualitat (1) de Albert Vidal i Raventós està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons

Els horts urbans de Vilafranca, en funcionament!!!

El dia 1 de juny de 2011, es va fer el sorteig de les 15 parcel·les dels horts urbans públics de Vilafranca. Dues d'aquestes parcel·les van anar destinades a entitats sense ànim de lucre; concretament, la Fundació Mas Albornà, dedicada a la inserció social i laboral de persones amb discapacitat i malaltia mental, i Càritas Interparroquial de Vilafranca, entitat cristiana que s'ocupa de combatre la pobresa i l'exclusió social. Es van presentar més sol·licituds que no pas horts disponibles. Concretament, disset persones i tres entitats no van obtenir cap hort, i van quedar en llista d'espera. Han estat tres anys de feina, on s'ha implicat gent diversa, formacions polítiques i entitats locals. L'any 2010 es va organitzar el camp de treball internacional Implementing a Community Garden in Penedès Region, on 19 voluntaris/es internacionals, vinguts de dotze països diferents, van realitzar tasques d'adequació dels horts i difusió del projecte. Des d'aquí, voldríem donar les gràcies a totes aquestes noies i nois per la seva col·laboració. Estem segurs que s'alegraran de veure que la seva feina va tenir un sentit i una utilitat reals.
En les següents imatges, veiem un nen dibuixant un croquis del sistema de reg, amb l'ajuda del seu pare; l'interior de la caseta, on s'ha habilitat un lavabo i uns armaris per dipositar les eines; i en la tercera imatge, una pebrotera acabada de plantar.

Reportatge a la revista Presència

El diumenge 3 de juliol la revista Presència va publicar un reportatge sobre horts urbans, de la mà de la periodista Irene Casellas, en el qual vaig participar com a psicòleg i expert en horts urbans.

És un document ben realitzat, que sap passar del més concret al més general. Dóna una visió global del fenomen dels horts urbans, superant els tòpics de sempre, i alhora aconsegueix endinsant-se en experiències personals o col·lectives que giren al voltant del tema.

Podeu descarregar-lo clicant la imatge.