Lleure Agrari: Hort i espiritualitat (1)

Aquests darrers mesos, he estat realitzant entrevistes a diverses persones que cultiven un hort en el seu temps de lleure, i també a pagesos que cultiven la terra per motius que van més enllà del purament material, que cerquen quelcom més que guanyar-se la vida. L'objectiu d'aquestes entrevistes ha estat esbrinar les diverses implicacions de cultivar la terra, ja fossin implicacions de tipus psicològic, ètic, o fins i tot espiritual.

En un anterior post, vaig parlar de l'hort generatiu, i ho vaig fer a través de tres persones que havien trobat en l'hort un mitjà per seguir desenvolupant un rol productiu, amb tot el conjunt de beneficis psicològics que això suposava.

En aquest post m'agradaria encetar una nova perspectiva de l'hort, no estrictament psicològica, sinó més específicament de la seva vessant espiritual. De moment, no s'entrarà a desenvolupar el tema, sinó que es tractarà de donar-ne una pinzellada; és un àmbit complex, i requereix aproximacions successives.

Parlarem d'espiritualitat per referir-nos a aquelles experiències d'expansió del Jo, on s'amplifica el sentit d'identitat i ens sentim formant una unitat amb l'entorn (Solomon, 2002); es tracta de vivències que podríem definir com un despreniment, una dissolució, o també una dispersió de la consciència; a la vegada, s'acompanyen d'un sentiment de pertinença i fusió amb aquest entorn natural, com si les fronteres de la nostra persona, allò que ens defineix i ens situa en el món, haguessin deixat d'existir, o fossin tant àmplies que englobessin el món extern. La identitat, així, s'estén més enllà de la persona, o sigui, la transcendeix, podent arribar a abraçar aspectes de la humanitat, de la vida, la naturalesa, o bé del cosmos, que anteriorment s'experimentaven com a aliens (Walsh i Vaughan, 1993). Espiritualitat que pot experimentar-se per múltiples camins, partint de doctrines religioses o al marge d'aquestes, en solitari o formant part d'un grup, de forma espontània o bé realitzant rituals diversos; aquí em limitaré a cercar l'espiritualitat en el cultiu d'un hort, i ho faré a través de l'entrevista a hortolans i pagesos que en major o menor intensitat relaten aquest tipus de vivència.Una de les entrevistes que he realitzat ha estat a en Joan Borrut, un agricultor de l'Alt Penedès que gestiona una finca agroecològica anomenada Cases Blanques Natura, a l'Arboçar. L'entrevista va durar una hora i mitja, i es va desenvolupar a la finca mateix, en un bosquet d'alzines que en Joan conserva orgullós, al mig dels cultius, on es manté un ambient fresc i molt agradable en un mes de juliol.

L'objectiu de la visita va ser conèixer els motius que van dur en Joan a engegar el projecte agroecològic, i que l'empenyen dia a dia a seguir endavant. Al llarg de l'entrevista, es va parlar de qüestions ètiques, econòmiques, de salut. Es va parlar també de les fonts d'energia, d'un canvi de model social, cada dia més urgent, de les relacions entre les persones, del ritme de la vida moderna... I també es va parlar d'espiritualitat: experiències, sensacions, vivències, que ocorren en contacte amb la terra, i que representen una obertura a l'espiritualitat. Us deixo un fragment de l'entrevista, on en Joan ens explica com va sorgir el cultiu en cercles concèntrics que té a la finca:

Albert: Aquí a la finca hi tens un espai que cultives en cercles concèntrics, oi? Ho tens per algun motiu en concret?

Joan: Home, a part de bonic i curiós, que ho és, hi ha alguna cosa més... de fet, va ser tot plegat una casualitat. Va ser en una feixa on la idea era fer-hi un estany per recollir les aigües pluvials, que baixen de dos turonets. L’espai circular on havia d’anar l’estany es va mantenir sense cultivar, i em limitava a fer-ne un manteniment. Quan ho treballava, seguia un recorregut en espiral, deixant una zona central de vegetació original, per tal que en un futur, quan l'estany es fes realitat, s'hi refugiessin els ocells aquàtics. La sensació que tenia cada vegada que passava el tractor era curiosa, de no haver de moure el volant ni fer cap maniobra, senzillament anar seguint la línia de l’espiral, no ho sé, donava unes sensacions com màgiques, d'harmonia interior, d'equilibri, de sentir-te part de l'entorn, de la terra... I al final vam decidir cultivar-ho, seguint de fet la tècnica del cultiu vibracional.

En aquest fragment, en Joan ens parla d'una tècnica anomenada cultiu vibracional, cada vegada més coneguda i utilitzada en agroecologia, i estretament relacionada amb la dimensió espiritual. És molt interessant la forma com va arribar a desenvolupar el cultiu en cercles concèntrics, més per inducció que no pas per deducció, després de prendre consciència i experimentar en primera persona la sensació que li produïa. Una sensació que en Joan descriu com a inequívocament espiritual. En posteriors posts, em detindré a aprofundir en aquest tipus d'experiències, i quines formes prenen en relació al cultiu de la terra.

La imatge que apareix a la dreta és extreta del Google Earth, i pertany a la visió aèria del cultiu vibracional de Cases Blanques.

Referències bibliogràfiques:
Solomon, R. C. (2002). Espiritualidad para escépticos. Meditaciones sobre el amor a la vida. Barcelona: Paidós.

Walsh, R., Vaughan, F. (1993). Trascender el ego. Barcelona: Kairós.