22/7/11

Piotr Kropotkin i l'horta de Salt

Dilluns passat érem a Salt, acompanyats per l'Ivan Bustamante, el tècnic de medi ambient de la localitat, que ens va oferir molt amablement una visita a l'horta del municipi.

Entre les particularitats d'aquesta vila, en destaca la seva horta, que és absolutament immensa. S'han comptabilitzat un miler d'horts, ens va assegurar l'Ivan, la major part d'aquests cultivats per hortolans de lleure. Un miler d'horts per a una població que ara mateix té prop de 30.000 habitants. És una proporció increïble, esplèndida, que sens dubte ha d'haver marcat la història d'aquesta vila.


Durant els anys 30, el nom del revolucionari Piotr Kropotkin va quedar gravat a la pedra de la façana de la fàbrica tèxtil Coma Cros, quan fou col·lectivitzada per la revolució anarquista. Llavors passà a anomenar-se fàbrica Kropotkin de Salt i convertida durant aquell període en una fàbrica d'armes. El moviment obrer de Salt havia donat molt combat, segons s'ha recollit en determinats documents històrics, i això fou així en part gràcies a l'activitat hortolana de molts dels seus integrants, que els abastia d'aliments i els donava seguretat alimentària en els llargs períodes de vaga sindical.

Tanmateix, no es té una explicació clara del motiu que va empènyer aquells obrers a gravar el nom de Kropotkin a l'edifici tèxtil. Potser fou casualitat, un entre diversos líders revolucionaris, o, com sospita l'Ivan Bustamante, parteix de criteris molt determinats. Concretament del contingut de l'obra d'aquest autor anarquista.

De fet, Piotr Kropotkin, a l'obra "Camps, fàbriques i tallers"(1899), desenvolupa una tesi que podria haver captivat el moviment obrer de Salt. Exposa la perspectiva de l'activitat combinada, l'equilibri harmònic entre les diferents activitats productives, tant des del punt de vista col·lectiu com individual. La creixent especialització de la producció, afirma, ha d'anar seguida d'un moviment contrari que possibiliti la integració: "Que cada nació sigui el propi manufacturer i el propi agricultor, que cada individu treballi al camp i en alguna art industrial; que cadascú combini el coneixement científic amb el coneixement pràctic", i afegeix: "una societat reorganitzada [...] haurà de cercar els millors mitjans per combinar l'agricultura amb la manufactura, el treball de camp amb la indústria descentralitzada, i veure's obligada a proporcionar a tothom una educació integral, la qual, per sí mateixa, ensenyant ciència i ofici des de la infantesa, pot dotar a la societat de les dones i homes que vertaderament necessita".

Una tesi, la de Kropotkin, que sintonitzava plenament amb la realitat de molts treballadors de Salt, que combinaven la seva activitat manufacturera a les fàbriques tèxtils del municipi i el treball al seu hort familiar. Una activitat combinada que, sens dubte, revertia positivament en el seu nivell de vida, el seu estat d'ànim, i també en la capacitat de lluita obrera.

No sabem si aquest en va ser el motiu, però el raonament té cert fonament. Potser, algun dia, es trobi un document o un testimoni que ho confirmi.

Actualment, la nau ha estat recuperada per a ús cultural, sota el nom de Nau Kropotkin, com a part de la Factoria Cultural Coma Cros. Si entreu a aquest enllaç, de l'ajuntament de Salt, es fa una descripció històrica de la fàbrica. Tanmateix, curiosament, s'omet el període entre 1920 i 1969, com si entre aquestes dues dates no hagués ocorregut cap fet rellevant. En aquest altre enllaç (en anglès), en canvi, sí que es parla del període anarquista, i del moment que es va realitzar el gravat del nom a la façana de la nau.


Llicència de Creative Commons
Piotr Kropotkin i l'horta de Salt de Albert Vidal i Raventós està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a www.lleureagrari.cat