Tuta Reloaded

Tornem-hi. La Tuta ha revifat. De poc han servit les trampes de captura massiva que vam repartir per tot el centre. Sí que han anat capturant exemplars, però no han evitat la reviscolada de la plaga.

Per conservar els tomàquets, alguns hortolans han començat a tractar pel seu compte amb Spintor, un dels productes més recomanats contra la Tuta, i acceptat com a tractament ecològic. Altres hortolans estan aplicant Bacillus, també ecològic. La majoria d'hortolans, però, no han anat més enllà de les pautes bàsiques d'ensulfatar amb els típics productes ecològics més aviat generics com són el sofre, l'oli de Neem, el sabó de potassa, etc.

La qüestió és que la Tuta avança, i s'ha de fer un pas més enllà: cal actuar coordinadament, i aplicar un tractament específic. Amb l'ajuda de diversos hortolans, hem fet recerca. En Juan Luís va trobar per Internet un producte anomenat Insect Stop . Es publicita en diversos portals d'agricultura ecològica. Tanmateix, l'hem consultat i no està reconegut encara oficialment com a producte eficaç. Així que ens hem deixat assessorar per un enginyer agrònom especialista en aquest tema, i ens ha recomanat un tractament combinat de quatre productes, que s'han d'anar alternant per evitar resistències: Steward (Indoxacarb), Spíntor (Spinosad), Bacillus i oli de Neem (Azadiractin). Tots ells són ecològics menys el primer, que mirarem de tirar-lo el mínim possible.

Plantem-nos, a Terrassa

El maig va aparèixer aquest bloc, anomenat Plantem-nos! Es tracta d'un moviment pels horts urbans a Terrassa. Les entitats promotores són la Cooperativa de Consum Responsable Ateneu Candela i el grup ecologista GPENAT. L'objectiu primordial d'aquest moviment és articular una autèntica xarxa d'horts urbans a la ciutat de Terrassa.

Ja hem establert contacte i ens faran una visita a Vilafranca, per veure com estem desenvolupant el Penedès Workcamp, un camp de treball internacional per ajudar a implementar els primers horts urbans de Vilafranca.

Hi ha impuls civil per promoure l'horticultura urbana, però encara queda pendent de millorar les eines per implementar-los i gestionar-los adequadament. Serà necessari l'intercanvi d'informació i experiències locals, així com una coordinació i treball a nivell nacional per abordar aquells temes d'àmbit general.

Escarbat de la patata... a l'alberginiera!

Per sort només era a una planta. Els hem retirat manualment.

Curiosament, les patateres s'han mantingut sanes. Els hem fet un tractament amb oli de Neem, i ha estat eficaç.

Hort sostenible i Hort viu

Hort sostenible (http://hortsostenible.jimdo.com/) i hort viu, dues iniciatives agrícoles creatives. La primera, hort sostenible, posa a disposició de la gent de la ciutat parcel·les de terra per cultivar. La segona, hort viu, crea un bloc a internet amb l'objectiu d'establir un canal comunicatiu amb els consumidors.

Es tracta de dues iniciatives sorgides del món agrari, que tenen en comú la cerca d'un vincle entre el pagès i la resta de la societat. Es tracta de fer xarxa, de superar l'anonimat del mercat, d'acabar amb els intermediaris, per tal de fer front a la deslocalització de la producció agrària i recuperar la viabilitat de les explotacions locals. L'estratègia bàsica: potenciar precisament el caràcter local d'aquestes terres.

Frare, paràsit de les faves i dels pèsols

Aquestes setmanes han sorgit per tots els horts frares (Orobanche crenata Forssk), unes plantes molt boniques, amb unes flors precioses. Tanmateix, les hem hagut d'anar arrencant, ja que són perjudicials per a les faves i els pèsols, i per a les lleguminoses en general. No fan fotosíntesi, sinó que obtenen els nutriends directament de les plantes que parasiten. A causa d'això, les debiliten i es perd la collita.

Combatre els frares no és fàcil. El millor remei segueix sent la rotació de cultius, així com també arrencar les tiges de flors així que emergeixen del terra, per evitar que facin llavor.

Floracatalana.net, termcat.cat.

Peladora de faves

Curiós artilugi, aquest. El vam trobar en una ferreteria de Vilafranca. El preu volta els 50 euros. Es diu Robito vaina. El podeu comprar on-line aquí.

En teoria serveix també per pèsols i mongeta seca. Caldrà comprovar-ho. Per pelar faves va increïblement bé!

Faves en conserva

Finalment tindrem excedent de faves. Malgrat el fred, les glaçades i l'excés de pluja, les faveres han tirant endavant i tindrem una collita abundant.

Hem decidit fer-ne conserva en pots de vidre com el de la imatge.

Procediment: primer de tot, es seleccionen les faves més tendres i petites. Es fregeixen en oli d'oliva a foc molt lent, i poca estona (uns 10-15 minuts). S'hi afegeix una mica de sal. Tot seguit, es posen al pot de vidre, i es cobreixen fins dalt de tot amb el mateix oli amb què han estat cuinades.

Per assegurar la conserva, s'aplica la tècnica del bany maria: amb el pot ben tapat, es submergeix en aigua i es porta a ebullició, mínim 20 minuts.

Protocol contra la Tuta

L'any passat no ens en vam sortir, la plaga de la Tuta va arrasar les tomaqueres de tot Lleure Agrari. Així ho vam descriure. Vam aplicar un tractament combinat de Bacillus, oli de Neem i un insecticida convencional específic per oruga. Va ser útil per mantenir a ratlla la plaga fins a mitjans d'agost, quan de sobte va reviscolar i es va endur tota la plantació. Tomàquets i tomaqueres, tot mort. Degut al xoc emocional pel desastre, aquest any hem decidit preparar-nos millor. Aplicarem feromona. Les feromones són hormones sexuals específiques que atrauen la papallona mascle. En posar les hormones en una trampa, els mascles hi queden atrapats i s'impedeix la fecundació de les papallones femella. Aquest serà el protocol:

1-A partir de l'abril, es penjarà una trampa amb feromona per a detecció de la Tuta (hi ha dos tipus de trampa: per a detecció i per a captura massiva. La de detecció es posa per rastrejar la presència de la papallona; quan es detecta, es desplega un seguit de trampes d'aigua que permeten una captura realment nombrosa). La trampa de detecció té un cost d'uns 15 euros, inclosa l'estructura i els difusors de feromona. Vegeu fotografia.

2-En el moment que es provi la presència de la Tuta al recinte, es repartirà a cada hort (o cada dos horts) una trampa d'aigua. Cada trampa controla una superfície de 250-500 m2.

3-S'iniciarà immediatament un tractament combinat amb bacillus i oli de Neem, productes ecològics.

4-Quan arribi la primera onada de calor, es començarà un tractament mensual amb Spinosad, producte accpetat en agricultura ecològica.

El conill com a plaga

Aquest hivern hem tingut problemes amb el conill. Ha atacat la col i la ceba. A la foto es pot apreciar una de les cols, tota ratada. Moltes no han conservat ni l'ull.

Què fer? Hem posat en marxa dues estratègies:

1-Ruixar amb un producte repelent per al conill. N'hi ha de moltes varietats, i en general no són nocius ni per als humans ni per als conills. Es tracta de fer-los foragitar.

2-Posar, al voltant del cultiu, un cordill tensat a una altura aproximada de 5 centímetres. A la segona imatge es pot apreciar com queda.

Pagesos, obriu les terres!

Hem assistit, darrerament, a una onada de mobilitzacions de la pagesia catalana. La situació és certament complicada. Les transformacions del mercat els està duent a un carreró sense sortida clara. Tirin per on tirin, segueixin l’estratègia que segueixin, la seva precarietat i incertesa augmenta cada any que passa. Com competir en un món global, amb normatives desiguals, amb punts de producció cada vegada més deslocalitzats i amb circuits de distribució cada cop més concentrats? La crisi econòmica, en comptes de frenar aquestes tendències, les ha accelerades. La deslocalització de la producció i la concentració en la distribució s’estan accentuant, ja que responen millor a les exigències de productivitat i eficiència. A més, les diverses estratègies de valor afegit que promou la producció local, perden atractiu davant la necessitat d’estalvi i la precarietat de les butxaques dels consumidors.

Què pot fer el pagès per sortir d’aquest atzucac? El debat és intens i apassionant. Des d’aquest escrit, i des de la nostra modesta però pionera experiència, voldríem posar sobre la taula un nou element de debat: els horts urbans d’iniciativa privada. Començarem explicant el projecte que hem tirat endavant, anomenat Lleure Agrari.
Vam engegar Lleure Agrari fa exactament un any. Érem els primers propietaris a Catalunya que, per iniciativa pròpia, obríem una terra agrícola per fer-ne horts urbans. Donat la manca de precedents, vam haver de fer recerca en diversos àmbits, i posar-ne a prova molts d’altres: qüestions legals, infraestructura, inversió econòmica raonable, demanda efectiva, vies de comunicació, assessorament a novells, reg, seguretat davant els furts... Ha estat un any intens per anar superant cadascun d’aquests reptes. I ho hem aconseguit. Lleure Agrari s’ha consolidat, i representa de fet una fórmula viable d’explotació agrària.
Fa pocs dies vam rebre un correu d’un matrimoni barceloní. Buscaven un hort que fos a prop de la ciutat comtal. Els agradava molt la horticultura. Havien omplert el pis de taules de cultiu, però en volien més. Volien un hort de terra. Què podien fer, em preguntaven, per tenir-ne un? Lleure Agrari els queia massa lluny, 70 quilòmetres. Els vam recomanar, sense massa convenciment, que trobessin un pagès que els deixés cultivar el seu tros. Diem sense massa convenciment perquè un dels hortolans que hi ha actualment a Lleure Agrari, que és d’Hospitalet, en el seu dia va resseguir tota l’horta del Baix Llobregat, sense cap resultat que el satisfés: podia optar a la compra o lloguer de parcel•les massa grans, mancades, a més, dels complements necessaris per a un hort urbà de lleure: accés a motocultor, sistema de reg adequat, consell en els cultius, etc.
És per reflexionar-hi. No és l’únic mail que hem rebut, i no en serà l’últim. La tendència és clara: hi ha un retorn a la terra. L’hort representa per a moltes persones un espai d’interacció amb la natura, exercici saludable, relació social, teràpia ocupacional, salut psicològica, pedagogia per als petits, obtenció d’aliments frescos, etc. Les ciutats i la seva gent s’estan obrint a la terra, la prova en són els quaranta municipis catalans que en l’última dècada han habilitat horts urbans públics. La majoria d’ells, això sí, limitats als jubilats i amb llistes d’espera eternes per accedir-hi.
Si la ciutat s’obre als horts, doncs, per què els horts no s’obren a la ciutat?
Els pagesos han de donar el pas. Si els seus productes tenen competidors massa forts, que ofereixin el que aquests competidors mai podran oferir: els mitjans de producció locals, la seva terra. Han d’obrir les seves explotacions. La gent vol fer-ne ús, vol cultivar els propis aliments, i vol aprendre a fer-ho amb l’ajuda del pagès.
Parlem, aquí, d’un nou concepte d’agricultura. És una agricultura participativa. El productor agrícola passa a oferir un servei. I el consumidor passa a consumir un mitjà de producció, o el que és el mateix, a produir pel propi consum; lleure productiu, en diuen.
És una solució, n’estem del tot convençuts. Potser només ho serà per una part de la pagesia, la més propera als nuclis de població, i potser tampoc s’ajustarà a les necessitats de tots els hortolans d’aquestes poblacions. Ara bé, pot representar una sortida viable i digna per a aquests dos sectors. Cal treballar-ho, cal seguir investigant, cal elaborar una legislació que ho faciliti, cal assessorament al pagès, calen incentius econòmics, cal crear una cultura adaptada a aquesta nova realitat social. Queda molt per fer, i hi hem de treballar. ENDAVANT!

Calçotada amb Mas Albornà

El diumenge 28 vam organitzar conjuntament una calçotada amb la Fundació Mas Albornà. Vam començar la jornada collint els calçots de l'hort que la fundació te á Lleure Agrari. Després, vam anar a la zona d'esbarjo del Fons del Mata, al Vendrell. Va ser una trobada molt maca.

Galliner a l'hort

Avui en dia és complicat tenir gallines, ja que la legislació és molt restrictiva en aquest sentit. Però això no és així a tot arreu: al Regne Unit, la llei regula la tinença particular de fins a 8 animals petits de corral.

La foto que adjunto és d´un amic que ha anat a viure a Austràlia. Desconec la legislació d´aquest país; en tot cas, com passa aquí, si l´hort és particular i queda més o menys dissimulat, es pot acabar tenint un petit galliner com aquest.

Més sobre els fems

En aquestes dues imatges podem comparar dos tipus de fems. Els de color més fosc són fems de cavall en un 70%, ben compostats. La imatge de la dreta es correspon a fems de cavall en un 100%, ara bé, estan molt poc descompostos, i per tant no es consideren de tanta qualitat.
El preu del primer carregament ha estat de 20 euros el m3 (1000 litres), i el del segon de 30 euros el m3. Si fa no fa, els preus dels fems giren al voltant d'aquests valors.

Tomacons al febrer

Avui mateix he tret aquesta imatge dels tomacons que tinc a casa. Vam collir-los el mes d'agost. Vam guardar-los en caixes de fusta, en un indret fresc i no massa humit, sempre fora de la nevera. Al voltant del 5% dels tomacons s'han espatllat; la resta, però, romanen frescos com el dia que els vam collir.

Bledes silvestres

A l'extrem sud del recinte, en un espai sense treballar, ha crescut bleda silvestre (Beta vulgaris). Té la fulla d'un verd fosc, més petita que la fulla de les varietats cultivades. Ara bé, el seu sabor és exquisit.