Berza

En aquesta foto podeu observar un camp ple de berzas, la col típica dels horts gallecs. L'indret és San Pedro da Mezquita, a la província d'Ourense. Aquesta col és apta tant per a bestiar com per al caldo o bullida amb patates. Com podeu comprovar, assoleix una alçada considerable!

Aquí al Penedès, jo sempre he escoltat que s'anomena Col de Gegant. No n'he trobat referències per Internet. Probablement sigui un terme local.

Enciam Llengua de Bou

Hem plantat una trentena d'enciams Llengua de Bou, una varietat autòctona que no es comercialitza en circuits convencionals. Vam comprar les llavors a Les Refardes, una empresa que es dedica, entre altres activitats, a seleccionar i comercialitzar llavors de varietats locals per tal de garantir la biodiversitat agrícola.

L'enciam Llengua de Bou és un enciam de fulles dentades, molt fi, tendre, i que pot assolir una bona grandària. És sensible a l'espigat, i amb les calors d'aquests dies de juliol ja volen pujar. En deixarem una desena per a fer llavors i sembrar-ne un bon camp aquesta tardor.

Càrtam

L'Ignasi, un dels primers hortolans de Bellvei, va repartir llavors de Càrtam, que vam sembrar a l'abril. Les plantetes van néixer amb força i vigorositat, i han assolit una alçada aproximada de prop d'1 metre. Aquí les teniu, ben florides.

El Càrtam, encara que sembli exòtic i merament decoratiu, és una d'aquelles plantes cultivades des de no se sap quan: la primera referència coneguda data dels antics egipcis, de la Dinastia XII, entre el 1890 i el 1790 a.C. Actualment ha quedat en desús, encara que segueix cultivant-se en algunes zones de Mèxic, Estats Units i l'Índia.

Aquesta planta té molts usos. De la flor se'n fa colorant, ja sigui per a ús alimentari (com a substitut econòmic del safrà), ja sigui per a tint de teixits. Les llavors serveixen d'aliment per a aus o bestiar en general; també se'n fa oli, per a ús alimentari i per a pintures (com a substitut de l'oli de llinaça). La tija és molt fibrosa, i s'en fa teixits.

Canvi de dieta

Hem plantat una vintena de carbasseres. A primer pla podem veure la primera carbassa, que en el moment de publicar aquest post ja supera els 10 quilos! Mare de déu, què en farem de tanta carbassa?

És curiós quan l'excedent de verdura passa a ser un problema. Per exemple, a diversos hortolans ens ha passat amb el carbassó. La carbassonera és una planta molt vigorosa i excepcionalment productiva; quan comença a donar s'inicia un període de maldecaps. Primer t'adones que l'has de collir ràpid, o en un parell de dies creix fins a la mida d'un braç i ja no saps què fer-ne. Cuines truita de carbassó, carbassó rebossat com a acompanyament, fas samfaina amb carbassó, carbassó escalivat, puré de carbassó; quan ja no pots més, congeles el puré. Després de seguir tots aquests passos, quan ja no tens lloc al congelador i comences a odiar profundament el carbassó, intentes encolomar-lo als veïns...

Més enllà de la conya, però, t'adones que realment canvies de dieta. Tens moltes verdures que has de consumir, verdures del temps, que has produït tu i saps que són sanes, i que potser no haguéssis comprat. Llavors explores nous plats, combines productes que mai t'hauries pensat, busques per internet o en llibres de receptes noves possibilitats per a cuinar les teves verdures. I acabes fent salut.

Un pou amb història

Aquest és el pou de Lleure Agrari. El va construir el meu besavi l'any 1929, amb la fortuna de topar amb dues vetes d'aigua molt generoses, a 11 i 15 metres respectivament. El meu avi el va enrajolar posteriorment i va posar-hi la primera instal·lació elèctrica per tal d'extreure aigua amb bomba de motor. Això va ser l'any 1944. Finalment, el meu pare n'ha modernitzat la instal·lació i n'ha fet el manteniment.

L'any 1988 es va fer un estudi geològic i hidrològic del pou. De llavors ençà, el nivell freàtic ha baixat prop de 4 metres. Per a alguns pous, això ha suposat la seva dessecació. Altres, més propers a la costa, s'han salat. Afortunadament per a nosaltres, no ha estat el cas. Però no podem deixar de pensar-hi: s'ha de controlar i racionalitzar l'ús de l'aigua, o tots hi sortirem perdent.

Fitosanitaris ecològics

Aquests dies de finals de primavera estem assessorant en tractament fitosanitari ecològic. Per una banda, repartim gratuïtament una mescla soluble de sofre i oxiclorur de coure ecològics. S'ha d'aplicar cada 15 dies com a mínim (més si plou), i està indicat per a mildiu, oïdi, aranya roja i àcars en general. Per a insectes és necessari un altre tipus de productes; en aquest cas, recomanem un tractament combinat d'Oli de Neem i Sabó de Potassa, cada deu o quinze dies. Finalment, específic per la Tuta del tomàquet (Tuta absoluta), i com a reforç de l'Oli de Neem, és força efectiu aplicar el bacillus thuringiensis cada 15 dies.

Imatges del maig

Patateres en flor

Cigró negre d'Alozaina

Avui hem estat a la fira de Biocultura. D'entre les idees i productes que s'hi trobaven, ens agradaria mostrar aquest cigró andalús, de color negre i mida petita, endèmic de la zona d'Alozaina. N'hem adquirit una mostra a l'estand de Plantaromed, empresa dedicada a la producció i venta de planter i llavors ecològiques. Segons ens han indicat, l'època de sembra preferent ja ha passat; en tot cas, intentarem el seu cultiu aquesta primavera, i així mirar d'obtenir força llavor per l'any vinent.

Una perspectiva dels horts de Bellvei

Zona de descans

AMPLIEM!

Lleure Agrari ha arrelat. Els horts comencen a tenyir de verd una bona part del centre: patateres, cebes, tomaqueres, mongeteres, carxoferes, pebroteres, alberginieres, comencen a créixer i a fer goig.

És moment, doncs, d'habilitar més horts i donar cabuda a nous hortolans que desitgin cultivar-los. Encara resta un mes de plantació abans de l'estiu!

Reportatge de TV3: Horts urbans al Regne Unit

Petjades hortolanes

Patates i cebes

A la nostra parcel•la hem plantat diferents varietats de patata i ceba. De patata, vam sembrar a finals de febrer les varietats de Desiree i Red Pontiac. La Desiree és una patata semi-tardana, de bona ciuta, carn groga, pell vermella i de llarga conservació. És molt difícil de trobar al mercat com a patata de consum; en canvi, sí que es pot comprar de llavor i aconseguir així una collita pròpia d'aquesta varietat, una de les millors patates de carn groga que es poden trobar. L'altra varietat que hem sembrat és la Red Pontiac, força primerenca, de bona cuita, carn blanca, pell vermella, i de sabor excel•lent. Es tracta d'una de les patates més conegudes i apreciades, i és fàcil de trobar al mercat. Ara bé, s'ha de conèixer el seu orígen, ja que cada terra i tècnica de cultiu li dóna un sabor i consistència ben diferents. Això sí, a diferència de la Desiree, no és de bona conservació, ja que perd qualitat a mesura que envelleix.

En quant a les cebes, n'hem plantat tres varietats. En primer lloc, la Babosa, que és més primerenca, molt dolça i per tant adequada per consumir crua a l'amanida. No serveix per a ser aguardada massa temps. La segona varietat és la Ceba de Figueres, molt coneguda i apreciada. De gust dolç, consistència tova, color rosat amb tendència a lilós, i de forma aplanada. També és molt bona per a les amanides, i s'aguarda prou bé si es troba en ambient sec i fred. La tercera varietat que hem plantat és una ceba que anomenem Morisca, de pell vermellosa i amb la polpa de color lilós. Més forta de gust, d'una qualitat alimentària molt bona i de llarga conservació.