Verdures al vapor per sopar

Ahir vam coure al vapor unes patates de segona collita, mantegoses i de sabor exquisit, col de cabdell, i cols de Brusel·les. Tot de collita pròpia.

Ja comentàvem fa un any, en un post titulat La productivitat de l'hort familiar, que el fet de cultivar un hort produia canvis alimentaris importants en l'hortolà i la seva família. Canvis que passen, bàsicament, per un augment de la verdura a la dieta, tant en quantitat com en qualitat.

Carbassa de cabell d'àngel

L'hort sempre aporta sopreses. L'any passat vàrem plantar dues carbasseres de cabell d'àngel, i només vam collir una sola carbassa, com la que veieu a la imatge. Aquest any, vàrem duplicar el numero de plantes, quatre en total, per veure si així collíem alguna cosa més... sí, sí, al final n'hem acabat collint unes quantes més: prop de 120 carbasses!!!

No sabem què ha pogut provocar aquesta desproporció. Potser la meteorologia, potser el terreny, o la posició de la lluna en el moment de la sembra.

Les carbasses de cabell d'àngel s'aguarden més d'un any, a vegades fins i tot tres o quatre anys. Esperem que sigui cert...

Què és el lleure agrari (3)

En l'anterior post, ens havíem quedat descrivint un esquema tradicional sorgit com a solució a una crisi econòmica, la Gran Depressió, i havíem acabat explicant que ens trobàvem en una nova crisi pendent de noves solucions.

Tot plegat, venia de l'intent d'explicar l'aparent contradicció del concepte de lleure agrari, com a lleure productiu que és, contradicció si s'intentava entendre en el marc de l'esquema tradicional, on el treball generava producció, i el lleure quedava reservat al consum.

Seguim, doncs.

La crisi on ens trobem actualment vé marcada per tota una sèrie de característiques inèdites a la història del capitalisme; una d'elles és que està començant a tambalejar l'esquema tradicional, on la producció s'associa al treballa assalariat, i el consum al temps de lleure.

Però actualment, els ciutadants anem entrant en una situació cada cop menys definida. Mentre el nostre rol de treballador perilla, per un atur estructural creixent, el de consumidor es debilita, per la davallada del poder adquisitiu i les dificultats d'endeutament. La dicotomia treballador-consumidor, que tant bé havia regulat les nostres vides, es va desdibuixant...

Davant tenim temps lliure, no tothom, però sí molta gent, més que mai. Temps ni-ni, on no podem treballar perquè no hi ha prou treball, ni podem consumir, perquè no tenim prou diners per a fer-ho. Caram, quin xoc!!!

Mentre l’esquema clàssic perd consistència, es difumina, van apareixent fórmules de relació social que no encaixen amb allò establert. Es conforma, així, el lleure productiu, responent a una o diverses necessitats personals i socials: en el lleure productiu, la persona produeix, sentint-se treballadora, exercint un rol productiu, aportant productes o serveis al seu entorn, mantenint així l'autoestima, com a persona persona necessària que segueix sent. Tanmateix, donat que la seva activitat no és treball, es destina exclusivament a l'autoconsum, propi, de la família, o de l'entorn social. Aquest fet crea abundància relativa en un context de consum minvant, compensant així les carències que es poden produir d'ara en endavant en determinades capes de la societat. Vivencialment, el lleure productiu es percep efectivament com a activitat de lleure, es gaudeix, es desitja. Econòmicament, per a la butxaca personal, resulta compensatòria, és un lleure barat, rendible en alguns casos (evita despeses de compra); pel mercat, té una incidència negativa baixa, donat que el producte resultant és de poc valor afegit i és consumit en general per persones amb poca capacitat adquisitiva. Socialment, possibilita i genera intercanvi de productes i serveis, creant teixit comunitari, i mantenint la cohesió veïnal.

Seguint el fil argumental, i entrant més específicament en l'àmbit agrari, explicarem en un proper article la diferència conceptual entre el pagès i l'hortolà de lleure. En altres paraules, entre el treballador professional de la terra, que obté benefici remunerat per fer-ho, en el sentit tradicional del terme, i el que la treballa tan sols en el temps lliure, com a lleure productiu.

Què és el lleure agrari (2)

El cultiu d'un hort genera producció; aquest és un fet perfectament constatable. De fet, si es cultiva un hort d'una superfície suficient, i se'l cuida bé, proveeix tota la verdura necessària per a la família. És el cas d'uns quants hortolans de Lleure Agrari, inclòs jo mateix.

Ara bé, des de la perspectiva tradicional, produir i gaudir són termes antagònics, contradictoris.

Tradicionalment, concebem el treball com a activitat on es genera producció, i el lleure com a activitat o moment de consum, o en tot cas de descans, però sempre separat de qualsevol activitat productiva. Aquest esquema, que tenim al cap tots plegats, té uns orígens molt concrets, que tot seguit resumirem.Des de finals del s.XIX, però sobretot arran del crash de 1929 i la depressió dels anys 30, es va institucionalitzar la dicotomia Producció-Consum, que per als ciutadans tenia la concreció en els rols de treballador i consumidor. Calia produir per generar riquesa, però tant necessari com això era consumir els productes produïts, per evitar que s'acumuléssin als magatzems i paral·litzéssin altra vegada l'economia.

En gran part, es va sortir de la Gran Depressió gràcies a un impuls inusitat del consum. Consumir, consumir! Més que mai es va prendre consciència que l'economia capitalista només podia funcionar bé en un marc dual on el consum creixés a mesura que ho feia la producció. I així es va fer. Els treballadors, a part de seguir sent treballadors, passaven a tenir un segon rol: consumidors. Als anys 60, la majoria de països desenvolupats ja tenien llestos els drets dels consumidors, que al costat dels drets dels treballadors, concretàven el caràcter dissociat de la personalitat esquizofrènica dels ciutadans occidentals.

Va ser a partir d'aquesta dualitat de rols que es creà el concepte modern de lleure. És d’interès la lectura del document Elogi de la ociositat, de Bertrand Russell, 1932. En aquest treball, gens innocent, realitzat en plena Gran Depressió, el pensador britànic va exposar la necessitat imperiosa d’augmentar el consum per tal de reactivar l’economia. Consum que va associar a lleure, i que havia de ser reivindicat per la classe treballadora com a dret social. Calia treballar, sí, però també calia consumir, afirmava Russell, i això implicava fer-ho en un àmbit i moment no laborals. I així es va dur a terme: la classe treballadora va reivindicar temps per al lleure, lleure que es va anar associant a consum. I tots contents, començant pels empresaris! Les esferes del treball i el lleure, a partir de llavors, es van separar definitivament, com també les esferes de la producció i el consum.

Durant les dècades següents, la productivitat va fer salts vertiginosos, disparant-se la producció de mercaderies i serveis, i convertint el consum frenètic en hiperconsum desbocat. A partir d’un determinat moment, per seguir incrementant el ritme consumista, i evitar un altre crash de l'economia, es va incentivar l’ús generalitzat del crèdit, i posteriorment es va entrar en una situació d’hipercrèdit, fins arribar al moment actual: una nova crisi de grans proporcions.

Seguirem en un proper article, on explicarem què hi pinta el lleure agrari en tot plegat.

Què és el lleure agrari (1)

En els propers mesos, m'he plantejat redactar una sèrie de posts per explicar el significat del lleure agrari. No es tractarà d'escrits entre-llaçats, que conformin un sol assaig exhaustiu, sinó més aviat d'abordatges parcials i inconnexos en- tre sí, que tindran la vir- tut d'aproximar-nos al lleure agrari des de perspectives diferents.

Per iniciar la sèrie, he escollit aquesta imatge. És una foto que vaig tirar jo mateix el juliol de 2009, al poblet gallec de San Pedro Da Mezquita, de prop de 200 habitants, a la província d'Ourense. Érem d'excursió pels camps de conreu i boscos que rodegen el poble, quan ens vam creuar amb la Maria i l'Olga, dues cunyades de 75 anys d'edat, amb el seu ase. Era el tercer viatge que feien aquell dia... L'endemà, les vam tornar a veure a la festa del poble, mudades que feien goig, i disposades a gaudir de la música amb els seus familiars, amics i veïns.

Ostres, quantes qüestions que se'ns van plantejar! Per què treballar en aquestes condicions, quan no en teníen cap necessitat material? Com ho podien fer, tenint en compte l'edat avançada? És bo per la salut física i psicològica realitzar aquesta activitat? És recomanable per a totes les persones d'aquesta mateixa edat? I pels més joves?

Em sembla que no hi havia millor manera d'introduir el concepte del lleure agrari. Apa, a donar-hi voltes!

Experiment de Permacultura

Un dels principis de la Permacultura és interferir el mínim en l'ecosistema de l'hort, per mirar de no alterar els processos naturals que espontàniament s'hi desenvolupen i que tendeixen a l'equilibri.
A l'extrem sud del recinte, que no es llaura des de fa dos anys (vegeu aquest post), hem fet una prova basada en aquest principi de mínima intervenció. En tot aquest temps, ens hem limitat a segar les herbes per evitar que formessin excessiva llavor. Hem anat constatant que el sòl no s'ha endurit, ans el contrari, s'ha mantingut esponjós i airejat. De fet, ha anat canviant de textura, de l'argila fina que va deixar la fresa del tractor, a un sòl ple de gromulls, forats, arrels mortes, i una capa superficial d'encoixinat vegetal.
Continua sent fèrtil, aquesta terra? Ho volem esbrinar. Hem sembrat en aquests quatre socs una cinquantena de faves. En farem el seguiment a través del bloc.

Solució definitiva pels conills

Ja fa mesos que anem buscant solucions per evitar els estralls que ocasionen els conills. Vam provar de posar cordill i un líquid repel·lent, vam adquirir posterior- ment una trampa per caçar-los vius i alliberar-los després a la muntanya, però cap d'aquestes estratègies ha donat fruits. Els conills han après a mossegar els cordills, el líquid repel·lent és efectiu però no el 100%, i la trampa per capturar-los vius no n'ha aconseguit atrapar cap.

En definitiva, hem decidit col·locar a tot el perímetre del recinte dels horts una malla específica per conills, de 60 cm. d'alçada. Vegeu la foto.

Seguirem tenint plagues, però la del conill ja és història!!!

Càmeres de videovigilància

La pitjor plaga de l'hort no són ni els conills, ni els pugons, ni les erugues, ni tan sols la tuta. És una especie anomenada humans...

El febrer passat, per tal de reforçar el sistema d'alarma existent, basat en sensors de moviment i calor, vaig instal·lar un sistema de càmeres de videovigilància. Són càmeres d'exterior, a la vista de tothom, i amb capacitat de visió nocturna.

El divendres passat, una de les càmeres va fer la seva feina. Vam rebre la malaurada visita nocturna d'un humà que tenia la intenció d'entrar a la caseta on tinc les eines del camp. Afortunadament, tot el sistema de seguretat va funcionar, l'alarma perimetral es va disparar i va activar el protocol de visita del vigilant de seguretat. La fesomia de l'intrús va quedar registrada just abans que aquest colpegés una de les càmeres amb un martell. El vigilant va fer cap 14 minuts després, sense donar temps a la consumació del robatori.

No publicaré les imatges en aquest bloc, però sí que quedaran en mans d'altres humans la feina dels quals és perseguir aquests primers humans. Penso que pot ajudar a alguns pagesos de la zona que pateixen el mateix tipus de plaga nocturna.

Trampa per conills

Aquesta tardor tornem a tenir plaga de conills, amb més intensitat que l'any passat. La tècnica dels cordills té una efectivitat relativa, donat que els conills han après a ratar-los per poder passar després més còmodament. També, anem ruixant amb un líquid de gust amargant, inocu per a persones i animals, que té efecte de repel·lent. Aquesta segona mesura és més efectiva, però requereix constància i seguiment.

Com a mesura addicional, hem adquirit aquesta trampa per capturar conills vius. Es tracta d'un artilugi per a la captura de gats assilvestrats i carnívors salvatges com ara les genetes. A veure si funciona! La intenció és alliberar els conills capturats a la muntanya.

L'herba és adob

L'hort de la foto va ser un camp de melons. Des de llavors, juliol-agost, l'hem segat un parell de vegades amb una desbroçadora, mirant d'evitar que les herbes produíssin llavor. Tota la matèria vegetal, incloses les meloneres, s'han quedat a la terra i s'han anat descomponent. Ara ho hem llaurat, i ho deixarem descansar uns mesos més, sense tornar-ho a llaurar i segant l'herba que vagi sortint. Així, fins que decidim plantar de nou, probablement a la primavera. Ens trobarem, llavors, amb una terra millorada, estructurada, amb més matèria orgànica que l'any anterior, i nutrients fàcilment assimilables per les plantes.

I tot això sense fer cap esforç suplementari, ni cap cost afegit.

No anem bé

Ja s'ha publicat la Carta de l'Agricultura Periurbana. En un anterior post, vam parlar del seminari agroterritorial que va tenir lloc a la UPC els dies 8 i 9 de setembre de 2010, on es va treballar la carta en qüestió, i concretament es va definir una postura en relació als horts urbans. Doncs, bé, aquests són els paràgrafs de la Carta tal i com ha quedat definitivament redactada:

Dado que los huertos urbanos, familiares o sociales representan una demanda creciente, pero que en ningún caso se pueden considerar una actividad agrícola profesional sino una actividad lúdica, terapéutica y destinada al autoconsumo, que no debe interferir con la actividad agraria profesional ni comprometer suelo destinado a ésta.

[...]

Ordenar y establecer una normativa específica para regular los huertos familiares, urbanos o sociales, que sea propia a su naturaleza de equipamiento urbano, de modo que éstos no constituyan ningún tipo de interferencia con la actividad agraria profesional inmediata. En este sentido, dichos huertos se implantarán, a partir de iniciativas públicas o de entidades sin ánimo de lucro, en suelos cualificados como sistemas −bajo estricto control público y participación activa de los usuarios−, situados en el ámbito urbano o en espacios limítrofes a las poblaciones destinados para esta finalidad.

Vídeo del Penedès Workcamp

Us presentem el vídeo que ha realitzat la Fundació Mas Albornà a partir de les imatges que va enregistrar durant el camp de treball que es va dur a terme a Vilafranca l'estiu de 2010, duent a terme tasques d'adequació dels horts urbans municipals.

Carta de l'agricultura periurbana

Els passats 8 i 9 de setembre es va realitar a la Universitat Politècnica de Catalunya un seminari agroterritorial, organitzat per la Fundació Agroterritori, el Parc Agrari del Baix Llobregat, i la Red Agroterritorial. Em van convidar a assistir-hi, com a responsable de Lleure Agrari i també com a membre de l'associació Horts Urbans.org.

Durant el seminari, es van presentar diferents estudis relacionats amb l'agricultura periurbana, on es plantejaven fórmules de col·laboració i s'exposaven tendències en el sector. L'objectiu principal del seminari, però, fou redactar una Carta de l'Agricultura Periurbana que ajudés a la preservació, el desenvolupament i la gestió dels espais agraris periurbans.

El debat a l'entorn del contingut de la Carta va durar bona part del matí del dia 9, i tota la tarda. La meva intervenció es va focalitzar en la inclusió dels horts urbans com a activitat complementària i integrada en l'àmbit de l'agricultura perirubana. Més concretament, vaig defensar una esmena que el diputat Salvador Milà havia proposat, on es plantejava la necessitat que la Carta inclogués un punt específic d'horts urbans. Això sí, assenyalant que aquests horts havíen de ser una activitat complementària -i no substitutiva- de l'explotació agrària, i regulada mitjançant una legislació específica.

L'esmena no va ser acceptada. Els representats d'Unió de Pagesos, així com els membres de les entitats organitzadores esmentades anteriorment, la van rebutjar, argumentant que els hort urbans no podien ser en cap cas una activitat agrària, i que per tant s'havia de mantenir estrictament en l'àmbit de l'urbà.

Vaig exposar que l'activitat dels horts urbans suposava una oportunitat per a la pagesia periurbana de diversificar la seva activitat, i permetia crear canals de comunicació i intercanvi amb potencials consumidors de la ciutat, afavorint així la venda directa i en general els circuits curts de comercialització. També vaig posar èmfasi en la multitud d'iniciatives que havien sorgit en l'últim any i mig, després que Lleure Agrari fos la primera experiència catalana en crear horts urbans en terres periurbanes. Aquest últim argument, tanmateix, va ser interpretat com a amenaça, i va generar la voluntat, entre els assitents, d'afegir a la Carta un punt específic sobre horts urbans, però per excloure'ls expressament de l'àmbit agrari.

Certament, l'activitat dels horts urbans en l'àmbit agrari genera riscos que no hem d'obviar. Barraquisme, massificació del camp, parcel·lació excessiva, especulació en el preu del lloguer de les finques agràries, etc. Però a la vegada és una oportunitat sense precedents, donada la transformació dels valors socials, que tendeixen cada vegada més a l'estima per allò local, per cultivar els propis productes, pel control de l'alimentació, per la interacció amb el camp i la natura, pel lleure productiu, etc. És una oportunitat de conciliació entre la ciutat i el camp que l'envolta, una sinèrgia que apropa i humanitza l'urbanisme excessiu i enriqueix un món rural enfeblit i maltractat durant dècades.

Riscos, sí, molts. Per això cal legislar, com ho ha fet el Regne Unit, França, Alemanya. Com ho està fent en aquests moments Estats Units. No podem girar l'esquena a aquesta oportunitat.

Hort Sostenible a Lleure Agrari

Aquesta setmana hem tingut la visita d'en Vicent, un jove horticultor valencià que ha decidit emprendre un projecte agrícola que inclou horts de lleure per a horticultors aficionats, l'Hort Sostenible.

Es tracta d'un projecte innovador, que busca establir canals directes de comunicació i intercanvi amb la població local, en el seu cas la ciutat de València. En els darrers deu anys, són moltes les iniciatives del sector agrari local per compensar la deslocalització de la producció agrària, i per recuperar el marge de benefici de les grans cadenes de distribució i venda d'aliments. La cistella a domicili, o bé la creació de cooperatives de consumidors i productors, són eines reeixides i actualment en expansió. Ara bé, són pocs els pagesos que han fet un pas més enllà, i han posat a disposició part de les seves terres per acollir hortolans de lleure.

Es tracta, aquesta, d'una activitat econòmica amb molt potencial però a la vegada amb cert risc. Riscos com la massificació del camp, la parcelació indiscriminada, barraquisme, etc, que s'han de mantenir a ratlla amb una bona legislació, de la qual ara manquem. En parlarem en un proper post. Tanmateix, cal assenyalar que el potencial econòmic és interessant, ja que més enllà del benefici directe en el lloguer dels horts, el pagès estableix canals de contacte directe i personalitzats amb potencials consumidors de la seva pròpia producció. L'hortolà de lleure satifarà part de les seves necessitats de verdura a partir del seu hort, però sempre serà una producció limitada i insuficient, i sobretot poc constant. I així com parlem de l'hortolà, parlem de la seva família, dels amics, dels veïns. El pagès, en oferir horts de lleure, crea xarxa de consumidors, una xarxa personalitzada on es combinen les relacions personals, l'amor per la terra i la natura, la difusió dels valors locals, l'apreci pel bon producte, i s'acaba teixint un intercanvi estable entre productor i consumidor.

A la foto, apareixem en Vicent i jo mateix, provant un artilugi molt adequat per a diferents treballs a l'hort. Si us fixeu bé, és el mateix instrument que utilitza el noi d'Hort Viu, a la foto que vaig penjar en aquest post.

Patates al setembre

Ahir vaig desenterrar aquestes patates, tres mesos després d'haver mort les patateres. Com podeu apreciar, han sortit ben maques i sanes. Vam cobrir la superfície amb herba seca, per protegir les patates del sol i la calor de l'estiu. És un bon mètode per allargar la collita. Això, sí, conservar la patata sota terra té els seus riscos. Un d'ells és el talpó, que s'alimenta d'arrels i tubercles; també és força perillós el cuc del filferro.