Fases de la Lluna

(fragment extret de wikilingua. Els errors ortogràfics es deuen a l'original "La consciència dels Nombres", publicat el 1964 a Buenos Aires, possiblement en situació d'exili de l'autor).

• Fases Creixent en llum.

① Des de Lluna Nova a Cambra Creixent:

Propícia per a sembrar espárragos, brécol, repollo, coliflor, enciam, perejil, espinaca, pepinos, cereals i grans en general. || Les plantes ja germinades presenten un creixement ràpid i uniforme, tant de follaje com d'arrel. || Les llavors de germinación ràpida es desenvolupen molt bé (aquestes es poden sembrar durant aquesta etapa o durant l'etapa immediata anterior) se sembren dues o tres dies abans o just durant la Lluna Nova. Les llavors de germinación lenta no es donen molt bé en aquesta etapa.

② Des de Cambra Creixent a Lluna Plena:

Propícia per a sembrar fesols, guisantes, albergínia, melones, sandía, pebrots, carabassa, tomàquets, cereals, grans i llavors de flors en general així com també, tot tipus de plantes que creixen en altura i donen fruits. Durant aquest periódo hi ha poc creixement d'arrels i molt en el follaje. No se sembren estacas o esquejes (reproducció vegetativa) perquè es deshidratan a causa de la pèrdua de les seves liquidos interns, però sí és recomanable fer transplantes de plantes d'un matero a un altre, ja que es dá un creixement ràpid del tallo i es produeix abundate follaje, mes no així de l'arrel. || També—quan sigui el moment adient per a això—es comencen les Labors de Collita (sobretot durant l'estiu i la tardor) d'igual manera, és una fase propícia per a treure el fem dels corrals, així com per a voltear el compost i tallar canya/canya o sembrar arbres frutales (tres o quatre dies abans de la Lluna Plena).---

• Fases Decreciente en llum.

③ Des de Lluna Plena a Cambra Menguant:
Propícia per a sembrar remolacha, pastanaga, achicoria, chirivía, patates, rabanillo, nabos, cebes, arrels i tubérculos en general. || Es fan transplantes de plantes, per amb l'objectiu d'enfortir l'arrel, ja que en aquest periódo creixen i es desenvolupen més les arrels que el tallo, així com també es dá poca producció de follaje. || Se sembren tot tipus de llavors de germinación lenta. || També durant aquest periódo és molt adient continuar les activitats de Collita segons sigui l'estació. || Es recomana fer podes (follaje) i tallar fusta preferiblement en Cambra Menguante ja que es produeix bona cicatrización.

④ Des de Quart Menguant a Lluna Nova:

Propícia per a llaurar la terra, l'extirpación de males herbes, remoción d'arrels (desherbado d'adventicias), remoción de turba, aireo i neteja de la terra per a la nova collita. || Una vegada ja net i preparat el terreny de sembra, és molt comú que dos o tres dies abans que ocorri la fase de Lluna Nova se sembren totes aquelles llavors de germinación ràpida com el són l'arròs, frijol, maíz, hortalisses, etc. perquè quan germini la llavor i passada aquesta, d'un estat vida latent a període de completa activitat en creixement, coincideixi això, just amb la fase lunar que precisament l'ajudarà a fomentar encara més dit desenvolupament (de Lluna Nova a Cambra Creixent) || S'efectuan la sembra d'injertos, estacas o esquejes, sobretot si està molt pròxima la Lluna Nova. || Durant aquest periódo hi ha poc desenvolupament d'arrels, tallo i follaje, és en general una etapa de poc o de cap creixement vegetal, se li considera com un període de repòs.

El Papa té un hort ecològic!

Vaja, que ara es veu que fins i tot el Papa de Roma té un hort. Mireu aquesta notícia de La Vanguàrdia. També sabem que la Michelle Obama té un hort als jardins de la Casa Blanca, i fins i tot es diu que l'Àngela Merkel cultiva el seu propi hort...

Carai, qui queda per sortir de l'armari???

Fems

L'Ángel i el Juan s'han fet portar fems. Una tractorada d'entre 3 i 4 metres cúbics. Composició: gallinassa i conill, ben fermentats. Preu: 80 euros.

Els fems són els adobs més utilitzats en agricultura ecològica, juntament amb el compost i els adobs verds. N'hi ha de diversos tipus, depenent de l'animal del qual provingui l'excrement. Pot ser de cavall (el més apreciat de tots), de vaca, d'ovella, de porc, d'aus de corral, etc. Els preus depenen sobretot del transport; els fems naturals, en sí mateixos, són molt barats.

Després de la gelada

La bonança del novembre va provocar la fructificació de les faveres, les carxoferes i les pesoleres. Ara bé, poc s'ha collit, ja que les glaçades de la setmana passada s'han endut la flor i els primers fruits. Les plantes continuen vives, això sí, però han perdut força.

Sortosament, les cols de brusel·les no s'han congelat, estan maquíssimes, a punt per la recolecta. De fet, ja havíem assenyalat en l'anterior post que les cols són força resistents a les gelades.

Tipus de cols

En aquesta imatge podem visualitzar quatre tipus de cols. D'esquerra a dreta: col lombarda, col de cabdell, col-i-flor, i bròquil.

Les cols són de les hortalisses més agraïdes. Són resistents a les plagues, a la sequera, a les gelades (ocasionals), i proporcionen un aliment prou nutritiu, ric en vitamina A, vitamina C, Potassi, i una sèrie d'elements anticancerosos com són els carotenoides, la clorofil·la i els glucosinolats.

Lectura interessant: La col i els seus parents, aliment i medicina.

Horts urbans a Madrid

Aquesta és una empresa d'horts urbans de Madrid. Va obrir les portes del seu primer centre, a l'àrea metropolitana de Madrid, el juny d'aquest any. Consta d'unes 3 hectàrees de superfície, i 200 horts d'entre 50 i 130 metres quadrats. És un projecte imponent, s'ha de reconèixer, el primer d'aquest volum a l'Estat espanyol.

En diversos escrits anteriors parlàvem del retorn dels horts. Ens preguntem, tanmateix, quina forma prendrà aquesta vinguda. ¿Tornarà de la mà de grans centres com aquest, pensats per acollir un gran nombre d'usuaris, amb rutes d'accés limitades als vehicles de motor, amb personal contractat durant totes les hores d'obertura del centre, amb instal·lacions de reg de gran envergadura, i cobrant quotes de 60 euros per un hort de 100 m2? És viable un centre d'aquest tipus?

Nosaltres no ho veiem clar. L'hort torna, però pensem que ho fa de la mà d'un canvi social molt profund, fruit d'una crisi econòmica que transformarà de dalt a baix el nostre entorn. La filosofia d'aquest centre de Madrid pertany al període que ara tanquem: explotació intensiva, crèdit desmesurat, simulacre de la realitat. Només cal assenyalar que l'empresa que ho ha desenvolupat és una immobiliària.

L'hort torna, i ho fa de la mà del realisme, de l'eficiència, de la lentitud. De terra n'hi ha molta, i és l'hora que els seus propietaris, pagesos i no pagesos, l'obrin a la gent de la ciutat a uns preus justos. Cal madurar sistemes legals per fer-ho possible. Cal instaurar una nova cultura de l'arrendament, de l'intercanvi, del dret a l'accés i gaudi dels recursos. Cal que les terres properes a les ciutats deixin de ser llocs de pas, de pillatge, de degradació, i passin a ser espais per a viure-hi, plens de vida social, i generadors de xarxa ciutadana.

Els espinacs d'en Popeye

Les societats s'adapten als moments històrics, als reptes que s'els plantegen i a les oportunitats van apareixent. Les nostres idees, els valors, els referents culturals, sovint no són res més que fórmules culturals que la societat reforça per adaptar-se millor als canvis econòmics i materials.

La figura d'en Popeye, en aquest sentit, és exemplificadora. El personatge fou creat el gener de 1929. Als trenta, en plena Gran Depressió, s'havia convertit en un dels personatges de còmic més popular i estimat. El seu caràcter rude però amb un gran cor, amb experiència laboral però sense feina, enamorat de la Olivia sense poder-li oferir una llar, i finalment, la passió per un aliment barat i molt nutritiu: les llaunes d'espinacs, el feren entranyable i necessari.

Malgrat que ara sabem que els espinacs no contenen tant ferro com es creia, en aquell moment de pobresa, i fins i tot misèria, va ser important reforçar el valor i la dignitat dels espinacs (i de la verdura en general). Per què? Per motius materials: l'alimentació basada en la verdura era molt més econòmica que la basada en la carn.

Avui en dia la situació és prou diferent, però semblant en alguns aspectes. Per a comparar ambdós moments històrics caldria, això sí, una anàlisi extensa que ara no farem. El que podem constatar provisionalment és que la verdura torna com a element cultural, i això és així perquè és més sana i abarateix els costos en sanitat, perquè segueix sent més econòmica que la carn, i perquè la seva producció genera menys contaminació i menys despesa energètica.

L'hort al novembre

Seguretat a l'hort

Quan et mous entre hortolans, aficionats o professionals, t'assabentes de la magnitud de robatoris i gamberrades que han de suportar els horts, sobretot els que es situen propers a zones habitades. Casetes saquejades, motocultors robats, collita destrossada, ... Allò que havia de ser un espai de lleure, o fins i tot terapèutic, acaba sent una font d'angoixa, maldecaps, sensació d'impotència, i frustració intensa.

En molts casos, és recomanable recórrer a sistemes de seguretat. No són infal.libles; tampoc són econòmics. Però sí que limiten de forma notable les intrusions, i proporcionen una mínima sensació de control.

Garrofes i Decreixement

La setmana passada ens vam reunir una colla de gent per collir garrofes de Bellvei. En un matí, en vam arreplegar uns 300 kg. L'experiència es va produïr en el marc d'una xarxa, encara incipent, d'intercanvi de productes i serveis.

Aquestes garrofes tindran dues utilitats: per una banda, destinaran al consum animal, concretament per a un ramat de cabres que actualment cuiden aquests nois. Al voltant d'un 20-25% d'una dieta equilibrada pot provenir de la garrofa. Un segon destí serà la confecció de farina de garrofa per a consum humà. En tractar-se d'una farina dolça, i molt aromàtica, és òptima per a l'elaboració de productes de reposteria.

A canvi dels 300 kg de garrofes, obtindré vi d'elaboració artesanal i farina de diversos tipus de gra ecològic per al pa casolà que fem a casa.

És el primer any que em sumo a aquest projecte, i esperem que es consolidi. Per a l'any vinent, toca desbrossar diversos garrofers per mirar d'augmentar la producció i facilitar la collita.

Per a més informació, vegeu la Xarxa Pel Decreixement. M'agradaria precisar que Lleure Agrari no s'inclou de moment a aquesta xarxa. Tanmateix, creiem que es tracta d'un projecte bàsic i necessari per a la nostra societat, i hem de posar-nos a treballar per convertir-lo en autènticament viable.

Hivernacle mòbil (2)

Al post Hivernacle mòbil, parlàvem d'aquest artilugi tant interessant per als horts familiars. Més endavant farem una valoració de les tomaqueres que hi va plantar en Juan Antonio. Ara, però, ens agradaria indicar on es pot adquirir. En Juan Antonio l'havia trobat en una parada del mercat de Santa Oliva, parada que ha desaparegut des de llavors. Aquest cap de setmana, però, en Juan Luís, un altre dels hortalans de Lleure Agrari, ha localitzat una botiga on-line que sí que venen aquest tipus d'hivernacles: horturba.com. El seu preu és de 28,70 euros. El disseny és similar.

Patata de segona collita

A finals d'agost-principis de setembre vam plantar patata Red-pontiac (vermella de fora i blanca de dins). Degut a la bonança d'aquesta tardor, han fet força mata i ja treuen la flor. Calculem que les collirem cap a finals de novembre o principis de desembre.

La patata de segona collita només és possible en zones càlides de costa. Com més a l'interior menys producció. De totes maneres, en cap cas dóna tants resultats com la sembra a l'hivern i collita al maig-juny.

Calçot o ceballot?

Hem plantat calçots, un saquet de 25 kg. Pel que hem comentat entre els hortolans, el seu preu se situava a l'entorn dels 90 cèntims- 1 euro el kg en els diferents punts de venda de la comarca.

Avui en dia, la denominació més estesa, quasi exclusiva, per referir-se a aquest cultiu és el de calçot. El seu nom prové del fet que se'l calça amb terra a mesura que creix, per tal de fer-lo ben blanc i tendre.

De petit (i no sóc gaire vell) al meu entorn se'n deia ceballot, i no pas calçot. Si mirem el diccionari, un ceballot és un grifoll nascut d'una ceba, igual que el calçot. És una ceba que se't grilla. Segons aquesta font, de fet, el calçot és un tipus de ceballot.

Si busquem al google, "calçot" té 1.330.000 entrades, mentres de "ceballot" en té només 7.270. Curiós. Només se m'acut una explicació: hi ha una paraula que s'ha quedat sense nínxol de significat, i s'està despenjant de l'idioma parlat. Suposo que deu ser perquè quan se'ns grilla una ceba la tirem a la brossa sense miraments.

Hivernacle mòbil

En Juan Antonio ha adquirit aquest artilugi: es tracta d'un petit hivernacle, de 96 cm. d'alçada, per 100 i 150 cm de base. És de fàcil muntatge, com si fos una tenda de campanya canadenca. Cost: 15 euros en una parada del mercat de Santa Oliva, Baix Penedès. Marca Florabest. He estat mirant per internet, i no he aconseguit esbrinar la manera d'aconseguir-lo. Aquest dissabte farem cap al mercat.

Quina utilitat tindrà aquest petit hivernacle? D'entrada, i amb esperit experimental, en Juan hi ha plantat tomaqueres. L'objectiu és tenir tomàquets de collita pròpia per novembre i desembre. El primer avantatge que tindrà serà evitar la plaga de la Tuta, ja que les arnes no podran accedir a les plantes per dipositar-hi els ous. Un segon avantatge serà frenar la humitat i les afectacions per míldiu degut a les pluges de tardor. Finalment, ja més cap a l'hivern, frenarà la baixada de temperatura a la nit, i crearà temperatures més altres durant el dia, possibilitant la maduració dels tomàquets.

Per a què més pot servir, un hivernacle d'aquestes característiques? Bàsicament per allargar la tardor i per avançar la primavera. El fet que sigui mòbil permet desplaçar-lo d'un lloc a un altre, sense haver de traslladar els cultius.

Seguirem amb atenció els seus resultats.

Per a qui en vulgui posar un, i no sap com adquirir-lo, es pot mirar de fer un invent: agafar l'esquelet de qualsevol tenda de campanya, i adaptar-hi una funda de material transparent, com ara plàstic. No oblideu que ha d'haver-hi obertures per a respirar. Tampoc pot faltar una obertura més gran per accedir a l'interior.

La TV a Lleure Agrari

Dimarts passat vam acollir un equip de reporters de La Sexta, encapçalats per la periodista Susanna Bergés. Van prendre imatges de dos dels hortolans de Lleure Agrari, de la Chiqui i del David. Van fer-los preguntes sobre les seves vides, la feina, els fills, i sobretot els van preguntar sobre els motius de llogar un hort.

Van posar-se en contacte amb nosaltres cercant persones que cultivéssin un hort. Buscaven perfils trencadors, originals, que sorprenguéssin el telespectador. Va ser fàcil de trobar-los; va ser més difícil de seleccionar, ja que són la majoria els hortolans de Lleure Agrari que no s'ajusten a l'imaginari col·lectiu d'hortolà jubilat.

Realment, l'horticultura s'està posant de moda entre totes les capes i àmbits de la societat. Per quin motiu? Jo penso que ara mateix no tenim les eines suficients per entendre-ho. Molta gent se sent atreta per l'hort i no sap exactament per què. És una atracció intuïtiva, primària, bàsica. Jo penso que darrera d'aquesta sensació tan intangible hi ha motius socials molt profunds per tornar a la terra. Vénen temps de canvis.

Apareixerem a la TV a finals d'octubre, en un programa nou que sembla que es dirà Meeting Point (punt de trobada).