La Marta ha sembrat aquests grelos de la imatge, d'unes llavors que li va donar la Vanessa, de quan va anar a Galícia a veure amics i família. Són un dels cultius tradicionals dels horts gallecs, molt apreciats.
Recordo, també, quan en Vicente va dur berza blanca per plantar-la al seu hort de Bellvei, una col típica del nord peninsular, omnipresent als horts de Cantàbria, on en Vicente s'havia criat. O també quan en Santiago, tot just agafar l'hort, es va posar a plantar safrà, un cultiu molt estès a Castella La Manxa, la seva terra d'origen. De petit ell n'havia collit, ajudant la família en les labors del camp. I el zapallito redondo que la Natàlia va sembrar a l'hort, un carbassó rodó propi de l'Argentina, el país que ella i el seu marit van deixar enrere ara fa quatre anys, per venir a viure a Catalunya.
Pessics migratoris que s'expressen a l'hort, que es planten, que es cuiden, i que donen fruits. Un procés simbòlic, nutritiu per al cos i sobretot per l'ànima, que recupera i dignifica. I que ajuda a arrelar al present.
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada