16/1/13

Solucions per a l'emparrat


Tradicionalment, per a l'emparrat de tomaqueres i mongeteres s'ha utilitzat la canya comuna, dita també de Sant Joan. És una espècie que procedeix de l'est i el sud d'Àsia, però aclimatada a la Mediterrània, on és una espècie invasora. No creix bé en zones del nord peninsular; si aneu als horts del País Basc, Galícia, o fins i tot en zones fredes de Catalunya, no en trobareu. Allà s'utilitzen sobretot branques d'avellaner. Curiós, oi?

A Bellvei els hortolans sempre han fet ús de la canya, ja que té molts avantatges: creix ràpidament, és lleugera, alta, flexible i a la vegada resistent. Només té un inconvenient: tan sols es pot aprofitar dos o tres anys seguits. Després, es deteriora la base, i tota ella va perdent resistència, trencant-se amb facilitat. Total, que s'ha de renovar. I això implica feina.

Aquest any ens toca renovar les dues mil canyes que tenim al centre, i hem estat buscant solucions. La primera és comprar canyes noves. El seu preu és variable, depenent del lloc entre 13 i 25 cèntims cadascuna.


Però també hem mirat alternatives. La que ens ha semblat més interessant són barres de ferro de 8 o 10 mm, per 240 cm de llargada (la llargada pot variar, però no recomanaríem fer-les més curtes, perquè ja no servirien per a mongeteres). Els preus se situen entre 70 cèntims i 1 euro cada barra. És un preu significativament superior al de les canyes, però també tenen els seus avantatges. Per exemple, duren molts anys, quasi que per sempre. Un segon avantatge és la resistència, no es trenquen. Quan alguna tempesta sorprèn les tomaqueres carregades, a mitjans d'agost, es nota la diferència. Les estuctures amb ferro no es deixen dominar, i suporten qualsevol ràfega de vent que els vingui al damunt. Ara bé, tenen dos inconvenients. El primer és que s'escalfen a l'estiu, i poden inhibir l'emparrat de les mongeteres (que s'aparten de la calor). Però això tan sols passa en ple juliol. El segon inconvenient és més seriós: els robatoris. Tot i no no ser un metall apreciat, no deixa de ser metall. Afortunadament, en aquests quatre anys que existeix Lleure Agrari no hem hagut de lamentar cap robatori de barres de ferro -alguns hortolans en tenen de pròpies- però sí que escoltem tot tipus d'històries de furts per la zona. I aquest fet ens condiciona qualsevol decisió. El camp, per més vigilat que estigui, no deixa de ser camp.

De moment, farem un entremig. Renovarem les canyes, però adquirirem també algunes barres per si algú les vol utilitzar.