El dia 15 de gener, TV3 va emetre un documental titulat Rèquiem per Detroit. Es descriu la història d'aquesta ciutat nord-americana, lligada a l'evolució de la indústria automobilística de les tres grans companyies d'aquell país: General Motors, Ford i Chrysler. Una història d'alts i baixos, d'efervescència i decadència molt acusats, que finalment han convertit Detroit en una ciutat mig deshabitada, amb alts índexs de pobresa, analfabetisme, atur i delinquència.
Són d'especial interès els últims deu minuts, on el documental mira de rescatar pessics d'esperança. Entre diferents iniciatives, apareixen horts urbans, o més aviat granges urbanes. Espais abandonats que els actuals habitants miren de recuperar, donar-los vida, generant activitat vinculada al món agrari. Malauradament, no s'entra prou a analitzar aquestes experiències, quantes n'hi ha, quines formes adopten, quin impacte econòmic tenen...
Molts joves, es diu, van a viure ara a Detroit, empesos per projectes de vida alternatius. I afirma un d'aquests joves (minut 56:00), vinculat a l'horticultura urbana:
"A mi el que m'impressiona de Detroit és que permet que la gent que emprèn i s'arrisca pugui posar en pràctica les coses en què creu"
I un altre jove afegeix:
"Véns aquí i en un parell de dies dius, espera, aquest lloc és increïble! I sobre el paper aquest és el pitjor lloc del món, saps? És l'últim lloc on aniries..."
Interessant, oi? Però necessitem saber-ne més!
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada