L'estany a l'hort

Després de diversos intents, ahir vam col·locar l'estany definitiu, un motlle de plàstic d''una capacitat de 500 litres. A diferència dels anteriors estanys de lona, aquest no es punxarà amb tanta facilitat. Vaig comptar amb l'ajuda del Vern, el Saüc, el Cam i la Mariona. Entre els tres vam poder capturar la granota que teníem a l'estany vell, i després la vam deixar anar a la seva nova casa.  

De moment no hi posarem peixos, per facilitar la cria de les granotes. Per la zona n'hi ha, i de fet, aquesta que tenim va venir tota sola, en un dia de pluja. Correm el risc, això sí, que proliferin els mosquits; si és així, haurem de posar algun peix a l'aigua. És clar, llavors serà molt més difícil aconseguir la cria d'amfibis, perquè els peixos es menjaran gran part dels cap-grossos.

L'estany té per la banda exterior un marge de pedra seca de la zona. És un pedra magnífica, en forma de lloses planes, que facilita la construcció de murs sense massa pràctica. Les lloses més grans les hem posat al damunt de tot, i així fan la funció de banc per seure. Per l'altra part de l'estany, que no es veu a la fotografia, hem deixat una pendent amb terra, per facilitar l'accés dels amfibis.

Des que vam construir el primer estany, aquest s'ha convertit en un punt d'atracció a la zona d'horts. Pels nens, però també pels grans. Tothom s'acosta a veure la granota, o les granotes, n'hi va arribar a haver tres. No sé exactament per què. A mi sempre m'han agradat, deu connectar amb algun punt interior de nosaltres mateixos.