El seu ús requereix tractament previ. No n'hi ha prou amb recol·lectar-la i distribuïr-la per l'hort. S'ha de realitzar purí. Vegeu el procediment del purí, extret de Agro-cultura, explicat per Santi Soto, millor no es pot descriure:
Per preparar el purí col·locarem la planta feta bocins en un recipient de fusta, ceràmica o plàstic alimentari tipus polietilè, suficientment gran perquè no quedi del tot ple. Si la fórmula no diu el contrari, desestimarem les arrels. Podem utilitzar la planta fresca o bé seca, tenint en compte que la proporció haurà de ser diferent. En general, en planta fresca s’utilitzarà 1 quilo per 10 litres d’aigua, i en planta seca en farem servir només uns 200 grams. En Santi és del parer que si utilitzem la planta en fresc “aportem al purí la vitalitat de la planta” i en aquest sentit, és més recomanable. Situarem el bidó en un lloc ombrejat i hi abocarem la corresponent aigua freda segons la recepta. Si volem, podem afegir alguna pedra perquè la planta quedi realment submergida. La qualitat de l’aigua és important, i és preferible que sigui de font o de pluja. Com que necessitem que es produeixi una fermentació aeròbica, cal que el purí estigui airejat i, per tant, deixarem el bidó destapat els primers quatre o cinc dies i després procurarem utilitzar o bé una tapa amb forats de ventilació, o bé senzillament posarem un pal entre la tapa i el bidó perquè no quedi tancat. Caldrà que el remenem un o dos cops diàriament amb un pal de fusta per afavorir l’oxigenació.
Al cap de quatre o cinc dies, l’olor ja ens farà notar que la fermentació ha començat. A una temperatura ambient d’uns 25ºC, la fermentació total pot allargar-se entre 10 i 14 dies aproximadament. Notarem que el procés s’ha acabat perquè l’escuma que haurem anat observant desapareixerà encara que el remenem, i també per la seva olor característica: “entre vinagre i el xucrut, entre àcid acètic i àcid làctic”, precisa en Santi. Serà el moment de filtrar i embotellar o reservar per a la seva futura utilització. Els millors dies per preparar el purí respecte el calendari biodinàmic són els dies flor i al matí. Tot i així, en Santi no descarta els dies fulles, però aclareix que aleshores “el purí quedarà més fort, però el podrem emmagatzemar menys dies”.
El purí fermentat s’utilitzarà diluït en proporcions que varien segons la seva finalitat i la planta emprada. L’aplicarem o bé en reg sense tocar les plantes o polvoritzant sobre les fulles (a més dilució), en una hora del dia que no toqui el sol. “En general –aclareix en Santi—, la nostra experiència ens diu que si no hi ha un atac de malaltia interior, és millor fer els tractaments a la tarda. De totes formes, el canvi climàtic fa que estiguem treballant en condicions desconegudes i és necessari continuar amb l’observació atenta”. Podem fer un jaç protector amb les restes de les plantes emprades per a fer l’extracte, i així augmentar-ne l’efecte.
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada