Hort, compostador i paradigma de la higiene

Quan es parla del tractament de les restes vegetals de l'hort, penso que es dóna massa protagonisme al compostador. S'entén, de manera arbitrària, que l'herba i les restes de les plantes de cultiu s'han de retirar i dipositar a un espai més adequat de compostatge. Personalment, penso que és un mètode poc pràctic, i condicionat pel paradigma de l'ordre i la higiene, tant comú i estès a les nostres vides urbanes.

Però l'hort no pot ni ha de ser un espai net, ni necessàriament ordenat. Almenys, segons els criteris urbans. La natura (l'hort és natura), té el seu propi ordre i la seva pròpia higiene, que cal entendre i mirar de promoure. En aquest sentit, la retirada de la matèria vegetal "sobrant", com si es tractés de la pols d'un moble, és un error, perquè el sòl té tota una fauna i una flora descomponedora, beneficiosa pels cultius, que necessita aportació constant d'aliment per mantenir-se activa.

A la següent imatge, es mostren tres moments en la retirada d'un cultiu de col de gegant. Amb l'ajuda d'una falç, s'han seccionat aquelles parts toves de la planta, deixant de banda els troncs, que s'han retirat. Posteriorment, s'ha passat el motocultor, per acabar de triturar la matèria vegetal.

Amb aquesta acció, hem aconseguit mantenir a l'hort una part dels minerals que les cols havien absorbit del sòl, i hem aportat matèria orgànica, que serà descomposta per microorganismes, llombrius, etc, millorant la textura de la terra i el seu potencial nutritiu. Si seguim aquest mètode, comprovarem que, any rere any, tindrem un sòl amb més color, més porós i que es compactarà menys.