Què és el lleure agrari (1)

En els propers mesos, m'he plantejat redactar una sèrie de posts per explicar el significat del lleure agrari. No es tractarà d'escrits entre-llaçats, que conformin un sol assaig exhaustiu, sinó més aviat d'abordatges parcials i inconnexos en- tre sí, que tindran la vir- tut d'aproximar-nos al lleure agrari des de perspectives diferents.

Per iniciar la sèrie, he escollit aquesta imatge. És una foto que vaig tirar jo mateix el juliol de 2009, al poblet gallec de San Pedro Da Mezquita, de prop de 200 habitants, a la província d'Ourense. Érem d'excursió pels camps de conreu i boscos que rodegen el poble, quan ens vam creuar amb la Maria i l'Olga, dues cunyades de 75 anys d'edat, amb el seu ase. Era el tercer viatge que feien aquell dia... L'endemà, les vam tornar a veure a la festa del poble, mudades que feien goig, i disposades a gaudir de la música amb els seus familiars, amics i veïns.

Ostres, quantes qüestions que se'ns van plantejar! Per què treballar en aquestes condicions, quan no en teníen cap necessitat material? Com ho podien fer, tenint en compte l'edat avançada? És bo per la salut física i psicològica realitzar aquesta activitat? És recomanable per a totes les persones d'aquesta mateixa edat? I pels més joves?

Em sembla que no hi havia millor manera d'introduir el concepte del lleure agrari. Apa, a donar-hi voltes!

Experiment de Permacultura

Un dels principis de la Permacultura és interferir el mínim en l'ecosistema de l'hort, per mirar de no alterar els processos naturals que espontàniament s'hi desenvolupen i que tendeixen a l'equilibri.
A l'extrem sud del recinte, que no es llaura des de fa dos anys (vegeu aquest post), hem fet una prova basada en aquest principi de mínima intervenció. En tot aquest temps, ens hem limitat a segar les herbes per evitar que formessin excessiva llavor. Hem anat constatant que el sòl no s'ha endurit, ans el contrari, s'ha mantingut esponjós i airejat. De fet, ha anat canviant de textura, de l'argila fina que va deixar la fresa del tractor, a un sòl ple de gromulls, forats, arrels mortes, i una capa superficial d'encoixinat vegetal.
Continua sent fèrtil, aquesta terra? Ho volem esbrinar. Hem sembrat en aquests quatre socs una cinquantena de faves. En farem el seguiment a través del bloc.

Solució definitiva pels conills

Ja fa mesos que anem buscant solucions per evitar els estralls que ocasionen els conills. Vam provar de posar cordill i un líquid repel·lent, vam adquirir posterior- ment una trampa per caçar-los vius i alliberar-los després a la muntanya, però cap d'aquestes estratègies ha donat fruits. Els conills han après a mossegar els cordills, el líquid repel·lent és efectiu però no el 100%, i la trampa per capturar-los vius no n'ha aconseguit atrapar cap.

En definitiva, hem decidit col·locar a tot el perímetre del recinte dels horts una malla específica per conills, de 60 cm. d'alçada. Vegeu la foto.

Seguirem tenint plagues, però la del conill ja és història!!!

Càmeres de videovigilància

La pitjor plaga de l'hort no són ni els conills, ni els pugons, ni les erugues, ni tan sols la tuta. És una especie anomenada humans...

El febrer passat, per tal de reforçar el sistema d'alarma existent, basat en sensors de moviment i calor, vaig instal·lar un sistema de càmeres de videovigilància. Són càmeres d'exterior, a la vista de tothom, i amb capacitat de visió nocturna.

El divendres passat, una de les càmeres va fer la seva feina. Vam rebre la malaurada visita nocturna d'un humà que tenia la intenció d'entrar a la caseta on tinc les eines del camp. Afortunadament, tot el sistema de seguretat va funcionar, l'alarma perimetral es va disparar i va activar el protocol de visita del vigilant de seguretat. La fesomia de l'intrús va quedar registrada just abans que aquest colpegés una de les càmeres amb un martell. El vigilant va fer cap 14 minuts després, sense donar temps a la consumació del robatori.

No publicaré les imatges en aquest bloc, però sí que quedaran en mans d'altres humans la feina dels quals és perseguir aquests primers humans. Penso que pot ajudar a alguns pagesos de la zona que pateixen el mateix tipus de plaga nocturna.

Trampa per conills

Aquesta tardor tornem a tenir plaga de conills, amb més intensitat que l'any passat. La tècnica dels cordills té una efectivitat relativa, donat que els conills han après a ratar-los per poder passar després més còmodament. També, anem ruixant amb un líquid de gust amargant, inocu per a persones i animals, que té efecte de repel·lent. Aquesta segona mesura és més efectiva, però requereix constància i seguiment.

Com a mesura addicional, hem adquirit aquesta trampa per capturar conills vius. Es tracta d'un artilugi per a la captura de gats assilvestrats i carnívors salvatges com ara les genetes. A veure si funciona! La intenció és alliberar els conills capturats a la muntanya.

L'herba és adob

L'hort de la foto va ser un camp de melons. Des de llavors, juliol-agost, l'hem segat un parell de vegades amb una desbroçadora, mirant d'evitar que les herbes produíssin llavor. Tota la matèria vegetal, incloses les meloneres, s'han quedat a la terra i s'han anat descomponent. Ara ho hem llaurat, i ho deixarem descansar uns mesos més, sense tornar-ho a llaurar i segant l'herba que vagi sortint. Així, fins que decidim plantar de nou, probablement a la primavera. Ens trobarem, llavors, amb una terra millorada, estructurada, amb més matèria orgànica que l'any anterior, i nutrients fàcilment assimilables per les plantes.

I tot això sense fer cap esforç suplementari, ni cap cost afegit.

No anem bé

Ja s'ha publicat la Carta de l'Agricultura Periurbana. En un anterior post, vam parlar del seminari agroterritorial que va tenir lloc a la UPC els dies 8 i 9 de setembre de 2010, on es va treballar la carta en qüestió, i concretament es va definir una postura en relació als horts urbans. Doncs, bé, aquests són els paràgrafs de la Carta tal i com ha quedat definitivament redactada:

Dado que los huertos urbanos, familiares o sociales representan una demanda creciente, pero que en ningún caso se pueden considerar una actividad agrícola profesional sino una actividad lúdica, terapéutica y destinada al autoconsumo, que no debe interferir con la actividad agraria profesional ni comprometer suelo destinado a ésta.

[...]

Ordenar y establecer una normativa específica para regular los huertos familiares, urbanos o sociales, que sea propia a su naturaleza de equipamiento urbano, de modo que éstos no constituyan ningún tipo de interferencia con la actividad agraria profesional inmediata. En este sentido, dichos huertos se implantarán, a partir de iniciativas públicas o de entidades sin ánimo de lucro, en suelos cualificados como sistemas −bajo estricto control público y participación activa de los usuarios−, situados en el ámbito urbano o en espacios limítrofes a las poblaciones destinados para esta finalidad.

Vídeo del Penedès Workcamp

Us presentem el vídeo que ha realitzat la Fundació Mas Albornà a partir de les imatges que va enregistrar durant el camp de treball que es va dur a terme a Vilafranca l'estiu de 2010, duent a terme tasques d'adequació dels horts urbans municipals.

Carta de l'agricultura periurbana

Els passats 8 i 9 de setembre es va realitar a la Universitat Politècnica de Catalunya un seminari agroterritorial, organitzat per la Fundació Agroterritori, el Parc Agrari del Baix Llobregat, i la Red Agroterritorial. Em van convidar a assistir-hi, com a responsable de Lleure Agrari i també com a membre de l'associació Horts Urbans.org.

Durant el seminari, es van presentar diferents estudis relacionats amb l'agricultura periurbana, on es plantejaven fórmules de col·laboració i s'exposaven tendències en el sector. L'objectiu principal del seminari, però, fou redactar una Carta de l'Agricultura Periurbana que ajudés a la preservació, el desenvolupament i la gestió dels espais agraris periurbans.

El debat a l'entorn del contingut de la Carta va durar bona part del matí del dia 9, i tota la tarda. La meva intervenció es va focalitzar en la inclusió dels horts urbans com a activitat complementària i integrada en l'àmbit de l'agricultura perirubana. Més concretament, vaig defensar una esmena que el diputat Salvador Milà havia proposat, on es plantejava la necessitat que la Carta inclogués un punt específic d'horts urbans. Això sí, assenyalant que aquests horts havíen de ser una activitat complementària -i no substitutiva- de l'explotació agrària, i regulada mitjançant una legislació específica.

L'esmena no va ser acceptada. Els representats d'Unió de Pagesos, així com els membres de les entitats organitzadores esmentades anteriorment, la van rebutjar, argumentant que els hort urbans no podien ser en cap cas una activitat agrària, i que per tant s'havia de mantenir estrictament en l'àmbit de l'urbà.

Vaig exposar que l'activitat dels horts urbans suposava una oportunitat per a la pagesia periurbana de diversificar la seva activitat, i permetia crear canals de comunicació i intercanvi amb potencials consumidors de la ciutat, afavorint així la venda directa i en general els circuits curts de comercialització. També vaig posar èmfasi en la multitud d'iniciatives que havien sorgit en l'últim any i mig, després que Lleure Agrari fos la primera experiència catalana en crear horts urbans en terres periurbanes. Aquest últim argument, tanmateix, va ser interpretat com a amenaça, i va generar la voluntat, entre els assitents, d'afegir a la Carta un punt específic sobre horts urbans, però per excloure'ls expressament de l'àmbit agrari.

Certament, l'activitat dels horts urbans en l'àmbit agrari genera riscos que no hem d'obviar. Barraquisme, massificació del camp, parcel·lació excessiva, especulació en el preu del lloguer de les finques agràries, etc. Però a la vegada és una oportunitat sense precedents, donada la transformació dels valors socials, que tendeixen cada vegada més a l'estima per allò local, per cultivar els propis productes, pel control de l'alimentació, per la interacció amb el camp i la natura, pel lleure productiu, etc. És una oportunitat de conciliació entre la ciutat i el camp que l'envolta, una sinèrgia que apropa i humanitza l'urbanisme excessiu i enriqueix un món rural enfeblit i maltractat durant dècades.

Riscos, sí, molts. Per això cal legislar, com ho ha fet el Regne Unit, França, Alemanya. Com ho està fent en aquests moments Estats Units. No podem girar l'esquena a aquesta oportunitat.

Hort Sostenible a Lleure Agrari

Aquesta setmana hem tingut la visita d'en Vicent, un jove horticultor valencià que ha decidit emprendre un projecte agrícola que inclou horts de lleure per a horticultors aficionats, l'Hort Sostenible.

Es tracta d'un projecte innovador, que busca establir canals directes de comunicació i intercanvi amb la població local, en el seu cas la ciutat de València. En els darrers deu anys, són moltes les iniciatives del sector agrari local per compensar la deslocalització de la producció agrària, i per recuperar el marge de benefici de les grans cadenes de distribució i venda d'aliments. La cistella a domicili, o bé la creació de cooperatives de consumidors i productors, són eines reeixides i actualment en expansió. Ara bé, són pocs els pagesos que han fet un pas més enllà, i han posat a disposició part de les seves terres per acollir hortolans de lleure.

Es tracta, aquesta, d'una activitat econòmica amb molt potencial però a la vegada amb cert risc. Riscos com la massificació del camp, la parcelació indiscriminada, barraquisme, etc, que s'han de mantenir a ratlla amb una bona legislació, de la qual ara manquem. En parlarem en un proper post. Tanmateix, cal assenyalar que el potencial econòmic és interessant, ja que més enllà del benefici directe en el lloguer dels horts, el pagès estableix canals de contacte directe i personalitzats amb potencials consumidors de la seva pròpia producció. L'hortolà de lleure satifarà part de les seves necessitats de verdura a partir del seu hort, però sempre serà una producció limitada i insuficient, i sobretot poc constant. I així com parlem de l'hortolà, parlem de la seva família, dels amics, dels veïns. El pagès, en oferir horts de lleure, crea xarxa de consumidors, una xarxa personalitzada on es combinen les relacions personals, l'amor per la terra i la natura, la difusió dels valors locals, l'apreci pel bon producte, i s'acaba teixint un intercanvi estable entre productor i consumidor.

A la foto, apareixem en Vicent i jo mateix, provant un artilugi molt adequat per a diferents treballs a l'hort. Si us fixeu bé, és el mateix instrument que utilitza el noi d'Hort Viu, a la foto que vaig penjar en aquest post.

Patates al setembre

Ahir vaig desenterrar aquestes patates, tres mesos després d'haver mort les patateres. Com podeu apreciar, han sortit ben maques i sanes. Vam cobrir la superfície amb herba seca, per protegir les patates del sol i la calor de l'estiu. És un bon mètode per allargar la collita. Això, sí, conservar la patata sota terra té els seus riscos. Un d'ells és el talpó, que s'alimenta d'arrels i tubercles; també és força perillós el cuc del filferro.

Més sobre Hort Viu

Veig que Hort Viu ha actualitzat el bloc. Us deixo un fragment que m'ha agradat de llegir:

"Aquest és un projecte d'auto-ocupació que pretén una associació entre els productors i els consumidors, lliure d'intermediaris, que no és tant subjecte als alts i baixos del mercat, i que aporta avantatges a ambdues parts. Per nosaltres és poder viure de la terra sense explotar-la, procurant cuidar-la i enriquir-la respectant el mediambient, alhora que ens facilita la planificació de sembres i de repartiment. Per vosaltres és menjar els fruits d'aquesta terra, que és l'opció més sana: són frescos, ecològics, locals i de temporada." Bloc.

La psicologia del moniato

Mai m'ha agradat el moniato, però estic convençut que aquesta tardor disfrutaré menjant-me els moniatos que he plantat. És el que té cultivar-se els propis productes, agafen una dimensió diferent, prenen un significat profund, poderós, que ens ajuda a superar els prejudicis i les manies arbitràries que ens han acompanyat durant molts anys. Penso que si a l'escola o a casa hagués plantat llegum, encara que fos de forma simbòlica, i m'haguéssin posat a taula el llegum recol·lectat per mi mateix, l'hagués apreciat ja des de llavors.

És una qüestió psicològica. Quan s'ha participat en el procés complet, integral, d'elaboració d'un producte, s'entén el significat del resultat final, que s'integra i s'accepta molt més fàcilment. És extensible a totes les àrees de la producció, però en l'alimentació és especialment interessant si es vol potenciar la predisposició de la canalla a menjar més vairat i més saludable. És un consell als pares i mestres.

Per la canalla i pels adults! Us deixo amb els moniatos que he plantat, i que m'ajudaran a ampliar la ment i diversificar la dieta.

L'associació Horts Urbans.org valora molt positivament el primer camp de treball que s'ha fet a Vilafranca

En el següent vídeo, en Daniel Lacruz i jo mateix fem una valoració del camp de treball internacional que hem organitzat a Vilafranca del Penedès, i que ha ajudat a desenvolupar els primers horts urbans municipals.

Conservar les patates sota terra

Enguany, la collita de patates ha estat molt bona, suficient per tenir-ne tot l'any. Ara bé, les hem de conservar adequadament, i això no és fàcil.

De moment, fins les primeres plujes de finals d'agost i setembre, les mantindrem sense collir. Hem tallat la part superior de la planta, i hem afegit herba seca per protegir-les del sol i l'escalfor. Després de collides, les deixarem reposar en caixes a l'ombra, durant un parell de setmanes. Si alguna d'aquestes patates té un tall o està malalta, es podrirà, i la retirarem abans que contamini les demés. Posteriorment, en un clot encoixinat amb palla, les tornatem a enterrar amb palla i terra. Al damunt de tot hi posarem un plàstic per evitar que la pluja els provoqui un excés d'humitat.

No és l'únic mètode natural de conservació, però ens han assegurat que és un dels més efectius. Ja us ho explicarem!