Guaiteu aquest article del diari ARA titulat L'home que volia imprimir armes: com les impressores 3D poden revolucionar el món. I escolteu si podeu aquesta entrevista d'avui mateix a RAC1, titulat Imprimint el futur. És un tema apassionant. Es tracta d'una tecnologia que està a punt de generalitzar-se a gran part de la població, i que suposarà inevitablement un gir radical en el mode de producció: de l'economia d'escala actual es podria passar a una economia predominantment autoproductiva. Sí, són paraules majors...
En aquest anterior post vaig parlar ja de les similituds entre l'hort urbà i les impressores 3D, o les plaques solars fotovoltaiques. Tres experiències diferents però que compartíen plegades la filosofia autoproductiva, el sentiment d'autosuficiència, el goig de l'autoconsum. Semblants en aquest aspecte essencial, doncs, però també amb un punt que les distanciava, o més exactament, separava l'hort urbà de les altres dues. I era el caràcter tecnològic. L'hort, aquí, no apareixia com a resultat de cap avenç científic ni innovació important, que aportés productivitat o eficiència respecte del cultiu professional. Sinó que més aviat era una qüestió que residia en l'àmbit del simbòlic, del cultural. Cultivàvem, així, no tant per a esdevenir realment autosuficients, sinó per actuar la idea de ser-ne. Un acte simbòlic, en definitiva.
Però no per això menys important: no hi ha revolució econòmica que no vingui acompanyada d'una revolució cultural.
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada