Intercanvis hortolans

En un espai d'horts, on tothom és productor i consumidor, l'intercanvi és la fórmula màgica per relacionar-se i fer xarxa. Intercanvi de verdures, de planter, de llavors, i també intercanvi de coneixements: tècniques de cultiu, estratègies per lluitar contra les plagues, coneixements gastronòmics, conserva d'aliments... Cultivar en un espai d'horts urbans és una oportunitat única per obrir-se, créixer, i ampliar fronteres interiors.

Aquesta setmana ha estat, en el meu cas, molt gratificant. Dos hortolans m'han obsequiat, en el context d'un intercanvi, productes del seu hort que no coneixia. Us els ensenyo:

Romanesco: és una col del conjunt dels bròquils i les col-i-flors, que es caracteritza per un aspecte visual molt capriciós, i enigmàtic. Com podeu veure a les fotos, la flor segueix la seqüència d'una espiral, com si es tractés de la closca d'un cargol.

Aquesta configuració tant atractiva del romanesco no ha passat pas desaparcebuda. Ha estat descrita com una forma natural de geometria fractal.

El seu sabor és molt semblant al del bròquil verd, potser una mica més suau, i té més vitamina C que aquest. Però més enllà dels atributs alimentaris i gastronòmics, podem afirmar que que és dels pocs vegetals que inevitablement entren per la vista. Té quelcom d'hipnòtic, d'espiritual...

El segon obsequi van ser aquests dos pots de conserva. Es tracta de cebetes i col llombarda en vinagre de malt. No els he provats, encara, ja que he d'esperar un parell de setmanes per tal que macerin.

Aquests dos pots em van provocar un xoc mental: em vaig adonar que no havia cultivat mai cebetes, que no havia provat mai la col llombarda en vinagre, i que no sabia què carai era el vinagre de malt.