Hospital psiquiàtric de Sant Boi: el primer hort terapèutic? (II)

En un anterior post, parlàvem d'un reportatge que havia sortit a la revista Sàpiens sobre el jardí modernista de l'antic Hospital Psiquiàtric de Sant Boi. En aquest document, es parlava de la pràctica de l'ergoteràpia com a mètode de tractament dels interns, i entre les diferents tasques en destacava una que en el nostre cas ens atreia l'atenció: el cuidat d'un hort.

En aquell post, ens preguntàvem si no seria aquest el primer hort terapèutic del nostre país, ja que era contemporani a les obres del jardí modernista, i per tant, datava de la primera dècada de 1900.

Arran d'aquesta informació, hem fet una mica de recerca bibliogràfica, comptant aquest cop amb el suport de la Vanessa Prades, també psicòloga. Entre la diversa informació que hem recopilat, en destaquen els següents punts:

1.- L'hort terapèutic del psiquiàtric de Sant Boi es remuntaria pràcticament a la seva creació, previ a la construcció del jardí modernista. Sabem que l'any 1854, un any després de l'obertura del centre, va ser annexionat un hort que tocava al recinte, propietat del Marquès de Santa Cruz. Per altra banda, el fundador i primer director del centre, Antoni Pujadas, va escriure l'any 1877 un escrit titulat "Colonia Agrícola para Manicomio", on es defensava l'activitat de l'hort com a tècnica terapèutica. Anys més tard, el 1908, la Revista Frenopática Española va decidir publicar aquest treball, afirmant que "Ninguna prueba mejor que dicho artículo para demostrar los conocimientos frenopáticos del Dr. Pujadas, que se adelantaron en mas de un cuarto de siglo a lo que es en la actualidad la última palabra de la Psiquiatria en lo referente al tratamiento de los alienados por medio de colonias agrícolas" (Fructuoso, P.A., 1982). En aquest sentit, doncs, probablement sí que fou a l'Hospital Psiquiàtric de Sant Boi on es creà el primer hort terapèutic.

2.- L'activitat de l'horticultura terapèutica forma part del conjunt d'activitats que es coneixen com a teràpia ocupacional, sovint també ergoteràpia o laborteràpia (no són sinònims exactes, però en aquest cas els considerarem com a conjunt). Tanmateix, la pràctica del cultiu d'un hort tenia unes característiques diferents de la majoria d'activitats ocupacionals: es desenvolupava a l'aire lliure. I aquest aspecte és essencial per entendre el moment històric de l'aparició d'aquest hort terapèutic, ja que coincideix amb l'higienisme. L'higienisme fou una una corrent científica-cultural de mitjans de segle XIX, que incidí en disciplines tant variades com l'urbanisme, l'arquitectura, la medicina, i en el nostre cas, la psiquiatria. I entre les múltiples idees que es van fomentar, una d'elles fou l'apreci de l'aire lliure, l'obertura a l'exterior, la circulació saludable d'aire fresc. L'hort s'esqueia amb aquesta nova percepció de la salut, més que no pas altres activitats ocupacionals en espai tancat. El següent fragment està extret d'un discurs d'Emilio Cabred, psiquiatre argentí, durant la inauguració d'un important centre psiquiàtric del seu país, l'any 1908. Es pot apreciar la idea que acabem d'exposar: La aplicación del trabajo, en todas sus formas, como modificador mental, ha venido haciéndose en escala cada vez mayor.
Sin descuidar el trabajo de los talleres, que ya funcionaban en los asilos cerrados, se ha dado la mayor amplitud posible a las faenas al aire libre, que son las más favorables para la salud del cuerpo y del espíritu, dotándose a los asilos de puertas abiertas, de grandes zonas de cultivo...

 

3.- L'antic Psiquiàtric de Salt també va desenvolupar la seva activitat ocupacional al voltant de l'horticultura. La seva creació fou posterior al psiquiàtric de Sant Boi, i data de l'any 1886, amb l'adquisició d'un mas envoltat de terres de conreu i una certa infraestructura per a la cria d'alguns animals de corral. Els inicis foren precaris, i s'utilitzà l'activitat ocupacional dels interns per compensar el poc pressupost de què es disposava per al manteniment del centre. En tot cas, l'equip del psiquiàtric partia amb un esperit ferm de posar en pràctica una filosofia assistencial basada en la teràpia a l'aire lliure i el treball ocupacional, especialment a l'hort, en la línia de les últimes tendències en psiquiatria, i de pas es feia una defensa explícita de l'estalvi econòmic que suposava per a la gestió del centre la col·laboració dels propis usuaris (Gil, Rosa Maria; Boadas, Joan, 1987).

Referències bibliogràfiques:

1. 1. Fructuoso, P.A. (1982). Almacen de razones perdidas. Historia del manicomio de Sant Boi . Editorial centífico-médica: Barcelona.


2. 2. Gil, Rosa Maria; Boadas, Joan (1987). El Psiquiàtric de Salt. Cent anys d'història. Ed. Diputació de Girona: Girona.

De la plena ocupació a la plena activitat

En aquest bloc s'ha anat assenyalant el caràcter productiu i a la vegada no laboral de l'hort urbà, i hem fet cap a diverses implicacions que això comporta. M'agradaria, en aquesta ocasió, alimentar el debat aportant un fragment d'un llibre titulat "Ethos Mundial", 2001, de Leonard Boff (en castellà té un títol diferent, no sé per què: "Ètica planetària desde el Gran Sur"), p.14:

[...] la crisi del sistema del treball: les noves formes de producció, cada cop més automatitzades, prescindeixen del treball humà; en el seu lloc, entra la màquina intel·ligent. D'aquesta manera es destrueixen llocs de treball, fent innecessaris molts treballadors, creant així un immens exèrcit d'exclosos en totes les societats mundials.

Aquesta transformació de la pròpia naturalesa del procés tecnològic exigeix un nou patró civilitzador. Hi haurà desenvolupament sense treball. La qüestió principal ja no serà el treball -que, en el futur, podrà ser un luxe d'alguns- sinó el lleure. Com passar d'una societat de la plena ocupació a una societat de la plena activitat que garanteixi la subsistència individual? Com aconseguir que el lleure sigui creatiu [productiu], que realitzi les virtualitats humanes? Doncs alliberant el treball del règim assalariat a què ha estat sotmès, i retornant-lo a la seva naturalesa original: l'activitat creadora de l'ésser humà.

Ens podem preguntar per què caram un llibre d'ètica es planteja aquest tipus de qüestions. També podem invertir la pregunta: es pot treballar des de l'ètica la crisi del sistema del treball?

De fet, quan cultivem un hort, per petit que sigui, no estarem reproduint i fomentant els valors del lleure productiu?