30/11/09

Horts urbans a Madrid

Aquesta és una empresa d'horts urbans de Madrid. Va obrir les portes del seu primer centre, a l'àrea metropolitana de Madrid, el juny d'aquest any. Consta d'unes 3 hectàrees de superfície, i 200 horts d'entre 50 i 130 metres quadrats. És un projecte imponent, s'ha de reconèixer, el primer d'aquest volum a l'Estat espanyol.

En diversos escrits anteriors parlàvem del retorn dels horts. Ens preguntem, tanmateix, quina forma prendrà aquesta vinguda. ¿Tornarà de la mà de grans centres com aquest, pensats per acollir un gran nombre d'usuaris, amb rutes d'accés limitades als vehicles de motor, amb personal contractat durant totes les hores d'obertura del centre, amb instal·lacions de reg de gran envergadura, i cobrant quotes de 60 euros per un hort de 100 m2? És viable un centre d'aquest tipus?

Nosaltres no ho veiem clar. L'hort torna, però pensem que ho fa de la mà d'un canvi social molt profund, fruit d'una crisi econòmica que transformarà de dalt a baix el nostre entorn. La filosofia d'aquest centre de Madrid pertany al període que ara tanquem: explotació intensiva, crèdit desmesurat, simulacre de la realitat. Només cal assenyalar que l'empresa que ho ha desenvolupat és una immobiliària.

L'hort torna, i ho fa de la mà del realisme, de l'eficiència, de la lentitud. De terra n'hi ha molta, i és l'hora que els seus propietaris, pagesos i no pagesos, l'obrin a la gent de la ciutat a uns preus justos. Cal madurar sistemes legals per fer-ho possible. Cal instaurar una nova cultura de l'arrendament, de l'intercanvi, del dret a l'accés i gaudi dels recursos. Cal que les terres properes a les ciutats deixin de ser llocs de pas, de pillatge, de degradació, i passin a ser espais per a viure-hi, plens de vida social, i generadors de xarxa ciutadana.

20/11/09

Els espinacs d'en Popeye

Les societats s'adapten als moments històrics, als reptes que s'els plantegen i a les oportunitats van apareixent. Les nostres idees, els valors, els referents culturals, sovint no són res més que fórmules culturals que la societat reforça per adaptar-se millor als canvis econòmics i materials.

La figura d'en Popeye, en aquest sentit, és exemplificadora. El personatge fou creat el gener de 1929. Als trenta, en plena Gran Depressió, s'havia convertit en un dels personatges de còmic més popular i estimat. El seu caràcter rude però amb un gran cor, amb experiència laboral però sense feina, enamorat de la Olivia sense poder-li oferir una llar, i finalment, la passió per un aliment barat i molt nutritiu: les llaunes d'espinacs, el feren entranyable i necessari.

Malgrat que ara sabem que els espinacs no contenen tant ferro com es creia, en aquell moment de pobresa, i fins i tot misèria, va ser important reforçar el valor i la dignitat dels espinacs (i de la verdura en general). Per què? Per motius materials: l'alimentació basada en la verdura era molt més econòmica que la basada en la carn.

Avui en dia la situació és prou diferent, però semblant en alguns aspectes. Per a comparar ambdós moments històrics caldria, això sí, una anàlisi extensa que ara no farem. El que podem constatar provisionalment és que la verdura torna com a element cultural, i això és així perquè és més sana i abarateix els costos en sanitat, perquè segueix sent més econòmica que la carn, i perquè la seva producció genera menys contaminació i menys despesa energètica.

15/11/09

L'hort al novembre



10/11/09

Seguretat a l'hort

Quan et mous entre hortolans, aficionats o professionals, t'assabentes de la magnitud de robatoris i gamberrades que han de suportar els horts, sobretot els que es situen propers a zones habitades. Casetes saquejades, motocultors robats, collita destrossada, ... Allò que havia de ser un espai de lleure, o fins i tot terapèutic, acaba sent una font d'angoixa, maldecaps, sensació d'impotència, i frustració intensa.

En molts casos, és recomanable recórrer a sistemes de seguretat. No són infal.libles; tampoc són econòmics. Però sí que limiten de forma notable les intrusions, i proporcionen una mínima sensació de control.

3/11/09

Garrofes i Decreixement

La setmana passada ens vam reunir una colla de gent per collir garrofes de Bellvei. En un matí, en vam arreplegar uns 300 kg. L'experiència es va produïr en el marc d'una xarxa, encara incipent, d'intercanvi de productes i serveis.

Aquestes garrofes tindran dues utilitats: per una banda, destinaran al consum animal, concretament per a un ramat de cabres que actualment cuiden aquests nois. Al voltant d'un 20-25% d'una dieta equilibrada pot provenir de la garrofa. Un segon destí serà la confecció de farina de garrofa per a consum humà. En tractar-se d'una farina dolça, i molt aromàtica, és òptima per a l'elaboració de productes de reposteria.

A canvi dels 300 kg de garrofes, obtindré vi d'elaboració artesanal i farina de diversos tipus de gra ecològic per al pa casolà que fem a casa.

És el primer any que em sumo a aquest projecte, i esperem que es consolidi. Per a l'any vinent, toca desbrossar diversos garrofers per mirar d'augmentar la producció i facilitar la collita.

Per a més informació, vegeu la Xarxa Pel Decreixement. M'agradaria precisar que Lleure Agrari no s'inclou de moment a aquesta xarxa. Tanmateix, creiem que es tracta d'un projecte bàsic i necessari per a la nostra societat, i hem de posar-nos a treballar per convertir-lo en autènticament viable.