Hem plantat calçots, un saquet de 25 kg. Pel que hem comentat entre els hortolans, el seu preu se situava a l'entorn dels 90 cèntims- 1 euro el kg en els diferents punts de venda de la comarca.
Avui en dia, la denominació més estesa, quasi exclusiva, per referir-se a aquest cultiu és el de calçot. El seu nom prové del fet que se'l calça amb terra a mesura que creix, per tal de fer-lo ben blanc i tendre.
De petit (i no sóc gaire vell) al meu entorn se'n deia ceballot, i no pas calçot. Si mirem el diccionari, un ceballot és un grifoll nascut d'una ceba, igual que el calçot. És una ceba que se't grilla. Segons aquesta font, de fet, el calçot és un tipus de ceballot.
Si busquem al google, "calçot" té 1.330.000 entrades, mentres de "ceballot" en té només 7.270. Curiós. Només se m'acut una explicació: hi ha una paraula que s'ha quedat sense nínxol de significat, i s'està despenjant de l'idioma parlat. Suposo que deu ser perquè quan se'ns grilla una ceba la tirem a la brossa sense miraments.
1 comments:
interessant reflexió, cal que les paraules no se'ns perden pel camí. A València no son coneguts els calçots, el que si que es coneix és la ceba de grill. Potser els vells si que coneixeran la paraula ceballot.
Publica un comentari a l'entrada