En els propers mesos, m'he plantejat redactar una sèrie de posts per explicar el significat del lleure agrari. No es tractarà d'escrits entre-llaçats, que conformin un sol assaig exhaustiu, sinó més aviat d'abordatges parcials i inconnexos en- tre sí, que tindran la vir- tut d'aproximar-nos al lleure agrari des de perspectives diferents.
Per iniciar la sèrie, he escollit aquesta imatge. És una foto que vaig tirar jo mateix el juliol de 2009, al poblet gallec de San Pedro Da Mezquita, de prop de 200 habitants, a la província d'Ourense. Érem d'excursió pels camps de conreu i boscos que rodegen el poble, quan ens vam creuar amb la Maria i l'Olga, dues cunyades de 75 anys d'edat, amb el seu ase. Era el tercer viatge que feien aquell dia... L'endemà, les vam tornar a veure a la festa del poble, mudades que feien goig, i disposades a gaudir de la música amb els seus familiars, amics i veïns.
Ostres, quantes qüestions que se'ns van plantejar! Per què treballar en aquestes condicions, quan no en teníen cap necessitat material? Com ho podien fer, tenint en compte l'edat avançada? És bo per la salut física i psicològica realitzar aquesta activitat? És recomanable per a totes les persones d'aquesta mateixa edat? I pels més joves?
Em sembla que no hi havia millor manera d'introduir el concepte del lleure agrari. Apa, a donar-hi voltes!
Un dels principis de la Permacultura és interferir el mínim en l'ecosistema de l'hort, per mirar de no alterar els processos naturals que espontàniament s'hi desenvolupen i que tendeixen a l'equilibri.
A l'extrem sud del recinte, que no es llaura des de fa dos anys (vegeu aquest post), hem fet una prova basada en aquest principi de mínima intervenció. En tot aquest temps, ens hem limitat a segar les herbes per evitar que formessin excessiva llavor. Hem anat constatant que el sòl no s'ha endurit, ans el contrari, s'ha mantingut esponjós i airejat. De fet, ha anat canviant de textura, de l'argila fina que va deixar la fresa del tractor, a un sòl ple de gromulls, forats, arrels mortes, i una capa superficial d'encoixinat vegetal.
Continua sent fèrtil, aquesta terra? Ho volem esbrinar. Hem sembrat en aquests quatre socs una cinquantena de faves. En farem el seguiment a través del bloc.
Ja fa mesos que anem buscant solucions per evitar els estralls que ocasionen els conills. Vam provar de posar cordill i un líquid repel·lent, vam adquirir posterior- ment una trampa per caçar-los vius i alliberar-los després a la muntanya, però cap d'aquestes estratègies ha donat fruits. Els conills han après a mossegar els cordills, el líquid repel·lent és efectiu però no el 100%, i la trampa per capturar-los vius no n'ha aconseguit atrapar cap.
En definitiva, hem decidit col·locar a tot el perímetre del recinte dels horts una malla específica per conills, de 60 cm. d'alçada. Vegeu la foto.
Seguirem tenint plagues, però la del conill ja és història!!!
La pitjor plaga de l'hort no són ni els conills, ni els pugons, ni les erugues, ni tan sols la tuta. És una especie anomenada humans...
El febrer passat, per tal de reforçar el sistema d'alarma existent, basat en sensors de moviment i calor, vaig instal·lar un sistema de càmeres de videovigilància. Són càmeres d'exterior, a la vista de tothom, i amb capacitat de visió nocturna.
El divendres passat, una de les càmeres va fer la seva feina. Vam rebre la malaurada visita nocturna d'un humà que tenia la intenció d'entrar a la caseta on tinc les eines del camp. Afortunadament, tot el sistema de seguretat va funcionar, l'alarma perimetral es va disparar i va activar el protocol de visita del vigilant de seguretat. La fesomia de l'intrús va quedar registrada just abans que aquest colpegés una de les càmeres amb un martell. El vigilant va fer cap 14 minuts després, sense donar temps a la consumació del robatori.
No publicaré les imatges en aquest bloc, però sí que quedaran en mans d'altres humans la feina dels quals és perseguir aquests primers humans. Penso que pot ajudar a alguns pagesos de la zona que pateixen el mateix tipus de plaga nocturna.
En els propers mesos, m'he plantejat redactar una sèrie de posts per explicar el significat del lleure agrari. No es tractarà d'escrits entre-llaçats, que conformin un sol assaig exhaustiu, sinó més aviat d'abordatges parcials i inconnexos en- tre sí, que tindran la vir- tut d'aproximar-nos al lleure agrari des de perspectives diferents.
