Lleure Agrari

Intercanvis hortolans

2012-01-21T11:23:00.009+01:00

En un espai d'horts, on tothom és productor i consumidor, l'intercanvi és la fórmula màgica per relacionar-se i fer xarxa. Intercanvi de verdures, de planter, de llavors, i també intercanvi de coneixements: tècniques de cultiu, estratègies per lluitar contra les plagues, coneixements gastronòmics, conserva d'aliments... Cultivar en un espai d'horts urbans és una oportunitat única per obrir-se, créixer, i ampliar fronteres interiors.

Aquesta setmana ha estat, en el meu cas, molt gratificant. Dos hortolans m'han obsequiat, en el context d'un intercanvi, productes del seu hort que no coneixia. Us els ensenyo:

Romanesco: és una col del conjunt dels bròquils i les col-i-flors, que es caracteritza per un aspecte visual molt capriciós, i enigmàtic. Com podeu veure a les fotos, la flor segueix la seqüència d'una espiral, com si es tractés de la closca d'un cargol.

Aquesta configuració tant atractiva del romanesco no ha passat pas desaparcebuda. Ha estat descrita com una forma natural de geometria fractal.

El seu sabor és molt semblant al del bròquil verd, potser una mica més suau, i té més vitamina C que aquest. Però més enllà dels atributs alimentaris i gastronòmics, podem afirmar que que és dels pocs vegetals que inevitablement entren per la vista. Té quelcom d'hipnòtic, d'espiritual...

El segon obsequi van ser aquests dos pots de conserva. Es tracta de cebetes i col llombarda en vinagre de malt. No els he provats, encara, ja que he d'esperar un parell de setmanes per tal que macerin.

Aquests dos pots em van provocar un xoc mental: em vaig adonar que no havia cultivat mai cebetes, que no havia provat mai la col llombarda en vinagre, i que no sabia què carai era el vinagre de malt.

Social Farming: tendències en agricultura

2012-01-08T10:32:00.005+01:00

L'Obra Social de Catalunya Caixa està creant una xarxa d'Agricultura Social (Social Farming) a casa nostra. Vegeu aquest article de La Vanguàrdia. Molt interessant.

I què és l'Agricultura Social? Es tracta d'empreses de base agrícola que tenen per finalitat la integració de persones en risc d'exclusió social. S'inclouen com a base agrícola aquelles activitats relacionades amb el cultiu/producció i comercialització d'aliments ecològics, la jardineria verda, la gestió ecològica de boscos, pastures, o també els vivers de tot tipus de plantes. L'exemple paradigmàtic a casa nostra és La Fageda. Però no és la única; segons l'article, ja en són 15 les empreses adherides a la Xarxa Agrosocial CX, sumant un total de 1400 llocs de treball. Algunes d'elles, com El Ventall (Baix Penedès), s'estan plantejant explorar altres nínxols de mercat, passant de la jardineria verda a l'agricultura ecològica de proximitat.

Queda lluny aquella iniciativa de l'Hort Solidari. L'any 2005, un grup de persones de l'Alt Penedès va proposar una iniciativa llavors pionera: posar en marxa una activitat agrícola ecològica de proximitat, que creés llocs de treball per a persones en risc d'exclusió social. La iniciativa no va reeixir. Set anys més tard, però, la mateixa idea està sent valorada per la Fundació Privada Santa Teresa del Vendrell (El Ventall), a la comarca veïna. Amb més infraestructura, més experiència, més finançament, i amb l'assessorament de l'Obra Social de Catalunya Caixa.

Ara bé, i els horts urbans? Els queda espai en el marc de les iniciatives d'atenció als col·lectius en risc d'exclusió? De moment, pel que fa a Catalunya, i sota el paraigües de l'Obra Social de Catalunya Caixa, no. Però penso que és qüestió de temps. Fins l'any 2009 els horts urbans eren iniciatives públiques municipals dirigides a jubilats, i ocasionalment a entitats; a partir de llavors, han estat bàsicament impulsats per particulars, de forma privada, i dirigits a tot hortolà amb capacitat de pagar quotes significatives; en un futur immediat, no és descartable que determinades fundacions privades o entitats del tercer sector es decideixin a impulsar horts urbans amb finalitats d'inclusió social.

Un hort entre amics

2011-12-18T16:18:00.015+01:00

Tradicionalment, l'hort urbà s'ha associat a l'hort familiar, com si fóssin pràctiques equivalents. I en certa manera, ha estat majoritàriament així. L'hortolà, quan cultiva, pensa sobretot en proveïr casa seva, en oferir els produtes als membres de la seva família. Veïns, amics o propietaris (si l'hort no pertany a l'hortolà) també poden compartir part de la collita, però més ocasionalment.

En relació al treball a l'hort, la figura més freqüent és la d'un hortolà solitari, que cultiva el seu propi espai i s'aplega amb altres hortolans només en l'estona del descans, en un espai comú. També és freqüent el cultiu en parella, o bé de forma intergeneracional, però quasi sempre en el marc familiar. Fora d'aquest àmbit, pel que he comprovat personalment, és poc habitual compartir el cultiu de l'hort.

Al llarg d'aquests tres anys, però, a Lleure Agrari hi ha hagut diversos intents per tirar endavant un hort entre amics. La majoria, això sí, han durat menys d'un any. En alguns casos, un dels membres de la colla ha anat assumint cada vegada més responsabilitat i ha acabat gestionant l'hort tot sol. En altres casos, el grup sencer ha abandonat el projecte, sovint després de crear-se malentesos i distanciament mutu entre els seus membres. Alguns horts entre amics han reeixit, això també. Però es pot dir que no ho han tingut fàcil.

Fa un parell de setmanes, tres amics van fer cap al centre per agafar un hort de 200 m2 i cultivar-lo entre els tres. Vam estar parlant de com s'organitzarien, i els vaig advertir de la complexitat que haurien d'afrontar:

1. Tres amics són tres famílies, normalment. I la família és una unitat grupal més poderosa que el grup d'amics: en el seu dia, es va crear per regular la propietat privada, sobretot la propietat de les terres de cultiu. Cal ser conscient d'aquesta realitat cultural i econòmica, que encara que ens sembli tant poc evident, està ben gravada al nostre insconscient i pot jugar-nos una mala passada quan pretenguem compartir innocentment un hort de lleure.

Una de les mesures més eficaces per superar aquest handicap és dividir l'hort en funció de les unitats familiars. Cada amic cultiva el seu tros, i en tot cas pot donar un cop de mà als seus companys si aquests el requereixen, o acceptar la seva collita si hi ha excedent. Algú pot pensar que és una mesura individualista, separadora; i tindria raó. Però és coherent amb l'estructura de la nostra societat, i per tant, a la pràctica, és més viable que el cultiu en equip. De totes maneres, si s'és valent i voluntariós, i es vol treballar una amistat més madura, es pot provar de crear aquest equip de cultiu.

2. Cal assumir, també, que l'hort no és una cosa estàtica o previsible. L'hort és un ecosistema dinàmic i interactiu, fluctuant, que cal vetllar constantment. Molts hortolans novells ho descobreixen aviat, quan algun dels elements de l'hort pren velocitat i se'ls desborda. Una plaga d'oruga, herbes que tapen els cultius, tomaqueres que no s'han esporgat a temps i han perdut la flor, etc. Situacions poc encoratjadores i encara més difícils de gestionar si és entre un grup d'amics sense experiència en el cultiu, ja que crea malentesos.

3. L'hort intensifica la interacció, la comunicació, el contacte. Passa amb les famílies, i també ha de passar amb els amics si es vol que l'hort tiri endavant. Cultivar un hort entre amics no és anar a prendre una copa, o trobar-se per sopar els dissabtes al vespre. En cap cas. L'hort entre amics requereix treball en equip, tot i que no sempre en grup. És a dir, un dia hi vaig jo, l'altre dia hi vas tu, però coordinats. Comunicació i transparència, tanta com es pugui.

4. Generositat, responsabilitat i confiança: Cal ser generós en el temps dedicat al cuidat de l'hort, i també en el moment del repartiment de la collita. Cal ser responsable, assumir la gestió com a pròpia. Cal confiar, també, que els teus companys seran responsables i generosos com ho ets tu.

Cultivar amb la família, o per la família, és una experiència enriquidora i profunda. Amb els amics, a més, pot ser transformadora. Però hi ha riscos que s'han de tenir presents, alguns dels quals he intentat descriure.

Another year

2011-11-13T18:57:00.006+01:00

Us deixo la pel·lícula Another year. Com ja delata el títol, tracta de la quotidianitat, d'un any més en la vida d'un matrimoni entranyable, que cuida el seu hort mentre cuida la gent que els envolta, el seu fill, la seva nova parella, els amics...

Família i amistat. Alegria i tristesa. Esperança i desànim. Soledat. I l'hort com a escenari on fer transcórrer aquesta quotidianitat.

A sota, podeu clicar per veure la pel·lícula online a través de Megavídeo

Els orígens llibertaris de l'hort escolar

2011-10-12T16:52:00.003+02:00

En un capítol del llibre L'hort Escolar Ecològic, de Montse Escutia (2009), podem llegir el següent fragment, en referència als orígens de l'hort escolar:

En els darrers anys, hem vist com l'hort ha entrat amb força a les escoles. A la dècada dels noranta, semblava una fita impossible i només uns quants agosarats molt convençuts es veien amb cor de tirar endavant un projecte tant innovador.

Era la conseqüència lògica d'una societat que volia tornar a establir lligams amb la terra. Els primers, als anys setanta, havien estat els hippies, massa transgressors, però, a poc a poc, hi va haver més gent que cercava desestressar-secultivant un petit tros de terra. El llibre de John Seymour La Vida en el Campo y El Horticultor Autosuficiente feia furor entre les persones que veien en el retorn a les zones rurals una alternativa a la vida massa accelerada de la ciutat. L'hort es generalitzava entre la classe mitjana i, tard o d'hora, havia d'arribar a l'escola.

L'autora parteix d'un supòsit equivocat: l'hort escolar és molt més antic, es remunta al primer terç del segle XX. Certament, les implicacions de l'hort actual no són les mateixes que l'hort de fa setanta o vuitanta anys, sobretot respecte dels valors de la sostenibilitat i l'ecologisme, que sí que tenen el seu origen en el moviment hippie de finals dels 60 i la crisi del petroli de principis dels anys 70.

Tanmateix, l'ús de l'hort com a eina pedagògica pertany a l'Escola Racionalista, a Catalunya impulsada per Ferrer i Guàrdia a través del moviment de l'Escola Moderna. Aquest moviment pedagògic es basava en les idees de Fourier i Kropotkin, que defensaven el coneixement racional i empíric, pràctic, enfront del dogmàtic i metafísic, així com l'ètica de la solidaritat i l'ajuda mútua.

No és casualitat que tornem a topar amb la figura de Kropotkin. Vegeu el post que se li va dedicar quan es parlava dels horts obrers de Salt, contemporanis als primers horts escolars.

Un cas documentat d'hort escolar fou el de l'escola Moderna de la Torrassa, on hi treballà la coneguda pedagoga racionalista Concepción Ocaña (Font). En aquest centre hi havia un hort escolar, amb arbres fruiters. L'Escola Moderna de la Torrassa va passar a formar part, l'any 1936, del Consell Escolar de l'Escola Nova Unificada, el CENU, una institució que tenia per finalitat crear una escola nova, gratuïta, única, amb coeducació i en llengua catalana. I en el seu pla d'ensenyament, se suggeria que "dediquessin gran atenció al treball agrícola i a l'hort escolar." Tal com s'explica en altres apartats del Pla, es donava una importància notable al treball al camp o a l'hort, perquè es considerava un mitjà -sens dubte el millor- per adquirir altres coneixements i per eixamplar la formació de la persona.

Com veiem, l'hort escolar ja era una realitat ben viva en aquella societat catalana convulsa i modernitzadora, en transformació constant i en ebullició creativa, del primer terç del segle XX. Malauradament, la destrucció que va suposar la victòria del feixisme espanyol, acabà amb mig segle de progrés, del qual sovint sembla que encara no ens hàgim recuperat.

Més recentment, als 50, l'hort escolar va ser present en el model d'escola lliure del pedagog francès Célestin Freinet. L'ensenyament científic, assegurava, havia d'arrelar-se en l'activitat tècnica, pràctica, manual, essent l'hort un mitjà pedagògic fonamental on treballar pensament i acció, on practicar el càlcul viu.

Horts en presons

2011-10-03T21:34:00.011+02:00

L'hort ha estat utilitzat al llarg de la història en molts àmbits i perseguint múltiples objectius. En aquest post traçarem dues pinzellades de l'hort en un centre penitenciari, a partir de dos casos, l'antiga presó de dones de les Corts de Barcelona, i la presó de Picassent, a València.

Aquí podeu veure dues imatges de l'extens hort de la presó de Les Corts, datades de 1944. Aquest centre va posar-se en funcionament el 1936, durant la República, i va tenir continuïtat fins l'any 1955. Foren uns anys molt durs, sobretot a partir de 1939, amb una cruenta repressió política. Una part significativa de les dones que residien al centre eren preses polítiques, els primers tres anys de signe dretà o bé del POUM, i a partir de 1939 foren preses republicanes (incloses altra vegada les del POUM...). Entre el 1939 i el 1940 s'hi van afusellar onze dones. (Font)

Amb tota probabilitat, l'activitat de l'hort era un treball forçat, que cercava una finalitat punitiva, esclavitzant. L'hort de la presó de dones de Les Corts va ser un hort repressiu, una eina al servei del càstig i la opressió pròpies del règim dictatorial franquista.

El segon cas que presentem afortunadament és prou diferent. L'hort de la presó de Picassent, en funcionament des de setembre de 2007. Hi participen uns 20 interns de forma voluntària, i compta amb el suport financer de l'Obra Social de La Caixa. La filosofia d'aquest hort, explicada al bloc de l'associació valenciana Sembra en Saó, segueix la línia dels horts terapèutics orientats a col·lectius en situació de risc d'exclusió social. Així defineixen els objectius i els beneficis que pensen que aporta aquest hort:

Creiem que este projecte pot ajudar a millorar les condicions de vida dels interns, perquè estem convençuts que el cuidat d’un hort aporta beneficis immediats per a la salut física i mental. A més, l’hort pot ajudar a millorar les relacions personals entre els participants, també amb els membres del personal del centre, perquè la presa de decisions i el treball en equip fomenten la comunicació i la camaraderia. El cuidat d’un hort ecològic pot proporcionar-los uns coneixements generals relacionats amb el medi ambient i la societat, fomentant així la seua sensibilització cap als problemes ambientals (especialment cap aquells lligats a l’Horta de València) i generant en ells uns hàbits de vida saludables i sostenibles.

El projecte té també una gran utilitat social, perquè proporciona als participants una formació bàsica que pot ajudar-los a trobar ocupacions relacionades amb l’agricultura ecològica i el medi ambient.

En definitiva, es pretén reforçar l’autoestima dels interns i millorar les seues condicions de vida, ampliant les perspectives laborals i socials de la seua futura vida en llibertat.

Felicitats per tirar endavant un projecte tant potent com aquest. Tinc constància, però, que no és l'únic centre penitenciari del país on es cultiva un hort, a Can Brians n'hi ha un altre en funcionament. La persona que l'impulsa m'ha convidat un dia a fer-hi una visita. Ho tinc present! També molts ànims per a ell, no ha de ser pas senzill tirar endavant un projecte així en un context d'aquestes característiques. I menys encara si no es disposa del suport institucional suficient.

Lleure Agrari a La Vanguardia

2011-10-02T20:05:00.005+02:00

El passat divendres 30 de setembre La Vanguàrdia de Tarragona va publicar un reportatge sobre horts urbans, on em van entrevistar. Aquí teniu els enllaços, en pdf: 1, 2 i 3.

El document, redactat pel periodista Jordi Baró, supera l'enquadrament habitual en temàtica d'horticultura urbana, fent un recorregut per múltiples experiències en aquest camp. El fenòmen és certament complex, dinàmic, en constant evolució, i això queda prou reflectit en el reportatge.

Una diversitat de formes i pràctiques que ens aboca a tot un seguit de qüestions: què representen en realitat els horts urbans? Per què experimenten aquest boom? Com és que col·lectius tant diversos s'hi han interessat? Per què pren formes tant diferents i de tant ràpida evolució? Qüestions poc resoltes fins el dia d'avui, i de difícil abordatge. Com si la seva resposta es reservés pel futur...

Hospital psiquiàtric de Sant Boi: el primer hort terapèutic? (II)

2011-09-12T16:24:00.014+02:00

En un anterior post, parlàvem d'un reportatge que havia sortit a la revista Sàpiens sobre el jardí modernista de l'antic Hospital Psiquiàtric de Sant Boi. En aquest document, es parlava de la pràctica de l'ergoteràpia com a mètode de tractament dels interns, i entre les diferents tasques en destacava una que en el nostre cas ens atreia l'atenció: el cuidat d'un hort.

En aquell post, ens preguntàvem si no seria aquest el primer hort terapèutic del nostre país, ja que era contemporani a les obres del jardí modernista, i per tant, datava de la primera dècada de 1900.

Arran d'aquesta informació, hem fet una mica de recerca bibliogràfica, comptant aquest cop amb el suport de la Vanessa Prades, també psicòloga. Entre la diversa informació que hem recopilat, en destaquen els següents punts:

1.- L'hort terapèutic del psiquiàtric de Sant Boi es remuntaria pràcticament a la seva creació, previ a la construcció del jardí modernista. Sabem que l'any 1854, un any després de l'obertura del centre, va ser annexionat un hort que tocava al recinte, propietat del Marquès de Santa Cruz. Per altra banda, el fundador i primer director del centre, Antoni Pujadas, va escriure l'any 1877 un escrit titulat "Colonia Agrícola para Manicomio", on es defensava l'activitat de l'hort com a tècnica terapèutica. Anys més tard, el 1908, la Revista Frenopática Española va decidir publicar aquest treball, afirmant que "Ninguna prueba mejor que dicho artículo para demostrar los conocimientos frenopáticos del Dr. Pujadas, que se adelantaron en mas de un cuarto de siglo a lo que es en la actualidad la última palabra de la Psiquiatria en lo referente al tratamiento de los alienados por medio de colonias agrícolas" (Fructuoso, P.A., 1982). En aquest sentit, doncs, probablement sí que fou a l'Hospital Psiquiàtric de Sant Boi on es creà el primer hort terapèutic.

2.- L'activitat de l'horticultura terapèutica forma part del conjunt d'activitats que es coneixen com a teràpia ocupacional, sovint també ergoteràpia o laborteràpia (no són sinònims exactes, però en aquest cas els considerarem com a conjunt). Tanmateix, la pràctica del cultiu d'un hort tenia unes característiques diferents de la majoria d'activitats ocupacionals: es desenvolupava a l'aire lliure. I aquest aspecte és essencial per entendre el moment històric de l'aparició d'aquest hort terapèutic, ja que coincideix amb l'higienisme. L'higienisme fou una una corrent científica-cultural de mitjans de segle XIX, que incidí en disciplines tant variades com l'urbanisme, l'arquitectura, la medicina, i en el nostre cas, la psiquiatria. I entre les múltiples idees que es van fomentar, una d'elles fou l'apreci de l'aire lliure, l'obertura a l'exterior, la circulació saludable d'aire fresc. L'hort s'esqueia amb aquesta nova percepció de la salut, més que no pas altres activitats ocupacionals en espai tancat. El següent fragment està extret d'un discurs d'Emilio Cabred, psiquiatre argentí, durant la inauguració d'un important centre psiquiàtric del seu país, l'any 1908. Es pot apreciar la idea que acabem d'exposar: La aplicación del trabajo, en todas sus formas, como modificador mental, ha venido haciéndose en escala cada vez mayor.
Sin descuidar el trabajo de los talleres, que ya funcionaban en los asilos cerrados, se ha dado la mayor amplitud posible a las faenas al aire libre, que son las más favorables para la salud del cuerpo y del espíritu, dotándose a los asilos de puertas abiertas, de grandes zonas de cultivo...

3.- L'antic Psiquiàtric de Salt també va desenvolupar la seva activitat ocupacional al voltant de l'horticultura. La seva creació fou posterior al psiquiàtric de Sant Boi, i data de l'any 1886, amb l'adquisició d'un mas envoltat de terres de conreu i una certa infraestructura per a la cria d'alguns animals de corral. Els inicis foren precaris, i s'utilitzà l'activitat ocupacional dels interns per compensar el poc pressupost de què es disposava per al manteniment del centre. En tot cas, l'equip del psiquiàtric partia amb un esperit ferm de posar en pràctica una filosofia assistencial basada en la teràpia a l'aire lliure i el treball ocupacional, especialment a l'hort, en la línia de les últimes tendències en psiquiatria, i de pas es feia una defensa explícita de l'estalvi econòmic que suposava per a la gestió del centre la col·laboració dels propis usuaris (Gil, Rosa Maria; Boadas, Joan, 1987).

Referències bibliogràfiques:

1. Fructuoso, P.A. (1982). Almacen de razones perdidas. Historia del manicomio de Sant Boi . Editorial centífico-médica: Barcelona.

2. Gil, Rosa Maria; Boadas, Joan (1987). El Psiquiàtric de Salt. Cent anys d'història. Ed. Diputació de Girona: Girona.

De la plena ocupació a la plena activitat

2011-09-10T00:03:00.011+02:00

En aquest bloc s'ha anat assenyalant el caràcter productiu i a la vegada no laboral de l'hort urbà, i hem fet cap a diverses implicacions que això comporta. M'agradaria, en aquesta ocasió, alimentar el debat aportant un fragment d'un llibre titulat "Ethos Mundial", 2001, de Leonard Boff (en castellà té un títol diferent, no sé per què: "Ètica planetària desde el Gran Sur"), p.14:

[...] la crisi del sistema del treball: les noves formes de producció, cada cop més automatitzades, prescindeixen del treball humà; en el seu lloc, entra la màquina intel·ligent. D'aquesta manera es destrueixen llocs de treball, fent innecessaris molts treballadors, creant així un immens exèrcit d'exclosos en totes les societats mundials.

Aquesta transformació de la pròpia naturalesa del procés tecnològic exigeix un nou patró civilitzador. Hi haurà desenvolupament sense treball. La qüestió principal ja no serà el treball -que, en el futur, podrà ser un luxe d'alguns- sinó el lleure. Com passar d'una societat de la plena ocupació a una societat de la plena activitat que garanteixi la subsistència individual? Com aconseguir que el lleure sigui creatiu [productiu], que realitzi les virtualitats humanes? Doncs alliberant el treball del règim assalariat a què ha estat sotmès, i retornant-lo a la seva naturalesa original: l'activitat creadora de l'ésser humà.

Ens podem preguntar per què caram un llibre d'ètica es planteja aquest tipus de qüestions. També podem invertir la pregunta: es pot treballar des de l'ètica la crisi del sistema del treball?

De fet, quan cultivem un hort, per petit que sigui, no estarem reproduint i fomentant els valors del lleure productiu?

L'Hortiga, o com superar la dicotomia producció-consum

2011-08-28T00:19:00.006+02:00

L'Hortiga és una iniciativa agrària interessant. En els últims anys, el món agrari català, per fer front a la deslocalització de la producció agrícola i al monopoli dels grans circuits de comercialització, ha buscat fórmules per aproximar-se al consumidor, com ara la oferta de cistelles de producte ecològic de proximitat, o bé la creació del segell Km0 i la xarxa de restaurants associats. L'objectiu ha estat crear una vinculació entre productors i consumidors que restés anonimat, i per tant, aportés compromís i fidelitat mútues.

En aquesta mateixa línia, però donant passes endavant, l'Hortiga ha aconseguit estrènyer encara més aquesta relació. I ho a partir d'una fórmula innovadora: trenca la dicotomia entre producció i consum. L'entitat disposa del propi hort i espai de distribució, i en la seva activitat integra tant la producció com el consum. I no només això, sinó que els seus membres poden exercir potencialment els dos rols, el de productor i el de consumidor. Clar, algunes persones, per les seves vides professionals, no poden dedicar massa temps a col·laborar en les tasques de l'hort; d'altres, en canvi, disposen de temps i potser van més justes de diners. A partir d'aquí, la organització interna gestiona una entesa mútua per repartir dedicació, productes i dos contractes de feina a temps parcial.

A la pàgina web de l'associació podreu llegir àmpliament i en detall la seva experiència. Una experiència que es remunta al 2009, i que se'ns presenta madurada, amb el nom definitiu d'Hortiga, la primavera d'aquest any. Qualsevol persona o col·lectiu que s'interessi per iniciar un projecte semblant, hauria de fer cap a la seva web i llegir-la de cap a peus.

Un projecte innovador, que aconsegueix crear vincle durador, compromís, significat, confiança i teixit social a l'entorn de l'activitat agrària. Però no és l'únic cas d'aquesta naturalesa. De fet, actualment, el món agrari està en ebullició, estan sorgint experiències com aquestes arreu. Moltes d'elles al voltant d'ecoxarxes locals i de la CIC, la Cooperativa Integral Catalana. Altres, com en Vicent, d' Hort Sostenible, a part de produir i distribuir cistelles ecològiques, posa a disposició horts de lleure on els hortolans cultiven una part de les verdures que ells i les seves famílies consumeixen al llarg de l'any.

Del que es tracta, d'una o altra forma, és de reduir la distància entre la producció i el consum. Però no només creant circuits curts de comercialització, amb l'objectiu de reduir intermediaris, sinó acabant directament amb la intermediació. O millor dit, acabant amb la intermediació que crea anonimat, que distancia, que homologa i estandarditza l'intercanvi. I quina millor fórmula que permetre als consumidors exercir, en la mesura que puguin o vulguin, el rol de productors.

Hospital psiquiàtric de Sant Boi: el primer hort terapèutic?

2011-08-23T21:23:00.009+02:00

La revista Sàpiens ens ofereix, aquest mes d'agost, nº 106, un reportatge sobre els jardins modernistes de l'antic Hospital Psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat. El document parteix d'un estudi recent on es vincula aquest recinte, d'autor desconegut, amb l'obra d'Antoni Gaudí (si us interessa el tema, feu cap a aquest article i a aquest altre, de Daniel Barbé Farré, gèoleg, i David Agulló Galilea, arquitecte, respectivament).

Des de la seva fundació, l'any 1854, l'hospital va ser un centre innovador, en l'aspecte arquitectònic però també en la concepció assistencial moderna, deslligada de la idea de reclusió, i enfocant la malaltia mental des d'una perspectiva netament científica, lliure de connotacions religioses.

Entre les pràctiques mèdiques, es va promoure l'ergoteràpia, terme que avui coneixem més habitualment com a teràpia ocupacional. L'ergoteràpia, en aquella època, era una tècnica poc coneguda a Catalunya. Tenia per objectiu reinserir els malalts mentals a partir del treball manual. Es tractava de tot un conjunt d'activitats ocupacionals com era fer el pa, rentar la roba, cuidar els jardins i, en els extensos terrenys situats a la rodalia del centre, cultivar tot tipus d'hortalisses i alimentar diferents animals de corral.

Avui en dia, són molts els centres de salut mental que focalitzen la seva activitat terapèutica en l'activitat ocupacional. Tasques que cada vegada més inclouen el treball d'un hort. Però el concepte no és nou, com hem pogut comprovar, té més de cent anys d'història. És important assenyalar, però, que el primer hort terapèutic va aparèixer coincidint amb un moviment cultural que va prendre especial rellevància al nostre país, el Modernisme. I el Modernisme parlava de la relació dels humans amb la naturalesa, de polaritat i a la vegada implicació mútua, sempre amb un rerefons romàntic de comunió. Els humans, per al Modernisme, som una manifestació de l'energia natural, que ens aproximem a la natura i ens en distanciem, en vaivé constant, atrets per la seva bellesa i a la vegada amenaçats pel seu poder (Casalmiglia, J. M., 1986). Una relació dialèctica que l'hort urbà contemporani se segueix plantejant. L'hortolà d'avui, quan és a l'hort, quan interactua amb els diferents elements de l'hort, rebutja tota pràctica que suposi dominació completa i explotació massiva. Tampoc es resigna a la contemplació passiva, quan les plagues fan aparició, o quan es produeixen inclemències meteorològiques que afecten les plantes de cultiu. L'hortolà busca incidir en l'hort, però sense imposar unilateralment, vetllant per l'equilibri i mantenint viva la dialèctica de la relació.

No sé si és casualitat, o causalitat, doncs, que confluíssin el primer hort terapèutic amb el caràcter modernista dels jardins de l'Hospital Psiquiàtric de Sant Boi. Des del punt de vista filosòfic, sembla que mantinguin una sintonia. Ho preguntarem als autors del reportatge.

El boom dels horts urbans a Catalunya: quan i per què?

2011-08-21T16:38:00.009+02:00

(aquest escrit és la resposta per mail que li vaig donar a un periodista del Periódico davant la pregunta que em va formular sobre quan va iniciar-se el boom dels horts urbans a Catalunya i per quin motiu o motius ho va fer. Malauradament, per qüestions d'espai i de prioritats periodístiques, la resposta no va quedar degudament reflectida al reportatge. La deixo aquí.)

Primer de tot, assenyalar que els horts urbans han estat una constant al llarg de la història de la Humanitat des que hi ha ciutats, bàsicament per una qüestió d'autoabastiment. Ara bé, el fenomen actual dels horts urbans té característiques úniques, que no s'han donat mai abans, té connotacions que van més enllà de la finalitat productiva. L'hort urbà es concep ara com un espai de lleure, un lleure que tot i ser productiu es percep al marge del treball. El primer hort urbà català promogut per una institució pública va ser a Barcelona, l'any 1994, a Gràcia, i es va anomenar l'Hort de l'Avi (font). El 1997 l'Ajuntament de Barcelona va decidir habilitar la Masia de Can Mestres i fer-hi nous horts, iniciant així la xarxa d'horts urbans de la ciutat comptal. En l'actualitat, només en aquesta ciutat, ja hi ha 13 espais d'horts urbans municipals i un total de 341 parcel·les. La pràctica totalitat destinades a lleure per jubilats, però també s'han reservat alguns horts per a institucions amb finalitats terapèutiques. A Catalunya la xifra ja deu superar els 40 municipis i les 2000 parcel·les, quasi totes creades en els darrers 10 anys.

Al principi, doncs, es va iniciar l'onada amb el pretex del lleure, però es van anar adoptant altres usos, entre ells el terapèutic i l'educatiu. Actualment, ja són moltíssims els centres de salut, residències, centres ocupacionals o pre-laborals, col·legis i instituts, i fins i tot algunes universitats, que tenen horts i els inclouen en els seus programes terapèutics o educatius, respectivament. Respecte del factor terapèutic, és interessant el seu efecte positiu en la persona immigrant, o que procedeix del món rural i viu ara a la ciutat. Personalment, com a psicòleg, ho he observat en diversos casos d'hortolans a Lleure Agrari. L'hort permet reviure relacions personals o vivències del lloc d'origen, associades al contacte amb la terra, podent esdevenir així un pont entre dos móns, l'actual i el que s'ha deixat enrere. Aquesta experiència pot ajudar en l'elaboració del dol migratori, i en persones grans, on el factor migratori es suma al factor edat, l'hort pot ser un potent reforçador de la identitat.

L'hort, però, no s'esgota amb les raons que hem explicat fins ara. També és un espai on reivindicar una nova manera de fer i de relacionar-se, on s'aporten propostes ètiques, i també polítiques. La persona que es posa a cultivar un hort, sobretot si es tracta del perfil d'hortolà jove, amb nivell formatiu mig-alt i que viu en zona urbana, busca un contacte amb la natura, però un contacte amable, lent, sinèrgic, busca formar part d'aquesta natura, a través de l'hort, vol ser un element més d'aquest hort, per conviure-hi en harmonia. Si ens hi fixem, l'hort urbà contemporani és sempre un hort ecològic, ja no es concep d'altra manera. I en la pràctica ecològica, hi ha associat un fort component ètic, principis que guien l'hortolà a establir una relació integrada i sostenible amb els diferents elements de l'hort. Ètica de l'hort que és traslladable a una ètica general, sobre el conjunt de la societat. Clar, això té molta relació amb la consciència social creixent que les societats humanes estem arribant a un moment crític, en camí d'esgotar els recursos naturals i sense un horitzó definit, sobretot en aquests temps de crisi econòmica. Cultivar un hort té molt a veure amb això, quan es posa sistema de goter o encoixinat per estalviar aigua, quan s'utilitzen productes ecològics o la combinació de cultius per controlar les plagues sense danyar els demés éssers vius, quan s'utilitza la fanga en comptes del llaurat motoritzat, etc. L'hort és com si fos una maqueta del que podria ser una societat sostenible, pacífica, diversa, acollidora.

I de l'hort ètic al polític només hi ha un pas, i efectivament, molts moviments socials alternatius utilitzen l'hort com a espai simbòlic on projectar els seus programes i reivindicacions polítiques. L'hort de la Plaça de Catalunya, durant l'acampada del moviment del 15M, va representar una bandera del moviment. [tinc dos posts sobre aquest hort, 1 i 2].

Diguem, com a síntesi, que l'èxit de l'hort urbà és degut a la seva capacitat de satisfer tota una sèrie de necessitats socials i donar veu a un conjunt de propostes ètiques i polítiques que cerquen de forma més o menys conscient una alternativa al sistema actual.

El boom dels horts urbans a Catalunya: quan i per què? de Albert Vidal i Raventós està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a www.lleureagrari.cat

Reportatge al Periódico de Catalunya

2011-08-18T13:20:00.005+02:00

El dilluns 11 d'agost sortia aquest reportatge sobre horts urbans al Periódico de Catalunya, on vaig col·laborar com a expert en el tema.

Mauricio Bernal, el periodista que va redactar el reportatge, es va posar en contacte amb mi per realitzar-me una sèrie de preguntes sobre el fenòmen dels horts urbans a Catalunya. Vaig complementar les respostes amb informació que he anat recollint des de l'estiu de 2008, primer formant equip amb dos companys de Vilafranca, i posteriorment, a partir de 2009, pel meu compte, cercant per la xarxa, visitant personalment horts urbans en diversos indrets del país, desenvolupant la meva pròpia experiència amb Lleure Agrari, entrevistant molts hortolans, escoltant les seves opinions i vivències, analitzant-les, i finalment teixint poc a poc una xarxa de coneguts amb qui anar intercanviant informació del tema.

L'article d'El Periódico és encapçalat per un titular provocador: l'ecologisme propicia una nova generació de pagesos urbans. És en realitat ecologisme el que explica el boom dels horts urbans? No resulta fàcil respondre aquesta pregunta. Per un costat, constatem que el moviment ecologista organitzat a Catalunya no s'ha implicat de forma decisiva en la proliferació del fenomen. En canvi, sí que és cert que hi ha molt d'ecologista en el cultiu d'un hort urbà. Sobretot en el seu caràcter ètic. En un posterior post penjaré la resposta que vaig donar per mail al periodista d'El Periódico, quan em va preguntar sobre el per què de la onada d'horts urbans. Es fa una pinzellada en la qüestió ètica.

Horts urbans col·lectius dels Països Catalans

2011-08-05T23:18:00.010+02:00

Us presento un treball de recopilació sobre els horts urbans col·lectius dels Països Catalans, que vaig realitzar ara farà un any i mig. No està actualitzat, però en les properes setmanes miraré de fer-ho, fins on arribi.

Mostra Horts Urbans en un mapa més gran

S'han inclòs tots aquells espais d'horta que segueixen els següents criteris:

1-Horts no professionals, en el sentit agrícola del terme. És a dir, l'activitat de cultiu no és realitzada per pagesos, ni els productes recol·lectats van al mercat, almenys de forma sistemàtica.

2-Horts col·lectius, o sigui, inclouen un conjunt d'hortolans. En anglès equivaldria a community garden. Nosaltres, però, traduïm "community" per "col·lectiu", en comptes de "comunitari", per no crear confusió amb els horts comunitaris de diferents moviments socials, on es cultiva en equip. La categoria de "col·lectiu" inclou tant els horts on el treball es du a terme en equip com individual, on cadascun dels hortolans té el seu propi espai.

En aquesta definició, queden inclosos els horts públics municipals (vermell al mapa), els horts de diferents moviments civils o entitats cívico-polítiques (en verd), entitats o institucions amb finalitats ludico-terapèutiques (groc), i els horts que han estat impulsats per iniciativa particular (blau), com és el cas de Lleure Agrari. Queden exclosos els horts escolars o pedagògics, que tot i poder-se considerar col·lectius, requeririen un mapa propi, donat el seu volum actual i el conjunt de característiques pròpies que els separen dels demés tipus d'horts. De totes maneres, alguns d'aquests horts pedagògics traspassen l'àmbit educatiu, i interactuen amb l'entorn social que els envolta, motiu pel qual hauríem d'incloure'ls.

Si feu cap al mapa, segurament en coneixereu algun que no hi és... només cal que m'envieu un mail o escriviu en aquest mateix post, i l'afegiré!

Penso que un instrument d'aquest tipus és necessari. Aquesta setmana mateix, m'ha entrevistat un periodista del Periódico de Catalunya, demanant-me informació sobre el nombre d'horts urbans que hi ha en aquests moments al país. També m'ho va preguntar fa un mes una periodista de la revista Presència, per tal de redactar un reportatge d'horts urbans, en el qual vaig acabar col·laborant. En els dos casos, els he facilitat la informació de què disposo, però m'he sentit incòmode, perquè malgrat sigui el recull més aproximat que s'ha fet fins ara dels horts urbans catalans, no és una estimació prou fidedigna. Cal treballar-ho més.

Deixaré penjat el mapa al lateral del bloc, per tal que sigui ben visible. Si algú vol el permís per poder incloure ell mateix dades d'horts urbans, que m'enviï un mail. I si algú té un bloc i vol incrustar-hi el mapa, caram, endavant!!!

Carxofa del Prat

2011-07-30T12:34:00.006+02:00

Enguany, hem decidit adquirir carxofa del Prat. En Santiago, un dels hortolans de Lleure Agrari, en va plantar diversos peus l'estiu passat, que han assolit uns rendiments molt superiors i de millor sabor que les carxofes de la resta dels horts, que procedeixen de planters locals.

D'aquesta manera, i aprofitant el contacte d'en Santiago amb la cooperativa agrícola del Prat, hem fet una compra conjunta. Setze hortolans s'hi han apuntat, i s'ha realitzat una comanda total de 170 peus de carxofera. Preu de cost: 35 cèntims cadascun.

Per plantar-los, cal remoure bé en terreny, colgar les arrels sota terra deixant sortir el tronc de cada peu, i regar-ho bé. La distància òptima és una carxofera cada 75 cm, i si es posen en dues rengleres, aquestes han de tenir una separació d'1 metre entre sí. El reg ha de ser setmanal.

La carxofa del Prat té cada dia més renom, bàsicament per la seva qualitat. Segons la Gastroteca, la Carxofa Prat es defineix com a "lleugerament àcida, fresca, intensa, dolça i bellutada. Gustosa i suau. Aquestes característiques contrasten amb les carxofes d’altres procedències, especialment per la suavitat del seu gust, i ser menys oxidativa, així com per la seva textura fina, i la suau astringència produïda per la tenacitat de la carxofa".

En aquesta imatge podeu veure una panoràmica del Parc Agrari del Baix Llobregat, en primer pla un camp de carxofes acabat de plantar.

Piotr Kropotkin i l'horta de Salt

2011-07-22T18:42:00.019+02:00

Dilluns passat érem a Salt, acompanyats per l'Ivan Bustamante, el tècnic de medi ambient de la localitat, que ens va oferir molt amablement una visita a l'horta del municipi.

Entre les particularitats d'aquesta vila, en destaca la seva horta, que és absolutament immensa. S'han comptabilitzat un miler d'horts, ens va assegurar l'Ivan, la major part d'aquests cultivats per hortolans de lleure. Un miler d'horts per a una població que ara mateix té prop de 30.000 habitants. És una proporció increïble, esplèndida, que sens dubte ha d'haver marcat la història d'aquesta vila.

Durant els anys 30, el nom del revolucionari Piotr Kropotkin va quedar gravat a la pedra de la façana de la fàbrica tèxtil Coma Cros, quan fou col·lectivitzada per la revolució anarquista. Llavors passà a anomenar-se fàbrica Kropotkin de Salt i convertida durant aquell període en una fàbrica d'armes. El moviment obrer de Salt havia donat molt combat, segons s'ha recollit en determinats documents històrics, i això fou així en part gràcies a l'activitat hortolana de molts dels seus integrants, que els abastia d'aliments i els donava seguretat alimentària en els llargs períodes de vaga sindical.

Tanmateix, no es té una explicació clara del motiu que va empènyer aquells obrers a gravar el nom de Kropotkin a l'edifici tèxtil. Potser fou casualitat, un entre diversos líders revolucionaris, o, com sospita l'Ivan Bustamante, parteix de criteris molt determinats. Concretament del contingut de l'obra d'aquest autor anarquista.

De fet, Piotr Kropotkin, a l'obra "Camps, fàbriques i tallers"(1899), desenvolupa una tesi que podria haver captivat el moviment obrer de Salt. Exposa la perspectiva de l'activitat combinada, l'equilibri harmònic entre les diferents activitats productives, tant des del punt de vista col·lectiu com individual. La creixent especialització de la producció, afirma, ha d'anar seguida d'un moviment contrari que possibiliti la integració: "Que cada nació sigui el propi manufacturer i el propi agricultor, que cada individu treballi al camp i en alguna art industrial; que cadascú combini el coneixement científic amb el coneixement pràctic", i afegeix: "una societat reorganitzada [...] haurà de cercar els millors mitjans per combinar l'agricultura amb la manufactura, el treball de camp amb la indústria descentralitzada, i veure's obligada a proporcionar a tothom una educació integral, la qual, per sí mateixa, ensenyant ciència i ofici des de la infantesa, pot dotar a la societat de les dones i homes que vertaderament necessita".

Una tesi, la de Kropotkin, que sintonitzava plenament amb la realitat de molts treballadors de Salt, que combinaven la seva activitat manufacturera a les fàbriques tèxtils del municipi i el treball al seu hort familiar. Una activitat combinada que, sens dubte, revertia positivament en el seu nivell de vida, el seu estat d'ànim, i també en la capacitat de lluita obrera.

No sabem si aquest en va ser el motiu, però el raonament té cert fonament. Potser, algun dia, es trobi un document o un testimoni que ho confirmi.

Actualment, la nau ha estat recuperada per a ús cultural, sota el nom de Nau Kropotkin, com a part de la Factoria Cultural Coma Cros. Si entreu a aquest enllaç, de l'ajuntament de Salt, es fa una descripció històrica de la fàbrica. Tanmateix, curiosament, s'omet el període entre 1920 i 1969, com si entre aquestes dues dates no hagués ocorregut cap fet rellevant. En aquest altre enllaç (en anglès), en canvi, sí que es parla del període anarquista, i del moment que es va realitzar el gravat del nom a la façana de la nau.

Piotr Kropotkin i l'horta de Salt de Albert Vidal i Raventós està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a www.lleureagrari.cat

Hort i espiritualitat (1)

2011-07-10T17:37:00.026+02:00

Aquests darrers mesos, he estat realitzant entrevistes a diverses persones que cultiven un hort en el seu temps de lleure, i també a pagesos que cultiven la terra per motius que van més enllà del purament material, que cerquen quelcom més que guanyar-se la vida. L'objectiu d'aquestes entrevistes ha estat esbrinar les diverses implicacions de cultivar la terra, ja fossin implicacions de tipus psicològic, ètic, o fins i tot espiritual.

En un anterior post, vaig parlar de l'hort generatiu, i ho vaig fer a través de tres persones que havien trobat en l'hort un mitjà per seguir desenvolupant un rol productiu, amb tot el conjunt de beneficis psicològics que això suposava.

En aquest post m'agradaria encetar una nova perspectiva de l'hort, no estrictament psicològica, sinó més específicament de la seva vessant espiritual. De moment, no s'entrarà a desenvolupar el tema, sinó que es tractarà de donar-ne una pinzellada; és un àmbit complex, i requereix aproximacions successives.

Parlarem d'espiritualitat per referir-nos a aquelles experiències d'expansió del Jo, on s'amplifica el sentit d'identitat i ens sentim formant una unitat amb l'entorn (Solomon, 2002); es tracta de vivències que podríem definir com un despreniment, una dissolució, o també una dispersió de la consciència; a la vegada, s'acompanyen d'un sentiment de pertinença i fusió amb aquest entorn natural, com si les fronteres de la nostra persona, allò que ens defineix i ens situa en el món, haguessin deixat d'existir, o fossin tant àmplies que englobessin el món extern. La identitat, així, s'estén més enllà de la persona, o sigui, la transcendeix, podent arribar a abraçar aspectes de la humanitat, de la vida, la naturalesa, o bé del cosmos, que anteriorment s'experimentaven com a aliens (Walsh i Vaughan, 1993). Espiritualitat que pot experimentar-se per múltiples camins, partint de doctrines religioses o al marge d'aquestes, en solitari o formant part d'un grup, de forma espontània o bé realitzant rituals diversos; aquí em limitaré a cercar l'espiritualitat en el cultiu d'un hort, i ho faré a través de l'entrevista a hortolans i pagesos que en major o menor intensitat relaten aquest tipus de vivència.

Una de les entrevistes que he realitzat ha estat a en Joan Borrut, un pagès de l'Alt Penedès que gestiona una finca agroecològica anomenada Cases Blanques, a l'Arboçar. L'entrevista va durar una hora i mitja, i es va desenvolupar a la finca mateix, en un bosquet d'alzines que en Joan conserva orgullós, al mig dels cultius, on es manté un ambient fresc i molt agradable en un mes de juliol.

L'objectiu de la visita va ser conèixer els motius que van dur en Joan a engegar el projecte agroecològic, i que l'empenyen dia a dia a seguir endavant. Al llarg de l'entrevista, es va parlar de qüestions ètiques, econòmiques, de salut. Es va parlar també de les fonts d'energia, d'un canvi de model social, cada dia més urgent, de les relacions entre les persones, del ritme de la vida moderna... I també es va parlar d'espiritualitat: experiències, sensacions, vivències, que ocorren en contacte amb la terra, i que representen una obertura a l'espiritualitat. Us deixo un fragment de l'entrevista, on en Joan ens explica com va sorgir el cultiu en cercles concèntrics que té a la finca:

Albert: Aquí a la finca hi tens un espai que cultives en cercles concèntrics, oi? Ho tens per algun motiu en concret?

Joan: Home, a part de bonic i curiós, que ho és, hi ha alguna cosa més... de fet, va ser tot plegat una casualitat. Va ser en una feixa on la idea era fer-hi un estany per recollir les aigües pluvials, que baixen de dos turonets. L’espai circular on havia d’anar l’estany es va mantenir sense cultivar, i em limitava a fer-ne un manteniment. Quan ho treballava, seguia un recorregut en espiral, deixant una zona central de vegetació original, per tal que en un futur, quan l'estany es fes realitat, s'hi refugiessin els ocells aquàtics. La sensació que tenia cada vegada que passava el tractor era curiosa, de no haver de moure el volant ni fer cap maniobra, senzillament anar seguint la línia de l’espiral, no ho sé, donava unes sensacions com màgiques, d'harmonia interior, d'equilibri, de sentir-te part de l'entorn, de la terra... I al final vam decidir cultivar-ho, seguint de fet la tècnica del cultiu vibracional.

En aquest fragment, en Joan ens parla d'una tècnica anomenada cultiu vibracional, cada vegada més coneguda i utilitzada en agroecologia, i estretament relacionada amb la dimensió espiritual. És molt interessant la forma com va arribar a desenvolupar el cultiu en cercles concèntrics, més per inducció que no pas per deducció, després de prendre consciència i experimentar en primera persona la sensació que li produïa. Una sensació que en Joan descriu com a inequívocament espiritual. En posteriors posts, em detindré a aprofundir en aquest tipus d'experiències, i quines formes prenen en relació al cultiu de la terra.

La imatge que apareix a la dreta és extreta del Google Earth, i pertany a la visió aèria del cultiu vibracional de Cases Blanques.

Referències bibliogràfiques:

Solomon, R. C. (2002). Espiritualidad para escépticos. Meditaciones sobre el amor a la vida. Barcelona: Paidós.

Walsh, R., Vaughan, F. (1993). Trascender el ego. Barcelona: Kairós.

Hort i espiritualitat (1) de Albert Vidal i Raventós està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons

Els horts urbans de Vilafranca, en funcionament!!!

2011-07-08T09:59:00.016+02:00

El dia 1 de juny de 2011, es va fer el sorteig de les 15 parcel·les dels horts urbans públics de Vilafranca. Dues d'aquestes parcel·les van anar destinades a entitats sense ànim de lucre; concretament, la Fundació Mas Albornà, dedicada a la inserció social i laboral de persones amb discapacitat i malaltia mental, i Càritas Interparroquial de Vilafranca, entitat cristiana que s'ocupa de combatre la pobresa i l'exclusió social. Es van presentar més sol·licituds que no pas horts disponibles. Concretament, disset persones i tres entitats no van obtenir cap hort, i van quedar en llista d'espera. Han estat tres anys de feina, on s'ha implicat gent diversa, formacions polítiques i entitats locals. L'any 2010 es va organitzar el camp de treball internacional Implementing a Community Garden in Penedès Region, on 19 voluntaris/es internacionals, vinguts de dotze països diferents, van realitzar tasques d'adequació dels horts i difusió del projecte. Des d'aquí, voldríem donar les gràcies a totes aquestes noies i nois per la seva col·laboració. Estem segurs que s'alegraran de veure que la seva feina va tenir un sentit i una utilitat reals.

En les següents imatges, veiem un nen dibuixant un croquis del sistema de reg, amb l'ajuda del seu pare; l'interior de la caseta, on s'ha habilitat un lavabo i uns armaris per dipositar les eines; i en la tercera imatge, una pebrotera acabada de plantar.

Reportatge a la revista Presència

2011-07-06T15:20:00.006+02:00

El diumenge 3 de juliol la revista Presència va publicar un reportatge sobre horts urbans, de la mà de la periodista Irene Casellas, en el qual vaig participar com a psicòleg i expert en horts urbans.

És un document ben realitzat, que sap passar del més concret al més general. Dóna una visió global del fenomen dels horts urbans, superant els tòpics de sempre, i alhora aconsegueix endinsant-se en experiències personals o col·lectives que giren al voltant del tema.

Podeu descarregar-lo clicant la imatge.

Hort generatiu i jubilació

2011-06-23T13:17:00.011+02:00

L’Ernesto és un home casat de 60 anys, pare de dues filles, originari d’una regió del sud peninsular. Va emigrar a Catalunya a l’edat de 14 anys, sense haver finalitzat encara els estudis de graduat escolar. Actualment treballa en una important empresa del Baix Penedès, realitzant tasques de manteniment de maquinària. En les estones lliures, cultiva un hort de 200m2 a Bellvei. Els fruits de l’hort els reparteix a la família. Recentment, ha manifestat la seva voluntat de cultivar 200 m2 més, donat l’anunci recent d’una probable pre-jubilació. La informatització dels processos productius de l’empresa li creen dificultats creixents d’adaptació, de manera que no té més alternativa que acceptar la possibilitat de pre-jubilar-se que li ha ofert el departament de recursos humans.

Per a l’Ernesto, l’activitat a l’hort pot absorbir part del seu potencial generatiu, que el món laboral ja no és capaç de reconèixer i aprofitar. D’aquesta manera, a causa de l’hort, segueix actiu, i se sent útil per als demés, sobretot quan porta part de la collita a casa de les seves dues filles. Amb l’activitat de l’hort, l’Ernesto manté un rol actiu en el sí de la xarxa familiar, vertebra l’activitat diària, i pot enfocar progressivament el seu nou rol de jubilat.

Segons el psicòleg Erik Erikson (1982), les persones afrontem diferents conflictes o crisis al llarg de la vida, a mesura que anem superant els diferents reptes que es van plantejant amb l’edat. Erikson descriu vuit etapes del cicle vital, que ell anomena estadis psicosocials. En aquest article, ens detindrem exclusivament a l’anàlisi de les dues últimes etapes, que es corresponen a la maduresa i la senectut.

Durant l’etapa de la maduresa, que es podria situar per terme mig entre els 40 i 60 anys, la persona es dedica al cuidat dels fills i sovint dels pares, al desenvolupament laboral, al manteniment de la llar i la vida en parella. És un estadi, aquest, de plena expansió personal i professional, de màxima productivitat, on s’aporta a l’entorn molt més del que se’n rep, de ser necessitat més del que un necessita. La persona desenvolupa un rol productiu, reproductiu, creador, mantenidor social, cuidador, de màxima responsabilitat. És l’etapa on conflueixen l’experiència acumulada i una vigorositat encara ben present.

Tanmateix, l’envelliment va avançant i el declivi s’acaba fent notori, reduint poc a poc les capacitats físiques i psicològiques de la persona, ara ja gran. En aquest moment, s’afronta la darrera etapa de la vida, la de la vellesa, mentre s’abandona progressivament l’anterior. Les pèrdues van en augment, pèrdues del vigor corporal, de diverses capacitats cognitives, d’habilitats instrumentals, però també pèrdues de persones estimades, com la parella, els germans, i en general de la pròpia generació. En aquest darrer estadi, els reptes són necessàriament diferents que en l’anterior. Ara, la persona tracta de mantenir la integritat personal, la identitat, el sentit de continuïtat biogràfica, la valoració i balanç de tot el cicle vital, i finalment afronta la mort. Aquesta darrera etapa s’associa tradicionalment als termes de saviesa i espiritualitat, i de fet, el mateix Erikson proposa el concepte de Gerotranscendència, per emfasitzar el potencial espiritual propi d’aquest moment de la vida.

Hem descrit, fins aquí, els dos darrers estadis del cicle vital, segons els va proposar Erikson. Es tracta, com podem comprovar, de dos moments marcadament diferents, pràcticament oposats; en l’etapa de la maduresa, la persona es troba en el clímax productiu, on genera i aporta molt més del que rep; en la vellesa, en canvi, la situació es va capgirant, fins esdevenir molt sovint la situació contrària. No es tracta d’un procés fàcil d’acceptar, i menys encara si es produeix de forma brusca i prematura, sobretot quan arriba la jubilació.

La superació de l’etapa de la maduresa, i concretament l’abandonament del rol laboral, desencadena un dol, que pot resultar prou dolorós i desestructurador per a la persona. Es tracta d’un dol complex, que en molts casos esdevé injust per prematur, com en el cas que hem vist de l’Ernesto, donades les capacitats generatives notables que encara es conserven. Com afirma Tizón (2004), la jubilació suposa una pèrdua del rol i l’estatus de treballador i sustentador; el dia, la jornada, perd la seva estructuració habitual, les relacions canvien, les activitats quotidianes fixes disminueixen, i s’adopta de manera sobtada un rol predominantment passiu. L’home i la dona grans, en la societat d’avui en dia, corren el perill de ser una nosa, un estorb, capaços tan sols de consumir i absorbir atencions i cuidats. Vells improductius, afegeix provocativament Tizón, entre d’altres coses, afirma, perquè no se’ls deixa produir.

De fet, molts jubilats segueixen exercint tasques productives, sempre que poden i se’ls permet de desenvolupar. No és casual que l’hort urbà estigui tant estretament associat a aquest col•lectiu, el motiu és principalment el que hem descrit. Aquest fet ens hauria de fer replantejar seriosament alguns aspectes d’organització social, sobretot aquells que es vinculen amb les relacions de producció.

En èpoques pre-industrials, el rol productiu no estava circumscrit a etapes concretes de la vida, sinó que es manifestava en tot el contínum vital, ni tampoc es cenyia al treball assalariat. I encara avui, els entorns rurals segueixen sent més flexibles en aquest sentit:

La Maria i l'Olga eren dues cunyades de 75 anys d'edat, del poblet gallec de San Pedro Da Mezquita, a la província d’Ourense. Era mig matí, quan caminaven amb el seu ase i el carro, carregat fins dalt d’alfals. Es tractava del tercer viatge que feien aquell dia... L'endemà, eren a la festa del poble, mudades que feien goig, i disposades a gaudir de la música amb els seus familiars, amics i veïns.

En aquest cas, la Maria i l’Olga estaven realitzant una activitat productiva en el marc de l’economia familiar; es tractava d’una activitat generadora de riquesa, beneficiosa des del punt de vista material, que revertia positivament en el conjunt familiar. Tanmateix, no representava un moment laboral, de treball remunerat, en el sentit modern del terme, sinó que era una mera activitat ocupacional realitzada en el temps lliure. En aquest cas, ni l’Olga ni la Maria es movien per necessitats materials, ja que aquestes estaven suficientment cobertes per una pensió i uns interessos familiars suficients. La seva motivació, l’interès que les mobilitzava a recollir alfals, era de tipus proactiu, autorealitzador, de gaudi i expansió personal per seguir ocupant un rol generatiu en la dinàmica econòmica familiar i probablement comunitària.

Dèiem anteriorment que en èpoques passades l’activitat productiva no es circumscrivia exclusivament al moment laboral, però que amb el pas del segle XX es va anar sistematitzant el treball assalariat, fins el punt que es va produir la identificació plena entre activitat laboral i activitat productiva, on no es podia concebre una sense l’altra. El temps laboral era aquell moment dedicat exclusivament al treball, mentre que el temps lliure quedava exempt de tota activitat productiva. Quan no s’era a la feina, en tot cas, es podia exercir un rol complementari, el de consumidor. Un temps per a la producció i un altre temps per al consum. La dissociació entre aquests dos temps va esdevenir pràcticament completa en entorns urbans, no tant en el món rural, com hem vist. Des del punt de vista econòmic, semblava la millor fórmula per a impulsar el creixement i el progrés, i durant moltes dècades va donar els seus fruits. Ara bé, per a les persones que cessaven la seva etapa laboral, experimentaven una ruptura biogràfica important, donada la finalització completa del rol productiu. D’aquesta manera, doncs, passaven a ocupar una posició assistencial, receptiva, passiva, purament consumidora, que no s’ajustava al fer i a les ganes de seguir fent de molts dels jubilats.

En els darrers anys, s’ha pres consciència de les conseqüències d’aquesta situació. No sé si per demanda expressa de la societat, o bé perquè l’economia està experimentant canvis importants. El fet és que la dicotomia clàssica entre el rols de treballador i consumidor s’està flexibilitzant. En aquest sentit, i des del camp de la gerontologia, Pinazo i Sànchez (2005) ens introdueixen el concepte d’envelliment productiu. L’envelliment productiu, afirmen, és qualsevol activitat, remunerada o no, desenvolupada per una persona gran, que produeix béns o serveis o desenvolupa la capacitat per produir-los.

El vertader interès en l’envelliment productiu, diuen, és el seu èmfasi en l’impacte que les activitats realitzades per les persones grans poden tenir sobre les condicions socials i econòmiques, la creació de riquesa i el bé comú. No es tracta, doncs, d’una producció simbòlica, com podria ser un taller de manualitats, sinó que té incidència real en la societat, i per tant és una activitat plenament significativa. Les activitats a què es refereixen aquests autors poden concretar-se en voluntariat social, participació cívica, tasques de la llar, activitats educatives, i en el cas que ens ateny, producció d’hortalisses per a autoconsum en un hort familiar.

Activitats, totes aquestes, que possibiliten que la persona gran mantingui una continuïtat biogràfica, i pugui desenvolupar la dualitat de rols complementaris, la del generar i donar, i la del consumir i rebre, sempre en la mesura de les possibilitats de cadascú, i sense la pressió d’una exigència laboral. Per dur a la pràctica aquest model, tanmateix, la societat haurà d’anar adaptant espais i generant relacions humanes que facin viable tot aquest ventall d’activitats.

L’hort, en aquest context, pot esdevenir un espai on la persona gran, i no tant gran, pot seguir desplegant les capacitats productives i creatives que encara és capaç de desenvolupar. El dol per l’etapa laboral-productiva, que amb l’edat acaba essent inevitable, esdevé més suau i progressiu, i per tant, té més possibilitats de ser correctament elaborat.

Referències Bibliogràfiques:

Erikson, E.H. (1982). El ciclo vital completado. Paidós. Barcelona.

Pinazo Hernandis, S., i Sánchez Martínez, M. (2005). Gerontologia. Actualización, innovación y propuestas. Pearson Prentice Hall: Madrid.

Tizón, J. L. (2004). Pérdida, pena, duelo. Paidós. Barcelona.

Hort generatiu i jubilació de Albert Vidal i Raventós està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 No adaptada de Creative Commons

L'hort urbà com a eina simbòlica d'expressió política

2011-06-19T19:04:00.006+02:00

En un anterior post, vaig reflexionar sobre el missatge polític de l'hort urbà de la plaça de Catalunya, en el marc de l'acampada del moviment del 15M.

He continuat atent a l'evolució del moviment, sobretot per mirar d'entendre la seva vinculació amb la figura de l'hort urbà. I segueixo admirat. Avui mateix, a les 4 de la tarda, durant el recorregut de la manifestació que s'ha dut a terme per Barcelona, s'ha realitzat una activitat anomenada "Sembrem la transformació", que consistia en anar colgant llavors al pas de la manifestació.

L'hort de la plaça de Catalunya té un bloc, és aquest: Hort digne. En aquest post, s'exposen deu raons polítiques i no polítiques de l'hort. Interessant. El moviment és plenament conscient del poder simbòlic de l'horticultura urbana.

Com a contrapunt, i per generar debat, cal llegir aquest altre post (Generación embargada), del bloc d'en Marc Vidal, on parla del moviment del 15M. Segons aquest economista, analista crític i independent, "el sistema no s'esquerdarà cultivant naps als parterres de les places ocupades". Una frase dura, però coherent amb el que afirma al llarg del post. En el fons, el rebuig de l'hort urbà és també una postura política.

Sobre Insect Stop i la Tuta

2011-06-06T14:34:00.005+02:00

L'any passat vàrem escriure un post on parlàvem d'Insect Stop, un producte que es venia per Internet i que assegurava ser efectiu contra la Tuta. Seguint el consell d'un enginyer agrònom, el vam desestimar, perquè segons afirmava aquest professional, no es tractava d'un producte homologat en agricultura ecològica.

El mes de gener, vam rebre un comentari d'un lector del bloc on afirmava haver tingut èxit en l'ús d'aquest producte. Havia combinat Insect Stop amb trampes de feromones, i havia mantingut les seves dues-centes tomaqueres sanes fins la tardor.

Aquest any en Juan Luís, un dels hortolans de Lleure Agrari, ha decidit tirar pel dret, i fer un tractament a base d'Insect Stop. Va ser ell, de fet, qui va localitzar l'any passat el producte, però finalment va adquirir l'Spinosad, acompanyat d'Oli de Neem i el Bacillus, i amb el suport de trampes de feromona, tal i com jo mateix li vaig recomanar

Farem una prova, doncs. Mentre la resta d'hortolans apliquem el mateix tractament de l'any passat, en Juan Luís utilitzarà exclusivament Insect Stop. Ja us comentarem com ha anat. Si funciona, en farem comanda per l'any que vé.

Horts inclusius a Salt

2011-06-02T16:55:00.014+02:00

Us deixo aquest petit reportatge sobre un projecte d'intervenció comunitària que s'està desenvolupant en aquests moments a Salt (minut 4:04).

Clica'm

Fixeu-vos en un element interessant, que el periodista recull amb molta professionalitat quan s'estableix una comparació entre les pràctiques hortícoles d'aquí i les de Gàmbia, el país d'origen dels dos participants entrevistats. Un dels nois, en referència al seu país, afirma que "hi ha coses que són iguals, i d'altres que són diferents". Es tracta d'un missatge molt revelador, perquè el que en realitat ens està dient és que l'hort el permet vincular dos móns, el de Gàmbia, que ha deixat enrere, i el que viu actualment, Salt.

Des del punt de vista psicològic, la possibilitat d'establir vincles simbòlics entre el passat i el present, especialment en situacions de migració, suposa una experiència sumament terapèutica. L'hort urbà, en aquest sentit, és un espai idoni per a treballar-ho. Desenvoluparé aquest punt en posteriors posts.

L'hort urbà de la plaça de Catalunya

2011-05-24T15:47:00.022+02:00

Dissabte 21, a la tarda, vaig fer cap a la Plaça de Catalunya, a Barcelona, per veure i copsar de prop l'ambient de l'acampada. Hi havia una multitud asseguda, que ocupava un ampli espai al centre de la plaça. Estaven reunits en assemblea, donant opinions, expressant postures polítiques (o antipolítiques), proposant mobilitzacions, actes, etc.

Mentre m'anava empapant de l'entorn, i entrava poc a poc en la dinàmica de l'aplec, va aparèixer un element imprevist que em va exaltar i a la vegada atordir: es parlava d'un hort urbà creat a la mateixa plaça. Es tractava de l'hort que podeu veure a la foto.

Em vaig preguntar què caram podia significar crear un hort en aquell context. L'acampada, recordem, es va generar per protestar contra pràctiques polítiques antidemocràtiques, corruptes, elitistes, i per reivindicar radicalitat democràtica, i més participació ciutadana en les grans decisions econòmiques i polítiques del país. Tot plegat en el marc d'una crisi econòmica de tipus global i sistèmic, viscut a nivell local a través d'un conjunt de retallades socials sense precedents, i un horitzó laboral tapiat per a tota una generació de joves d'aquest país.

L'hort urbà, llavors, què hi pintava?

Respondre aquesta pregunta no és una tasca gens senzilla, perquè són molts els factors implicats. De totes maneres, sí que podem detectar i descriure alguns elements principals, que expliquen en bona part les implicacions polítiques de l'hort urbà de la plaça de Catalunya.

Com a punt de partida, hem de considerar que l'hort urbà és un clar exemple de lleure productiu. En anteriors posts (1, 2, 3 ,4) ja vam parlar prou en profunditat sobre aquest concepte, vinculant l'hort urbà amb la fí de la idea consumista del lleure. El lleure productiu, dèiem, prenia un significat més lligat a la creativitat i a l'activitat productiva, a la generació de productes i serveis més que no pas al seu consum passiu. Es tractava, així, d'un concepte trencador, revolucionari fins i tot, en la mesura que superava la dicotomia treball-consum, que havia estructurat l'economia capitalista al llarg de tot el segle XX.

L'hort urbà, com a espai idoni on practicar el lleure productiu, podia esdevenir una acció política de protesta simbòlica però amb un missatge clar i consistent contra la societat del consum.

D'aquesta manera, cultivant un hort, els acampats reivindicaven la fí d'un cicle d'opulència i malbaratament de recursos, de producció arbitrària i consum desbocat, de crèdit indiscrimitat i d'endeutament sense fre, d'especulació generalitzada i creixement il·limitat.

L'arrancada d'un jardí bonic però improductiu, uniformitzat i distant als ciutadants, i la posterior creació de l'hort urbà, participatiu, generador, divers, simbolitzava inequívocament la voluntat de transformació i el camí del canvi.

Els acampats també difonien, amb el cultiu de l'hort, el missatge de la necessitat d'una seguretat alimentària ara inexistent, denunciant l'escassetat creixent d'aliments en molts països i la dependència pràcticament total dels circuits deslocalitzats de producció i distribució alimentària.

L'hort urbà, també, remetia a una nova concepció de l'economia, més lligada als processos naturals i al servei de les vertaderes necessitats humanes. Una economia integral, ecològica, capaç de gestionar de forma integrada i sostenible tots els elements implicats en aquesta casa global anomenada biosfera. L'hort urbà ecològic exemplificava aquesta nova relació amb la naturalesa: amable, recíproca, sintònica, simbiòtica.

Tot això contingut en un hort, i tant! Potser per aquests motius l'hort urbà ecològic s'està estenent tant ràpid per tot el món.

Canyes

2011-05-17T19:59:00.005+02:00

Aquesta primavera a Lleure Agrari s'han clavat unes 1600 canyes. Bàsicament per a emparrar tomaqueres i mongeteres, però hi ha qui també les ha utilitzades com a guia per a pebroteres i alberginieres.

S'han construit tot tipus d'estructures, algunes de molt creatives, que no sé si resistiran massa temps dempeus. L'estructura clàssica per excel·lència per emparrar tomaqueres és la que us mostro a la foto: quatre canyes lligades en espiral. Si es vol, a la part superior es poden posar canyes travesseres per unir les estructures piramidals entre sí. És un disseny molt robust, preparat per aguantar unes tomaqueres ben carregades, i unes tempestes d'estiu que s'acompanyen de xàfecs sobtats i cops de vent poc oportuns.

Alguns hortolans han adquirit barres de metall d'1,5 metres a 2 metres d'alçada. Són francament útils, ja que resulten més resistents que les canyes i són reutilitzables durant moltíssims anys. És una alternativa ben vàlida.

Posada en marxa dels horts urbans de Vilafranca

2011-05-11T06:29:00.005+02:00

S'ha obert la convocatòria per recollir sol·licituds per a l'ús de les primeres 15 parcel·les d'horts públics de Vilafranca. El període per presentar les sol·licituds serà del 9 al 23 de maig.

Tot va començar a la primavera del 2008, quan tres persones vam decidir redactar un estudi sobre la creació d'una xarxa d'horts urbans a Vilafranca. Han estat tres anys de feina, obstacles, complicitats, procediments burocràtics, voluntats polítiques, i demanda ciutadana. L'estudi que vam redactar va ser entregat a finals del 2008 a l'Ajuntament, acompanyant una moció presentada per la CUP, que va ser aprovada per àmplia majoria, on es demanava la creació d'una comissió que treballés el projecte.

Durant aquest temps, la comissió va esdevenir una eina útil i eficaç per dissenyar uns horts en la línia del projecte presentat, tot i que es va convertir en un procediment excessivament lent. La crisi tampoc hi va ajudar. El 2010, tement la paràl·lisi definitiva del projecte, vaig coordinar jo mateix un camp de treball internacional anomenat "Implementing a Community Garden in Penedès Region", per donar impuls definitiu a la creació dels horts. Ho vam aconseguir. Amb el suport de molta gent, i la bona disposició de l'equip municipal, tot sigui dit.

I bé, per fi tenim els horts a punt. Queda per resoldre, al meu entendre, el mode de gestió. La comissió dels horts urbans va rebutjar la proposta que vam fer els redactors del projecte sobre gestió. Nosaltres proposàvem que es creés una associació gestora dels horts, integrada per les persones i entitats que disposàven d'una parcel·la. El rebuig d'aquesta proposta no va anar acompanyada de cap alternativa, de manera que no sabem a dia d'avui com es resoldran els diversos problemes que puguin anar sorgint, ni com es dinamitzarà l'espai. Probablement el temps posi damunt la taula aquesta necessitat.

Hort, compostador i paradigma de la higiene

2011-03-26T09:21:00.005+01:00

Quan es parla del tractament de les restes vegetals de l'hort, penso que es dóna massa protagonisme al compostador. S'entén, de manera arbitrària, que l'herba i les restes de les plantes de cultiu s'han de retirar i dipositar a un espai més adequat de compostatge. Personalment, penso que és un mètode poc pràctic, i condicionat pel paradigma de l'ordre i la higiene, tant comú i estès a les nostres vides urbanes.

Però l'hort no pot ni ha de ser un espai net, ni necessàriament ordenat. Almenys, segons els criteris urbans. La natura (l'hort és natura), té el seu propi ordre i la seva pròpia higiene, que cal entendre i mirar de promoure. En aquest sentit, la retirada de la matèria vegetal "sobrant", com si es tractés de la pols d'un moble, és un error, perquè el sòl té tota una fauna i una flora descomponedora, beneficiosa pels cultius, que necessita aportació constant d'aliment per mantenir-se activa.

A la següent imatge, es mostren tres moments en la retirada d'un cultiu de col de gegant. Amb l'ajuda d'una falç, s'han seccionat aquelles parts toves de la planta, deixant de banda els troncs, que s'han retirat. Posteriorment, s'ha passat el motocultor, per acabar de triturar la matèria vegetal.

Amb aquesta acció, hem aconseguit mantenir a l'hort una part dels minerals que les cols havien absorbit del sòl, i hem aportat matèria orgànica, que serà descomposta per microorganismes, llombrius, etc, millorant la textura de la terra i el seu potencial nutritiu. Si seguim aquest mètode, comprovarem que, any rere any, tindrem un sòl amb més color, més porós i que es compactarà menys.

Horts urbans i immigració

2011-03-23T08:59:00.005+01:00

Us deixo un vídeo interessant, que m'han fet arribar els companys de Plantem-nos, de Terrassa. El vídeo parla breument d'un documental fet a Los Angeles, The Garden, on s'explica la lluita veïnal per frenar un pla urbanístic que posa en perill la zona d'horts urbans més gran dels EUA (el documental The Garden no l'he trobat on-line).

Al vídeo, s'entrevista al president de l'associació de veïns de Bellvitge, Francesc Gago, que explica la situació similar que afronta la seva ciutat: un pla urbanístic està posant en perill la última zona agrícola d'Hospitalet, on queden encara molts horts urbans que s'havien salvat de l'expansió urbanística de la metròpoli barcelonina.

Un element permanent, present a tots dos escenaris, el de Los Angeles i el d'Hospitalet, és la procedència forània del veïnat, persones provinents d'un món rural en declivi econòmic, forçades a abandonar el camp i emigrar a zones urbanes. Quines funcions tenen els horts urbans per aquests col·lectius? Som conscients de totes les implicacions econòmiques, psicològiques i socials dels horts urbans en la població immigrant?

Recentment, he començat a indagar i recopilar informació sobre els efectes psicològics que l'horticultura urbana provoca en persones immigrants d'orígen rural, ja siguin de procedència pensinsular, ja siguin extracomunitaris. Qualsevol informació que cregueu que pugui ser útil, us estaria agraït si me la féssiu arribar. Penso que és un tema potent si el volem aplicar i traduir en polítiques d'integració i creació de societats inclusives.

Parades en Crestall

2011-03-12T18:04:00.009+01:00

La Lola i la Sílvia, dues hortolanes de Lleure Agrari, han decidit aplicar el mètode de les parades en crestall al seu hort.

Aquest mètode, creat per Gaspar Caballero, consisteix en el disseny de rectangles de cultiu d'1,5 m d'amplada (parades), on s'aplica una cobertura superficial de fems (crestall) sense barrejar mai al sòl. Les parades estan clarament delimitades per corriols, que permeten l'accés al treball de l'hort i eviten la necessitat de trepitjar la superfície destinada al cultiu.

És un disseny especialment indicat per a horts amb finalitats educatives, degut als passos d'accés ben delimitats, l'elevació dels espais de plantació, que faciliten el treball, així com l'èmfasi posat en la rotació de cultius i en les tècniques ecològiques. És un sistema que dóna molt joc, amb potencial participatiu i creatiu per a la canalla. La Lola i la Sílvia, com a mares, prou conscients que en són!

Podeu trobar més informació aquí:

Web de Gaspar Caballero

Bloc Amics de les Parades

Horts per a autoabastiment, a Aldaia

2011-02-27T23:07:00.004+01:00

Fa tant sols un mes vaig publicar un post titulat "Horts familiars per fer front a la crisi alimentària", on assenyalava que al nostre país hi havia poca consciència del paper rellevant que poden jugar els horts familiars en qüestions de seguretat alimentària, almenys per a determinades capes de la població.

Sembla que de mica en mica, però, ens estiguem aproximant a aquest discurs. Us deixo una notícia molt interessant, on s'explica la iniciativa de l'Ajuntament l'Aldaia (País Valencià) per promoure horts exclusivament per a aturats, amb finalitats d'autoabastiment. La iniciativa, de fet, porta el nom d'Horts per a l'autoabastiment.

La notícia explica que altres ajuntaments veïns han apostat pels bancs d'aliments. I de fet, no són mesures excloents, ja que molts productes alimentaris no provenen de l'hort, sinó que es tracta de productes originaris d'altre tipus de conreu, o bé han estat elaborats. En tot cas, més enllà del factor alimentari, el cuidat d'un hort familiar, com s'ha defensat insistentment en aquest bloc, implica una activitat ocupacional que resulta beneficiosa per la salut física i psicològica de moltes persones. Especialment per a aturats de llarga durada, sovint condemnats a la inactivitat permanent i involuntària.

Neix l'Ecoxarxa Penedès

2011-02-22T16:38:00.004+01:00

El passat dimecres 16 de febrer es va fer la presentació de l'Ecoxarxa Penedès. L'acte, realitzat a Vilafranca, va aixecar força expectació, amb un públic assistent que superava el centenar de persones.

La presentació es va centrar en dos eixos principals. Per una banda, es va explicar breument el projecte de la Cooperativa Integral Catalana (CIC), una eina d'àmbit nacional que ha de vertebrar i connectar les diferents ecoxarxes d'àmbit local que es vagin creant, entre elles l'Ecoxarxa Penedès. La CIC, impulsada per l'Enric Duran, es va fundar el 2010, i compta en el moment d'escriure aquest post amb 325 socis arreu del territori. Com a cooperativa integral, la CIC pretén ser un espai de relació econòmica no monetària entre productors i consumidors, però de manera recíproca, tenint present que els consumidors d'un producte poden ser productors d'un altre producte o servei, i que per tant pot ser intercanviat en el sí de la cooperativa. Intercanvi que pot ser directe, com si es tractés d'un Banc del Temps, o mediat per una Moneda Social.

El segon eix de l'acte de presentació es centrava més específicament en l'Ecoxarxa Penedès. Es va parlar dels menjadors escolars ecològics, una proposta que ja està en marxa a Vilafranca de la mà de l'entitat Entrepobles, i que pot vincular-se en un futur al funcionament de l'ecoxarxa local. Carles Téllez, principal impulsor del projecte, va explicar posteriorment els objectius a curt termini, focalitzats en assolir un intercanvi entre productors i consumidors locals, a fi i efecte de donar el tret de sortida a l'Ecoxarxa Penedès en un espai relativament breu de temps.

Es tracta d'un projecte força complex, atractiu, ambiciós, teòricament meditat, legalment prou viable, econòmicament estructurat, políticament transformador, revolucionari si em permeteu. I sense precedents, almenys en sistematicitat i envergadura. També cal afegir el context econòmic i social que envolta el seu naixement, marcat per una crisi sistèmica que posa en qüestió el model de creixement fins ara imperant.

Endavant amb l'experiència!!

Nyàmeres, un bon cultiu per a l'hort

2011-02-06T18:10:00.013+01:00

Aquesta setmana hem estat a l'hort d'Entrem-hi, una associació vilafranquina dedicada a la inserció laboral i social de persones amb dificultats en la inserció al mercat laboral ordinari.

Entrem-hi utilitza l'hort en el seu programa pre-laboral, on els usuaris aprenen rutines i tasques que els prepararen per entrar posteriorment al món laboral. En Henk és el gestor de l'hort, i el responsable d'organitzar el programa que s'hi desenvolupa.

Parlaré més endavant del motiu de la visita a l'hort; està relacionat amb un possible nou camp de treball internacional que estem organitzant per aquest estiu. Però serà millor que no ens desviem del tema del post, que són les nyàmeres...

Doncs bé, en Henk ens va ensenyar uns tubercles molt curiosos que tenia a l'hort, nyàmeres; ens en va donar, i ens va recomanar que les provéssim i en plantéssim. I així ho hem fet.

Primer de tot, les vam provar. Fregides a tires, i també al vapor. I bé, després de tastar-les, em van passar pel cap dos pensaments: primer de tot, em vaig preguntar que com era que no coneixia la nyàmera, un producte tant absolutament exquisit i tant fàcil de cultivar! i en segon lloc, vaig ser conscient que havia d'incorporar-la a la meva dieta quotidiana.

La nyàmera, també anomenada pataca, o patata de canya, és una planta del gènere del girasol. Actualment és poc conreada, tot i que abans era molt comú, i es destinava tant a les persones com al bestiar. A vegades creix prop de les rieres, de forma assilvestrada.

Podeu trobar informació culinària aquí i aquí. Es pot cuinar de moltes maneres, fregida, al vapor, en cremes i purés, crua a l'amanida... Té gust de carxofa. També té moltes propietats nutritives, molt recomanada per a diabètics, ja que no conté fècula.

N'hem repartit a Lleure Agrari, entre els hortolans. Tot un descobriment! Gràcies, Henk!!!

Horts urbans a Veneçuela

2011-02-03T18:28:00.005+01:00

Recentment, el govern veneçolà ha presentat el programa Mision Agro Venezuela. Podeu llegir-ho aquí. Aquest programa consisteix en un projecte de finançament per a petits i mitjans productors agrícoles, amb la finalitat d'augmentar la producció d'aliments, assegurar-ne el subministrament local, i abaratir-ne els preus.

Un aspecte interessant del programa és que no es dirigeix exclusivament a productors professionals, sinó també a "qualsevol ciutadà que tingui la voluntat de començar a produir aliments".

Us imagineu que la Generalitat elaborés un programa semblant?

Autogestió i responsabilitat compartida

2011-01-29T23:01:00.004+01:00

La convivència i el bon funcionament d'un centre d'horts urbans no és senzilla, ni immediata, ni automàtica. La dinàmica d'un espai d'aquestes característiques és complexa, perquè hi conflueixen persones de diferents àmbits, amb diferents sensibilitats, i amb diferents necessitats. També, perquè es tracta d'un espai a l'aire lliure, on es requereix un manteniment constant dels espais comuns, ja sigui per les inclemències meteorològiques, ja sigui per intrusions externes de difícil control.

Per tots aquests motius, es fa imprescindible aplicar un bon sistema de gestió.

A Lleure Agrari, des dels inicis, hem optat per promoure l'autogestió i la responsabilitat compartida entre els hortolans, amb el suport d'una figura responsable, jo mateix, no sempre present a l'hort, però sí localitzable telefònicament.

Això suposa, a part del cuidat del propi hort, la cura i preocupació col·lectives per l'espai compartit, l'avís de qualsevol incidència rellevant, i la intervenció immediata si no es pot esperar, com seria una fuita d'aigua.

Suposa, igualment, la tinença de les claus del recinte, i per tant, una autonomia i llibertat àmplies en l'horari d'accés. També té una conseqüència positiva en la quota del lloguer, ja que en permet l'abaratiment de manera substancial. Les nostres quotes són un mínim d'un 50% més baixes que les de la resta d'horts urbans privats que s'han creat aquests útims dos anys a Catalunya.

Tres cultius curiosos d'hivern

2011-01-14T17:38:00.008+01:00

Les tres imatges que apareixen en aquest post provenen de l'hort de la Natàlia, una noia argentina que, juntament amb el seu marit i els seus dos fills, cultiva un hort a Lleure Agrari. Sempre té cultius originals, els que us ensenyaré en són una mostra:

La primera fotografia correspon a una planta obtinguda a Esporus, una entitat dedicada a la conservació i comercialització de plantes autòctones catalanes, moltes de les quals es troben en perill d'extinció. En aquest cas, es tracta d'una varietat d'espinacs, concretament l'espinac bledà.

La segona imatge és un fonoll de varietat cultivada. A casa nostra no és un cultiu gaire conegut, en canvi al centre d'Europa és molt apreciat. Els bulbs es preparen bullits amb vinagreta, per acompanyar plats, o bé sencers gratinats amb beixamel i coberts de formatge.

Per últim, un bròcoli, que no s'ha de confondre amb el bròquil. Ambdues pertànyen al gènere i l'espècie de la col, però el bròcoli és més resistent al fred i en general és de cultiu més fàcil, ja que es tracta d'una planta molt rústega. Es menja crua, adobada a la vinagreta, o bé cuita. Igual que el bròquil, en seu consum sembla que protegeix del càncer.

Fruiters a l'hort familiar

2011-01-13T17:16:00.008+01:00

Aquesta setmana hem plantat 13 arbres, amb l'objectiu de complementar la collita de fruita, fins ara limitada a maduixot, meló, síndria i algun mercoc (en dialecte local li diem així. En català normatiu és albercoc). Concretament, hem posat un cirerer primerenc, dos tarongers, un mandariner, un llimoner de quatre estacions, una perera, un albercoquer, un codonyer per a fer confitura de codony, una prunera claudia, un noguer, un avellaner, un cirerer d'arboç, una pomera de varietat golden, i finalment un llorer.

Afegit a aquests arbres, cal sumar els arbres que ja tenim: tres oliveres centenàries d'oliva arbequina, quatre ametllers relativament joves però que ja produeixen força, un albercoquer ja vell però encara en plena forma, i cinc ceps de varietat moscatell i "de taula" plantats aquest mateix hivern.

Excepte el llorer, on s'empren tan sols les fulles com a condiment, els demés arbres i arbusts ens proporcionaran una varietat àmplia de fruita, i repartida al llarg de l'any. Això sí, per als que hem plantat aquest any caldrà esperar ben bé tres anys a tenir una producció mínimament significativa.

Paciència, que deia el meu avi!

Horts familiars per fer front a la crisi alimentària

2011-01-10T19:35:00.006+01:00

El cultiu d'horts familiars pot ser de gran ajuda per proporcionar seguretat alimentària. El següent video exposa el cas de Quito, exemple paradigmàtic que cal tenir present:

Sovint, des d'Europa veiem l'hort familiar descontextualitzat de la seva vessant productiva, i quan ho fem solem limitar-nos a apreciar les qualitats ecològiques o gustatives de la collita pròpia. En canvi, encara no entenem el cultiu d'un hort com un mode de seguretat alimentària, i penso que hauríem de fer-ho.

Us deixo l'enllaç d'un article de La Carta de la Bolsa: Hacia una crisis alimentaria mundial.

Conservar els melons

2011-01-10T15:12:00.007+01:00

Aquest meló va ser encetat el dia 8 de gener, aproximadament 5 mesos després de collit, al mes d'agost. El seu sabor era lleugerament inferior al del meló acabat de collir, però prou acceptable si es compara amb la qualitat de qualsevol meló comercial.

Com conservar els melons durant tants mesos? Primer de tot, s'han de collir relativament madurs, ni massa fets ni tampoc verds. Mirant de no colpejar-los, es dipositen en posició vertical uns al costat dels altres, en un espai fresc i sec.

És important revisar-los de tant en tant, no fos cas que un d'ells es fes malvé i afectés els melons veïns. En general, pel que hem vist en aquests dos anys, es conserven prou bé fins els 4-5 mesos.

En quant a la producció, en el nostre cas hem cultivat una superfície de melons de 200 m2, i n'hem obtingut uns 400 kg. És una productivitat alta, però s'ha de tenir en compte que molts dels melons recol·lectats no seguíen els cànons de bellesa que exigeix el mercat. Ja vam comentar en un article anterior que la productivitat d'un hort familiar, si es cuida bé, és superior a l'hort professional, en part pel motiu que hem esmentat.

Què és el lleure agrari (5)

2011-01-10T14:44:00.005+01:00

Lleure agrari és lleure productiu. Tot seguit us deixo l'article de la Viquipèdia que he elaborat jo mateix per ajudar a definir aquest terme:

El lleure productiu és un terme compost pels conceptes lleure i producció. Per definició, és una activitat productiva en el temps de lleure, és a dir, no laboral.

Com a activitat de lleure que és, el lleure productiu es vivencia com a activitat lliurement escollida, reconfortant, placentera, propícia per al creixement i el gaudi personal. Com a activitat productiva, aporta béns materials i serveis, que normalment són d'autoconsum o intercanvi en un context alternatiu al mercat.

El lleure productiu abarca potencialment un ampli ventall d'activitats. Una de les més desenvolupades és el lleure agrari, o agricultura urbana. En el lleure agrari, la persona cultiva un hort amb la finalitat de gaudir del temps de lleure, però també per obtenir hortalisses per a l'autoconsum. No pertanyen a aquesta categoria el llaurador (o pagès), que cultiva la terra com a professional, o el jardiner afeccionat, que no cerca cap finalitat productiva.

El voluntariat també forma part de l'àmbit del lleure productiu, en la mesura que la persona dedica el seu temps lliure a la creació i manteniment de serveis a la comunitat.

Què és el lleure agrari (4)

2011-01-07T13:01:00.005+01:00

Lleure productiu en el marc del lleure agrari.

Fins aquest moment, s’ha tractat el lleure productiu quasi en abstracte. Tanmateix, la concreció més exemplificadora és en l’àmbit agrari. No tot el lleure agrari es podria considerar productiu, però per la seva naturalesa primària, bàsica, essencial, i potser perquè és el primer sector productiu en entrar en crisi, al món agrari és on més s’ha desenvolupat el lleure productiu, especialment en forma d’hort urbà.

En un hort urbà, la persona cultiva per plaer. Però cultiva també per obtenir hortalisses per a l’autoconsum. En realitat, això s’ha fet des de sempre, o més exactament des del Neolític. La novetat és la percepció psicològica i el significat social d’aquesta activitat.

Comencem, però, analitzant la diferència econòmica entre la producció per lleure, i la producció per generar negoci. En el primer cas, el producte és per a l’autoconsum, o per a l’intercanvi. Mai entra al mercat ni paga impostos per existir. No és una mercaderia. La persona que cultiva un hort per lleure no està treballant, no cotitza a la Seguretat Social per realitzar aquesta activitat, i tampoc n’obté cap benefici econòmic directe; indirectament sí, estalviant diners quan ha de comprar menjar. Com a rol social, l’hortolà de lleure és en tot cas un consumidor, que paga una certa quota per dret a l’ús d’uns recursos.

En el segon cas, quan es cultiva un hort per negoci, parlem del pagès. El pagès és sector primari. Paga impostos per cultivar, i el producte del seu hort accedeix al mercat. Resultat d’això, n’obté un benefici econòmic directe, com en qualsevol altra professió. Alguns pagesos s’han especialitzat en productes concrets, però cuiden un petit hort per a l’autoconsum. En aquest petit hort, el pagès no exerceix de pagès, és un hortolà de lleure. Heus aquí la diferència.

Dèiem que cultivar un hort per a l’autoconsum no és nou, però sí que ho és la percepció psicològica i el significat social de realitzar aquesta activitat. Al Regne Unit, per exemple, es va promoure la creació d’horts urbans (allotments) en finalitzar la Primera Guerra Mundial, com a mesura de seguretat alimentària per a àmplies capes de la població empobrides per la guerra. La xarxa d’horts urbans va veure el seu segon impuls arran de la Segona Guerra Mundial, pels mateixos motius. Aquests horts, tanmateix, no els podíem considerar horts de lleure, perquè no eren viscuts com a tals. Sí que eren productius, i també és cert que els seus productes anaven destinats a l’autoconsum, sense entrar al mercat. Però es tractava, psicològicament i socialment parlant, d’horts de supervivència, medievals. El canvi va venir amb la tercera onada d’horts urbans, a la dècada del 2000. Aquesta mateixa xarxa d’horts ha passat a ser percebuda com a àmbit de lleure, i la demanda per obtenir un allotment s’ha disparat, fins a col·lapsar les llistes d’espera a tot el país: 100.000 persones apuntades, estimava l’any passat The Guardian, i 330.000 cultivant un hort.

L’hort de lleure és un boom, però en cap cas una bombolla. És un signe de la tendència dels nous temps. La mentalitat està canviant perquè, com hem vist, l’economia evoluciona. El consumisme dóna pas a un consum cada vegada més moderat i fa que el lleure adopti fórmules alternatives. La dicotomia producció-consum, d'aquesta manera, esdevé més aviat un contínum, on el treball i el lleure s’entrecreuen, o fins i tot es confonen.

En aquest context, es va consolidant el lleure productiu, com una fórmula mixta que permet gaudir del temps lliure i a la vegada continuar sent productius, creant abundància en entorns socials castigats per la crisi.

Verdures al vapor per sopar

2011-01-05T15:55:00.005+01:00

Ahir vam coure al vapor unes patates de segona collita, mantegoses i de sabor exquisit, col de cabdell, i cols de Brusel·les. Tot de collita pròpia.

Ja comentàvem fa un any, en un post titulat La productivitat de l'hort familiar, que el fet de cultivar un hort produia canvis alimentaris importants en l'hortolà i la seva família. Canvis que passen, bàsicament, per un augment de la verdura a la dieta, tant en quantitat com en qualitat.

Carbassa de cabell d'àngel

2011-01-05T15:43:00.006+01:00

L'hort sempre aporta sopreses. L'any passat vàrem plantar dues carbasseres de cabell d'àngel, i només vam collir una sola carbassa, com la que veieu a la imatge. Aquest any, vàrem duplicar el numero de plantes, quatre en total, per veure si així collíem alguna cosa més... sí, sí, al final n'hem acabat collint unes quantes més: prop de 120 carbasses!!!

No sabem què ha pogut provocar aquesta desproporció. Potser la meteorologia, potser el terreny, o la posició de la lluna en el moment de la sembra.

Les carbasses de cabell d'àngel s'aguarden més d'un any, a vegades fins i tot tres o quatre anys. Esperem que sigui cert...

Què és el lleure agrari (3)

2011-01-02T18:15:00.013+01:00

En l'anterior post, ens havíem quedat descrivint un esquema tradicional sorgit com a solució a una crisi econòmica, la Gran Depressió, i havíem acabat explicant que ens trobàvem en una nova crisi pendent de noves solucions.

Tot plegat, venia de l'intent d'explicar l'aparent contradicció del concepte de lleure agrari, com a lleure productiu que és, contradicció si s'intentava entendre en el marc de l'esquema tradicional, on el treball generava producció, i el lleure quedava reservat al consum.

Seguim, doncs.

La crisi on ens trobem actualment vé marcada per tota una sèrie de característiques inèdites a la història del capitalisme; una d'elles és que està començant a tambalejar l'esquema tradicional:

Els ciutadants anem entrant en una situació cada cop menys definida. Mentre el nostre rol de treballador perilla, per un atur estructural creixent, el de consumidor es debilita, per la davallada del poder adquisitiu i les dificultats d'endeutament. La dicotomia treballador-consumidor, que tant bé havia regulat les nostres vides, es va desdibuixant...

Davant tenim temps lliure, no tothom, però sí molta gent, més que mai. Temps ni-ni, on no podem treballar perquè no hi ha prou treball, ni podem consumir, perquè no tenim prou diners per a fer-ho. Caram, quin xoc!!!

Mentre l’esquema clàssic perd consistència, es difumina, van apareixent fórmules de relació social que no encaixen amb allò establert. Es conforma, així, el lleure productiu, responent a una o diverses necessitats personals i socials: en el lleure productiu, la persona produeix, sentint-se treballadora, exercint un rol productiu, aportant productes o serveis al seu entorn, mantenint així l'autoestima, com a persona persona necessària que segueix sent. Tanmateix, donat que la seva activitat no és treball, es destina exclusivament a l'autoconsum, propi, de la família, o de l'entorn social. Aquest fet crea abundància relativa en un context de consum minvant, compensant així les carències que es poden produir d'ara en endavant en determinades capes de la societat. Vivencialment, el lleure productiu es percep efectivament com a activitat de lleure, es gaudeix, es desitja. Econòmicament, per a la butxaca personal, resulta compensatòria, és un lleure barat, rendible en alguns casos (evita despeses de compra); pel mercat, té una incidència negativa baixa, donat que el producte resultant és de poc valor afegit i és consumit en general per persones amb poca capacitat adquisitiva. Socialment, possibilita i genera intercanvi de productes i serveis, creant teixit comunitari, i mantenint la cohesió veïnal.

Seguint el fil argumental, i entrant més específicament en l'àmbit agrari, explicarem en un proper article la diferència conceptual entre el pagès i l'hortolà de lleure. En altres paraules, entre el treballador professional de la terra, que obté benefici remunerat per fer-ho, en el sentit tradicional del terme, i el que la treballa tan sols en el temps lliure, com a lleure productiu.

Què és el lleure agrari (2)

2011-01-02T17:28:00.011+01:00

El cultiu d'un hort genera producció; aquest és un fet perfectament constatable. De fet, si es cultiva un hort d'una superfície suficient, i se'l cuida bé, proveeix tota la verdura necessària per a la família. És el cas d'uns quants hortolans de Lleure Agrari, inclòs jo mateix.

Ara bé, des de la perspectiva tradicional, produir i gaudir són termes antagònics, contradictoris. Vegem l'esquema següent:

Tradicionalment, concebem el treball com a activitat on es genera producció, i el lleure com a activitat o moment de consum, o en tot cas de descans, però sempre separat de qualsevol activitat productiva. Aquest esquema, que tenim al cap tots plegats, té uns orígens molt concrets, que tot seguit resumirem.

Des de finals del s.XIX, però sobretot arran del crash de 1929 i la depressió dels anys 30, es va institucionalitzar la dicotomia Producció-Consum, que per als ciutadans tenia la concreció en els rols de treballador i consumidor. Calia produir per generar riquesa, però tant necessari com això era consumir els productes produïts, per evitar que s'acumuléssin als magatzems i paral·litzéssin altra vegada l'economia.

En gran part, es va sortir de la Gran Depressió gràcies a un impuls inusitat del consum. Consumir, consumir! Més que mai es va prendre consciència que l'economia capitalista només podia funcionar bé en un marc dual on el consum creixés a mesura que ho feia la producció. I així es va fer. Els treballadors, a part de seguir sent treballadors, passaven a tenir un segon rol: consumidors. Als anys 60, la majoria de països desenvolupats ja tenien llestos els drets dels consumidors, que al costat dels drets dels treballadors, concretàven el caràcter dissociat de la personalitat esquizofrènica dels ciutadans occidentals.

Va ser a partir d'aquesta dualitat de rols que es creà el concepte modern de lleure. És d’interès la lectura del document Elogi de la ociositat, de Bertrand Russell, 1932. En aquest treball, gens innocent, realitzat en plena Gran Depressió, el pensador britànic va exposar la necessitat imperiosa d’augmentar el consum per tal de reactivar l’economia. Consum que va associar a lleure, i que havia de ser reivindicat per la classe treballadora com a dret social. Calia treballar, sí, però també calia consumir, afirmava Russell, i això implicava fer-ho en un àmbit i moment no laborals. I així es va dur a terme: la classe treballadora va reivindicar temps per al lleure, lleure que es va anar associant a consum. I tots contents, començant pels empresaris! Les esferes del treball i el lleure, a partir de llavors, es van separar definitivament, com també les esferes de la producció i el consum.

Durant les dècades següents, la productivitat va fer salts vertiginosos, disparant-se la producció de mercaderies i serveis, i convertint el consum frenètic en hiperconsum desbocat. A partir d’un determinat moment, per seguir incrementant el ritme consumista, i evitar un altre crash de l'economia, es va incentivar l’ús generalitzat del crèdit, i posteriorment es va entrar en una situació d’hipercrèdit, fins arribar al moment actual: una nova crisi de grans proporcions.

Seguirem en un proper article, on explicarem què hi pinta el lleure agrari en tot plegat.

Què és el lleure agrari (1)

2010-12-31T15:38:00.017+01:00

En els propers mesos, m'he plantejat redactar una sèrie de posts per explicar el significat del lleure agrari. No es tractarà d'escrits entre-llaçats, que conformin un sol assaig exhaustiu, sinó més aviat d'abordatges parcials i inconnexos en- tre sí, que tindran la vir- tut d'aproximar-nos al lleure agrari des de perspectives diferents.

Per iniciar la sèrie, he escollit aquesta imatge. És una foto que vaig tirar jo mateix el juliol de 2009, al poblet gallec de San Pedro Da Mezquita, de prop de 200 habitants, a la província d'Ourense. Érem d'excursió pels camps de conreu i boscos que rodegen el poble, quan ens vam creuar amb la Maria i l'Olga, dues cunyades de 75 anys d'edat, amb el seu ase. Era el tercer viatge que feien aquell dia... L'endemà, les vam tornar a veure a la festa del poble, mudades que feien goig, i disposades a gaudir de la música amb els seus familiars, amics i veïns.

Ostres, quantes qüestions que se'ns van plantejar! Per què treballar en aquestes condicions, quan no en teníen cap necessitat material? Com ho podien fer, tenint en compte l'edat avançada? És bo per la salut física i psicològica realitzar aquesta activitat? És recomanable per a totes les persones d'aquesta mateixa edat? I pels més joves?

Em sembla que no hi havia millor manera d'introduir el concepte del lleure agrari. Apa, a donar-hi voltes!

Experiment de Permacultura

2010-12-28T19:06:00.007+01:00

Un dels principis de la Permacultura és interferir el mínim en l'ecosistema de l'hort, per mirar de no alterar els processos naturals que espontàniament s'hi desenvolupen i que tendeixen a l'equilibri.

A l'extrem sud del recinte, que no es llaura des de fa dos anys (vegeu aquest post), hem fet una prova basada en aquest principi de mínima intervenció. En tot aquest temps, ens hem limitat a segar les herbes per evitar que formessin excessiva llavor. Hem anat constatant que el sòl no s'ha endurit, ans el contrari, s'ha mantingut esponjós i airejat. De fet, ha anat canviant de textura, de l'argila fina que va deixar la fresa del tractor, a un sòl ple de gromulls, forats, arrels mortes, i una capa superficial d'encoixinat vegetal.

Continua sent fèrtil, aquesta terra? Ho volem esbrinar. Hem sembrat en aquests quatre socs una cinquantena de faves. En farem el seguiment a través del bloc.

Solució definitiva pels conills

2010-12-28T18:52:00.007+01:00

Ja fa mesos que anem buscant solucions per evitar els estralls que ocasionen els conills. Vam provar de posar cordill i un líquid repel·lent, vam adquirir posterior- ment una trampa per caçar-los vius i alliberar-los després a la muntanya, però cap d'aquestes estratègies ha donat fruits. Els conills han après a mossegar els cordills, el líquid repel·lent és efectiu però no el 100%, i la trampa per capturar-los vius no n'ha aconseguit atrapar cap.

En definitiva, hem decidit col·locar a tot el perímetre del recinte dels horts una malla específica per conills, de 60 cm. d'alçada. Vegeu la foto.

Seguirem tenint plagues, però la del conill ja és història!!!

Càmeres de videovigilància

2010-12-12T16:30:00.006+01:00

La pitjor plaga de l'hort no són ni els conills, ni els pugons, ni les erugues, ni tan sols la tuta. És una especie anomenada humans...

El febrer passat, per tal de reforçar el sistema d'alarma existent, basat en sensors de moviment i calor, vaig instal·lar un sistema de càmeres de videovigilància. Són càmeres d'exterior, a la vista de tothom, i amb capacitat de visió nocturna.

El divendres passat, una de les càmeres va fer la seva feina. Vam rebre la malaurada visita nocturna d'un humà que tenia la intenció d'entrar a la caseta on tinc les eines del camp. Afortunadament, tot el sistema de seguretat va funcionar, l'alarma perimetral es va disparar i va activar el protocol de visita del vigilant de seguretat. La fesomia de l'intrús va quedar registrada just abans que aquest colpegés una de les càmeres amb un martell. El vigilant va fer cap 14 minuts després, sense donar temps a la consumació del robatori.

No publicaré les imatges en aquest bloc, però sí que quedaran en mans d'altres humans la feina dels quals és perseguir aquests primers humans. Penso que pot ajudar a alguns pagesos de la zona que pateixen el mateix tipus de plaga nocturna.

Trampa per conills

2010-11-06T00:02:00.003+01:00

Aquesta tardor tornem a tenir plaga de conills, amb més intensitat que l'any passat. La tècnica dels cordills té una efectivitat relativa, donat que els conills han après a ratar-los per poder passar després més còmodament. També, anem ruixant amb un líquid de gust amargant, inocu per a persones i animals, que té efecte de repel·lent. Aquesta segona mesura és més efectiva, però requereix constància i seguiment.

Com a mesura addicional, hem adquirit aquesta trampa per capturar conills vius. Es tracta d'un artilugi per a la captura de gats assilvestrats i carnívors salvatges com ara les genetes. A veure si funciona! La intenció és alliberar els conills capturats a la muntanya.

L'herba és adob

2010-10-17T12:55:00.004+02:00

L'hort de la foto va ser un camp de melons. Des de llavors, juliol-agost, l'hem segat un parell de vegades amb una desbroçadora, mirant d'evitar que les herbes produíssin llavor. Tota la matèria vegetal, incloses les meloneres, s'han quedat a la terra i s'han anat descomponent. Ara ho hem llaurat, i ho deixarem descansar uns mesos més, sense tornar-ho a llaurar i segant l'herba que vagi sortint. Així, fins que decidim plantar de nou, probablement a la primavera. Ens trobarem, llavors, amb una terra millorada, estructurada, amb més matèria orgànica que l'any anterior, i nutrients fàcilment assimilables per les plantes.

I tot això sense fer cap esforç suplementari, ni cap cost afegit.

No anem bé

2010-10-06T22:17:00.008+02:00

Ja s'ha publicat la Carta de l'Agricultura Periurbana. En un anterior post, vam parlar del seminari agroterritorial que va tenir lloc a la UPC els dies 8 i 9 de setembre de 2010, on es va treballar la carta en qüestió, i concretament es va definir una postura en relació als horts urbans. Doncs, bé, aquests són els paràgrafs de la Carta tal i com ha quedat definitivament redactada:

Dado que los huertos urbanos, familiares o sociales representan una demanda creciente, pero que en ningún caso se pueden considerar una actividad agrícola profesional sino una actividad lúdica, terapéutica y destinada al autoconsumo, que no debe interferir con la actividad agraria profesional ni comprometer suelo destinado a ésta.

[...]

Ordenar y establecer una normativa específica para regular los huertos familiares, urbanos o sociales, que sea propia a su naturaleza de equipamiento urbano, de modo que éstos no constituyan ningún tipo de interferencia con la actividad agraria profesional inmediata. En este sentido, dichos huertos se implantarán, a partir de iniciativas públicas o de entidades sin ánimo de lucro, en suelos cualificados como sistemas −bajo estricto control público y participación activa de los usuarios−, situados en el ámbito urbano o en espacios limítrofes a las poblaciones destinados para esta finalidad.

Vídeo del Penedès Workcamp

2010-10-03T09:07:00.010+02:00

Us presentem el vídeo que ha realitzat la Fundació Mas Albornà a partir de les imatges que va enregistrar durant el camp de treball que es va dur a terme a Vilafranca l'estiu de 2010, duent a terme tasques d'adequació dels horts urbans municipals.

Carta de l'agricultura periurbana

2010-09-17T23:31:00.011+02:00

Els passats 8 i 9 de setembre es va realitar a la Universitat Politècnica de Catalunya un seminari agroterritorial, organitzat per la Fundació Agroterritori, el Parc Agrari del Baix Llobregat, i la Red Agroterritorial. Em van convidar a assistir-hi, com a responsable de Lleure Agrari i també com a membre de l'associació Horts Urbans.org.

Durant el seminari, es van presentar diferents estudis relacionats amb l'agricultura periurbana, on es plantejaven fórmules de col·laboració i s'exposaven tendències en el sector. L'objectiu principal del seminari, però, fou redactar una Carta de l'Agricultura Periurbana que ajudés a la preservació, el desenvolupament i la gestió dels espais agraris periurbans.

El debat a l'entorn del contingut de la Carta va durar bona part del matí del dia 9, i tota la tarda. La meva intervenció es va focalitzar en la inclusió dels horts urbans com a activitat complementària i integrada en l'àmbit de l'agricultura perirubana. Més concretament, vaig defensar una esmena que el diputat Salvador Milà havia proposat, on es plantejava la necessitat que la Carta inclogués un punt específic d'horts urbans. Això sí, assenyalant que aquests horts havíen de ser una activitat complementària -i no substitutiva- de l'explotació agrària, i regulada mitjançant una legislació específica.

L'esmena no va ser acceptada. Els representats d'Unió de Pagesos, així com els membres de les entitats organitzadores esmentades anteriorment, la van rebutjar, argumentant que els hort urbans no podien ser en cap cas una activitat agrària, i que per tant s'havia de mantenir estrictament en l'àmbit de l'urbà.

Vaig exposar que l'activitat dels horts urbans suposava una oportunitat per a la pagesia periurbana de diversificar la seva activitat, i permetia crear canals de comunicació i intercanvi amb potencials consumidors de la ciutat, afavorint així la venda directa i en general els circuits curts de comercialització. També vaig posar èmfasi en la multitud d'iniciatives que havien sorgit en l'últim any i mig, després que Lleure Agrari fos la primera experiència catalana en crear horts urbans en terres periurbanes. Aquest últim argument, tanmateix, va ser interpretat com a amenaça, i va generar la voluntat, entre els assitents, d'afegir a la Carta un punt específic sobre horts urbans, però per excloure'ls expressament de l'àmbit agrari.

Certament, l'activitat dels horts urbans en l'àmbit agrari genera riscos que no hem d'obviar. Barraquisme, massificació del camp, parcel·lació excessiva, especulació en el preu del lloguer de les finques agràries, etc. Però a la vegada és una oportunitat sense precedents, donada la transformació dels valors socials, que tendeixen cada vegada més a l'estima per allò local, per cultivar els propis productes, pel control de l'alimentació, per la interacció amb el camp i la natura, pel lleure productiu, etc. És una oportunitat de conciliació entre la ciutat i el camp que l'envolta, una sinèrgia que apropa i humanitza l'urbanisme excessiu i enriqueix un món rural enfeblit i maltractat durant dècades.

Riscos, sí, molts. Per això cal legislar, com ho ha fet el Regne Unit, França, Alemanya. Com ho està fent en aquests moments Estats Units. No podem girar l'esquena a aquesta oportunitat.

Hort Sostenible a Lleure Agrari

2010-09-17T19:20:00.005+02:00

Aquesta setmana hem tingut la visita d'en Vicent, un jove horticultor valencià que ha decidit emprendre un projecte agrícola que inclou horts de lleure per a horticultors aficionats, l'Hort Sostenible.

Es tracta d'un projecte innovador, que busca establir canals directes de comunicació i intercanvi amb la població local, en el seu cas la ciutat de València. En els darrers deu anys, són moltes les iniciatives del sector agrari local per compensar la deslocalització de la producció agrària, i per recuperar el marge de benefici de les grans cadenes de distribució i venda d'aliments. La cistella a domicili, o bé la creació de cooperatives de consumidors i productors, són eines reeixides i actualment en expansió. Ara bé, són pocs els pagesos que han fet un pas més enllà, i han posat a disposició part de les seves terres per acollir hortolans de lleure.

Es tracta, aquesta, d'una activitat econòmica amb molt potencial però a la vegada amb cert risc. Riscos com la massificació del camp, la parcelació indiscriminada, barraquisme, etc, que s'han de mantenir a ratlla amb una bona legislació, de la qual ara manquem. En parlarem en un proper post. Tanmateix, cal assenyalar que el potencial econòmic és interessant, ja que més enllà del benefici directe en el lloguer dels horts, el pagès estableix canals de contacte directe i personalitzats amb potencials consumidors de la seva pròpia producció. L'hortolà de lleure satifarà part de les seves necessitats de verdura a partir del seu hort, però sempre serà una producció limitada i insuficient, i sobretot poc constant. I així com parlem de l'hortolà, parlem de la seva família, dels amics, dels veïns. El pagès, en oferir horts de lleure, crea xarxa de consumidors, una xarxa personalitzada on es combinen les relacions personals, l'amor per la terra i la natura, la difusió dels valors locals, l'apreci pel bon producte, i s'acaba teixint un intercanvi estable entre productor i consumidor.

A la foto, apareixem en Vicent i jo mateix, provant un artilugi molt adequat per a diferents treballs a l'hort. Si us fixeu bé, és el mateix instrument que utilitza el noi d'Hort Viu, a la foto que vaig penjar en aquest post.

Patates al setembre

2010-09-08T20:27:00.004+02:00

Ahir vaig desenterrar aquestes patates, tres mesos després d'haver mort les patateres. Com podeu apreciar, han sortit ben maques i sanes. Vam cobrir la superfície amb herba seca, per protegir les patates del sol i la calor de l'estiu. És un bon mètode per allargar la collita. Això, sí, conservar la patata sota terra té els seus riscos. Un d'ells és el talpó, que s'alimenta d'arrels i tubercles; també és força perillós el cuc del filferro.

Més sobre Hort Viu

2010-08-22T16:52:00.004+02:00

Veig que Hort Viu ha actualitzat el bloc. Us deixo un fragment que m'ha agradat de llegir:

"Aquest és un projecte d'auto-ocupació que pretén una associació entre els productors i els consumidors, lliure d'intermediaris, que no és tant subjecte als alts i baixos del mercat, i que aporta avantatges a ambdues parts. Per nosaltres és poder viure de la terra sense explotar-la, procurant cuidar-la i enriquir-la respectant el mediambient, alhora que ens facilita la planificació de sembres i de repartiment. Per vosaltres és menjar els fruits d'aquesta terra, que és l'opció més sana: són frescos, ecològics, locals i de temporada." Bloc.

La psicologia del moniato

2010-08-17T11:53:00.012+02:00

Mai m'ha agradat el moniato, però estic convençut que aquesta tardor disfrutaré menjant-me els moniatos que he plantat. És el que té cultivar-se els propis productes, agafen una dimensió diferent, prenen un significat profund, poderós, que ens ajuda a superar els prejudicis i les manies arbitràries que ens han acompanyat durant molts anys. Penso que si a l'escola o a casa hagués plantat llegum, encara que fos de forma simbòlica, i m'haguéssin posat a taula el llegum recol·lectat per mi mateix, l'hagués apreciat ja des de llavors.

És una qüestió psicològica. Quan s'ha participat en el procés complet, integral, d'elaboració d'un producte, s'entén el significat del resultat final, que s'integra i s'accepta molt més fàcilment. És extensible a totes les àrees de la producció, però en l'alimentació és especialment interessant si es vol potenciar la predisposició de la canalla a menjar més vairat i més saludable. És un consell als pares i mestres.

Per la canalla i pels adults! Us deixo amb els moniatos que he plantat, i que m'ajudaran a ampliar la ment i diversificar la dieta.

L'associació Horts Urbans.org valora molt positivament el primer camp de treball que s'ha fet a Vilafranca

2010-08-12T22:53:00.006+02:00

En el següent vídeo, en Daniel Lacruz i jo mateix fem una valoració del camp de treball internacional que hem organitzat a Vilafranca del Penedès, i que ha ajudat a desenvolupar els primers horts urbans municipals.

Conservar les patates sota terra

2010-08-02T16:38:00.005+02:00

Enguany, la collita de patates ha estat molt bona, suficient per tenir-ne tot l'any. Ara bé, les hem de conservar adequadament, i això no és fàcil.

De moment, fins les primeres plujes de finals d'agost i setembre, les mantindrem sense collir. Hem tallat la part superior de la planta, i hem afegit herba seca per protegir-les del sol i l'escalfor. Després de collides, les deixarem reposar en caixes a l'ombra, durant un parell de setmanes. Si alguna d'aquestes patates té un tall o està malalta, es podrirà, i la retirarem abans que contamini les demés. Posteriorment, en un clot encoixinat amb palla, les tornatem a enterrar amb palla i terra. Al damunt de tot hi posarem un plàstic per evitar que la pluja els provoqui un excés d'humitat.

No és l'únic mètode natural de conservació, però ens han assegurat que és un dels més efectius. Ja us ho explicarem!

Tabac

2010-07-28T11:19:00.004+02:00

A l'hort tenim aquestes tres plantes de tabac. En principi, la planta de tabac és legal sempre i quan vagi destinada a l'autoconsum. El seu cultiu és molt fàcil, és una planta vigorosa que no requereix cuidats especials. Creix ràpid, imponent. És molt bonica.

Per al consum humà, o sigui per a fumar, s'ha de prendre atenció en l'assecat. És necessari seguir un procés d'assecat lent, fins i tot amb certa fermentació. Per internet es troben diversos mètodes, que cadascú faci els seus experiments. Aquí ja no us acompanyaré, ja que no sóc fumador.

Una utilitat interessant del tabac és com a insecticida ecològic per a pugó i aranya roja. En un pot es posa un litre d'aigua, 50-60 grams de tabac, i una mica de sabó blanc. Es deixa macerar un dia, i es dilueix en 3-4 litres d'aigua. I ja es pot utilitzar.

Tomàquets!!!

2010-07-15T13:57:00.006+02:00

Us presento una mostra dels tomàquets dels horts de Lleure Agrari. La collita ha començat. El pic de la collita, però, no arribarà fins a finals de juliol. Serà excepcional!

Penedès Workcamp

2010-07-03T15:38:00.008+02:00

Estem immersos en el desenvolupament del Penedès Workcamp, un camp de treball internacional per implementar horts urbans a Vilafranca. Ens podeu seguir des del bloc Penedès Workcamp, o bé des del Facebook.

L'experiència està sent increïble. El repte és notable, i els resultats excel·lents!

Tuta Reloaded

2010-06-27T07:42:00.008+02:00

Tornem-hi. La Tuta ha revifat. De poc han servit les trampes de captura massiva que vam repartir per tot el centre. Sí que han anat capturant exemplars, però no han evitat la reviscolada de la plaga.

Per conservar els tomàquets, alguns hortolans han començat a tractar pel seu compte amb Spintor, un dels productes més recomanats contra la Tuta, i acceptat com a tractament ecològic. Altres hortolans estan aplicant Bacillus, també ecològic. La majoria d'hortolans, però, no han anat més enllà de les pautes bàsiques d'ensulfatar amb els típics productes ecològics més aviat generics com són el sofre, l'oli de Neem, el sabó de potassa, etc.

La qüestió és que la Tuta avança, i s'ha de fer un pas més enllà: cal actuar coordinadament, i aplicar un tractament específic. Amb l'ajuda de diversos hortolans, hem fet recerca. En Juan Luís va trobar per Internet un producte anomenat Insect Stop . Es publicita en diversos portals d'agricultura ecològica. Tanmateix, l'hem consultat i no està reconegut encara oficialment com a producte eficaç. Així que ens hem deixat assessorar per un enginyer agrònom especialista en aquest tema, i ens ha recomanat un tractament combinat de quatre productes, que s'han d'anar alternant per evitar resistències: Steward (Indoxacarb), Spíntor (Spinosad), Bacillus i oli de Neem (Azadiractin). Tots ells són ecològics menys el primer, que mirarem de tirar-lo el mínim possible.

Plantem-nos, a Terrassa

2010-06-26T15:01:00.009+02:00

El maig va aparèixer aquest bloc, anomenat Plantem-nos! Es tracta d'un moviment pels horts urbans a Terrassa. Les entitats promotores són la Cooperativa de Consum Responsable Ateneu Candela i el grup ecologista GPENAT. L'objectiu primordial d'aquest moviment és articular una autèntica xarxa d'horts urbans a la ciutat de Terrassa.

Ja hem establert contacte i ens faran una visita a Vilafranca, per veure com estem desenvolupant el Penedès Workcamp, un camp de treball internacional per ajudar a implementar els primers horts urbans de Vilafranca.

Hi ha impuls civil per promoure l'horticultura urbana, però encara queda pendent de millorar les eines per implementar-los i gestionar-los adequadament. Serà necessari l'intercanvi d'informació i experiències locals, així com una coordinació i treball a nivell nacional per abordar aquells temes d'àmbit general.

Escarbat de la patata... a l'alberginiera!

2010-06-17T19:42:00.005+02:00

Per sort només era a una planta. Els hem retirat manualment.

Curiosament, les patateres s'han mantingut sanes. Els hem fet un tractament amb oli de Neem, i ha estat eficaç.

Hort sostenible i Hort viu

2010-05-30T16:44:00.011+02:00

Hort sostenible (http://hortsostenible.jimdo.com/) i hort viu, dues iniciatives agrícoles creatives. La primera, hort sostenible, posa a disposició de la gent de la ciutat parcel·les de terra per cultivar. La segona, hort viu, crea un bloc a internet amb l'objectiu d'establir un canal comunicatiu amb els consumidors.

Es tracta de dues iniciatives sorgides del món agrari, que tenen en comú la cerca d'un vincle entre el pagès i la resta de la societat. Es tracta de fer xarxa, de superar l'anonimat del mercat, d'acabar amb els intermediaris, per tal de fer front a la deslocalització de la producció agrària i recuperar la viabilitat de les explotacions locals. L'estratègia bàsica: potenciar precisament el caràcter local d'aquestes terres.

Frare, paràsit de les faves i dels pèsols

2010-05-16T23:19:00.008+02:00

Aquestes setmanes han sorgit per tots els horts frares (Orobanche crenata Forssk), unes plantes molt boniques, amb unes flors precioses. Tanmateix, les hem hagut d'anar arrencant, ja que són perjudicials per a les faves i els pèsols, i per a les lleguminoses en general. No fan fotosíntesi, sinó que obtenen els nutriends directament de les plantes que parasiten. A causa d'això, les debiliten i es perd la collita.

Combatre els frares no és fàcil. El millor remei segueix sent la rotació de cultius, així com també arrencar les tiges de flors així que emergeixen del terra, per evitar que facin llavor.

Floracatalana.net, termcat.cat.

Peladora de faves

2010-04-17T18:16:00.005+02:00

Curiós artilugi, aquest. El vam trobar en una ferreteria de Vilafranca. El preu volta els 50 euros. Es diu Robito vaina. El podeu comprar on-line aquí.

En teoria serveix també per pèsols i mongeta seca. Caldrà comprovar-ho. Per pelar faves va increïblement bé!

Faves en conserva

2010-04-09T10:13:00.005+02:00

Finalment tindrem excedent de faves. Malgrat el fred, les glaçades i l'excés de pluja, les faveres han tirant endavant i tindrem una collita abundant.

Hem decidit fer-ne conserva en pots de vidre com el de la imatge.

Procediment: primer de tot, es seleccionen les faves més tendres i petites. Es fregeixen en oli d'oliva a foc molt lent, i poca estona (uns 5 minuts). S'hi afegeix una mica de sal. Tot seguit, es posen al pot de vidre, i es cobreixen fins dalt de tot amb el mateix oli amb què han estat cuinades.

Per assegurar la conserva, s'aplica la tècnica del bany maria: amb el pot ben tapat, es submergeix en aigua i es porta a ebullició, mínim 20 minuts.

Protocol contra la Tuta

2010-03-22T22:02:00.006+01:00

L'any passat no ens en vam sortir, la plaga de la Tuta va arrasar les tomaqueres de tot Lleure Agrari. Així ho vam descriure. Vam aplicar un tractament combinat de Bacillus, oli de Neem i un insecticida convencional específic per oruga. Va ser útil per mantenir a ratlla la plaga fins a mitjans d'agost, quan de sobte va reviscolar i es va endur tota la plantació. Tomàquets i tomaqueres, tot mort. Degut al xoc emocional pel desastre, aquest any hem decidit preparar-nos millor. Aplicarem feromona. Les feromones són hormones sexuals específiques que atrauen la papallona mascle. En posar les hormones en una trampa, els mascles hi queden atrapats i s'impedeix la fecundació de les papallones femella. Aquest serà el protocol:

1-A partir de l'abril, es penjarà una trampa amb feromona per a detecció de la Tuta (hi ha dos tipus de trampa: per a detecció i per a captura massiva. La de detecció es posa per rastrejar la presència de la papallona; quan es detecta, es desplega un seguit de trampes d'aigua que permeten una captura realment nombrosa). La trampa de detecció té un cost d'uns 15 euros, inclosa l'estructura i els difusors de feromona. Vegeu fotografia.

2-En el moment que es provi la presència de la Tuta al recinte, es repartirà a cada hort (o cada dos horts) una trampa d'aigua. Cada trampa controla una superfície de 250-500 m2.

3-S'iniciarà immediatament un tractament combinat amb bacillus i oli de Neem, productes ecològics.

4-Quan arribi la primera onada de calor, es començarà un tractament amb producte convencional específic per a oruga.

El conill com a plaga

2010-03-22T20:10:00.007+01:00

Aquest hivern hem tingut problemes amb el conill. Ha atacat la col i la ceba. A la foto es pot apreciar una de les cols, tota ratada. Moltes no han conservat ni l'ull.

Què fer? Hem posat en marxa dues estratègies:

1-Ruixar amb un producte repelent per al conill. N'hi ha de moltes varietats, i en general no són nocius ni per als humans ni per als conills. Es tracta de fer-los foragitar.

2-Posar, al voltant del cultiu, un cordill tensat a una altura aproximada de 5 centímetres. A la segona imatge es pot apreciar com queda.

Pagesos, obriu les terres!

2010-03-14T15:11:00.013+01:00

Hem assistit, darrerament, a una onada de mobilitzacions de la pagesia catalana. La situació és certament complicada. Les transformacions del mercat els està duent a un carreró sense sortida clara. Tirin per on tirin, segueixin l’estratègia que segueixin, la seva precarietat i incertesa augmenta cada any que passa. Com competir en un món global, amb normatives desiguals, amb punts de producció cada vegada més deslocalitzats i amb circuits de distribució cada cop més concentrats? La crisi econòmica, en comptes de frenar aquestes tendències, les ha accelerades. La deslocalització de la producció i la concentració en la distribució s’estan accentuant, ja que responen millor a les exigències de productivitat i eficiència. A més, les diverses estratègies de valor afegit que promou la producció local, perden atractiu davant la necessitat d’estalvi i la precarietat de les butxaques dels consumidors.

Què pot fer el pagès per sortir d’aquest atzucac? El debat és intens i apassionant. Des d’aquest escrit, i des de la nostra modesta però pionera experiència, voldríem posar sobre la taula un nou element de debat: els horts urbans d’iniciativa privada. Començarem explicant el projecte que hem tirat endavant, anomenat Lleure Agrari.

Vam engegar Lleure Agrari fa exactament un any. Érem els primers propietaris a Catalunya que, per iniciativa pròpia, obríem una terra agrícola per fer-ne horts urbans. Donat la manca de precedents, vam haver de fer recerca en diversos àmbits, i posar-ne a prova molts d’altres: qüestions legals, infraestructura, inversió econòmica raonable, demanda efectiva, vies de comunicació, assessorament a novells, reg, seguretat davant els furts... Ha estat un any intens per anar superant cadascun d’aquests reptes. I ho hem aconseguit. Lleure Agrari s’ha consolidat, i representa de fet una fórmula viable d’explotació agrària.

Fa pocs dies vam rebre un correu d’un matrimoni barceloní. Buscaven un hort que fos a prop de la ciutat comtal. Els agradava molt la horticultura. Havien omplert el pis de taules de cultiu, però en volien més. Volien un hort de terra. Què podien fer, em preguntaven, per tenir-ne un? Lleure Agrari els queia massa lluny, 70 quilòmetres. Els vam recomanar, sense massa convenciment, que trobessin un pagès que els deixés cultivar el seu tros. Diem sense massa convenciment perquè un dels hortolans que hi ha actualment a Lleure Agrari, que és d’Hospitalet, en el seu dia va resseguir tota l’horta del Baix Llobregat, sense cap resultat que el satisfés: podia optar a la compra o lloguer de parcel•les massa grans, mancades, a més, dels complements necessaris per a un hort urbà de lleure: accés a motocultor, sistema de reg adequat, consell en els cultius, etc.

És per reflexionar-hi. No és l’únic mail que hem rebut, i no en serà l’últim. La tendència és clara: hi ha un retorn a la terra. L’hort representa per a moltes persones un espai d’interacció amb la natura, exercici saludable, relació social, teràpia ocupacional, salut psicològica, pedagogia per als petits, obtenció d’aliments frescos, etc. Les ciutats i la seva gent s’estan obrint a la terra, la prova en són els quaranta municipis catalans que en l’última dècada han habilitat horts urbans públics. La majoria d’ells, això sí, limitats als jubilats i amb llistes d’espera eternes per accedir-hi.

Si la ciutat s’obre als horts, doncs, per què els horts no s’obren a la ciutat?

Els pagesos han de donar el pas. Si els seus productes tenen competidors massa forts, que ofereixin el que aquests competidors mai podran oferir: els mitjans de producció locals, la seva terra. Han d’obrir les seves explotacions. La gent vol fer-ne ús, vol cultivar els propis aliments, i vol aprendre a fer-ho amb l’ajuda del pagès.

Parlem, aquí, d’un nou concepte d’agricultura. És una agricultura participativa. El productor agrícola passa a oferir un servei. I el consumidor passa a consumir un mitjà de producció, o el que és el mateix, a produir pel propi consum; lleure productiu, en diuen.

És una solució, n’estem del tot convençuts. Potser només ho serà per una part de la pagesia, la més propera als nuclis de població, i potser tampoc s’ajustarà a les necessitats de tots els hortolans d’aquestes poblacions. Ara bé, pot representar una sortida viable i digna per a aquests dos sectors. Cal treballar-ho, cal seguir investigant, cal elaborar una legislació que ho faciliti, cal assessorament al pagès, calen incentius econòmics, cal crear una cultura adaptada a aquesta nova realitat social. Queda molt per fer, i hi hem de treballar. ENDAVANT!

Calçotada amb Mas Albornà

2010-03-02T16:45:00.005+01:00

El diumenge 28 vam organitzar conjuntament una calçotada amb la Fundació Mas Albornà. Vam començar la jornada collint els calçots de l'hort que la fundació te á Lleure Agrari. Després, vam anar a la zona d'esbarjo del Fons del Mata, al Vendrell. Va ser una trobada molt maca.

Galliner a l'hort

2010-02-21T23:53:00.006+01:00

Avui en dia és complicat tenir gallines, ja que la legislació és molt restrictiva en aquest sentit. Però això no és així a tot arreu: al Regne Unit, la llei regula la tinença particular de fins a 8 animals petits de corral.

La foto que adjunto és d´un amic que ha anat a viure a Austràlia. Desconec la legislació d´aquest país; en tot cas, com passa aquí, si l´hort és particular i queda més o menys dissimulat, es pot acabar tenint un petit galliner com aquest.

Més sobre els fems

2010-02-06T19:26:00.011+01:00

En aquestes dues imatges podem comparar dos tipus de fems. Els de color més fosc són fems de cavall en un 70%, ben compostats. La imatge de la dreta es correspon a fems de cavall en un 100%, ara bé, estan molt poc descompostos, i per tant no es consideren de tanta qualitat.

El preu del primer carregament ha estat de 20 euros el m3 (1000 litres), i el del segon de 30 euros el m3. Si fa no fa, els preus dels fems giren al voltant d'aquests valors.

Tomacons al febrer

2010-02-03T16:44:00.004+01:00

Avui mateix he tret aquesta imatge dels tomacons que tinc a casa. Vam collir-los el mes d'agost. Vam guardar-los en caixes de fusta, en un indret fresc i no massa humit, sempre fora de la nevera. Al voltant del 5% dels tomacons s'han espatllat; la resta, però, romanen frescos com el dia que els vam collir.

Bledes silvestres

2010-02-03T16:21:00.009+01:00

A l'extrem sud del recinte, en un espai sense treballar, ha crescut bleda silvestre (Beta vulgaris). Té la fulla d'un verd fosc, més petita que la fulla de les varietats cultivades. Ara bé, el seu sabor és exquisit.

Fases de la Lluna

2010-01-14T16:46:00.007+01:00

(fragment extret de wikilingua. Els errors ortogràfics es deuen a l'original "La consciència dels Nombres", publicat el 1964 a Buenos Aires, possiblement en situació d'exili de l'autor).

Fases Creixent en llum.

① Des de Lluna Nova a Cambra Creixent:; Propícia per a sembrar espárragos, brécol, repollo, coliflor, enciam, perejil, espinaca, pepinos, cereals i grans en general. || Les plantes ja germinades presenten un creixement ràpid i uniforme, tant de follaje com d'arrel. || Les llavors de germinación ràpida es desenvolupen molt bé (aquestes es poden sembrar durant aquesta etapa o durant l'etapa immediata anterior) se sembren dues o tres dies abans o just durant la Lluna Nova. Les llavors de germinación lenta no es donen molt bé en aquesta etapa.; ② Des de Cambra Creixent a Lluna Plena:; Propícia per a sembrar fesols, guisantes, albergínia, melones, sandía, pebrots, carabassa, tomàquets, cereals, grans i llavors de flors en general així com també, tot tipus de plantes que creixen en altura i donen fruits. Durant aquest periódo hi ha poc creixement d'arrels i molt en el follaje. No se sembren estacas o esquejes (reproducció vegetativa) perquè es deshidratan a causa de la pèrdua de les seves liquidos interns, però sí és recomanable fer transplantes de plantes d'un matero a un altre, ja que es dá un creixement ràpid del tallo i es produeix abundate follaje, mes no així de l'arrel. || També—quan sigui el moment adient per a això—es comencen les Labors de Collita (sobretot durant l'estiu i la tardor) d'igual manera, és una fase propícia per a treure el fem dels corrals, així com per a voltear el compost i tallar canya/canya o sembrar arbres frutales (tres o quatre dies abans de la Lluna Plena).---

Fases Decreciente en llum.

③ Des de Lluna Plena a Cambra Menguant:
Propícia per a sembrar remolacha, pastanaga, achicoria, chirivía, patates, rabanillo, nabos, cebes, arrels i tubérculos en general. || Es fan transplantes de plantes, per amb l'objectiu d'enfortir l'arrel, ja que en aquest periódo creixen i es desenvolupen més les arrels que el tallo, així com també es dá poca producció de follaje. || Se sembren tot tipus de llavors de germinación lenta. || També durant aquest periódo és molt adient continuar les activitats de Collita segons sigui l'estació. || Es recomana fer podes (follaje) i tallar fusta preferiblement en Cambra Menguante ja que es produeix bona cicatrización.

④ Des de Quart Menguant a Lluna Nova:

Propícia per a llaurar la terra, l'extirpación de males herbes, remoción d'arrels (desherbado d'adventicias), remoción de turba, aireo i neteja de la terra per a la nova collita. || Una vegada ja net i preparat el terreny de sembra, és molt comú que dos o tres dies abans que ocorri la fase de Lluna Nova se sembren totes aquelles llavors de germinación ràpida com el són l'arròs, frijol, maíz, hortalisses, etc. perquè quan germini la llavor i passada aquesta, d'un estat vida latent a període de completa activitat en creixement, coincideixi això, just amb la fase lunar que precisament l'ajudarà a fomentar encara més dit desenvolupament (de Lluna Nova a Cambra Creixent) || S'efectuan la sembra d'injertos, estacas o esquejes, sobretot si està molt pròxima la Lluna Nova. || Durant aquest periódo hi ha poc desenvolupament d'arrels, tallo i follaje, és en general una etapa de poc o de cap creixement vegetal, se li considera com un període de repòs.

El Papa té un hort ecològic!

2010-01-12T13:01:00.006+01:00

Vaja, que ara es veu que fins i tot el Papa de Roma té un hort. Mireu aquesta notícia de La Vanguàrdia. També sabem que la Michelle Obama té un hort als jardins de la Casa Blanca, i fins i tot es diu que l'Àngela Merkel cultiva el seu propi hort...

Carai, qui queda per sortir de l'armari???

Fems

2010-01-09T21:48:00.005+01:00

L'Ángel i el Juan s'han fet portar fems. Una tractorada d'entre 3 i 4 metres cúbics. Composició: gallinassa i conill, ben fermentats. Preu: 80 euros.

Els fems són els adobs més utilitzats en agricultura ecològica, juntament amb el compost i els adobs verds. N'hi ha de diversos tipus, depenent de l'animal del qual provingui l'excrement. Pot ser de cavall (el més apreciat de tots), de vaca, d'ovella, de porc, d'aus de corral, etc. Els preus depenen sobretot del transport; els fems naturals, en sí mateixos, són molt barats.

Després de la gelada

2009-12-27T19:33:00.004+01:00

La bonança del novembre va provocar la fructificació de les faveres, les carxoferes i les pesoleres. Ara bé, poc s'ha collit, ja que les glaçades de la setmana passada s'han endut la flor i els primers fruits. Les plantes continuen vives, això sí, però han perdut força.

Sortosament, les cols de brusel·les no s'han congelat, estan maquíssimes, a punt per la recolecta. De fet, ja havíem assenyalat en l'anterior post que les cols són força resistents a les gelades.

Tipus de cols

2009-12-20T10:33:00.004+01:00

En aquesta imatge podem visualitzar quatre tipus de cols. D'esquerra a dreta: col lombarda, col de cabdell, col-i-flor, i bròquil.

Les cols són de les hortalisses més agraïdes. Són resistents a les plagues, a la sequera, a les gelades (ocasionals), i proporcionen un aliment prou nutritiu, ric en vitamina A, vitamina C, Potassi, i una sèrie d'elements anticancerosos com són els carotenoides, la clorofil·la i els glucosinolats.

Lectura interessant: La col i els seus parents, aliment i medicina.

Horts urbans a Madrid

2009-11-30T13:49:00.005+01:00

Aquesta és una empresa d'horts urbans de Madrid. Va obrir les portes del seu primer centre, a l'àrea metropolitana de Madrid, el juny d'aquest any. Consta d'unes 3 hectàrees de superfície, i 200 horts d'entre 50 i 130 metres quadrats. És un projecte imponent, s'ha de reconèixer, el primer d'aquest volum a l'Estat espanyol.

En diversos escrits anteriors parlàvem del retorn dels horts. Ens preguntem, tanmateix, quina forma prendrà aquesta vinguda. ¿Tornarà de la mà de grans centres com aquest, pensats per acollir un gran nombre d'usuaris, amb rutes d'accés limitades als vehicles de motor, amb personal contractat durant totes les hores d'obertura del centre, amb instal·lacions de reg de gran envergadura, i cobrant quotes de 60 euros per un hort de 100 m2? És viable un centre d'aquest tipus?

Nosaltres no ho veiem clar. L'hort torna, però pensem que ho fa de la mà d'un canvi social molt profund, fruit d'una crisi econòmica que transformarà de dalt a baix el nostre entorn. La filosofia d'aquest centre de Madrid pertany al període que ara tanquem: explotació intensiva, crèdit desmesurat, simulacre de la realitat. Només cal assenyalar que l'empresa que ho ha desenvolupat és una immobiliària.

L'hort torna, i ho fa de la mà del realisme, de l'eficiència, de la lentitud. De terra n'hi ha molta, i és l'hora que els seus propietaris, pagesos i no pagesos, l'obrin a la gent de la ciutat a uns preus justos. Cal madurar sistemes legals per fer-ho possible. Cal instaurar una nova cultura de l'arrendament, de l'intercanvi, del dret a l'accés i gaudi dels recursos. Cal que les terres properes a les ciutats deixin de ser llocs de pas, de pillatge, de degradació, i passin a ser espais per a viure-hi, plens de vida social, i generadors de xarxa ciutadana.

Els espinacs d'en Popeye

2009-11-20T12:57:00.006+01:00

Les societats s'adapten als moments històrics, als reptes que s'els plantegen i a les oportunitats van apareixent. Les nostres idees, els valors, els referents culturals, sovint no són res més que fórmules culturals que la societat reforça per adaptar-se millor als canvis econòmics i materials.

La figura d'en Popeye, en aquest sentit, és exemplificadora. El personatge fou creat el gener de 1929. Als trenta, en plena Gran Depressió, s'havia convertit en un dels personatges de còmic més popular i estimat. El seu caràcter rude però amb un gran cor, amb experiència laboral però sense feina, enamorat de la Olivia sense poder-li oferir una llar, i finalment, la passió per un aliment barat i molt nutritiu: les llaunes d'espinacs, el feren entranyable i necessari.

Malgrat que ara sabem que els espinacs no contenen tant ferro com es creia, en aquell moment de pobresa, i fins i tot misèria, va ser important reforçar el valor i la dignitat dels espinacs (i de la verdura en general). Per què? Per motius materials: l'alimentació basada en la verdura era molt més econòmica que la basada en la carn.

Avui en dia la situació és prou diferent, però semblant en alguns aspectes. Per a comparar ambdós moments històrics caldria, això sí, una anàlisi extensa que ara no farem. El que podem constatar provisionalment és que la verdura torna com a element cultural, i això és així perquè és més sana i abarateix els costos en sanitat, perquè segueix sent més econòmica que la carn, i perquè la seva producció genera menys contaminació i menys despesa energètica.

L'hort al novembre

2009-11-15T19:01:00.000+01:00

Seguretat a l'hort

2009-11-10T19:39:00.007+01:00

Quan et mous entre hortolans, aficionats o professionals, t'assabentes de la magnitud de robatoris i gamberrades que han de suportar els horts, sobretot els que es situen propers a zones habitades. Casetes saquejades, motocultors robats, collita destrossada, ... Allò que havia de ser un espai de lleure, o fins i tot terapèutic, acaba sent una font d'angoixa, maldecaps, sensació d'impotència, i frustració intensa.

En molts casos, és recomanable recórrer a sistemes de seguretat. No són infal.libles; tampoc són econòmics. Però sí que limiten de forma notable les intrusions, i proporcionen una mínima sensació de control.

Garrofes i Decreixement

2009-11-03T20:00:00.005+01:00

La setmana passada ens vam reunir una colla de gent per collir garrofes de Bellvei. En un matí, en vam arreplegar uns 300 kg. L'experiència es va produïr en el marc d'una xarxa, encara incipent, d'intercanvi de productes i serveis.

Aquestes garrofes tindran dues utilitats: per una banda, destinaran al consum animal, concretament per a un ramat de cabres que actualment cuiden aquests nois. Al voltant d'un 20-25% d'una dieta equilibrada pot provenir de la garrofa. Un segon destí serà la confecció de farina de garrofa per a consum humà. En tractar-se d'una farina dolça, i molt aromàtica, és òptima per a l'elaboració de productes de reposteria.

A canvi dels 300 kg de garrofes, obtindré vi d'elaboració artesanal i farina de diversos tipus de gra ecològic per al pa casolà que fem a casa.

És el primer any que em sumo a aquest projecte, i esperem que es consolidi. Per a l'any vinent, toca desbrossar diversos garrofers per mirar d'augmentar la producció i facilitar la collita.

Per a més informació, vegeu la Xarxa Pel Decreixement. M'agradaria precisar que Lleure Agrari no s'inclou de moment a aquesta xarxa. Tanmateix, creiem que es tracta d'un projecte bàsic i necessari per a la nostra societat, i hem de posar-nos a treballar per convertir-lo en autènticament viable.

Hivernacle mòbil (2)

2009-10-26T09:37:00.006+01:00

Al post Hivernacle mòbil, parlàvem d'aquest artilugi tant interessant per als horts familiars. Més endavant farem una valoració de les tomaqueres que hi va plantar en Juan Antonio. Ara, però, ens agradaria indicar on es pot adquirir. En Juan Antonio l'havia trobat en una parada del mercat de Santa Oliva, parada que ha desaparegut des de llavors. Aquest cap de setmana, però, en Juan Luís, un altre dels hortalans de Lleure Agrari, ha localitzat una botiga on-line que sí que venen aquest tipus d'hivernacles: horturba.com. El seu preu és de 28,70 euros. El disseny és similar.

Patata de segona collita

2009-10-12T16:46:00.004+02:00

A finals d'agost-principis de setembre vam plantar patata Red-pontiac (vermella de fora i blanca de dins). Degut a la bonança d'aquesta tardor, han fet força mata i ja treuen la flor. Calculem que les collirem cap a finals de novembre o principis de desembre.

La patata de segona collita només és possible en zones càlides de costa. Com més a l'interior menys producció. De totes maneres, en cap cas dóna tants resultats com la sembra a l'hivern i collita al maig-juny.

Calçot o ceballot?

2009-09-28T16:20:00.009+02:00

Hem plantat calçots, un saquet de 25 kg. Pel que hem comentat entre els hortolans, el seu preu se situava a l'entorn dels 90 cèntims- 1 euro el kg en els diferents punts de venda de la comarca.

Avui en dia, la denominació més estesa, quasi exclusiva, per referir-se a aquest cultiu és el de calçot. El seu nom prové del fet que se'l calça amb terra a mesura que creix, per tal de fer-lo ben blanc i tendre.

De petit (i no sóc gaire vell) al meu entorn se'n deia ceballot, i no pas calçot. Si mirem el diccionari, un ceballot és un grifoll nascut d'una ceba, igual que el calçot. És una ceba que se't grilla. Segons aquesta font, de fet, el calçot és un tipus de ceballot.

Si busquem al google, "calçot" té 1.330.000 entrades, mentres de "ceballot" en té només 7.270. Curiós. Només se m'acut una explicació: hi ha una paraula que s'ha quedat sense nínxol de significat, i s'està despenjant de l'idioma parlat. Suposo que deu ser perquè quan se'ns grilla una ceba la tirem a la brossa sense miraments.

Hivernacle mòbil

2009-09-09T10:12:00.007+02:00

En Juan Antonio ha adquirit aquest artilugi: es tracta d'un petit hivernacle, de 96 cm. d'alçada, per 100 i 150 cm de base. És de fàcil muntatge, com si fos una tenda de campanya canadenca. Cost: 15 euros en una parada del mercat de Santa Oliva, Baix Penedès. Marca Florabest. He estat mirant per internet, i no he aconseguit esbrinar la manera d'aconseguir-lo. Aquest dissabte farem cap al mercat.

Quina utilitat tindrà aquest petit hivernacle? D'entrada, i amb esperit experimental, en Juan hi ha plantat tomaqueres. L'objectiu és tenir tomàquets de collita pròpia per novembre i desembre. El primer avantatge que tindrà serà evitar la plaga de la Tuta, ja que les arnes no podran accedir a les plantes per dipositar-hi els ous. Un segon avantatge serà frenar la humitat i les afectacions per míldiu degut a les pluges de tardor. Finalment, ja més cap a l'hivern, frenarà la baixada de temperatura a la nit, i crearà temperatures més altres durant el dia, possibilitant la maduració dels tomàquets.

Per a què més pot servir, un hivernacle d'aquestes característiques? Bàsicament per allargar la tardor i per avançar la primavera. El fet que sigui mòbil permet desplaçar-lo d'un lloc a un altre, sense haver de traslladar els cultius.

Seguirem amb atenció els seus resultats.

Per a qui en vulgui posar un, i no sap com adquirir-lo, es pot mirar de fer un invent: agafar l'esquelet de qualsevol tenda de campanya, i adaptar-hi una funda de material transparent, com ara plàstic. No oblideu que ha d'haver-hi obertures per a respirar. Tampoc pot faltar una obertura més gran per accedir a l'interior.

La TV a Lleure Agrari

2009-09-03T14:53:00.010+02:00

Dimarts passat vam acollir un equip de reporters de La Sexta, encapçalats per la periodista Susanna Bergés. Van prendre imatges de dos dels hortolans de Lleure Agrari, de la Chiqui i del David. Van fer-los preguntes sobre les seves vides, la feina, els fills, i sobretot els van preguntar sobre els motius de llogar un hort.

Van posar-se en contacte amb nosaltres cercant persones que cultivéssin un hort. Buscaven perfils trencadors, originals, que sorprenguéssin el telespectador. Va ser fàcil de trobar-los; va ser més difícil de seleccionar, ja que són la majoria els hortolans de Lleure Agrari que no s'ajusten a l'imaginari col·lectiu d'hortolà jubilat.

Realment, l'horticultura s'està posant de moda entre totes les capes i àmbits de la societat. Per quin motiu? Jo penso que ara mateix no tenim les eines suficients per entendre-ho. Molta gent se sent atreta per l'hort i no sap exactament per què. És una atracció intuïtiva, primària, bàsica. Jo penso que darrera d'aquesta sensació tan intangible hi ha motius socials molt profunds per tornar a la terra. Vénen temps de canvis.

Apareixerem a la TV a finals d'octubre, en un programa nou que sembla que es dirà Meeting Point (punt de trobada).

Perfil d'hortolà

2009-08-30T21:55:00.008+02:00

Quan vam iniciar el projecte de Lleure Agrari, ens vam plantejar quin era el perfil de l'hortolà. A quina persona ens dirigíem? La opció automàtica hagués estat partir de l'imaginari col·lectiu: un home jubilat o prejubilat, de procedència andalusa, i resident a la zona. Tanmateix, no ho vèiem clar. El nostre propi exemple ja trencava aquest perfil. Ho vam deixar obert, doncs, i vam engegar una campanya publicitària sense un criteri definit.

A dia d'avui, havent parcel·lat quasi tota la finca, i estar ja al límit de la capacitat del centre, podem afirmar que no existeix un perfil clar d'hortolà. Hem aplegat persones de totes les edats, sexe, àmbits socials, procedències nacionals, nivells culturals, aficions, i fins i tot lloc de residència.

I tanmateix, i això ho voldria remarcar, la convivència és excel·lent. Pocs espais de trobada amb aquesta diversitat podríen dir el mateix.

En una ocasió, vaig reivindicar l'hort com a eina d'inclusió social i creadora de teixit comunitari. Això és així sempre que es treballi l'equilibri i l'intercanvi, ara sí, amb molt criteri i dedicació.

"Filla de tuta!!!"

2009-08-22T12:16:00.006+02:00

Aquesta ha estat l'expressió espontània i desesperada de l'Àlex, un dels hortolans més joves de l'hort, quan ha comprovat la mort fulminant i sobtada del seu tomaquerar. Ja feia setmanes que teníem la tuta (Tuta absoluta) a Lleure Agrari, però l'anàvem controlant amb tractament combinat de producte ecològic (Bacillus) i convencional. Però, res, ens ha vençut d'una bufada. Ha estat espectacular. Ens hem quedat d´una setmana per l'altra sense tomaques, i el que és pitjor, sense tomaqueres!

Per consol de tots, ha estat un fenomen general a tot el Baix Penedès. Aquesta última onada de calor deu haver animat aquest insecte tropical, que s'ha sentit com a casa.

Els hortolans que vam tenir el pic de producció al juliol, la desgràcia ens ha agafat a mitges. Nosaltres, per exemple, hem collit prop de 300 kg amb 64 tomaqueres. No està gens malament. Ara bé, ens hem quedat sense aquells tomàquests frescos de setembre i fins i tot d'octubre, que tant aprecies per a l'amanida.

Em va comentar un amic, enginyer agrícola, que les plagues noves solen ser agressives tan sols els primers anys. Posteriorment, els nostres auxiliars els acaben coneixent i els van incorporant a la seva dieta, de manera que queda tot sota control. Esperem que passi aviat. No és just.

La productivitat de l'hort familiar

2009-08-15T18:30:00.009+02:00

Quan parlem de productivitat d´un hort familiar, hem de tenir en compte tres aspectes propis d´aquest tipus d´activitat, que la diferencien de la producció agrícola professional.

a) Autoconsum vs. comercialització. L´hort familiar no es dirigeix a la venta, sinó que es distribueix a la xarxa familiar o comunitària sense passar pel mercat. Aquesta variable té conseqüències a l´hora de valorar la producció de la terra, que juguen a favor de l´hort no professional: s´aprofita pràcticament tota la producció, ja que no s´estableixen criteris d´estètica ni grandàries mínimes per als fruit de l´hort. Per tant, per aquest factor, un hort familiar produeix més quantitat consumible que un de professional, probablement un terç més. Un segon factor és que el pagès professional ha de vendre el producte al distribuidor, i aquest al botiguer. I el botiguer al consumidor final. Una cadena nefasta tant per al productor, que rep les engrunes del valor, com per al consumidor final, que paga un preu inflat. El producte de l´hort familiar no s´hauria de valorar com a preu de venta al distribuidor, com ho faria un pagès, sinó compa preu de venta al consumidor final. En altres paraules: el producte d´un hort familiar és producte que t´estalvies de comprar.

b) Lleure vs. treball. Si l´hortolà d´un hort familiar cobrés les hores que es passa a l´hort, els números no sortirien. Aquests tipus d´horts no estan tecnificats, els processos són quasi medievals, i per tant el seu manteniment requereix un nombre d´hores excessiu per a la producció resultant. Ara bé, l´hortolà no professional busca quelcom més que producció, busca lleure, exercici saludable, aliment de qualitat, fa xarxa familiar (repartint la producció), i fa també xarxa social (amb els altres hortolans de la zona). Això és el lleure productiu. Per aquest motiu, l´hort familiar és altament eficient: es promouen tots els àmbits esmentats, essencials per a la vida humana, no només de manera gratuïta, sinó fins i tot sent productiu.

c) Verdura vs. carn. La producció de verdures d´un hort familiar, si té una superfície mínima (a partir de 100 m2) i està ben ciudat, és significativa per a una llar. Aquest fet modifica els hàbits culinaris i alimentaris de tota la família. Ho puc constatar per experiència pròpia i pel que es comenta entre els hortolans de Lleure Agrari. Sense adonar-te´n, ni voler-ho expressament, comproves que baixa la despesa en alimentació. Aquell plat de carn amb acompanyament vegetal passa a ser un plat de vegetals amb acompanyament de carn (la verdura és teva; la carn no. Això compta!). Baixa el preu de la compra, sí, i pugen els índexs de salut: aquell colesterol i aquells triglicèrids que tant costàven de mantenir a ratlla apareixen en valors completament normals. Això també s´ha comentat repetidament a l´hort.

Sintetitzant: l´hort familiar és altament productiu, i molt rendible per a les famílies que tenen la sort de tenir-ne un. Ara bé, aquesta productivitat no és directament comparable a la productivitat de les explotacions professionals, ja que la naturalesa d´aquestes dues activitats és diferent.

Cherry o cirerol

2009-08-08T14:54:00.006+02:00

Resulta que el cherry, aquest tomàquet petitó de les amanides modernes, és un dels tomàquets més antics que es coneixen. Fins i tot té un nom en català: cirerol, que també vé de cirera, com el seu equivalent anglès. Apareix en escrits catalans del s. XVIII (font).

He volgut fer una prova. Com que veig que té la pell dura, i poca polpa, he pensat que potser es conservi com els tomacons. N'he posat uns quants en una caixa i els he deixat a l'ombra, en un espai fresc i sec. A veure com responen.

Berza

2009-07-26T15:50:00.004+02:00

En aquesta foto podeu observar un camp ple de berzas, la col típica dels horts gallecs. L'indret és San Pedro da Mezquita, a la província d'Ourense. Aquesta col és apta tant per a bestiar com per al caldo o bullida amb patates. Com podeu comprovar, assoleix una alçada considerable!

Aquí al Penedès, jo sempre he escoltat que s'anomena Col de Gegant. No n'he trobat referències per Internet. Probablement sigui un terme local.

Enciam Llengua de Bou

2009-07-12T11:53:00.003+02:00

Hem plantat una trentena d'enciams Llengua de Bou, una varietat autòctona que no es comercialitza en circuits convencionals. Vam comprar les llavors a Les Refardes, una empresa que es dedica, entre altres activitats, a seleccionar i comercialitzar llavors de varietats locals per tal de garantir la biodiversitat agrícola.

L'enciam Llengua de Bou és un enciam de fulles dentades, molt fi, tendre, i que pot assolir una bona grandària. És sensible a l'espigat, i amb les calors d'aquests dies de juliol ja volen pujar. En deixarem una desena per a fer llavors i sembrar-ne un bon camp aquesta tardor.

Càrtam

2009-07-12T11:04:00.010+02:00

L'Ignasi, un dels primers hortolans de Bellvei, va repartir llavors de Càrtam, que vam sembrar a l'abril. Les plantetes van néixer amb força i vigorositat, i han assolit una alçada aproximada de prop d'1 metre. Aquí les teniu, ben florides.

El Càrtam, encara que sembli exòtic i merament decoratiu, és una d'aquelles plantes cultivades des de no se sap quan: la primera referència coneguda data dels antics egipcis, de la Dinastia XII, entre el 1890 i el 1790 a.C. Actualment ha quedat en desús, encara que segueix cultivant-se en algunes zones de Mèxic, Estats Units i l'Índia.

Aquesta planta té molts usos. De la flor se'n fa colorant, ja sigui per a ús alimentari (com a substitut econòmic del safrà), ja sigui per a tint de teixits. Les llavors serveixen d'aliment per a aus o bestiar en general; també se'n fa oli, per a ús alimentari i per a pintures (com a substitut de l'oli de llinaça). La tija és molt fibrosa, i s'en fa teixits.

Canvi de dieta

2009-07-04T17:07:00.007+02:00

Hem plantat una vintena de carbasseres. A primer pla podem veure la primera carbassa, que en el moment de publicar aquest post ja supera els 10 quilos! Mare de déu, què en farem de tanta carbassa?

És curiós quan l'excedent de verdura passa a ser un problema. Per exemple, a diversos hortolans ens ha passat amb el carbassó. La carbassonera és una planta molt vigorosa i excepcionalment productiva; quan comença a donar s'inicia un període de maldecaps. Primer t'adones que l'has de collir ràpid, o en un parell de dies creix fins a la mida d'un braç i ja no saps què fer-ne. Cuines truita de carbassó, carbassó rebossat com a acompanyament, fas samfaina amb carbassó, carbassó escalivat, puré de carbassó; quan ja no pots més, congeles el puré. Després de seguir tots aquests passos, quan ja no tens lloc al congelador i comences a odiar profundament el carbassó, intentes encolomar-lo als veïns...

Més enllà de la conya, però, t'adones que realment canvies de dieta. Tens moltes verdures que has de consumir, verdures del temps, que has produït tu i saps que són sanes, i que potser no haguéssis comprat. Llavors explores nous plats, combines productes que mai t'hauries pensat, busques per internet o en llibres de receptes noves possibilitats per a cuinar les teves verdures. I acabes fent salut.