Fa dos any, en Vicent, d'Hort Sostenible, em va donar diferents llavors autòctones del País Valencià. Entre elles, hi havia llavors d'un tipus de cherri (en català, cirerol) de tonalitat més fosca, anomenat tomàquet de cirera negra, o cirerol negre.
Aquest any n'he plantat de les dues varietats, per observar-ne les diferències: l'aspecte de la tomaquera, la grandària del fruit, la forma, el color, i el seu sabor.
D'entrada, les plantes difereixen en vigorositat. La tomaquera del cirerol és més ràpida en el creixement, assoleix més alçada, sembla més resistent al míldiu, i desenvolupa unes fulles més llargues. La tomaquera del cirerol negre, en canvi, té un aspecte més fàgil, de color de fulla una mica més clar.
En els fruits, però, és on hi ha més diferència. Mireu els ramells que fa el cirerol (primera foto) i els del cirerol negre (segona foto):
En el cirerol, les tomaques es distribueixen al voltant d'una sola tija (unípara), mentres que en el cirerol negre prenen una distribució més caòtica, en ventall (multípara).
En el color, com no, també presenten diferències. Vegeu la foto:
La grandària és molt semblant, també la forma: circular. Canvia com dèiem el color, i també el peduncle, molt més robust en el cirerol. Aquesta característica va d'acord amb el caràcter més robust de la planta.
I finalment, el més important, el sabor. El grau d'acidesa és diferent, és més àcid el cirerol negre. Té un sabor en general més intens, més fort. El cirerol, en canvi, és més amable, podríem dir, més dolç. Però no podria pas afirmar quin és més bo, els dos tomaquets tenen la seva gràcia.
