27/2/11

Horts per a autoabastiment, a Aldaia

Fa tant sols un mes vaig publicar un post titulat "Horts familiars per fer front a la crisi alimentària", on assenyalava que al nostre país hi havia poca consciència del paper rellevant que poden jugar els horts familiars en qüestions de seguretat alimentària, almenys per a determinades capes de la població.

Sembla que de mica en mica, però, ens estiguem aproximant a aquest discurs. Us deixo una notícia molt interessant, on s'explica la iniciativa de l'Ajuntament l'Aldaia (País Valencià) per promoure horts exclusivament per a aturats, amb finalitats d'autoabastiment. La iniciativa, de fet, porta el nom d'Horts per a l'autoabastiment.

La notícia explica que altres ajuntaments veïns han apostat pels bancs d'aliments. I de fet, no són mesures excloents, ja que molts productes alimentaris no provenen de l'hort, sinó que es tracta de productes originaris d'altre tipus de conreu, o bé han estat elaborats. En tot cas, més enllà del factor alimentari, el cuidat d'un hort familiar, com s'ha defensat insistentment en aquest bloc, implica una activitat ocupacional que resulta beneficiosa per la salut física i psicològica de moltes persones. Especialment per a aturats de llarga durada, sovint condemnats a la inactivitat permanent i involuntària.

22/2/11

Neix l'Ecoxarxa Penedès

El passat dimecres 16 de febrer es va fer la presentació de l'Ecoxarxa Penedès. L'acte, realitzat a Vilafranca, va aixecar força expectació, amb un públic assistent que superava el centenar de persones.



La presentació es va centrar en dos eixos principals. Per una banda, es va explicar breument el projecte de la Cooperativa Integral Catalana (CIC), una eina d'àmbit nacional que ha de vertebrar i connectar les diferents ecoxarxes d'àmbit local que es vagin creant, entre elles l'Ecoxarxa Penedès. La CIC, impulsada per l'Enric Duran, es va fundar el 2010, i compta en el moment d'escriure aquest post amb 325 socis arreu del territori. Com a cooperativa integral, la CIC pretén ser un espai de relació econòmica no monetària entre productors i consumidors, però de manera recíproca, tenint present que els consumidors d'un producte poden ser productors d'un altre producte o servei, i que per tant pot ser intercanviat en el sí de la cooperativa. Intercanvi que pot ser directe, com si es tractés d'un Banc del Temps, o mediat per una Moneda Social.

El segon eix de l'acte de presentació es centrava més específicament en l'Ecoxarxa Penedès. Es va parlar dels menjadors escolars ecològics, una proposta que ja està en marxa a Vilafranca de la mà de l'entitat Entrepobles, i que pot vincular-se en un futur al funcionament de l'ecoxarxa local. Carles Téllez, principal impulsor del projecte, va explicar posteriorment els objectius a curt termini, focalitzats en assolir un intercanvi entre productors i consumidors locals, a fi i efecte de donar el tret de sortida a l'Ecoxarxa Penedès en un espai relativament breu de temps.

Es tracta d'un projecte força complex, atractiu, ambiciós, teòricament meditat, legalment prou viable, econòmicament estructurat, políticament transformador, revolucionari si em permeteu. I sense precedents, almenys en sistematicitat i envergadura. També cal afegir el context econòmic i social que envolta el seu naixement, marcat per una crisi sistèmica que posa en qüestió el model de creixement fins ara imperant.

Endavant amb l'experiència!!

6/2/11

Nyàmeres, un bon cultiu per a l'hort

Aquesta setmana hem estat a l'hort d'Entrem-hi, una associació vilafranquina dedicada a la inserció laboral i social de persones amb dificultats en la inserció al mercat laboral ordinari.

Entrem-hi utilitza l'hort en el seu programa pre-laboral, on els usuaris aprenen rutines i tasques que els prepararen per entrar posteriorment al món laboral. En Henk és el gestor de l'hort, i el responsable d'organitzar el programa que s'hi desenvolupa.

Parlaré més endavant del motiu de la visita a l'hort; està relacionat amb un possible nou camp de treball internacional que estem organitzant per aquest estiu. Però serà millor que no ens desviem del tema del post, que són les nyàmeres...

Doncs bé, en Henk ens va ensenyar uns tubercles molt curiosos que tenia a l'hort, nyàmeres; ens en va donar, i ens va recomanar que les provéssim i en plantéssim. I així ho hem fet.

Primer de tot, les vam provar. Fregides a tires, i també al vapor. I bé, després de tastar-les, em van passar pel cap dos pensaments: primer de tot, em vaig preguntar que com era que no coneixia la nyàmera, un producte tant absolutament exquisit i tant fàcil de cultivar! i en segon lloc, vaig ser conscient que havia d'incorporar-la a la meva dieta quotidiana.


La nyàmera, també anomenada pataca, o patata de canya, és una planta del gènere del girasol. Actualment és poc conreada, tot i que abans era molt comú, i es destinava tant a les persones com al bestiar. A vegades creix prop de les rieres, de forma assilvestrada.

Podeu trobar informació culinària aquí i aquí. Es pot cuinar de moltes maneres, fregida, al vapor, en cremes i purés, crua a l'amanida... Té gust de carxofa. També té moltes propietats nutritives, molt recomanada per a diabètics, ja que no conté fècula.

N'hem repartit a Lleure Agrari, entre els hortolans. Tot un descobriment! Gràcies, Henk!!!

3/2/11

Horts urbans a Veneçuela

Recentment, el govern veneçolà ha presentat el programa Mision Agro Venezuela. Podeu llegir-ho aquí. Aquest programa consisteix en un projecte de finançament per a petits i mitjans productors agrícoles, amb la finalitat d'augmentar la producció d'aliments, assegurar-ne el subministrament local, i abaratir-ne els preus.

Un aspecte interessant del programa és que no es dirigeix exclusivament a productors professionals, sinó també a "qualsevol ciutadà que tingui la voluntat de començar a produir aliments".

Us imagineu que la Generalitat elaborés un programa semblant?